George Francis FitzGerald
George Francis FitzGerald (3 d'agost de 1851 - 21 de febrer de 1901) va ser un físic irlandés i professor en el Trinity College de Dublín, a finals de el XIX. És conegut per formular el fenomen físic denominat Contracció de FitzGerald-Lorentz, posteriorment integrat en la Teoria de la Relativitat.[1][2]
Vida i obra
[editar | editar còdic]FitzGerald va nàixer en el número 19 de Lower Mount Street en Dublín el 3 d'agost de 1851, fill del reverent William FitzGerald i de la seua esposa Anne Frances Stoney (germana de George Johnstone Stoney i Bindon Blood Stoney).[3] Professor de Filosofia Moral en Trinity i vicari de St Anne's, Dawson Street, en el moment del naiximent del seu fill, William FitzGerald va ser consagrat Bisbe de Cork, Cloyne i Ross en 1857 i traslladat a Killaloe i Clonfert en 1862. George va retornar a Dublín i va ingressar en la TCD com a estudiant a l'edat de 16 anys, guanyant una beca en 1870 i graduant-se en 1871 en Matemàtiques i Ciències Experimentals. Es va convertir en membre de Trinity en 1877 i va passar el restant de la seua carrera allí, convertint-se en professor de Filosofia Natural i Experimental d'Erasmus Smith en 1881.
Junt en Oliver Lodge, Oliver Heaviside i Heinrich Hertz, FitzGerald va ser una de les principals figures del grup de simpatisants de l'equacions de Maxwell que varen revisar, varen ampliar, varen aclarir i varen confirmar les teories matemàtiques de James Clerk Maxwell sobre el camp electromagnètic durant finals de la década de 1870 i la década de 1880.[4]
En 1883, a partir de les equacions de Maxwell, FitzGerald va ser el primer en sugerir un dispositiu per a produir corrents elèctriques de ràpida oscilació per a generar ones electromagnètiques, fenomen l'existència del qual va ser demostrada experimentalment per primera volta pel físic alemà Heinrich Hertz en 1888.[5]
De totes formes, FitzGerald és conegut per la seua conjectura en 1889 de que tot cos en moviment és estretit en la direcció del seu moviment. FitzGerald va basar la seua idea en part per la manera que les forces eletromagnéticas eren afectades pel moviment; en particular, es va aprofitar de les equacions creades un temps abans pel seu amic Oliver Heaviside. El físic holandés Hendrik Lorentz va caure en una idea similar en 1892 i la va desenrollar en una conexió més completa en la seua teoria dels electrons. La llavors cridada Contracció de FitzGerald-Lorentz més tart es va convertir en una part important de la Teoria de la Relativitat Especial d'Albert Einstein, publicada en 1905.
En 1883, va ser nomenat com Membre de la Royal Society.
En 1899, se li va concedir una Medalla Real per les seues investigacions en física teòrica.
En 1900, va ser nomenat membre honorari de la Real Societat d'Edimburc.
FitzGerald va sofrir molts problemes digestius durant gran part de la seua curta vida. Va aplegar a estar molt malalt per problemes estomacales. Va morir en la seua casa[6] en Dublín, poc despuix d'una operació d'una úlcera perforada el 21 de febrer de 1901. Està enterrat en el Cementeri de Mount Jerome.
Família
[editar | editar còdic]FitzGerald es va casar, el 21 de decembre de 1885, en Harriette Mary, filla del reverent John Hewitt Jellett, Provoste del Trinity College, Dublin i Dorothea Morris Morgan. Va tindre huit fills en ella, tres varons i cinc dònes.[7]
FitzGerald era nebot de George Johnstone Stoney, el físic irlandés que va falcar el terme "electró". Despuix del descobriment de les partícules per J. J. Thomson i Walter Kaufmann en 1896, FitzGerald va ser qui va propondre cridar-les electrons. FitzGerald era també nebot de Bindon Blood Stoney, un eminent ingenier irlandés. La seua prima era Edith Anne Stoney, una dòna pionera en la física mèdica.
Contracció de la llongitut
[editar | editar còdic]FitzGerald és més conegut per la seua conjectura en la seua breu carta a l'editor de Science[8] en la que indica que si tots els objectes en moviment estigueren escorzados en la direcció del seu moviment, açò explicaria els curiosos resultats nuls del experiment de Michelson i Morley. FitzGerald va basar esta idea en part en la forma en que se sabia que les forces electromagnètiques es veen afectades pel moviment. En particular, FitzGerald va utilisar algunes equacions que havien segut derivades poc abans pel seu amic l'ingenier elèctric Oliver Heaviside. El físic holandés Hendrik Lorentz va donar en una idea molt similar en 1892 i la va desenrollar de forma més completa en les transformacions de Lorentz, en relació en la seua teoria dels electrons.
L'hipòtesis de la contracció de Lorentz-FitzGerald (o contracció de FitzGerald-Lorentz) es va convertir en una part essencial de la Teoria Especial de la Relativitat, que Albert Einstein la va publicar en 1905.[9] Va demostrar la naturalea cinemàtica d'este efecte, derivant-ho del principi de relativitat i de la constància de la velocitat de la llum.
Experiments de vol
[editar | editar còdic]FitzGerald, de la mateixa manera que uns atres a finals de el XIX, es va obsessionar en el desig de volar. Els seus intents en College Park, Dublín, en 1895, varen involucrar a un gran número d'estudiants que tiraven de cordes de remolc unides al planejador de Lilienthal, i varen atraure l'atenció de la gent de Dublín, més allà de les baranes de Nassau Street. FitzGerald es va llevar l'abric en estes ocasions, pero va conservar el seu capell de copa, que era l'accessori normal per a un becari en aquella época.
Els experiments no es varen vore coronats per l'èxit i finalment es varen abandonar. La màquina voladora va estar penjada durant molts anys en l'edifici del museu fins que un estudiant d'ingenieria ocioso va aplicar una cerilla a la corda de la que penjava. La flama va recórrer la corda i va consumir el planejador davant els impotents espectadors.[10]
Reconeiximents
[editar | editar còdic]- El cràter llunar FitzGerald du este nom en el seu honor.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ “Report of an experiment to detect the Fitzgerald–Lorentz Effect” (1905). Proceedings of the American Academy of Arts and Sciences XLI (12): 321–8. doi:.
- ↑ “Modern Michelson–Morley experiment using cryogenic optical resonators” (2003). Phys. Rev. Lett. 91 (2). doi:. PMID 12906465. Bibcode: 2003PhRvL..91b0401M.
- ↑ Hockey, Thomas (2009). L'enciclopèdia biogràfica dels astrònoms, Springer Publishing. ISBN 978-0-387-31022-0.
- ↑ Bruce J. Hunt (1991) The Maxwellians, Cornell University Press
- ↑ Professor Reville, William (2001). George Francis FitzGerald - Eminent físic irlandés
- Archivat el 29 de novembre de 2016 archivat en Wayback Machine.
- ↑ Biographical Index of Former Fellows of the Royal Society of Edinburgh 1783-2002, The Royal Society of Edinburgh. ISBN 0-902-198-84-X.
- ↑ Lliges, Charles Herbert. FitzGerald, George Francis.
- ↑ “L'Éter i l'Atmòsfera de la Terra” (1889). Science 13 (328): 390. doi:. PMID 17819387.
- ↑ Einstein, A.(1905).Annalen der Physik.Berna:17
- pp. 891-921.Consultat el 13 d'agost de 2009.
- ↑ A History of Trinity College Dublin, 1892-1945, Dublin: The University Press, pp. 208-209.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Jarret, Philip. "Soaring Inspiration: Otto Lilienthal's Influence in Britain". Air Enthusiast, No. 65, September–October 1996, pp. 2–7. ISSN 0143-5450.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Plantilla:Obra citada/núcleo.
- FitzGerald letters at the Royal Dublin Society, with digitized images of over 2000 letters to and from FitzGerald
- FitzGerald of Kilcarragh
- Archivat el 16 de abril de 2016 archivat en Wayback Machine. – Genealogical Pedigree of George Francis FitzGerald
- Millenium Trinity Monday Memorial Discourse by Professor J. M. D. Coey
- Joseph Larmor (Editor): The Scientific Writings of the Clapix George Francis FitzGerald, Dublin 1902
- Kirk T. McDonald: Fitzgerald’s Calculation of the Radiation of an Oscillating Magnetic Dipole
- Werner Schwipps: Man flies – Lilienthal's flight attempts in historical recordings ; Bernard & Graefe Verlag, Koblenz 1988, ISBN 3-7637-5838-0.
- Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre George Francis FitzGerald.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «George Francis FitzGerald» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.