Anar al contingut

Peter Debye

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Debye100.jpg
Peter Debye


Petrus (Peter) Josephus Wilhelmus Debye o Petrus Josephus Wilhelmus Debije (Maastricht, 24 de març de 1884 - Ithaca, Nova York, 2 de novembre de 1966) va ser un ingenier elèctric, físic-químic i professor universitari nortamericà d'orige neerlandés, autor de numerosos treballs relacionats en la mecànica quàntica.

En 1936 va guanyar el premi Nobel de Química per la seua contribució al coneiximent de les estructures moleculars.

Biografia

[editar | editar còdic]

Petrus Debye (el seu nom era originalment Petrus Wilhelmus Josefo Debije pero els registres mostren que finalment es va canviar el nom) va estudiar matemàtiques, física i química en la Universitat tecnològica d'Aquisgrà, universitat situada en Alemània pero a tan sol 30 quilómetros de Maastricht, i a on es va llicenciar en 1905 baixe la supervisió d'Arnold Sommerfeld. En 1906 es va doctorar en la Universitat de Munich, també baixe la supervisió de Sommerfeld, el qual li havia nomenat assistent personal. Va conseguir el seu doctorat en una tesis sobre pressió de radiació en 1908.

Entre 1911 i 1935 va impartir classes de física en les universitats d'Utrecht en 1912, Gotinga en 1913, va tornar a la Zuric en 1920, en la de Leipzig en 1927, i finalment va tornar a Berlín en 1934 a on va ser nomenat director del Institut Kaiser Wilhelm de Física.

En 1913 es va casar en Mathilde Alberer. Varen tindre una filla i un fill (Peter P. Debye) que es va convertir en un reconegut físic i va aplegar, inclús, a colaborar en Debye en algunes de les seues investigacions.

En 1938 es va traslladar als Estats Units, a on va impartir classes de química en la Universitat Cornell entre 1940 i 1952. En 1946 va obtindre la nacionalitat nortamericana, moment en el que va canviar el seu nom neerlandés per la seua transcripció anglesa.

En algunes biografies, es diu que Debye es va mudar als EE. UU. perque es va negar a acceptar la ciutadania que li va ser imposta pels nazis. Encara que alguns registres indiquen que Debye participava activament en l'expulsió en l'Institut Kaiser Wilhelm de judeus i atres persones no àries, encara s'està debatent si estos fets són certs.

Debye va fallir el 2 de novembre de 1966 en la població d'Ithaca, Nova York, a conseqüència d'un infart de miocardi. Prèviament ya havia superat un primer ataque al cor en abril del mateix any.

Controvèrsia de 2006

[editar | editar còdic]

En giner de 2006, va aparéixer un llibre (en neerlandés) en els Països Baixos, escrit per Sybe Rispens, titulat Einstein en els Països Baixos.[1] En un dels capítuls d'este llibre s'analisa la relació entre Albert Einstein i Debye. Rispens va descobrir nous documents i va demostrar que, durant la seua direcció de la Societat Kaiser Wilhelm, Debye va participar activament en la neteja de les institucions científiques alemanes de "elements no aris" com els judeus i uns atres. Rispens registra que el 9 de decembre de 1938, Debye va escriure en la seua calitat de president de la Deutsche Gesellschaft Physikalische (DPG) a tots els membres de la DPG:

En vista de la situació actual, l'afiliació dels judeus alemans en la Deutsche Gesellschaft Physikalische, segons lo estipulat per les lleis de Núremberg, no pot continuar. D'acort en els desijos de la junta, demane a tots els membres als que s'apliquen estes normes que m'informen de la seua renúncia. Heil Hitler!


Numeroses biografies[2][3][4][5] publicades abans del treball de Rispens, afirmen que Debye es va traslladar als EE. UU. perque es va negar a acceptar la nacionalitat alemana que volien impondre-li els nazis, i va planejar la seua eixida d'Alemània durant una visita a la seua mare en Maastricht a finals de 1939, despuix de lo que va abordar un barco en Gènova en giner de 1940 i va aplegar a Nova York a principis de febrer de 1940. Es va solicitar de colp i repent la seua residència permanent en els EE. UU. i va acceptar una oferta de treball de l'Universitat de Cornell en juny de 1940. Eixe més, va creuar la frontera d'Estats Units en Canadà i va retornar als pocs dies en una visa d'immigració. També va ser capaç de traure a la seua esposa d'Alemània i dur-la als EE. UU. en decembre de 1940. A pesar de que el seu fill ya estava en els EE. UU. abans de partir, la seua cunyada i la seua filla de 19 anys d'edat no varen poder traslladar-se. Vivien en la seua residència oficial en Berlín, mantenint-se gràcies als salaris oficials de Debye en Berlín (va mantindre cuidadosadament una llicència oficial d'absència per a este propòsit).

Ademés, Rispens[1] alega que Albert Einstein en la primera mitat de 1940 va intentar activament previndre a Cornell sobre el nomenament de Debye. Einstein supostament va escriure als seus colegues nortamericans advertint-los de que: "Sé de bona font que Peter Debye encara està en estret contacte en els líders alemans (nazis)" i, sempre d'acort en lo que sosté Rispens, va exhortar als seus colegues a fer "lo que consideren el seu deure com a ciutadans americans". Per a recolzar esta afirmació, Rispens es referix a una coneguda carta de Debye a Einstein i la resposta d'Einstein a la mateixa. Van Ginkel[6] va investigar informes del FBI de 1940 sobre este assunt i va traçar la "font confiable" a una sola carta dirigida a Einstein i escrita per algú el nom de la qual s'ha perdut. Esta persona no era coneguda personalment per Einstein i, segons el propi Einstein, provablement tampoc coneixia personalment Debye. Per una atra part, esta carta acusatoria no li va aplegar a Einstein directament, sino que va ser interceptada pels censores britànics que li la varen mostrar a Einstein. Einstein va enviar a l'agent britànic en la carta a Cornell, i les autoritats de Cornell varen informar a Debye sobre l'assunt. Acte seguit, Debye va escriure la seua coneguda carta a Einstein de 1940, a la que va respondre Einstein. Les dos últimes cartes es poden trobar en la correspondència publicada d'Einstein.

Rispens alega que Debye va enviar un telegrama a Berlín el 23 de juny de 1941 informant als seus patrons anteriors de que era capaç i estava dispost a recomençar les seues responsabilitats en el Kaiser Wilhelm Institut, presumiblement en la finalitat de mantindre el seu permís d'absència i conservar la casa i els salaris disponibles en Berlín per a la seua filla, encara que fins al moment no s'ha pogut recuperar cap còpia d'este telegrama. En l'estiu de 1941, Debye va presentar la seua solicitut de convertir-se en ciutadà dels Estats Units i va ser reclutat ràpidament en els EE. UU. per a participar en l'investigació de guerra aliada.


Ha segut ben documentat en moltes biografies, i també en el llibre de Rispens, que Debye i els seus colegues neerlandesos varen ajudar a la seua colega judeua Lise Meitner en 1938-1939 (en gran risc per a sí mateix i per a la seua família[7][8]) a creuar la frontera germà-neerlandesa per a escapar de la persecució nazi i, finalment, poder aplegar a Suècia.

Precedint al treball de Rispens, i en contrast en ell, un artícul de Rechenberg[9] va aparéixer 18 anys abans en relació en la carta de Debye. L'artícul descriu la missiva de Debye en més detall i presenta una image molt favorable de Debye en els seus esforços per a resistir als activistes nazis. Per una atra part, este artícul senyala que Max von Laue, molt conegut pels seus punts de vista antinazis, va donar el seu vist i plau a la carta del president de la DPG.

La resposta internacional

[editar | editar còdic]

El fill de Debye, Peter P. Debye, entrevistat en 2006 a l'edat 89 anys[10] recorda que el seu pare era totalment apolítico i que en l'intimitat familiar no es discutia d'assunts polítics. Segons el seu fill, Debye solament volia fer el seu treball en l'Institut Kaiser Wilhelm, i durant el temps que els nazis no li varen molestar, va ser capaç de fer-ho. Recorda que la seua mare li va instar a permanéixer en els EE. UU. en cas de guerra. El fill de Debye havia aplegat als EE. UU. en unes vacacions de dos mesos durant l'estiu de 1939, pero mai va tornar a Alemània per l'esclat de la guerra.

Les acusacions de Rispens 'varen ser considerades suficientment greus pel Consell d'Administració de la Universitat de Utrecht que el 16 de febrer de 2006 va anunciar un canvi de nom per a l'Institut de Debye. Açò es va fer despuix de consultar en el NIOD.[11]

En un artícul d'opinió publicat en el lloc web de l'Institut Debye, el Dr. Gijs van Ginkel (fins a abril de 2007 Director Gerent Sénior del VM Debye Instituut en Utrecht[12]) va llamentar esta decisió. En el seu artícul cita estudiosos que senyalen que el DPG va ser capaç de retindre al seu personal amenaçat el temps que podria esperar-se baix una creixent pressió dels nazis. També alega el fet important de que quan Debye en 1950 va rebre la Medalla Max Planck del DPG, ningú es va opondre, ni tan sols el conegut oponent dels nacionalsocialistes Max von Laue, que hauria estat en condicions d'opondre's. També Einstein, en el seu enorme prestigi, encara estava viu, de la mateixa manera que atres científics judeus com Lise Meitner i James Franck (abdós coneixien íntimament a Debye). Cap d'ells va protestar contra Debye quan va rebre la màxima distinció científica alemana. De fet, Albert Einstein, despuix de molts anys de no participar en la votació dels nominats a la medalla Max Planck, es va unir de nou en el procés de votar per Debye.

La Universitat de Maastricht també va anunciar que estava reconsiderant la seua posició en el Peter Debye Prijs voor onderzoek natuurwetenschappelijk (Premi Peter Debye per a l'investigació científica).[13]


En una resposta en el lloc web de la DPG,[14] Dieter Hoffmann i Mark Walker també conclouen que Debye no era un activiste nazi. Ells senyalen que Max von Laue també va ser requerit i obligat (com a funcionari) a firmar cartes en Heil Hitler. Aixina mateix, afirmen que el DPG va ser una de les últimes societats científiques en porgar als seus membres judeus i solament molt al seu pesar, i citen la resposta de la Lliga de Professors Universitaris del Reich (una organisació nacionalsocialista) a la carta de Debye:

Òbviament, la Societat Alemana de Física està encara molt atrassada i encara s'aferra fermament als seus volguts judeus. De fet, és notable que solament "per circumstàncies fòra del nostre control", ya no es puga mantindre als membres judeus

En maig de 2006,[15] el guanyador neerlandés del Premi Nobel Martinus Veltman que havia escrit el pròlec del llibre de Rispen, va renunciar a la descripció del llibre de Peter Debye, va retirar el seu pròlec, i va demanar al Consell d'Administració de l'Universitat de Utrecht que reconsiderara la seua decisió de canviar el nom de l'Institut Debye.

Diverses investigacions històriques, tant en els Països Baixos com en els EE. UU., s'han portat a terme despuix de l'actuació de l'Universitat de Maastricht. La primera d'estes investigacions, portada a terme pel departament de Química i Biologia Química de l'Universitat de Cornell ya ha finalisat. L'informe[16] de l'investigació de Cornell, publicat el 31 de maig de 2006, establix que:

Sobre la base de l'informació actualisada, no hem trobat evidències que respalen les acusacions de que Debye fora un simpatisant o colaborador nazi, o de que sostinguera opinions antisemites. És important que açò s'afirme clarament, ya que estes són les acusacions més greus.

Es continua declarant:

Per lo tant, sobre la base de l'informació, proves i registres històrics coneguts fins a la data, creem que qualsevol acció en la que es disocie el nom de Debye del Departament de Química i Biologia Química en Cornell és injustificada.


En juny de 2006, es va informar[17][18] que el director científic de l'anteriorment Institut Debye havia segut amonestat pel Consell d'Administració de la Universitat de Utrecht per una nova publicació sobre els anys durant la guerra de Debye, sobre la base de que estava biaixat massa personalment sobre el conflicte del nom de l'Institut. D'acort en el consell de l'institució, el llibre no deuria haver-se editat com una publicació de l'Institut Debye, sino a títul personal. El llibre[6] va ser prohibit per l'Universitat de Utrecht i als dos directors de l'antic Institut Debye se'ls va prohibir tindre més contacte en la prensa. Una dotzena de professors de la Facultat de Física, entre els quals figurava Cees Andriesse, es varen manifestar obertament en contra de les intervencions de la Junta i varen protestar contra la censura eixercida per l'universitat.[19]

En maig de 2007, les universitats de Utrecht i Maastricht varen anunciar que un nou comité encapçalat per Jan Terlouw els assessoraria en relació en el canvi de nom. Ademés, a principis de 2007, es va anunciar un informe oficial, que serà publicat per la NIOD i autorisat pel Ministeri d'Educació Neerlandés (continuació prevista per a l'autumne de 2007) .[20]

2007 Informe NIOD

[editar | editar còdic]

L'informe descriu la presentació que fa Rispens de Debye (la d'un oportuniste que no té objeccions als nazis) com una caricatura.

Es pot afirmar que Debye va ser cridat en raó un oportuniste despuix de la seua arribada als Estats Units. Hem vist que es va prestar a ser lleal el sistema polític dominant, en primer lloc al Tercer Reich i despuix als Estats Units, mentres que al mateix temps, va mantindre la porta atrassera oberta: en el Tercer Reich (per mig de la retenció de la seua nacionalitat holandesa), i en els Estats Units (tractant de mantindre en secret alguns contactes en l'Alemània nazi a través del Ministeri d'Assunts Exteriors).

Es conclou que les accions de Debye en 1933-1945 es varen basar en l'idea positivista de la ciència en el XIX, que vea l'investigació en física com una generació de bendicions per a la humanitat. L'informe senyala que, per als seus contemporàneus, Debye va ser considerat com un oportuniste per alguns i com un home de caràcter més elevat per uns atres. L'informe afirma que Debye no va ser coaccionado pels nazis quan va escriure l'infame carta de la DPG en la firma Heil Hitler i que tampoc va seguir l'eixemple d'atres societats en fer-ho, sino que més be atres societats varen seguir el seu eixemple.[21] L'informe NIOD també conclou que Debye es va vore obligat a enviar la carta i que era, per a ell, simplement una confirmació d'una situació existent. També sosté que Debye, durant el Tercer Reich, va desenrollar una estratègia de supervivència basada en l'ambigüitat que li va permetre continuar la seua carrera científica a pesar de l'agitació política. Crucial per a esta estratègia de supervivència era la necessitat de tindre disponible una via d'escape, per eixemple, en els seus tractes secrets en els nazis en 1941 si fora necessari.


No obstant, l'informe també senyala que l'image de Debye no deu ser massa simplista perque les seues accions també varen ser motivades per la seua llealtat a la seua filla, que havia permaneixcut en Berlín. En general, Debye va desenrollar un método de supervivència basat en l'ambigüitat que "podria enganyar a la mirada de la gent".[22]

Informe 2008 Terlouw

[editar | editar còdic]

En giner de 2008, la Comissió Terlouw va aconsellar a les Juntes de les Universitats de Utrecht i Maastricht el seguir utilisant el nom de Peter Debye per a l'institut de química i física en Utrecht, i continuar en la concessió del premi de ciències en Maastricht.[23] La Comissió va aplegar a la conclusió de que Debye no era un membre del partit, no era un antisemita, no va fer més propaganda nazi, no va cooperar en la maquinària de guerra nazi, no era un colaborador, i no obstant tampoc era un héroe de la resistència. Era un científic prou pragmàtic, flexible i lluent, idealiste sobre la busca de la ciència, pero solament superficialment orientat en la política. Sobre l'enviament de la carta de la DPG, la Comissió va aplegar a la conclusió de que la situació de Debye ho va fer ineludible. La Comissió va senyalar que la Real Acadèmia Neerlandesa de Ciències també va prendre distància com a membre honorari d'Albert Einstein, fent recalcament en les circumstàncies en que es varen prendre estes decisions. La Comissió va indicar que ara, setanta anys més vesprada, no es pot jujar sobre la decisió de Debye per a firmar esta carta en les circumstàncies excepcionalment difícils en les que a continuació es va trobar. No obstant, la Comissió descriu la carta de la DPG com un fet extraordinàriament desagradable, formant una pàgina obscura en l'història de la seua vida. Per últim, la Comissió va concloure que, basant-se en l'informe NIOD ya que cap mala fe per part de Debye s'ha demostrat, la seua bona fe deu assumir-se i va recomanar a l'Universitat de Utrecht mantindre el nom de l'Institut de Debye de la Ciència de Nanomateriales i que l'Universitat de Maastricht seguira colaborant en el Premi Peter Debye. L'Universitat de Utrecht va acceptar la recomanació pero l'Universitat de Maastricht no ho va fer. Pero en febrer de 2008, la Fundació Hustinx (Maastricht), iniciadora i patrocinadora del Premi Peter Debye, va anunciar que seguirà otorgant el premi. La ciutat de Maastricht, lloc de naiximent de Debye, va declarar que no veu cap raó per a canviar els noms dels carrers i places de Debye.

Debye l'espia

[editar | editar còdic]

En una publicació de 2010, Jurrie Reiding afirma que Debye pugues haver segut un espia del EL MEU6 britànic.[24][25] Reiding va descobrir que Debye es va fer amic de l'espia ben documentat Paul Rosbaud. Primer es varen trobar al voltant de 1930 quan abdós estaven treballant com a editors de dos revistes científiques. Varen colaborar en la fuga de Lise Meitner en 1938. D'acort en Reiding, Debye estava ben relacionat en els círculs científics i industrials alemans i podria haver proporcionat informació valiosa per a l'EL MEU6. Per eixemple, com a membre de la junta de l'Acadèmia Alemana d'Investigació d'Aviació estava familiarizado en Hermann Göring. Reiding també oferix una explicació per a l'eixida precipitada de Debye el 16 de giner de 1940 per als Estats Units: la data va coincidir en la prevista (pero més vesprada retardada) invasió d'Holanda pels alemans un dia més vesprada, informació possiblement rebuda de Rosbaud.

Investigacions científiques

[editar | editar còdic]

En 1912 va introduir una modificació en la teoria de la calor específica desenrollada per Albert Einstein, calculant la provabilitat de qualsevol freqüència de vibracions moleculars fins a una freqüència màxima; este desenroll va ser un dels primers èxits teòrics de la teoria quàntica.

En 1913, va estendre la teoria de l'estructura atòmica de Niels Bohr, introduint òrbites elíptiques en el model, concepte també introduït pel físic alemà Arnold Sommerfeld.

Entre 1914 i 1917 va realisar dos importants contribucions al camp de la cristalografia de rajos X, llavors en els seus inicis. La primera va ser el càlcul de l'efecte de la temperatura en la difracció de rajos X per sòlits cristalins, treball al que també va contribuir posteriorment Ivar Waller; la resultant correcció al factor d'estructura cristalí es coneix com factor de Debye-Waller.[26] En 1916, va treballar junt en el seu estudiant Paul Scherrer en el desenroll del «método de pols» per a analisar l'estructura de cristals.[27]

En 1923, en el seu assistent Erich Hückel, va desenrollar una millora en la teoria de Svante Arrhenius sobre la conductivitat elèctrica en solucions electrolítiques, coneguda com equació de Debye-Hückel, que hui en dia encara es considera com un important pas en la comprensió de les solucions electrolítiques.

També en 1923, junt en Arthur Holly Compton, va desenrollar una teoria per a explicar el efecte Compton, la difracció dels rajos X quan interactuen en electrons.

En 1926 va sugerir l'existència del efecte magnetocalórico, per mig del qual es poden obtindre temperatures inferiors a 0,3 kelvin.

Reconeiximents

[editar | editar còdic]

Premis

[editar | editar còdic]

Va ser guardonat en 1936 en el premi Nobel de Química per les seues contribucions al coneiximent de les estructures moleculars. També va ser guardonat en la Medalla Rumford (1930), en la Medalla Max Planck (1950), en la Medalla Priestley (1963), concedida per la American Chemical Society, i en la National Medal of Science (1965).

Epónimos

[editar | editar còdic]
Física
  • Debye, nom d'una unitat de moment dipolar elèctric
  • Equació de Debye-Hückel, relativa a la conductivitat elèctrica en solucions electrolítiques (en colaboració en el físic alemà Erich Hückel (1896-1980))
  • Model de Debye, método per a estimar la contribució dels fonones a la calor específica en un sòlit
  • Factor de Debye-Waller, terme que descriu l'efecte dels desplaçaments atòmics en la difracció cristalina.
  • Método de Debye-Scherrer o Debye-Scherrer-Hull, método per a l'anàlisis d'estructures cristalines.
  • Efecte Debye-Falkenhagen, que descriu l'aument de la conductivitat d'una solució de electrolito quan s'aplica un voltage de molt alta freqüència (descobert conjuntament en el físic alemà Hans Falkenhagen (1895-1971))
  • Llongitut de Debye, que determina la separació significativa de càrregues elèctriques
Astronomia

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 Sybe Rispens, Einstein in Nederland. Een intellectuele biografie Ambo/Anthos 2006 ISBN 90-263-1903-7
  2. ↑ “Peter Joseph Wilhelm Debye. 1884–1966” . Biographical Memoirs of Fellows of the Royal Society 16: 175. doi:10.1098/rsbm.1970.0007.
  3. ↑ Random House Dictionary, Random House, 2013: "Debye".
  4. ↑ Stichting Edmond Hustinx and Christian Bremen (eds). Peu Debije-Peter Debye: 1884–1966. Gardez! Verlag (2000) ISBN 3897960486.
  5. ↑ Williams, J. W. "Peter Joseph Wilhelm Debye" Biographical Memoirs, Vol. 46 (1975) National Academy of Sciences O.S.
  6. ↑ 6,0 6,1 G. van Ginkel, Prof. Peter J. W. Debye in 1935–1945. An investigation of historical sources, December 2006, ISBN 90-393-4284-9
  7. ↑ Sime, Ruth Lewin. Lise Meitner: A Life in Physics. University of Califòrnia Press (1997) ISBN 0520208609.
  8. ↑ “Lise Meitner's Escape from Germany” . American Journal of Physics 58 (3): 262. doi:10.1119/1.16196. Bibcode: 1990AmJPh..58..262S.
  9. ↑ H. Rechenberg, Physik. Blätter, 44, Nov 1988, page 418
  10. ↑ Interview given to Gooi & Eemlander newspaper (Dutch language) on 2 February 2006
  11. ↑ Universiteit Utrecht ziet af van naamgeving Debye. Utrecht University, Debye Institute, 16 February 2006.
  12. ↑ Gijs van Ginkel (2006) AFSCHEID VAN DEBYE DOOR UTRECHT: EEN BESTUURLIJKE DWALING [1] archivat en Wayback Machine.. debye.uu.nl (in Dutch)
  13. ↑ Opgeroepen beeld moeilijk verenigbaar met voorbeeldfunctie UM [2] archivat en Wayback Machine., Press release University of Maastricht, 16 February 2006
  14. ↑ Dieter Hoffmann and Mark Walker (March 2006). Peter Debye: A Typical Scientist in an Untypical Clave
  15. ↑ «Veltman letter to the Utrecht University's Board of Directors». Archivat des d'el original, el 23 de decembre de 2007. Consultat el 11 de juliol de 2006.. 5 May 2006. Home.hetnet.nl. Retrieved on 2012-07-25.
  16. ↑ Héctor D. Abruña. «Decision Cornell University». Archivat des d'el original, el 9 de giner de 2007. Consultat el 11 de juliol de 2006.. Home.hetnet.nl. Retrieved on 2012-07-25.
  17. ↑ Enserink M. “ETHICS: Blocking a Book, Dutch University Rekindles Furor Over Nobelist Debye”. Science 312 (5782). doi:10.1126/science.312.5782.1858. PMID 16809496.
  18. ↑ Arjan Dijkgraaf (20 June 2006) UU weer beschuldigd van censuur [3] archivat en Wayback Machine.. Chemisch Weekblad (in Dutch).
  19. ↑ Volkskrant, 24 March 2007.
  20. ↑ NRC Handelsblad, 19 May 2007.
  21. ↑ Note that this statement is in sharp contrast to the conclusion reached in a previous study of the DPG's relationship to the Third Reich which descrius the DPG to be one of the last professional organizations in Germany to expel its Jewish members. Dieter Hoffmann (2001) Zwischen Autonomie und Anpassung: Die Deutsche Physikalische Gesellschaft im Dritten Reich. Max Planck Institute for the History of Science
  22. ↑ Eickhoff, Martijn "In the Name of Science?", Aksant, Amsterdam, 2008, p. 131.
  23. ↑ Terlouw Commission: ‘Continue using Debye’s name’. Press release University of Utrecht. 17 January 2008.
  24. ↑ “Letters defend Nobel laureate against Nazi charges” . Nature. doi:10.1038/news.2010.656.
  25. ↑ “Peter Debye: Nazi Collaborator or Secret Opponent?” . Ambix 57 (3): 275–300. doi:10.1179/174582310X12849808295706. PMID 21465996.
  26. ↑ Authier (2013). «7.9 P.Debye and the temperature factor», Early Days of X-ray Crystallography, OUP Oxford, pp. 154-157. ISBN 9780191635014.
  27. ↑ Authier (2013). «8.5 Powder Diffraction, P. Debye and P. Scherrer, A. W. Hull», Early Days of X-ray Crystallography, OUP Oxford, pp. 154-157. ISBN 9780191635014.
  28. ↑ «Planetary Names: Crater, craters: Debye on Moon». planetarynames.wr.usgs.gov. Consultat el 2021-09-13.




Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Peter_Debye&oldid=609558»