Anar al contingut

Equació de Debye-Hückel

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Distribució de ions en una dissolució

La equació de Debye-Hückel és un model que descriu una mescla d'ions (electrolitos), immersos en un mig dielèctric continu de temperatura T, pressió P i concentració molar ci, en a on els ions de diferent tipo es denoten com a i.

En 1923, Peter Debye en el seu assistent Erich Hückel, va desenrollar una millora en la teoria de Svante Arrhenius sobre la conductivitat elèctrica en solucions electrolítiques, coneguda com a equació de Debye-Hückel, que hui en dia encara es considera com un important pas en la comprensió de les solucions electrolítiques. Les consideracions represes per Debye i Huckel es basen que les úniques interaccions presents en eixe mig són les electrostàtiques.

Aproximacions

[editar | editar còdic]

El mig en el que els electrolitos estan immersos és un dielèctric continu sense tindre en conte una estructura molecular que pertanyga a ella, en constant dielèctrica ε0, que és depenent de la temperatura i la pressió. Els ions són del tipo Van der Waals, esfèrics i impenetrables no polarisables, de radi ai(tipo i) i càrrega elèctrica zi, somesos a una camp elèctric de simetria esfèrica en un potencial elèctric φ(r).

L'energia d'interacció electrostàtica és chicoteta comparada en l'energia tèrmica: ziFφ(r) major que RT i ademés tots els electrolitos estan disociados.

Les condicions de contorn es presenten per les següents consideracions:

  1. El sistema (solut i electrolitos) és eléctricamente neutre.
  2. El valor mig temporal de la densitat volúmica de càrrega elèctrica ρ és nula en qualsevol diferencial de volum dV, ademés el seu potencial elèctric també és nul respecte a un atre diferencial de volum.
  3. Al voltant d'una càrrega denotada com el ion central j, estarà rodejada per valors mijos temporals de densitat volúmica de càrrega ρ(j) i φ(j) finitos no nuls els quals al voltant de la càrrega central j predominaran els valors de càrrega de signe contrari a j. Per tant la simetria esfèrica i la electroneutralidad duen a escriure lo següent:

ajρj(r)4πr2dr=zje

  1. Es pot involucrar l'equació de Poisson degut a que les càrregues són estàtiques.

Derivació

[editar | editar còdic]

Ya assumides les condicions de contorn i les consideracions es pot plantejar el procediment ubicant-nos en el ion central j, observant que per les interaccions electrostàtiques, una distribució radial no uniforme de la densitat numèrica ni(r) (=Na ci) de les distintes espècies iòniques (i) presents al voltant de la carrega j.

nij(r)=nij()fij(r)

a on

  • nij(aj)=0
  • nij()=ni
  • fij(aj)=0
  • fij()=1, a on fij és un factor de proporcionalitat denotat com fij=exp(zieφj(r)kT), del tipo distribució de Boltzmann que denota la dependència del factor en l'energia.

Per tant per a la densitat de càrrega al voltant del ion central:

ρj(r)=izienij(r)=izieniexp(zieφj(r)kT)

Per la condició de que l'energia tèrmica és molt major de l'energia d'interacció:

zieφj(r)kT

lo que permet desenrollar en série:


Debye i Huckel varen definir un paràmetro anomenat la llongitut de Debye-Huckel que posseïx unitats de llongitut invers:


Per tant l'expressió que Debye i Huckel reescriuen és:

ρj(r)=χ2ε04πφj(r).

La segona part és reemplaçar el resultat anterior en l'equació de Poisson-Boltzmann, definida com:


La solució per a este tipo d'equacions és de la forma:

rφj(r)=Aeχr+Beχr

Tenint en conte que per a φj()=0, llavors B=0 i l'equació anterior queda: φj(r)=1rAeχr

L'expressió anterior es coneix com l'expressió genèrica del potencial de Debye-Huckel, per a trobar el valor de la constant As reemplaça l'anterior expressió en l'expressió de Debye-Huckel, i després este resultat en l'integral plantejada a l'inici, el resultat és:

Aχ2ε0ajeχrrdr=zje

Integrant per parts s'obté A com:

A=zjeε0eχaj1+χaj

Per tant la forma del potencial de Debye–Huckel queda de la forma:


φj(r)=zjeε0eχaj1+χaj1reχr.


Referències

[editar | editar còdic]