Equació de Debye-Hückel

La equació de Debye-Hückel és un model que descriu una mescla d'ions (electrolitos), immersos en un mig dielèctric continu de temperatura T, pressió P i concentració molar , en a on els ions de diferent tipo es denoten com a i.
En 1923, Peter Debye en el seu assistent Erich Hückel, va desenrollar una millora en la teoria de Svante Arrhenius sobre la conductivitat elèctrica en solucions electrolítiques, coneguda com a equació de Debye-Hückel, que hui en dia encara es considera com un important pas en la comprensió de les solucions electrolítiques. Les consideracions represes per Debye i Huckel es basen que les úniques interaccions presents en eixe mig són les electrostàtiques.
Aproximacions
[editar | editar còdic]El mig en el que els electrolitos estan immersos és un dielèctric continu sense tindre en conte una estructura molecular que pertanyga a ella, en constant dielèctrica , que és depenent de la temperatura i la pressió. Els ions són del tipo Van der Waals, esfèrics i impenetrables no polarisables, de radi tipo i) i càrrega elèctrica , somesos a una camp elèctric de simetria esfèrica en un potencial elèctric .
L'energia d'interacció electrostàtica és chicoteta comparada en l'energia tèrmica: major que i ademés tots els electrolitos estan disociados.
Les condicions de contorn es presenten per les següents consideracions:
- El sistema (solut i electrolitos) és eléctricamente neutre.
- El valor mig temporal de la densitat volúmica de càrrega elèctrica és nula en qualsevol diferencial de volum , ademés el seu potencial elèctric també és nul respecte a un atre diferencial de volum.
- Al voltant d'una càrrega denotada com el ion central j, estarà rodejada per valors mijos temporals de densitat volúmica de càrrega i finitos no nuls els quals al voltant de la càrrega central j predominaran els valors de càrrega de signe contrari a j. Per tant la simetria esfèrica i la electroneutralidad duen a escriure lo següent:
- Es pot involucrar l'equació de Poisson degut a que les càrregues són estàtiques.
Derivació
[editar | editar còdic]Ya assumides les condicions de contorn i les consideracions es pot plantejar el procediment ubicant-nos en el ion central j, observant que per les interaccions electrostàtiques, una distribució radial no uniforme de la densitat numèrica (=Na ci) de les distintes espècies iòniques (i) presents al voltant de la carrega j.
a on
- , a on és un factor de proporcionalitat denotat com , del tipo distribució de Boltzmann que denota la dependència del factor en l'energia.
Per tant per a la densitat de càrrega al voltant del ion central:
Per la condició de que l'energia tèrmica és molt major de l'energia d'interacció:
lo que permet desenrollar en série:
Debye i Huckel varen definir un paràmetro anomenat la llongitut de Debye-Huckel que posseïx unitats de llongitut invers:
Per tant l'expressió que Debye i Huckel reescriuen és:
La segona part és reemplaçar el resultat anterior en l'equació de Poisson-Boltzmann, definida com:
La solució per a este tipo d'equacions és de la forma:
Tenint en conte que per a , llavors B=0 i l'equació anterior queda:
L'expressió anterior es coneix com l'expressió genèrica del potencial de Debye-Huckel, per a trobar el valor de la constant As reemplaça l'anterior expressió en l'expressió de Debye-Huckel, i després este resultat en l'integral plantejada a l'inici, el resultat és:
Integrant per parts s'obté A com:
Per tant la forma del potencial de Debye–Huckel queda de la forma:
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Ecuación de Debye-Hückel» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.