L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

American Chemical Society

La Societat Nortamericana de Química[1] (ACS per les seues sigles en anglés: American Chemical Society) és una societat científica (colege professional) en sèu en els Estats Units que recolza l'investigació científica en el camp de la química. Va ser fundada en 1876 en l'Universitat de Nova York. En l'actualitat conta en uns 160 000 membres de tots els graus acadèmics, en els camps de la química, ingenieria química, i atres relacionats. La ACS és una organisació sense ànim de lucre de tipo 501(c)(3). La ACS celebra dos convencions nacionals a l'any cobrint l'àmbit de tota la química. També celebra dotzenes de congressos de menor tamany en camps específics. La seua divisió de publicacions edita vàries revistes d'àmbit acadèmic entre les que destaca Journal of the American Chemical Society. La font primària d'ingressos de la ACS és el Chemical Abstracts Service (un servici de resums d'artículs científics sobre química publicats en qualsevol revista científica) i les seues publicacions. Chemical & Engineering News és la revista d'actualitat semanal publicada per la Societat i enviada a tots els seus membres. Els membres de la ACS s'organisen en 189 seccions geogràfiques locals i 33 divisions tècniques.

American Chemical Society

Orígens

La Societat Nortamericana de Química va tindre els seus orígens en la reunió que 35 químics varen celebrar el 6 d'abril de 1876 en l'edifici de l'Universitat de Nova York (cridada "University of the City of New York"; el seu nom va ser oficialment canviat en 1896 pel de "New York University").[2] Encara que en eixa época era una de les societats de ciència nortamericanes (Associació Nortamericana per a l'Alvanç de la Ciència), el creiximent de la química va provocar que els allí reunits, incloent a William H. Nichols, i baix la direcció del Professor Charres F. Chandler de la Columbia School of Mines, fundaren l'ent, que s'enfocaria més directament cap a la química teòrica i aplicada. La societat, va dir Chandler, “mostraria un poderós i saludable estímul cap a l'investigació original, … despertaria i desenrollaria molts talents ara perduts en l'aïllament, … [duria] als membres de l'associació a una més propenca unió, i asseguraria una millor apreciació de la nostra ciència i els seus estudiants per part de tot el públic.”

Despuix d'un vot formal per a l'organisació, es va adoptar la constitució de la societat, i es varen elegir als directius. Chandler haguera segut elegit president de manera òbvia, ya que havia segut el mediador en l'establiment de la societat. No obstant, ell va sentir que el professor de l'Universitat de Nova York, John William Draper tenia la reputació com a científic per a conduir una organisació nacional. Als seus 65 anys, Draper va ser elegit el primer president de l'associació i la sèu es va establir en Nova York. La presidència de Draper va ser més important pel seu nom i reputació que a la seua participació activa en la societat.

Activitats educatives

L'institució patrocina l'Olimpiada de Química d'Estats Units (USNCO), un concurs en el que se selecciona a l'equip de quatre membres que representa a Estats Units en l'Olimpiada Internacional de Química. La d'Educació Química de la ACS suministra proves estandardisades per a varis subcampos de la química. Les dos proves més comunament usades són les de química general i de química orgànica per al nivell d'estudiants universitaris. Cada una d'elles consta de 40 a 80 preguntes d'opció múltiple per a ser completades en un temps determinat. La Societat Nortamericana de Química concedix a estudiants universitaris la possibilitat de ser membre com afiliat estudiant sempre que puguen pagar una quota anual de 70 dólars. Qualsevol universitat pot establir la seua pròpia secció d'estudiants afiliats de la American Chemical Society (SAACS) i rebre els beneficis de la participació dels estudiants universitaris en conferències regionals i descontes en les publicacions de la ACS. La ACS també homòloga programes certificats en química per a estudiants universitaris. Un estudiant que completa els treballs de laboratori i del curs--a voltes en excés respecte de lo que una facultat universitària puga requerir per a la seua grau acadèmic--és considerat per la ACS que estábien entrenat per al treball professional.[3]

Revistes i publicacions periòdiques

Presidents de l'Institució

Controvèrsia

Anteriors a la Web

La ACS i Dialog, un servici d'informació, es varen enredrar a principis dels anys 90 en litigis i contralitigios per l'us de l'informació científica.[4]

Oposició a PubChem

La ACS ha segut criticada per opondre's a la creació de PubChem, una base de senyes de composts químics, d'accés lliure, mantinguda per NCBI (Centre Nacional per a l'Informació Biotecnològica). La ACS va mostrar preocupació perque la base de senyes raised PubChem, sufragada en fondos públics, semblava competir directament en el seu servici de resums d'artículs científics ya existent, Chemical Abstracts Serviceo CAS.[5] La ACS té un fort interés financer en la qüestió ya que el servici Chemical Abstracts Service genera un gran percentage dels ingressos de l'institució. Per a defendre la seua posició contra la base de senyes PubChem, la ACS ha eixercit una pressió molt activa sobre el Congrés d'Estats Units. S'ha informat que varen pagar a la firma Hicks Partners LLC a lo manco 100 000 dólars en 2005 per a que intentara persuadir a membres del Congrés nortamericà, dels Instituts Nacionals de Salut (NIH), i de l'Oficina de Gestió i Presupost (Office of Management and Budget - OMB) contra l'establiment d'una base de senyes sostinguda en fondos públics. Es va informar també que havien gastat en contractar a Wexler & Walker Public Policy Associates per a promocionar el 'us d'una base de senyes comercial.' El dia 23 de maig de 2005, en una nota de prensa, la ACS va declarar:

La ACS està fermament convençuda de que el govern federal no deuria intentar convertir-se en un grup editor en càrrec al contribuent. Arreplegar, organisar i disseminar informació sobre chicotetes molècules la creació de les quals no ha finançat i que duplica els servicis de CAS. Els Instituts Nacionals de Salut (NIH) han començat de modo ominoso el camí cap a l'edició científica illimitada...

Posició contra l'accés lliure

La revista Nature va informar que ACS havia contractat a una firma de relacions públiques, Dezenhall Resources, per a intentar detindre el moviment d'accés lliure.[6] Scientific American més vesprada va informar que va gastar més de 200 000 dólars en contractar a Wexler & Walker Public Policy Association per a eixercir pressió contra l'accés lliure.[7]

Juí contra Google

Una demanda d'ACS contra Google, pel seu producte Google Scholar, va ser resolt extrajudicialmente en 2006.[6]

Compensació excessiva als eixecutius

En 2004, Madeleine Jacobs, va assumir la direcció eixecutiva de la ACS. El seu contracte incloïa l'us de dos coches Cadillac i un chòfer que el seu predecessor, John Crum, havia adquirit.[7] Jacobs va subastar els coches i va prescindir del chòfer. En 2007 es va informar que Madeleine Jacobs rebria un salari de més de 800,000 dólars anuals.[8] Els salaris dels eixecutius d'ACS (director eixecutiu, tesorer, i secretari) són decidits pel Comité Permanent de Compensació Eixecutiva que està compost per el "president, el president eixint, el representant del comité sobre presupost i finances, i dos membres de la societat en experiència demostrada en compensació a personal directiu."[9]

Vore també

Referències

  1. ↑ «Societat Nortamericana de Química donarà als estudiants ferramentes per al desenroll professional». Universitat de Costa Rica.
  2. ↑ American Chemical Society
  3. ↑ Educació professional universitària en Química 2008 [1] archivat en Wayback Machine.
  4. ↑ Vore [2] i [3] [4] archivat en Wayback Machine. per a més detall.
  5. ↑ Kaiser J«Science resources. La ACS volia que els Instituts Nacionals de Salut (National Institutes of Health - NIH) restringiren la base de senyes».Science.308(5723)
    774.doi:10.1126/science.308.5723.774a.
  6. ↑ Vore [5] per a detalls.
  7. ↑ Mostres a l'encert - El gastador en juí. Science 3 setembre de 2004, Vol. 305. no. 5689, p. 1399
  8. ↑ [https://web.archive.org/web//http://www.idontcare.com/acs/ archivat en Wayback Machine. ACS/CAS Salaris per a 1992-2007 en idontcare. com (en anglés)
  9. ↑ Constitution, Bylaws, and Regulations of the American Chemical Society, 2008

Enllaços externs


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=American_Chemical_Society&oldid=1262236»