L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Societat científica

Una societat científica és una associació de professionals, investigadors, especialistes o erudits d'una branca del coneiximent o de les ciències en general que els permet reunir-se, expondre els resultats de les seues investigacions, confrontar-els en els d'els seus colegues o especialistes dels mateixos dominis del coneiximent i difondre els seus treballs a través de publicacions especialisades.[1] La membresía pot estar oberta a tots, pot requerir la possessió d'alguna calificació o pot ser un honor conferit per elecció.[2]

Societat científica
Erro al crear miniatura:
Acadèmia Polaca de Ciències i el Monument a Nicolás Copérnico, Varsòvia, Polònia.

La majoria de les societats científiques són organisacions sense ànims de lucre, i moltes són associacions professionals. Les seues activitats solen incloure la celebració de conferències periòdiques per a la presentació i discussió de nous resultats d'investigació i la publicació o patrocini de revistes acadèmiques en la seua disciplina.[3] Alguns també actuen com organismes professionals, regulant les activitats dels seus membres en l'interés públic o l'interés colectiu dels membres.

Història

Algunes de les societats científiques més antigues són l'Académie dones Jeux floraux (fundada en 1323),[4] la Sodalitas Litterarum Vistulana (fundada en 1488),[nota 1] l'Accademia della Crusca (fundada en 1583),[5] l'Accademia dei Lincei (fundada en 1603),[6] l'Acadèmia francesa (fundada en 1635),[7][8] Acadèmia alemana de les ciències naturals – Leopoldina (fundada en 1652),[9] la Royal Society de Londres (fundada en 1660)[10][11] i l'Acadèmia de Ciències de França (1666)[12],[13] en el continent americà la més antiga és la Societat Mexicana de Geografia i Estadística (1833).[14]

La participació de les societats científiques en les albors de la ciència moderna és un tema àmpliament estudiat i debatut. l'història de la ciència ha segut més pròdiga en analisar els orígens de la Royal Society i de les distintes acadèmies nacionals de ciències d'el XVII, el desenroll de les societats professionals de científics en el XIX o la creació d'associacions internacionals en el marc del procés d'internacionalisació de la ciència en el XX.[15]

Membresía i beques

La membresía pot estar oberta a tots, pot requerir la possessió d'alguna qualificació o pot ser un honor conferit per elecció.[2]

Algunes societats oferixen membresía a els qui tenen interés en un tema o disciplina en particular, sempre que paguen les seues quotes de membresía. Les societats més antigues i més acadèmiques/professionals poden oferir llocs associats o beques als membres que estiguen degudament calificats per mig d'honoris causa, o per la presentació d'un conjunt de treballs o una tesis original. Un benefici de la membresía pot ser descontes en les tarifes de subscripció a les publicacions de la societat. Moltes d'estes societats otorguen cartes postnominals als seus membres.[16]

Característiques

La seua estructura, objectius i activitats es rigen d'acort a uns estatuts propis, regulats segons les lleis nacionals i internacionals. Entre les seues activitats solen incloure's les de tipo docent (cursos, tallers, seminaris, congressos, etc) investigació (teòrica o aplicada) i publicacions (llibres, revistes, etc). Com a valor afegit conseguixen el prestigi, tant dels seus membres com el de l'organisació que els vertebra. Les societats científiques es denominen, generalment, en funció del territori que comprén (internacional, nacional, regional o local) i de la branca del saber que estudien (medicina, lliteratura, etc); organisacions chicotetes se solen federar en atres afins per a crear associacions de ranc superior.[17]

Les societats científiques solen assessorar a governs, i institucions públiques o privades, sobre els coneiximents que les fonamenten per mig d'informes tècnics o exàmens pericials. Els estudis socials de la ciència han prestat major atenció als colectius no formalisats en la ciència, com la "república de la ciència" de Poliana, la "comunitat científica" d'Hagstrom i Merton,[18] els "coleges invisibles" de Crane, les "comunitats epistémicas" de Knorr-Cetina[19] i el "camp científic" de Bourdieu.[20] La lliteratura sociològica en sí, a on el tema de la participació associativa és recurrent, poc ha abordat el cas particular de les associacions científiques.[S]i pot debatre si les societats científiques seguixen tenint raó d'existir en un sistema cada volta més polarisat entre el científic individual, en les seues estratègies i ambicions de carrera, i les institucions acadèmiques, pressionades a competir entre sí per recursos escassos.[21]

Respal

Respal públic

En França, per la riquea i a voltes a la fragilitat del seu patrimoni, algunes d'estes societats encara es beneficien d'un cert respal del Comité d'Obres Històriques i Científiques de França,[22] a través de la seua fundació (la fundació d'obres històriques i científiques, protegida per l'Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques) cada any una convocatòria de proyectes que permet a les societats científiques beneficiar-se d'ajudes financeres[23] Ademés, organisa jornades d'estudi per a donar respostes als problemes que enfronten les societats científiques (tecnologia digital, gestió del patrimoni, etc.): tots els documents presentats durant estos moments de reflexió es posen a disposició del públic gràcies al fòrum de societats científiques.[24]

Es pot ajudar a estes societats, quan tinguen fondos valiosos, a digitalisar-les. Aixina, en França, la base de senyes Gallica ha digitalisat publicacions periòdiques de les societats científiques de Lorena i Aquitània, en càrrec a la Biblioteca Nacional de França, fent-les accessibles i descargables gratuïtament en Internet.

Respal privat

En França, moltes societats científiques vinculades a l'agricultura, l'alimentació i la medicina estan patrocinades per grups industrials (lobbyies).[25] Per eixemple, en 2017, la Societat Francesa de Nutrició (Société française de nutrition) va rebre decenes de mils d'euros de l'indústria alimentària i l'indústria farmacèutica.[25] I tres quartes parts del presupost de la Societat Europea de Cardiología procedixen de l'indústria farmacèutica.[26]

Els membres d'una societat científica generalment paguen una quota de membresía. Quan l'empresa és declarada d'interés general o reconeguda d'utilitat pública en França, l'aportació dona dret a una reducció fiscal (66% de l'import de la membresía o donació).

Comunitats acadèmiques en llínea

Despuix de la globalisació i el desenroll de la tecnologia de l'informació, certes societats acadèmiques, com la Modern Language Association, han creat comunitats virtuals per als seus membres. Ademés de les associacions acadèmiques establides, les comunitats virtuals acadèmiques s'han organisat de tal manera que, en alguns casos, s'han convertit en plataformes més importants per a l'interacció i la colaboració científica entre investigadors i professors que les societats acadèmiques tradicionals. Els membres d'estes comunitats acadèmiques en llínea, agrupades per àrees d'interés, utilisen per a les seues comunicacions servidors de llistes dedicats i compartits (per eixemple JISCMail), servicis de rets socials (com Facebook, LinkedIn) i rets socials d'orientació acadèmica (com Mendeley, Acadèmia. edu).[27][28]

Vore també

Notes

  1. ↑ La Sodalitas Litterarum Vistulana ("Confraternidad Lliterària del Vístula") va ser una societat acadèmica internacional inspirada en les Acadèmies Romanes de la Renaixença, fundada al voltant de 1495 (Posset, Franz. Renaissance Monks: A Group Portrait of Monastic Humanism: Collected Works Volume 6 (en en), Wipf and Estoc Publishers. ISBN 978-1-6667-3494-2.) en Cracovia per Conrad Celtes, un erudit humaniste alemà.

Referències

  1. ↑ «The Environmental Studies Association of Canada - What is a Learned Society?».
  2. ↑ 2,0 2,1 «Learned societies & academies».
  3. ↑ Hauss, Kalle. “What llaure the social and scientific benefits of participating at academic conferences? Insights from a survey among doctoral students and postdocs in Germany”. Research Evaluation 30 (1): 1–12. doi:10.1093/reseval/rvaa018.
  4. ↑ «Accueil/Actualité».
  5. ↑ «The reopening of the Accademia (1811) and the fifth edition of the Vocabolario (1863–1923)».
  6. ↑ «Galeo | Federico Cesi and the Accademia dei Lincei».
  7. ↑ «L'histoire».
  8. ↑ (1992).«Science Under Control: The French Academy of Sciences, 1795–1914».Cambridge University Press.
  9. ↑ Plantilla:Cite journalast=Jedlitschka
  10. ↑ A. C. S. (1938). “Notes on the Foundation and History of the Royal Society”. Notes and Records of the Royal Society of London 1 (1): 32. doi:10.1098/rsnr.1938.0006.
  11. ↑ Carré, Meyrick H. "The Formation of the Royal Society" History Today (Aug 1960) 10#8 pp. 564–571.
  12. ↑ Robert P. Multhauf
    • Title: The History of the Royal Academy of Sciences in France (1966) University of Chicago Press 287 pag. ISBN: 978-0226555962
  13. ↑ Sylvain D. Loussouarn. L’Académie dones sciences: De ses origines à la Révolution (1985) Presses Universitaires de France 350 pag. ISBN: 978-2130390707
  14. ↑ «Societat Mexicana de Geografia i Estadística, A. C.». smge-mexico. blogspot. mx. Consultat el 13 de juny de 2017.
  15. ↑ «Oxford, Cambridge and Harvard Professors at the Ànima Mater Europaea Symposium».
  16. ↑ Hall, Marie Boes (1981). “Public Science in Britain: The Role of the Royal Society”. Isis 72 (4): 627–629. doi:10.1086/352847.
  17. ↑ «Jordi Ruscalleda. Missió de les Societats Científiques en el futur del Diagnòstic per l'Image. Enfocament Neuroradiològic. Consultat el 22/08/2013.». Archivat des d'el original, el 31 d'octubre de 2014. Consultat el 22 d'agost de 2013.
  18. ↑ Revista Mexicana de Sociologia.42(3)
    1217–1230.ISSN 0188-2503.doi:10.2307/3539999.Consultat el 27 de març de 2020.
  19. ↑ Cetina, Karin Knorr (2009-07). Epistemic Cultures: How the Sciences Make Knowledge (en en), Harvard University Press. ISBN 978-0-674-03968-1.
  20. ↑ Bourdieu, Pierre (2003). [1] (en és), Anagrama. ISBN 978-84-339-6198-3.
  21. ↑ «EL DEBAT: ¿Per a qué servixen les societats científiques?». www. revistacts. net. Consultat el 13 de juny de 2017.
  22. ↑ (1995).«Science and Social Status: The Members of the Academie Dones Sciences 1666–1750».Boydell & Brewer.
  23. ↑ «CTHS - Fondation et autres prix». cths. fr. Consultat el 2019-07-01.
  24. ↑ «cths. fr - Li forum du cths et dones sociétés savantes». forum. cths. fr. Consultat el 2019-07-01.
  25. ↑ 25,0 25,1 (2018) (en francés), Paris, pp. 176-177. ISBN 978-2-7071-9412-1.
  26. ↑ «Médicaments anticholestérol: soigner ou vendre plus ?».Bon à savoir - Ma santé.
  27. ↑ «How virtual science communities llaure transforming academic research».
  28. ↑ «Participation in virtual academic communities of practice under the influence of technology acceptance and community factors. A learning analytics application».Computers in Human Behavior.34
    339–344.doi:10.1016/j. chb.2013.10.051.Consultat el 10 de novembre de 2022.

Enllaços externs


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Societat_científica&oldid=1333160»