Estructura de Lewis
La estructura de Lewis,[1] també cridada diagrama de punt i ralla diagonal, model de Lewis, diagrama de valència, diagrama de Lewis o regla d'octet és una representació gràfica que mostra els pares d'electrons en guions o punts d'enllaços entre els àtoms d'una molècula i els parells d'electrons solitaris que puguen existir.[2] Són representacions bidimensionales senzilles de la conectivitat dels àtoms en les molècules; aixina com de la posició dels electrons enlazantes i no enlazantes. En esta fòrmula es mostren enllaços químics dins de la molècula, ya siga explícitament o implícitament indicant l'ordenació dels àtoms en l'espai.
Esta representació s'usa per a saber la cantitat d'electrons de valència que puguen existir en un element que interactuen en uns atres o entre la seua mateixa espècie, formant enllaços ya siga simples, dobles, o triples els quals es troben íntimament relacionats en la geometria molecular.
En les estructures de Lewis s'arreglen els àtoms de manera que tinguen una configuració de gas noble (huit electrons per als elements del segon periodo de la taula periòdica específicament per als pertanyents als grups principals i un parell d'electrons per a l'hidrogen).[3][4] Mostren els diferents àtoms usant el seu símbol químic i llínees que es tracen entre els àtoms que s'unixen entre sí. En ocasions, per a representar cada enllaç, s'usen parells de punts en lloc de llínees. Els electrons no enlazantes o parell solitari d'electrons (els que no participen en els enllaços) es representen per mig d'una llínea o en un parell de punts, i deuen colocar-se sempre al voltant dels àtoms als que pertany.
Este model va ser propost per Gilbert Newton Lewis, qui ho va introduir per primera volta en 1916 en el seu artícul La molècula i l'àtom.
Molècules
[editar | editar còdic]
Per a representar les molècules per mig de diagrama de Lewis, es deu presentar un àtom central, en alguns casos l'àtom central és el carbono degut a que és l'element més electropositivo, després est queda rodejat pels demés àtoms que constituïxen la molècula. En molècules compostes per varis àtoms d'un mateix element i un àtom d'un atre element distint, este últim s'utilisa com l'àtom central, la qual cosa es representa en el diagrama en 4 àtoms d'hidrogen i un de silici. L'àtom central en lo possible deu ser el menys electronegativo i l'hidrogen sempre serà un àtom terminal.
En qualsevol cas, els àtoms solen seguir les següents generalitats:[5]
- Es diferencien dos tipos d'àtoms, els centrals i els terminals. Els primers s'enllacen generalment en varis del segon grup.
- Els àtoms de hidrogen, donada el seu configuració electrònica particular, actuen com a àtoms terminals sempre, ya que només poden enllaçar-se a un àtom.
- Els elements com el carbono són àtoms centrals en la gran majoria dels casos.
- El oxigen actua casi sempre com a àtom terminal en excepcions com el cas de el o en els grups .
Els halógenos generalment són àtoms terminals exceptuant alguns casos
- Generalment els àtoms menys electronegativos són els que fan d'àtoms centrals i els més electronegativos fan de àtoms terminals.
En alguns casos és difícil determinar l'àtom central, en general quan tots els àtoms dels elements del compost apareixen més d'una o dos voltes.
Electrons de valència
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Electrons de valència.
El número total d'electrons representats en un diagrama de Lewis és igual a la suma dels electrons de valència de cada àtom. La valència que es pren com a referència i que es representa en el diagrama és la cantitat d'electrons que es troben en l'últim nivell d'energia de cada element en fer la seua configuració electrònica.[6]
Quan els electrons de valència han segut determinats, deuen ubicar-se en el model a estructurar. Una volta que tots els parells solitaris han segut ubicats, els àtoms, especialment els centrals, poden no complir en la regla de l'octet. Els àtoms entre sí deuen quedar units per enllaços; un parell d'electrons forma un enllaç entre dos àtoms. Aixina com el parell de l'enllaç és compartit entre dos àtoms, l'àtom que originalment tenia el parell solitari seguix tenint un octet.
Fòra dels composts orgànics, solament un percentage menor dels composts té un octet d'electrons en la seua última capa. Composts en més de huit electrons en la representació de l'estructura de Lewis de l'última capa de l'àtom, són cridats hipervalentes, i són comuns en els elements dels grups 15 al 18, tals com el fòsfor, sofre, yodo i xenón.
La teoria de Lewis es referix principalment a l'enllaç covalente, el qual es forma per compartición d'electrons pero també es pot aplicar a composts iònics, en els quals hi ha transferència d'electrons d'un àtom a un atre. Quan s'escriu l'estructura de Lewis d'un ion, l'estructura sancera es tanca entre corchetes, i la càrrega s'escriu com un exponent en el cantó superior dret, fòra dels corchetes. Primer s'escriu el catión i després el anión i a este últim se li coloquen els electrons com a punts que representen l'octet.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Estructura de Lewis».
- ↑ Society, American Chemical (2005). Química, un proyecte de la A.C.S. (en és), Reverte. ISBN 9788429170016.
- ↑ L.G.Wade (2012). «1», Gabriela López Ballesteros (ed.). Química Orgànica (en Espanyol), Pearson Education. ISBN 978-607-32-0790-4.
- ↑ 4,0 4,1 Petrucci, R; Harwood,W; Herring,F (2003). «11», Isabel Capella (ed.). Química General, Pearson Education. ISBN 84-205-3533-8.
- ↑ «▷ ESTRUCTURAS de LEWIS» (en és). Química Inorgànica. Archivat des d'el original, el 3 d'agost de 2019. Consultat el 3 d'agost de 2019.
- ↑ Chang,R; College, W (2002). «7», Química, Mc Graw-Hill. ISBN 970-10-3894-0.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Estructura de Lewis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.