Alambique
El alambique (del àrap al-inbīq الأنبيق, del grec ambix ἄμβιξ, ‘copa’) o alquitara (del àrap al-qaṭṭārah القطارة, ‘la que destila’) és un aparat utilisat per a la destilació de líquits per mig d'un procés d'evaporament per calfament i posterior condensació per refredat. Antigament s'usava per a produir perfums, medicines i extraure l'alcohol procedent de frutes fermentades.
El alambique de Dioscórides (40-90 a. C.) (descrit en De matèria medica, 50-70 a. C.) era una tapa en forma de caixco que es colocava sobre el líquit en ebullició i servia per a recuperar el mercuri condensado. Per a Ateneu (c. 225 a. C.) era una botella o flasco. Per a atres químics posteriors, el terme es referia a distintes parts dels aparats usats per a la destilació.
Esquemes de alambiques apareixen en els treballs de Cleopatra l'Alquimista, Sinesio i Zósimo de Panópolis. Hi havia alambiques en dos o tres recipients de recollida. Segons Zósimo de Panópolis, el alambique va ser inventat per María la Judeua, una alquimista i inventora que va viure aproximadament en els sigles I i III. María també va desenrollar, entre atres coses, la tècnica coneguda com "bany María".
El alambique és descrit per l'agrònom andalusí al-Awwam en el seu Llibre de l'agricultura, a on explica cóm es destila aigua de roses. També li'l menciona en La clau a les ciències d'al-Khwarizmi i en el Llibre dels secrets, d'al-Razi. En les traduccions llatines es troben algunes ilustracions que són atribuïdes a Pseudo-Geber.
És una ferramenta de destilació simple que està constituïda per una caldera o retorta, a on es calfa la mescla. Els vapors emesos ixen per la part superior i es gelen en un serpentín situat en un recipient refrigerat per aigua. El líquit resultant s'arreplega en el depòsit final.
El procés consistix que evaporen primer els decorreguts en menor temperatura de canvi d'estat, per lo que, despuix de la condensació, es troben en el mig final més concentrats. D'esta manera es concentren aromas o alcoholés.
Els alambiques de laboratori solen ser de vidre, pero els utilisats para destilar begudes alcohòliques es fabriquen normalment de coure, perque este material no proporciona sabor a l'alcohol, resistix els àcits i conduïx be la calor.
Quan es destilen líquits procedents de la fermentació alcohòlica de frutes, com l'alcohol hervir a una temperatura (80 °C), inferior a la de l'aigua, els vapors que primer es formen són els de aquell, encara que mesclats en una chicoteta proporció d'aigua, i es conseguix destilar una substància en major grau alcohòlic que l'original.
L'idea bàsica seria calfar la mescla a destilar en la caldera. En aumentar la temperatura se separen els productes més volàtils que escomençaran a ascendir, des del capitel, que deu tindre un volum determinat en relació en el de la caldera, per a evitar la condensació del líquit evaporat, i d'ahí al coll de cisne, moltes voltes transformat en un serpentín en el que el vapor condensa per reducció de la temperatura, i es recolecta en el recipient final en forma líquida, ajudat pel conjunt de refrigeració.[1]
El símbol del alambique és Unicode O+2697 ALEMBIC
Vore també
[editar | editar còdic]| Destilació | |
|---|---|
| Archiu:Simple distillation apparatus.svg | |
| Branques | |
| Llei de Raoult / Llei de Dalton / Refluix / Equació de Fenske / Método de McCabe-Thiele / Plat teòric / Pressió parcial / Equilibri vapor-líquit | |
| Processos industrials | |
| Métodos de laboratori | |
| Tècniques | |
- oli essencial
- aigua potable en els barcos
- beguda destilada
- destilador
- destiladera
- extracte
- método de McCabe-Thiele
- procés de separació
- tintura
Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alambique» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.