Anar al contingut

Colonització europea d'Amèrica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Plantilla:No neutralitat

La colonisació europea d'Amèrica és part del cicle històric de l'expansió europea. Va escomençar a finals de el XV, en acabant de que Cristóbal Colón aplegara al continent el 12 d'octubre de 1492 baix les órdens de la Corona de Castella. A partir d'ahí, els imperis d'Espanya, Portugal, i des de començos de el XVII, Anglaterra (1607), França (1604), Països Baixos (1625) o Rússia (1741), varen conquistar i varen colonisar una gran part del territori americà.

Va consistir en el procés d'exploració i ocupació d'Amèrica, els seus recursos naturals i el seu capital humà. Els efectes sobre la població indígena originària varen variar en funció de la potència colonizadora. Els més nocius varen ser el desplaçament, la desestructuración, l'esclavitut i, en ocasions, inclús el genocidi.[1][2][3][4]

Els imperis espanyol i portugués varen ser els primers en realisar la conquista.[1][5][6] Els espanyols varen ocupar el sur de Norteamérica, Centroamérica, gran part de Sudamérica i el Carib. [7]Portugal va colonisar la franja costera atlàntica d'Amèrica del Sur fins al Riu de l'Argent. La corona castellana, posteriorment espanyola, aixina com la portuguesa varen impulsar la conversió dels indígenes al cristianisme catòlic, la fundació de ciutats per a l'establiment d'espanyols, l'introducció d'esclaus procedents de l'Àfrica subsahariana i el desenroll d'una administració similar a la vigent en Europa occidental; d'esta manera es va formar una societat de castes en components mestizos.

En Amèrica del Nort, França va colonisar la regió del riu Sant Lorenzo i va alcançar els territoris de les praderies del Mississipi. En concurrència en ella, la república de les Províncies Unides, el regne de Suècia i, finalment, la corona britànica varen establir colónies de poblament en la costa este dels actuals Estats Units, en llímit oest en els Apalaches.

Les Antilles Menors varen estar subjectes a diferents dominis colonials, els quals varen determinar la desaparició de la seua població nativa, que va ser substituïda per esclaus africans. Entre les potències europees que es varen establir es conten Espanya, França, Dinamarca, els Països Baixos i Suècia.

En el noroest del continent, Alaska, l'Imperi rus es va establir i va reclamar la sobirania.


Amèrica va alcançar l'independència de les potències europees durant el XIX, no obstant l'influència d'alguna d'estes es manté en els estats que formen part de la Commonwealth. Ademés, existixen territoris que seguixen sent partix integrant o dependències d'estats europeus.

Colonisació europea anterior a el XV

[editar | editar còdic]

La primera colonisació europea en el continent americà es va circumscriure a les colónies groenlandesas baix sobirania noruega del sigle X abandonades en el sigle XV, que es varen estendre fins a l'efímer L'Anse aux Meadows del sigle XI, en Terranova (Canadà).

Colonisació espanyola

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Conquista espanyola d'Amèrica.



Espanya, a lo llarc de quatrecents anys, va eixercir la més notable influència dins de la colonisació europea d'Amèrica sobre extensió, població i assimilació cultural.

El iniciador de la colonisació espanyola i europea d'Amèrica va ser Cristóbal Colón al servici dels Reis Catòlics, qui en 1492 va descobrir Amèrica per a la corona de Castella. Les successives exploracions i conquistes a l'ampar del Tractat de Tordesillas varen donar lloc a la sobirania d'un vast territori. La conquista d'Amèrica va dur aparellada campanyes militars i esforços diplomàtics en els indígenes per a obtindre el control dels regnes Azteca i Inca. L'alvanç de la colonisació espanyola va ser especialment ràpit, en episodis de rebelió com la Mapuche en la guerra de Arauco en el sigle XVI.[7] El territori es va organisar en els virreinatos de Nova Espanya al nort i Perú al sur, en capitals en Mèxic i Llima, respectivament. Algunes regions, com la Patagonia, el Gran Chaco, l'Amazonía i els deserts del nort de Mesoamérica no varen anar completament controlades per l'Imperi Espanyol.

l'evangelización d'Amèrica va ser promoguda per Isabel La Catòlica i, a continuació, els principals interessos econòmics varen ser l'agricultura, la vertebración del territori, la mineria, i el comerç, fortament burocratizado des de la Casa de Contractació de Sevilla. La revolució cultural i tecnològica no va tindre precedents, en l'introducció de la religió catòlica, l'idioma espanyol, la llegislació, orde social i el concepte d'administració occidental, espècies animals (gossos, bous, cavalls, gallines, ovelles, conills, rucs o porcs), cultius (ordi, blat, olivera, vinya, cotó, canya de sucre, arròs o café), i tècniques de construcció naval (drassanes), civil (ports i camins), militar (fortificacions) o eclesiàstica (órdens seglares o seculars). [8][9]Entre els cultius que es varen explotar en Amèrica es trobaven la goma, el tabac, el pal de campeche i la vainilla. En el sector de la mineria va destacar l'argent i l'or, ademés d'esmeraldes, en 17 000 tonellades d'argent i unes 200 tonellades d'or varen arribar a Espanya fins a mediats del sigle XVII.[10]

De 1519 a 1522 va tindre lloc la primera circumnavegació del món, l'expedició Magallanes-Elcano. Entre les fites de la colonisació espanyola d'Amèrica es troben les universitats de San Marcos de Lima (1551), Real i Pontifícia Universitat de Mèxic (1551) o la Sant Tomás d'Aquino de Sant Dumenge (1558), la primera càtedra de quechua (1576), o els hospitals de Jesús (1524) o San Andrés (1552).


La rebelió de les nacions europees al monopoli americà d'Espanya i Portugal va donar lloc a guerres transcontinentales, intents d'anexió o ocupació per Anglaterra, França i Països Baixos, principalment, el model dels quals de colonisació es llimitava a l'explotació agrícola en mà d'obra esclava procedent del comerç triangular en les seues colónies Africanes, o de països aliats, o a factories pelliceres.

En el temps, es va generar per primera volta en l'història una gran població mestiza, tant genètica com culturalment, per la convivència de pobles originaris, africans subsaharians i europeus.

A finals del sigle XVIII Espanya va recolzar l'independència de les Tretze Colónies del imperi britànic en suministrament militar i financer, en la figura clau de Bernardo de Gálvez el quadro de la qual es troba en el Capitolio dels EE. UU. L'inestabilitat de l'Imperi espanyol americà va començar en l'expulsió dels jesuïtes (1776), culminant en el sumissió a Napoleón dels reis d'Espanya i les invasió franceses d'Espanya de 1808 i 1823. A principis del sigle XIX, despuix de la pèrdua de part del seu imperi colonial nortamericà, Anglaterra va recolzar militar, econòmica i culturalment (Llegenda Negra) les guerres d'independència de les nacions americanes d'Espanya.

Llista de possessions:

Colonisació portuguesa

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Colonisació portuguesa d'Amèrica.


Portugal va obtindre del Tractat de Tordesillas un ampli territori en Amèrica, donant inici a la colonisació d'Amèrica.

Va reclamar la sobirania d'illa de Terranova, Labrador (Canadà) i Groenlàndia (Dinamarca) despuix de l'exploració de les costes de Gaspar Talle Real en 1500, fundant São João (1519).

El primer assentament permanent en l'Estat de Brasil (Brasil) va ser Sant Vicente, fundada en 1532 per Martim Afonso de Sousa per a l'explotació del pal brasil. El sistema de capitanies, semblant als señoríos, es va abandonar en 1549 quan el govern va passar al governador general de Brasil, en capital en Salvador de Baïa (1549). La principal activitat econòmica era l'explotació azucarera en mà d'obra esclava procedent del comerç triangular des de les colónies portugueses en Àfrica.

L'oposició del restant de les nacions europees al monopoli americà d'Espanya i Portugal va ocasionar successives guerres transcontinentales i intents d'ocupació o anexió. En 1565 Mem de Sá va ordenar evacuar la colónia francesa de la França Antàrtica, els qui es varen establir més al nort. Ademés, durant el periodo de l'Unió Ibèrica, del sigle XVI i fins a 1640 els comerciants criptojudíos de l'imperi portugués tenia en exclusiva l'assent de negres per a l'importació des de les seues colónies de la costa oest d'Àfrica d'esclaus africans als ports Hispanoamericans de Cartagena i Veracruz.[11]


La guerra lusità holandesa va supondre el canvi en la sobirania d'alguns territoris, especialment en Àsia. De 1630 a 1654 l'imperi holandés va establir el Brasil holandés. Ademés, 1678 Portugal va establir la Colónia do Sacrament (Uruguay) en la Banda Oriental, considerat pels espanyols una amenaça a l'integritat del virreinato del Perú, ocasionat successius abandons i reconquistas a lo llarc dels anys.

Llista de possessions:

Colonisació francesa

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Colonisació francesa d'Amèrica.

França va establir el control d'un ampli territori en Norteamérica, ademés de colónies en les Antilles. En l'actualitat, manté territoris francesos en Amèrica.

Un primer intent de colonisació a costa de l'imperi Portugués va tindre lloc en la fundació del forta Coligny en l'efímera França Antàrtica (Riu de Janeiro, Brasil) en 1555.

Despuix de l'exploració del riu Sant Lorenzo, Samuel de Champlain va fundar Quebec (Canadà) en 1608 en el propòsit d'establir una factoria pellicera. Esta fundació estava precedida de varis intents per establir colónies i la presència habitual durant el XVI de peixquers francesos en la costa atlàntica del nort del continent. França va mamprendre accions junt a la confederació Huronesa contra els seus enemics, conegudes com les guerres dels Castors. Ademés de Quebec, França va establir posats en Nova Escòcia, Annapolis i la zona de Grans Lagos i a lo llarc del riu Mississipi. Durant el sigle XVII França va portar a terme exploracions adinsant-se en Norteamérica, en el propòsit d'ocupar el territori i evangelizar als indígenes, seguint un model similar a l'espanyol i opost a l'anglés. Per això, per a la primera mitat de el XVIII hi havia establiments francesos en Detroit, Niágara, Illinois i Nova Orleans (Estats Units). Estos llocs li varen proporcionar a França el control d'un territori que s'estenia des de Canadà fins a Luisiana. En els seus inicis, l'administració del territori estava descentralisada i conferida als comerciants o corredors de boscs que colonisaven cada zona. Posteriorment, l'administració es va profesionalisar en el nomenament de governadors o capitans generals.

En 1612 el rei Luis XIII va propiciar l'efímer establiment de São Luís (Brasil). No obstant, els esforços colonizadores de França es varen materialisar al nort, en la fundació de Cayena (1643) en la denominada França Equinoccial, actual Guayana Francesa, que en 1674 va passar ser propietat personal de Luis XIV. En el transcurs de el XVII, va establir colónies en les Antilles menors en el Carib ocupant les illes de Saint Christopher, Saint Croix, Sant Bartolomé, Granada, Sant Martín, Tortuga, Marie Galant. En 1697, despuix de la guerra dels Nou Anys, va obtindre un terç de L'Espanyola que es va cridar Saint Domingue (Haití). Les illes franceses tenien una economia basada en la producció i exportació de sucre, cotó, cacao i tabac en mà d'obra esclava procedent del comerç triangular de les seues colónies en Gorea (Senegal)[12]o d'atres comerciants europeus d'esclaus africans. Ademés, França va promoure accions de cors i pirateria contra Espanya com l'atac a Cartagena d'Índies en 1697. En la segona mitat de el XVII el govern dels territoris americans era de caràcter absolutista i centralisat. Canadà va ser convertida en província i es varen otorgar señoríos jurisdiccionals, que a la seua volta es dividien en parròquies baix autoritat eclesiàstica o militar.


Atres intents fallancs d'establir colónies franceses va ser l'iniciativa de la Companyia Francesa de les Índies Orientals en illes Delphine (Brasil) en 1736. El Tractat de París de 1763 va supondre la pèrdua de gran part de les colónies franceses en Amèrica. No obstant, va reconéixer la sobirania francesa de les illes San Pedro y Miquelón. Ademés, en 1795 la Pau de Basilea va otorgar a França el control de la capitania de Sant Dumenge francesa (República Dominicana) fins a 1809.

En 1858 França es anexionó l'illa Clipperton, la sobirania de la qual front a Mèxic li va ser reconeguda en 1931. Despuix de l'invasió de Mèxic de 1862, Napoleón III va establir el govern títaro del Segon Imperi mexicà. Despuix de la retirada de l'eixèrcit francés en 1865 i gràcies al respal dels nortamericans Grant i Sheridan, en 1867 Juárez va restaurar l'independència de Mèxic. Ademés, en 1878 França va obtindre la Concessió Wyse sobre el territori del Canal de Panamà, que va terminar en 1903 en l'independència de Panamà de Colòmbia propiciada per EE. UU. per al control de l'estratègic Canal.

Llista de possessions:

Colonisació britànica

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Colonisació britànica d'Amèrica.

Anglaterra va ser el segon país que es va rebelar contra el repartiment hispà-lusità d'Amèrica, i en l'actualitat manté territoris anglesos en Amèrica (considerats territoris no autònoms), ademés d'eixercir influència política i econòmica a través de la Commonwealth.

Des de finals del sigle XVI el regne d'Anglaterra va establir les Tretze Colónies, que varen comprendre un territori coster des de la Baïa de Massachusetts a la Geòrgia. El primer establiment va ser Jamestown (EE. UU.) fundada en 1607 per la Companyia de Londres.

Atres establiments varen ser la colónia de Terranova (Canadà) establida en 1610 o la colónia de Bermudes (Regne Unit) en capital en Saint George (1612). De 1650 data la colónia d'Anguilla (Regne Unit), i en 1670 Anglaterra va ocupar illes Caimà (Regne Unit) i Jamaica (Jamaica). Ademés, en 1672 va establir les colónies de les illes Vérgens Britàniques (Regne Unit).


Durant el XVIII Anglaterra va ser ocupant els territoris al nort de les Tretze Colónies incorporant-los a la Norteamérica britànica. En 1718 varen ocupar les illes Bahames. En 1763, despuix de la guerra dels Sèt Anys, va ocupar Nova França, despuix Canadà Britànic (Canadà). Despuix de la guerra d'Independència d'Estats Units, a Anglaterra va perdre les Tretze Colónies i li va ser permés en 1787 ocupar la Hondures britànica (Belize), Islas Turcas y Caicos (Regne Unit) i illa Montserrat (Regne Unit). Despuix de la guerra de Coalició va obtindre la Guyana Britànica, havent tingut establiments temporals en els sigles anteriors. Els territoris caribenys anglesos varen ser amprats per a l'explotació agrícola en destí al comerç monopolístico en la metròpoli, en l'us de mà d'obra esclava procedent del comerç triangular, sent la Royal African Compani, fundada per Carlos II i Jacobo II, una de les principals empreses comerciants d'esclaus des d'Àfrica. Les principals poblacions i ports relacionats en el comerç d'esclaus i en el Carib anglés varen ser Londres, Liverpool i Bristol.[13]De el XVIII data també el sistema de segregació de les reserves índies en Norteamérica.

En 1806 Anglaterra va intentar, sense èxit, invadir el virreinato del Riu de l'Argent. En 1817 va conseguir incloure en la seua esfera d'influència financera, econòmica i comercial a les nacions naixcudes de l'independència d'Espanya per mig del recolze militar i financer a la seua causa. En 1833 Anglaterra va ocupar les illes Malvines (Regne Unit).


Llista de possessions:

Colonisació neerlandesa

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Colonisació neerlandesa d'Amèrica.



Províncies Unides dels Països Baixos va ser el primer país en intentar socavar el monopoli americà lusità-espanyol determinat pel Tractat de Tordesillas (1492) i en l'actualitat manté territoris neerlandesos en Amèrica.

Des de finals del sigle XVI la Companyia Neerlandesa de les Índies Occidentals va establir la Guayana Neerlandesa. El primer establiment va ser Nieuw Middelburg en el riu Pomeroon (Guayana esequiba - Guyana), fundat en 1581. Durant la guerra lusità-neerlandesa varen fundar les colónies de Demerara (1611), Berbice (1627) (Guyana) i varen ocupar Cayena (1654) (Guayana Francesa) i Surinam (1667) (Surinam). La seua principal activitat era la producció de canya de sucre en mà d'obra esclava procedent del comerç triangular en els seus colónies africanes.

Despuix de realisar l'exploració del riu Hudson en 1609 i l'establiment de llocs en 1621, en 1625 es va fundar Nova Ámsterdam (Nova York, EE. UU.) com a capital de Nous Països Baixos, l'activitat dels quals era la pellera.

En 1624 l'imperi holandés va començar l'invasió del Estat de Brasil de Portugal, fundant el Brasil holandés (Brasil), en capital en Mauritsstad, la sobirania de la qual va mantindre fins a la pèrdua davant Fernando de Noronha en 1654.


En 1634 Països Baixos va ocupar l'illa de Curazo (Curazao, Països Baixos) i en 1636 Aruba (Aruba, Països Baixos) i Bonaire (Països Baixos). Des del final de l'Unió Ibèrica en 1640 i fins a finals del sigle XVII l'imperi neerlandés va controlar el comerç d'esclaus africans en Amèrica.

Ademés, durant el XVII i XVIII varen ocupar de manera interrompuda algunes de les illes de les Antilles menors del Carib dins del marc d'aliances i comerç en el restant de nacions europees en colónies en esta illes.

Sobre el règim administratiu implantat pels neerlandesos durant l'época colonial, en els seus orígens va ser similar a l'anglés i al portugués dau el caràcter de factories o establiments comercials que varen tindre les seues efímeres colónies. No obstant, la colónia establida en Brasil va ser governada per un membre de la família real. En les illes també es va establir un govern subordinat a la Corona.


Llista de possessions:

(*):Actualment en possessió de Regne dels Països Baixos

Atres #colonisació

[editar | editar còdic]

Colonisació alemana

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Colonisació alemana d'Amèrica.


En 1528 el rei Carlos I va concedir als banquers ausburgueses Welser l'arrendament de Klein-Venedig o Welserland en la província de Veneçola (Veneçola) pel seu respal en l'elecció a emperador del Sacre Imperi Romà Germànic. La colónia no va prosperar per l'encabotament en la costosa expedició en busca d'El Dorat, la fugida o rebelió dels indígenes pel risc de ser esclavizados en contra de la llegislació espanyola i les acusacions d'abusos i saquejos reportats a la Real Audiència de Sant Dumenge.

En el XVII, Federico Guillermo va impulsar que la Companyia Brandemburguesa Africana arrendara una part Saint Thomas a Dinamarca. La colónia va durar de 1685 a 1693, en l'ocupació d'esclaus de la Costa d'Or brandeburguesa (Ghana) per a la producció de canya de sucre.[14]Ademés, va ocupar illa Vieques (Puerto Rico) de 1689 a 1693. Brandeburgo-Prusia va portar a terme atres intents per fer-se en colónies en les illes caribenyes, sense resultat davant la competència de les diferents nacions europees en la zona. En 1669 el comtat de Hanau va negociar sense èxit en Països Baixos l'establiment de la colónia d'Índies hanauesas (Surinam, Guayana Francesa i Brasil). En 1731 #colon alemans es varen assentar en els terrenys de la Companyia del Mississipi donant lloc a la Costa Alemana (Luisiana, EE. UU.).


Durant el sigle XIX va haver iniciatives privades de control econòmic en Amèrica com el control de la producció de café en Guatemala propiciada per Barris Auyón,[15] [16]la fallanca colónia de Nova Germania (Paraguay)[17]o la colonisació de Valdivia, Osorno i Llanquihue (Chile). Des de finals del sigle XIX diàspora alemana es troba repartida per tot el continent.

Sobre iniciatives governamentals, Alemània va impulsar des de finals de el XIX l'obtenció sense èxit de colónies en el Carib, el denominat Carib alemà. Ademés, en 1972 la RDA va obtindre l'illa Ernest Thaelmann (Cuba), a la sobirania de la qual va renunciar en 1990 en la reunificación alemana.

Llista de possessions:

Colonisació italiana

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Colonisació italiana d'Amèrica.


La colonisació de l'Itàlia espanyola (regnes Nàpols i de Sicília o ducado de Milà, entre uns atres) en Amèrica es descriu dins de la colonisació de l'Imperi Espanyol en Amèrica. Els pares del descobriment d'Amèrica Cristóbal Colón o Américo Vespucio són d'orige italià. Com a italià era Antonio Pigafetta, croniste de la primera circumnavegació de Magallanes-Elcano.[18] Ademés, es pot senyalar als exploradors de Juan Caboto, al servici d'Anglaterra, i a Giovanni dona Verrazzano al servici de França. La cultura italiana va ser determinant en la cultura colonial espanyola. En el pla arquitectònic en la renaixença tardana o plateresco. En l'àmbit lliterari, les obres de Dante,Tasso i Ariosto es varen difondre, varen traduir i varen ser precursores de la producció lliterària de l'época com La Araucana o La Grandea Mexicana. Ademés, ingeniers italians al servici d'Espanya varen contribuir a les fortificacions espanyoles en Amèrica, a on predominava la traça italiana.[19][20]

En 1630 Fernando I de Médici, gran duc del Gran Ducado de Toscana, va realisar un intent fallanc d'establir una colónia en el nort de Brasil en l'expedició Thorton, comandada per l'anglés Robert Thorton i en respal neerlandés, abdós nacions enemigues de Portugal.[21]

Durant el sigle XIX es varen succeir les iniciatives privades com la malograda colónia veneçolana impulsada per Carlo Castelli de 1841.[22]Des de finals del sigle XIX diàspora italiana es troba repartida per tot el continent.

Colonisació danesa

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Colonisació danesa en Amèrica.

La fundació del regne de Dinamarca i Noruega va supondre l'adquisició per Dinamarca dels territoris noruecs de Groenlàndia que havien segut abandonats en el XV. En 1728 el religiós Hans Egede va realisar un nou esforç colonizador en Groenlàndia en la fundació de Godthåb, el principal interés de la qual econòmic era la peixca ballenera.


En 1672 la Companyia danesa de les Índies Occidentals i Guinea va ocupar Sant Tomás (Illes Vérgens de EE. UU.), i es va establir també en atres illes del Carib com Saint John (1683) o Saint Croix (1733), adquirida a França. En 1754 varen passar a la propietat personal del rei Federico V. Es tractava de colónies productores de canya de sucre en ocupació intensiva de mà d'obra esclava procedent del comerç triangular en la Costa d'Or danesa (Ghana).[5] Ademés, el gros dels esclaus africans va ser venut a atres colónies europees establides en el Carib, sent Saint Thomas el centre d'este comerç, en el que es permetia la participació dels pirates. Despuix de l'abolició del comerç d'esclaus en 1803, i la seua possessió en 1848, estes colónies varen entrar en decliu. Dinamarca va vendre de la Costa d'Or danesa a Anglaterra en 1850 i en 1917 va vendre les Índies Occidentals daneses a EE. UU.[23]

Llista de possessions:

Colonisació sueca

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Colonisació sueca en Amèrica.


En 1638, durant la guerra dels Trenta Anys, l'Imperi suec va establir una série de colónies a lo llarc del riu Delaware (Estats Units) denominada Nova Suècia. Varen ser propiciades pel neerlandés Peter Minuit, governador de la veïna Nous Països Baixos, qui va cedir alguns assentaments previs com Fort Nassao o Fort Christina. Els #colon procedien de Savo i Kainuu (actual Finlàndia). Atres poblacions varen ser Nou Estocolm o Swedesboro. En 1655 el militar neerlandés Peter Stuyvesant va derrotar als suecs i anexionó Nova Suècia a Nous Països Baixos.

En 1784 el rei Gustavo III va negociar en França la compra de Saint-Barthélemy (França) i l'us del port de Gotemburgo. La Companyia Sueca de les Índies Occidentals la va convertir en port franc i es varen importar esclaus africans. De 1812 a 1844 va ser una colónia en propietat personal del rei Carlos XIII. Despuix de casi un sigle d'ocupació, en 1878 va ser venuda a França. Ademés, Suècia va ocupar breument Guadalupe (França) de 1813 a 1814.

Llista de possessions:

Colonisació russa

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Colonisació russa d'Amèrica.


l'Imperi rus va establir el territori de l'Amèrica russa en Alaska (Estats Units) seguint la ruta de les illes Aleutianas.


En 1741 es va portar a terme l'exploració de les illes Aleutianas i les costes d'Alaska, i en 1759 el peller Stepan Gavrilovich Glotov va fundar el lloc d'Unalasca (Alaska, Estats Units). En época de Catalina la Gran es varen fundar atres poblacions com Kenai (1781) o Kodiak (1784), i despuix Sitka (1799), capital de l'Amèrica russa.[24] [25]El principal interés econòmic eren les factories pelliceres en mà d'obra aleuta, atha o tlingit captiva, i els seus principals desafius varen ser lo costós del seu aprovisionament des de Siberia, les expedicions espanyoles fins a Alaska i els atacs dels indígenes. Ademés, per a frenar l'amenaça expansionista russa, Espanya va començar en 1769 un sistema de missions i presidis militars fins a l'actual Columbia Britànica (Canadà).[26]

Aprofitant l'invasió francesa d'Espanya, en 1812 la Companyia rus-americana va realisar una expedició a la costa de l'Alta Califòrnia espanyola fundant el lloc de Fort Ross, que es va mantindre com un enclavament comercial aïllat fins a 1848. Finalment, 9 d'abril de 1867 Alejandro II va firmar la venda d'Alaska a EE. UU. per a finançar la guerra rus-turca i compensar els danys de la guerra de Crimea. Es tractava d'un vast territori agrest, escassament poblat per població autòctona.

Llista de possessions:

Colonisació noruega

[editar | editar còdic]

El regne de Noruega va ser el primer país en colónies en Amèrica, en la fundació en Groenlàndia de la població de Brattahlíd per Eric el Rojo en 985. La seua economia es basava en la peixca, la pell i el marfil i va alcançar els 5.000 habitant contant en la diòcesis de Gardar. La Menuda Edat de Gèl, lo costós de l'aprovisionament i la rebelió dels inuit thule va supondre el decliu i abandó despuix de més de quatrecents anys de presència en Groenlàndia.

Des de la seua proclamació de sobirania en 1905 Noruega ha portat a terme intents de control sobre alguns territoris de Canadà i Dinamarca. Els territoris controlats per noruega en el regne de Dinamarca i Noruega abans de 1814 es referixen a la colonisació dano-noruega d'Amèrica.


L'explorador Otto Sverdrup va reclamar per a Noruega les illes Sverdrup (Canadà) durant la seua expedició de 1898 a 1902. Finalment, en 1930 Noruega va reconéixer la sobirania canadenca d'estes a canvi d'establir la sobirania noruega d'illa Jan Mayen. En 1933 la Cort Internacional de Justícia va reconéixer la sobirania danesa de Terra de Erik el Rojo (Groenlàndia, Dinamarca), reclamada per Noruega des de 1931.[27]

Llista de possessions:

Colonisació escocesa

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Colonisació escocesa d'Amèrica.


El regne d'Escòcia va establir una série de colónies efímeres en la costa atlàntica de Canadà i Panamà i assentaments de població en EE. UU.

De 1629 a 1632 va ocupar la península de Nova Escòcia i l'illa de Veta Bretón (Canadà), en capital en Port Royal, despuix de la pren de Quebec durant la guerra anglo-francesa.[28]

De 1698 a 1699 la Companyia Escocesa de Comerç a Àfrica i les Índies va amenaçar els ports atlàntics del Darién en dos expedicions fallanques per a fundar Nueva Caledonia en ple regne de Terra Ferma. [29]

A finals de el XVIII varen seguir intents d'establiment de població en els territoris de les Tretze Colónies britàniques. Stuart Town, fundada en 1684, va ser considerada una amenaça anexionista i va ser desmantellat en 1686 per una expedició espanyola des del fort de Sant Agustín.[30] A partir de 1683 el governador absent Robert Barclay va importar mà d'obra barata d'orige escocés en East Newark.[31] En 1735 es va fundar Darien (Geòrgia, EEUU) en #colon escocesos.[32]

Llista de possessions:

Colonisació hospitalària

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Colonisació hospitalària d'Amèrica.


Els Cavallers de Malta estaven integrats per un ampli número d'aristócrates francesos, influents en el desenroll de la colonisació francesa en Nova França, actual Canadà i Estats Units. No obstant, en 1635 el Gran Maestre Antoine de Paule va rebujar el proyecte d'Isaac de Razilly per a establir un priorat en Acadia (Canadà).

En 1627 l'illa de Sant Cristóbal es va repartir entre Anglaterra i França. En 1648 Phillippe de Longvilliers de Poincy va firmar el tractat de Concòrdia per al repartiment de l'illa de Saint Martín entre França i Províncies Unides. En 1651 el Gran Maestre Juan de Lascaris-Castellar va promoure la compra de les colónies franceses de Saint-Christophe, junt en les dependències de Saint Croix, Saint Barthélemy i Saint Martin a la Companyia de les Illes d'Amèrica. En l'ocupació d'esclaus de Senegambia (Senegal), duts per la Companyia Neerlandesa de les Índies Occidentals, Longville va cultivar principalment sucre i tabac. Sant Bartolomé va ser abandonat despuix d'un atac caribe, en un nou intent de colonisació en 1664. Ademés, un tumult va expulsar a l'Orde de Saint Croix en 1657. Davant la falta de rendabilitat de les colónies per l'impossibilitat de control del territori, en 1665 l'Orde les va revendre a Companyia francesa de les Índies Occidentals, successora de Companyia d'Illes d'Amèrica.

Llista de possessions:

Colonisació curlandesa

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Colonisació curlandesa d'Amèrica.


El ducado de Curlandia, vassall de la república de les Dos Nacions, va establir una colónia en l'illa de Tobago (Trinitat i Tobago) en el respal de Països Baixos en época del duc Jacob Kettler. La colónia de Nova Curlandia va existir entre 1654 i 1659, i de nou entre 1660 i 1689, estant l'illa repartida entre Curlandia i la colónia holandesa de Nova Walcheren. Durant l'ocupació curlandesa varen ser duts a Tobago 4.500 esclaus de la colónia curlandesa de l'illa Kunta Kinteh (Gàmbia) per al comerç triangular.[33] En 1689 va ser venuda a Ingaterra.

Llista de possessions:

Efectes sobre la població indígena

[editar | editar còdic]


Les malalties d'orige asiàtic i africà, com la pigota que es va originar en Àfrica o Àsia,[34]la pesta en Àsia,[35][36]el còlera en Àsia,[37][38] la grip en Àsia,[39][40]la malaria en Àfrica i Àsia,[41][42][43]la pallola ve de la pesta vacuna en Àsia,[44][45][46]la #tuberculosis en Àsia,[47][48]la febra groga en Àfrica,[49]la llepra en Àsia,[50] la febra tifoidea en Àfrica,[51]la #sífilis en Amèrica i Àfrica,[52]el herpes en Àfrica,[53]el zika en Àfrica;[54]varen ser introduïdes en Amèrica des del Vell Món a partir dels primers contactes entre els indígenes i els europeus.


Sobre la propagació de les malalties procedents del Vell Món es pot destacar la mortandad produïda per la pigota i el contagi del pallola i les paperas, entre unes atres.[55][56]Les epidèmies dels sigles XVI i XVII de pigota, tifus, grip, grup i pallola varen afectar al conjunt de la població americana donades les condicions d'higiene i sanitat vigents en l'época.[57][58]

Ademés, el procés de conquista dels territoris va dur aparellat una successió d'accions bèliques i d'aliances en els regnes i pobles indígenes, alterant l'estructura de poder vigent fins a l'arribada dels europeus en favor d'estos últims. Encara que va haver intents de resistència a la colonisació com la regirada dels Poble (1680), la superioritat bèlica europea va supondre el control del territori.[59][60][61]Hi ha estudis que afirmen que el 90% dels indígenes d'Hispanoamèrica varen perir per les malalties, pero en major mida per guerres de conquista i l'esclavitut.[62][63]


L'alcanç de la mortandad per malalties i la sumissió de la població indígena d'Amèrica en estos anys és objecte d'estudi i varia en funció de les fonts, aplegant alguns autors a afirmar que va provocar la pràctica aniquilació dels indígenes del continent o un canvi en el clima.[64][65][66] [67]La sifra de la població del conjunt del continent americà abans de la colonisació europea varia en funció de l'estudi, existint estimacions actuals de 50-60 millons a 100 millons d'habitants. [68] [69]

En Hispanoamèrica, els reis varen concedir encomanes als conquistadors i els seus aliats en pago de els servicis a la Corona. Este sistema va ser succeït pel de repartimientos d'indis a finals del sigle XVI. Abdós eren semblants als señoríos territorials i jurisdiccionals vigents en Espanya fins al seu abolició el sigle xix. Els reis d'Espanya varen promoure les pioneres Lleis de Burgos (1512-13) i les Lleis Noves (1542) que prohibien l'esclavitut dels indígenes americans, que no el vassallage, el treball manual forçós, el pagament de tributs o l'existència del sistema de classes, de la mateixa manera que succeïra en els vassalls espanyols europeus.[70][61]

La població indígena va estar somesa a esclavitut l'alcanç de la qual i duració en el temps varia funció de la potència colonizadora. Ademés, en ocasions els indígenes també posseïen i comerciaven en esclaus indígenes com en el cas dels comanches durant el XVIII. No obstant, en el conjunt d'Amèrica, en el XVIII el treball esclau indígena era menys freqüent per la presència massiva d'esclaus africans. L'esclavitut dels indígenes, no obstant, es va estendre fins al sigle XIX durant la febra de l'or nortamericà en les lleis de Trasllat Forçós dels Indis (1830) o la llei per al Govern i Protecció dels Indis (1850) de EE. UU. que llegalisaven l'esclavitut indígena, vigent fins a 1936.[71][60]


La segregació i mestiçage dels pobles indígenes sobre els europeus i africans va ser desigual en funció de la potència colonizadora, constituint les reserves índies a partir del sigle XVIII en Norteamérica un exponent de segregació i la població d'Hispanoamèrica un exponent de mestiçage, en figures com Martín Cortés Malintzin o els integrants de la casa de Borja-Loyola Inca.

Establiment de població afroamericana

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Afroamericano.

El comerç triangular va dur a Amèrica 12,5 millons de persones des d'Àfrica en condicions d'esclavitut.[60]La duració en el temps i la dimensió en sifres d'este comerç d'esclaus es va deure a aliances entre les èlits africanes, els agents comercials o negreros, i comerciants europeus.[72]Fins al sigle XIX els principals comerciants d'esclaus negres varen ser anglesos, portuguesos, francesos i holandesos. En Hispanoamèrica el comerç d'esclaus negres es licitava a través del assent de negres. Les principals procedències eren les àrees d'influència del golf de Guinea, veta Verda i canal de Moçambic.[73]


El rigor de les condicions d'esclavitut va variar en funció de la potència colonizadora, sent més dures en les colónies angleses, portugueses i franceses (code Noir) i, despuix, en Estats Units. Algunes de les rebelions varen ser la haitiana, jamaicana, la de Nat Turner o la de Gabriel Prosser.[74] [75]En Hispanoamèrica, la raça en sí no implicava llimitacions en drets civils o socials, sent freqüents els matrimonis mestizos. Algunes de les rebelions de cimarrones varen ser les de Bayano, el Negre Miguel o Dumenge Biohó. L'esclavitut de negres en l'Imperi espanyol va ser abolida en l'emancipació de les nacions americanes, sent Cuba l'última en abolir l'esclavitut en 1886.[76]


En l'actualitat els països en major proporció de població d'orige africà són antigues colónies situades en països del Carib, en percentages superiors al 90 % en el cas d'antigues colónies angleses i franceses. En Estats Units es varen importar un estimat de 600.000 esclaus africans, és dir, el 5% dels 12 millons d'esclaus duts d'Àfrica.[77]El model de colonisació basat en l'explotació agrària, sent el cultiu principal la canya de sucre, suponia l'us intensiu de mà d'obra esclava. [78][79]

Alguns dels testimonis de la cultura africana en Amèrica són la música candombe, reggae, samba, bossa nova, blues o jazz i els instruments musicals de la conga, bongó o clave. [80][81]

Intercanvi colombino

[editar | editar còdic]

L'época posterior a 1492 es coneix com el periodo del Intercanvi colombino. Supon l'introducció d'espècies animals noves i la difusió a nivell mundial de plantes endógenas.[82] Les espècies animals introduïdes varen ser gossos, bous, cavalls, gallines, ovelles, conills, rucs o porcs. Les espècies vegetals varen ser, per eixemple, l'ordi, blat, olivera, vinya, cotó, canya de sucre, arròs o café. Entre les espècies endógenas d'Amèrica es troben la creïlla, dacsa, girasol, tabac, cacao, tomata, pal de campeche, pal brasil, pinya o vainilla.


Ademés, l'intercanvi colombino supon la difusió de les llengües europees en el continent americà i els #americanisme en les llengües europees. Les llengües més parlades en l'actualitat són l'espanyol, anglés, portugués, seguides en menor mida del francés i neerlandés. La pervivencia fins a l'actualitat d'idiomes indígenes americans de relatiu gran us, com el quechua, guaraní, mapudungún o náhuatl es va sostindre en el seu gran pes demogràfic i àmplia difusió que varen tindre respecte atres idiomes prehispánicos dins del continent, lo que va motivar a estudiosos espanyols, sobretot misionero que tenien interés en dominar les llengües en la finalitat de aculturar paulatinament a les respectives poblacions, a publicar obres detallades com Gramàtica o art de la llengua general dels indis dels regnes del Perú o establir la primera càtedra de quechua en 1576.[83] Només en Brasil es parlen en l'actualitat uns 150 idiomes indígenes, entre els que els més usats en eixe país són el tikuna, el guaraní kaiowá, el kaingang, el xavante i el yanomami,[84] que en molts casos han subsistits en contexts de relatiu aïllament geogràfic. En EE. UU. el navajo és la llengua indígena més amprada en major presència en els estats d'Arizona i Nou Mèxic en els territoris que pertanygueren a la Nova Espanya. En Canadà subsistixen també diversos idioma indígenes, entre les que destaquen el creu en més de 120.000 parlants, les llengües algonquinas (més de 100.000) i l'iInuktitut, que és la més parlada de les llengües dels pobles inuit.[85]

Evangelización d'Amèrica

[editar | editar còdic]

La colonisació europea va supondre la evangelización, és dir, difusió del cristianisme en Amèrica, sent la branca catòlica pròpia d'Hispanoamèrica, imperi Portugués i Francés i el protestantisme calvinista en l'imperi Neerlandés, o anglicà en l'imperi Inglés.[86]El cristianisme és la religió predominant en Amèrica. En número, Brasil és el país en més cristians d'Amèrica, EE. UU. el de major número de cristians practicants i Colòmbia el de major proporció de cristians en la seua població.[6][87]

Este artícul és de la série:
Història d'Amèrica.

Història d'Amèrica
Amèrica precolombina
Colonisació d'Amèrica
Història de Groenlàndia
Història de Canadà
Història dels Estats Units
Història de Mèxic
Història del Perú
Història d'Argentina
Història de Chile
Història de Colòmbia
Història de Veneçola

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 Ostler, Jeffrey (2015-03-02). Genocide and American Indian History (en en). doi:10.1093/acrefore/9780199329175.001.0001/acrefore-9780199329175-i-3. ISBN 978-0-19-932917-5.
  2. ↑ Stannard, David I. (1992). American Holocaust: The Conquest of the New World (en en), Oxford University Press, USA. ISBN 978-0-19-508557-0.
  3. ↑ Thornton, Russell (1987). American Indian Holocaust and Survival: A Population History Since 1492 (en en), University of Oklahoma Press. ISBN 978-0-8061-2220-5.
  4. ↑ Reséndez, Andrés (2017). The other slavery: the uncovered story of Indian enslavement in America, First Mariner Books edition edició, Mariner Books, Houghton Mifflin Harcourt. ISBN 978-0-544-60267-0.
  5. ↑ 5,0 5,1 «The Danish West Indies. Nationalmuseet i København».
  6. ↑ 6,0 6,1 «Continua el creiximent dels catòlics en el món, 1.378 millons en 2021 - Vatican News» (en és). www.vaticannews.va. Consultat el 2024-05-01.
  7. ↑ 7,0 7,1 Carrasca, Francisco, i Leopoldo Castedo, tom I, pp. 36
  8. ↑ National Geographic Magazine, febrer de (1992)
  9. ↑ Thomas Mann: 1491. Madrit: Taurus, 2006.
  10. ↑ «Una visió crítica de la conquista», artícul de Bernardo Veksler en el lloc web Argenpress, 2006.
  11. ↑ Transhumant. Revista Americana d'Història Social.(10)
    126–147.Consultat el 2024-04-14.
  12. ↑ Humanities.9(3)
    57.ISSN 2076-0787.doi:10.3390/h9030057.Consultat el 2024-04-13.
  13. ↑ «British Slave Ports | Schoolshistory.org.uk» (en en-gb). Consultat el 2024-04-07.
  14. ↑ «Slave trade, gold, and sugar: The Elector of Brandenburg as entrepreneur». www.kuenker.de. Consultat el 2024-04-06.
  15. ↑ «Cobán | Mayan Ruins, Coffee Plantations & Colonial Architecture | Britannica» (en en). www.britannica.com. Consultat el 2024-04-06.
  16. ↑ America Llatina En L'Història Economica Revista De Investigacion.Consultat el 2024-04-06.
  17. ↑ «Bilder aus dem Dorf Nova Germania» (en de). SZ Magazin. Consultat el 2024-04-06.
  18. ↑ «Espanya, Itàlia i Amèrica en la Renaixença i l'Edat Moderna | Portal del Hispanismo». hispanismo.cervantes.és. Consultat el 2024-04-06.
  19. ↑ «Presencia de la lliteratura italiana en l'Amèrica hispana dels sigles XVI i XVII» (en és). Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. Consultat el 2024-04-06.
  20. ↑ «Mitat soldats, mitat artistes: quí varen ser els ingeniers de l'Imperi espanyol» (en és). elconfidencial.com. Consultat el 2024-04-06.
  21. ↑ "Els italians en Brasil", de Matteo Sanfilippo (en italià)
  22. ↑ Marisa Vannini. Itàlia i els Italians en l'història i en la cultura de Veneçola. Oficina Central d'Informació (Ministeri de l'Interior). Caracas, 1966
  23. ↑ «Danish Danish Perceptions and West Indian Realities: Slavery in the Danish West Indies. Autor: Karen Fog Olwig (1988)».
  24. ↑ Black, Lydia T.; en "Russians in Alaska: 1732-1867" (p. 26, Ed. University Alaska Press, any 2004, Fairbanks, Alaska, Estats Units) ISBN 1-889963-05-4
  25. ↑ Болховитинов, Николай Николаевич (1997). Основание Русской Америки: 1732-1799 (en ru), Международные отношения. ISBN 978-5-7133-0883-4.
  26. ↑ Алексеев, А. И.. Судьба Русской Америки (en ru), Рипол Классик. ISBN 978-5-458-40336-8.
  27. ↑ «Wayback Machine». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 11 de maig de 2011. Consultat el 2024-03-31.
  28. ↑ «Biography – STEWART, JAMES, 4th Lord Ochiltree – Volume I (1000-1700) – Dictionary of Canadian Biography». www.biographi.ca. Consultat el 2024-03-31.
  29. ↑ «[1]». Consultat el 2024-03-31 (en en-GB).
  30. ↑ «Archeologists to search for historic Scottish “Stuarts Town” under downtown Beaufort. Explore Beaufort».
  31. ↑ «Wayback Machine». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 19 de novembre de 2012. Consultat el 2024-03-31.
  32. ↑ Cashin, Edward J. (2007-02-04). William Bartram and the American Revolution on the Southern Frontier (en en), Univ of South Carolina Press. ISBN 978-1-57003-685-9.
  33. ↑ «Courland colonization - NeuP.eu» (en cs). www.neup.eu. Consultat el 2024-03-29.
  34. ↑ “History of Smallpox and Its Spread in Human Populations” (en) (12 de agost 2016). Microbiology Spectrum 4 (4). doi:10.1128/microbiolspec.PoH-0004-2014. ISSN 2165-0497. PMID 27726788.
  35. ↑ “Yersinia pestis, the cause of plague, is a recently emergiu clone of Yersinia pseudotuberculosis” . Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America 96 (24): 14043–14048. doi:10.1073/pnas.96.24.14043. ISSN 0027-8424. PMID 10570195. Bibcode: 1999PNAS...9614043A.
  36. ↑ “'Add, stir and reduïx': Yersinia spp. as model bactèria for pathogen evolution” . Nature Reviews. Microbiology 14 (3): 177–190. doi:10.1038/nrmicro.2015.29. ISSN 1740-1534. PMID 26876035.
  37. ↑ “Cholera” (26 de juliol 2016). Microbiology Spectrum 4 (4). doi:10.1128/microbiolspec.PoH-0012-2015. ISSN 2165-0497. PMID 27726771.
  38. ↑ «Cholera - WHO Fact sheets».
  39. ↑ “Pandemic influenza's 500th anniversary” . Clinical Infectious Diseases 51 (12): 1442–1444. doi:10.1086/657429. ISSN 1537-6591. PMID 21067353.
  40. ↑ «The Story of Influenza».The Threat of Pandemic Influenza: Llaure We Ready? Workshop Summary.National Academies Press (US).
  41. ↑ “Plasmodium knowlesi: reservoir hosts and tracking the emergence in humans and macaques” . PLOS Pathogens 7 (4): i1002015. doi:10.1371/journal.ppat.1002015. ISSN 1553-7374. PMID 21490952.
  42. ↑ “African origin of the malaria parasite Plasmodium vivax” . Nature Communications 5: 3346. doi:10.1038/ncomms4346. ISSN 2041-1723. PMID 24557500. Bibcode: 2014NatCo...5.3346L.
  43. ↑ “Origin of the human malaria parasite Plasmodium falciparum in gorillas” (en) . Nature 467 (7314): 420–425. doi:10.1038/nature09442. ISSN 0028-0836. PMID 20864995. Bibcode: 2010Natur.467..420L.
  44. ↑ Berche, Patrick. “History of measles”. La Presse Médicale 51 (3): 104149. doi:10.1016/j.lpm.2022.104149. ISSN 0755-4982. PMID 36414136.
  45. ↑ “Rinderpest: the veterinary perspective on eradication” (en) (5 de agost 2013). Philosophical Transactions of the Royal Society B: Biological Sciences 368 (1623): 20120139. doi:10.1098/rstb.2012.0139. ISSN 0962-8436. PMID 23798687.
  46. ↑ “Rinderpest experience” . Revue Scientifique et Technique (International Office of Epizootics) 36 (2): 569–578. doi:10.20506/rst.36.2.2675. ISSN 0253-1933. PMID 30152462.
  47. ↑ “The history of #tuberculosis: from the first historical records to the isolation of Koch's bacillus” . Journal of Preventive Medicine and Hygiene 58 (1): I9–I12. ISSN 1121-2233. PMID 28515626.
  48. ↑ “The paleopathological evidence on the origins of human #tuberculosis: a review” . Journal of Preventive Medicine and Hygiene 61 (1 Suppl 1): I3–I8. doi:10.15167/2421-4248/jpmh2020.61.1s1.1379. ISSN 2421-4248. PMID 32529097.
  49. ↑ “Yellow Fever: Origin, Epidemiology, Preventive Strategies and Future Prospects” (en) (26 de juliol 2022). Vaccines 10 (3): 372. doi:10.3390/vaccines10030372. ISSN 2076-393X. PMID 35335004.
  50. ↑ “On the origin of leprosy” . Science 308 (5724): 1040–1042. doi:10.1126/science/1109759. ISSN 1095-9203. PMID 15894530.
  51. ↑ “Evolutionary History of Salmonella Typhi” (en) (24 de novembre 2006). Science 314 (5803): 1301–1304. doi:10.1126/science.1134933. ISSN 0036-8075. PMID 17124322. Bibcode: 2006Sci...314.1301R.
  52. ↑ Rothschild, B. M.. “History of Syphilis” (en). Clinical Infectious Diseases 40 (10): 1454–1463. doi:10.1086/429626. ISSN 1058-4838. PMID 15844068.
  53. ↑ “Evolutionary Origins of Human Herpes Simplex Viruses 1 and 2” (en) . Molecular Biology and Evolution 31 (9): 2356–2364. doi:10.1093/molbev/msu185. ISSN 1537-1719. PMID 24916030. PMC:4137711.
  54. ↑ «Zika virus» (en en).
  55. ↑ «Qué sabem sobre el virus de la pigota» (en és). National Geographic. Consultat el 2024-04-19.
  56. ↑ Baten, Jörg. A History of the Global Economy. From 1500 to the Present, Cambridge University Press, p. 163. ISBN 978-1-107-50718-0.
  57. ↑ «The Story Of... Smallpox». Pbs.org.
  58. ↑ Mann, Charles C. (2005). 1491: New Revelations of the Americas Before Columbus, Knopf, pp. 106–109. ISBN 978-1-4000-3205-1.
  59. ↑ 1491: New Revelations of the Americas Before Columbus (ISBN 1-4000-4006-X), Charres C. Mann, Knopf, 2005.
  60. ↑ 60,0 60,1 60,2 Reséndez, Andrés. The Other Slavery : the Uncovered Story of Indian Enslavement in America / Andrés Reséndez. Boston: Houghton Mifflin Harcourt, 2016. Print.
  61. ↑ 61,0 61,1 Waite, Kevin. "The Other Slavery: The Uncovered Story of Indian Enslavement in America." The Journal of Civil War Era, vol. 7, no. 3, 2017, p. 473+. Gale Academic OneFile, https://link.gale.com/apps/doc/A502506898/AONE?o=tel_a_vanderbilt&sid=AONE&xid=0i6d28ed. Accessed 17 Oct. 2020.
  62. ↑ «Why the Anthropocene began with European colonisation, mass slavery and the 'great dying' of the 16th century» (en en).
  63. ↑ Treuer, David (13 de maig 2016). The new book 'The Other Slavery' will make you rethink American history.
  64. ↑ “Earth system impacts of the European arrival and Great Dying in the Americas after 1492” (2019). Quaternary Science Reviews 207: 13–36. doi:10.1016/j.quascirev.2018.12.004. ISSN 0277-3791. Bibcode: 2019QSRv..207...13K.
  65. ↑ Amos, Jonathan (2 de febrer 2019). America colonisation 'cooled Earth's climate', BBC.
  66. ↑ Kent, Lauren (1 de febrer 2019). European colonizers killed baix many Native Americans that it changed the global climate, researchers say, CNN.
  67. ↑ Thornton, pp. xvii, 36.
  68. ↑ Taylor, Alan (2002). American colonies; Volume 1 of The Penguin history of the United States, History of the United States Séries, Penguin, p. 40. ISBN 978-0142002100.
  69. ↑ “Earth system impacts of the European arrival and Great Dying in the Americas after 1492” (2019). Quaternary Science Reviews 207: 13–36. doi:10.1016/j.quascirev.2018.12.004. Bibcode: 2019QSRv..207...13K.
  70. ↑ «encomana | Definition & Facts» (en en).
  71. ↑ Mann, Charles (2006), 1491: Una nova història de les Américas abans de Colón, Madrit: Taurus
  72. ↑ «[2]». Consultat el 2024-04-20 (en en-US).
  73. ↑ «Viages Esclavista». www.slavevoyages.org. Consultat el 2024-04-27.
  74. ↑ «How two centuries of slave revolts shaped American history» (en en). History. Consultat el 2024-04-27.
  75. ↑ «The Five Greatest Slave Rebellions in the United States | African American History Blog» (en en-us). The African Americans: Many Rivers to Cross. Consultat el 2024-04-27.
  76. ↑ Past & Present.246(1)
    69–108.ISSN 0031-2746.doi:10.1093/pastj/gtz020.Consultat el 2025-04-16.
  77. ↑ Stephen D. Behrendt, David Richardson, and David Eltis, W.I.B. Du Bois Institute for African and African-American Research, Harvard University. Based on "records for 27,233 voyages that set out to obtain slaves for the Americas". Stephen Behrendt (1999). «Transatlantic Slave Trade», Africana: The Encyclopedia of the African and African American Experience, New York: Basic Civitas Books. ISBN 978-0-465-00071-5.
  78. ↑ Segal, Ronald (1995). The Black Diaspora: Five Centuries of the Black Experience Outside Africa, New York: Farrar, Straus and Giroux, p. 4. ISBN 978-0-374-11396-4. «It is now estimated that 11,863,000 slaves were shipped across the Atlantic. [Note in original: Paul I. Lovejoy, "The Impact of the Atlantic Slave Trade on Africa: A Review of the Literature," in Journal of African History 30 (1989), p. 368.] ... It is widely concediu that further revisions llaure more likely to be upward than downward.»
  79. ↑ Quick guide: The slave trade, bbc.co.uk.
  80. ↑ «Jazz and Blues» (en en). Smithsonian Institution. Consultat el 2024-04-27.
  81. ↑ «Sounds of the world : Afro Brazilian Music» (en en-us). #AuxSons. Consultat el 2024-04-27.
  82. ↑ David Eltis Economic Growth and the Ending of the Transatlantic slave trade
  83. ↑ «Els idiomes més parlats en Amèrica (despuix de l'espanyol i l'anglés) | Language Trainers Espanya Blog» (en és). www.languagetrainers.es. Consultat el 2024-04-21.
  84. ↑ «[3]».
  85. ↑ (2019) ¿Quin Idioma es parla en Canadà? Canadà Immigrations Rudas.
  86. ↑ «Americans llaure far more religious than adults in other wealthy nations» (en en-us). Pew Research Center. Consultat el 2024-04-21.
  87. ↑ «The countries with the 10 largest Christian populations and the 10 largest Muslim populations (2019) JEFF DIAMANT Pew Research Center».


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Colonització_europea_d%27Amèrica&oldid=730382»