Índies Occidentals Britàniques
Les Índies Occidentals Britàniques o simplement Antilles britàniques (en anglés British West Indies, BWI) varen ser les illes i colónies continentals incloses dins del Mar Carib i al voltant d'ell, que varen ser part del Imperi britànic.[1][2][3] En 1912, les Antilles britàniques es varen dividir en huit colónies: les Bahames, Barbados, Guayana britànica, Hondures britànica, Jamaica (en les seues dependències: les illes Turques i Caicos i les illes Caimà), Trinitat i Tobago, les illes de Barlovent i les illes de Sotavent.[2] El territori més poblat entre els citats era Jamaica.
Entre 1958 i 1962, tots els territoris insulars, llevat les illes Vérgens Britàniques, les Bahames, Hondures britànica i la Guayana britànica, estaven organisats en la Federació de les Índies Occidentals. S'esperava que la Federació es convertiria en independent com una sola nació, pero tenia poders llimitats, molts problemes pràctics, i la falta de respal popular. En conseqüència, la Federació de les Índies Occidentals es va dissoldre.
El topònim "Índies Occidentals Britàniques" va ser caent paulatinament en desús en el XX, a mida que la gran majoria d'illes i territoris varen ser obtenint la seua independència nacional. En l'actualitat, la major part d'ells, incloent tots els més grans, són ara jurídicament països independents, encara que en una estreta relació política i comercial en el Regne Unit (Carib anglófono). Dits països pertanyen a molts fòrums internacionals com la Organisació dels Estats Americans, la Associació d'Estats del Carib, la Organisació Mundial del Comerç, les Nacions Unides, la Comunitat del Carib, la Mancomunidad de Nacions i el Banc de Desenroll del Carib, entre uns atres. El restant (els més menuts) són territoris britànics d'ultramar. No obstant, el terme encara s'utilisa per a designar a estos últims territoris britànics insulars en el Carib, com les illes Caimà.[4]
Territoris
[editar | editar còdic].svg){kind=link}
Els territoris que eren originalment partix de les Antilles britàniques són (data de l'independència, en el seu cas, entre paréntesis): Les Bahames (1973)
- Belize (anteriorment Hondures britànica) (1981)
- Bermudes (territori britànic d'ultramar)
- Illes de Sotavent Britàniques
- Anguilla (territori britànic d'ultramar)
- Antigua y Barbuda (1981)
- Illes Vérgens Britàniques (territori britànic d'ultramar)
- Dominica (1978)
- Montserrat (territori britànic d'ultramar)
- San Cristóbal i Nieves (1983)
- Illes de Barlovent Britàniques
- Barbados (1966)
- Granada (1974)
- Santa Lucía (1979)
- Sant Vicente i les Granadines (1979)
- Illes Caiman (territori britànic d'ultramar)
- Guyana (antiga Guayana britànica) (1966)
- Jamaica (anteriorment Colónia de Jamaica) (1962)
- Trinitat i Tobago (1962)
- Islas Turcas y Caicos (territori britànic d'ultramar)
- Illes de la Baïa (cedides a Hondures en 1861)
Atres antics territoris anglesos per la zona del Carib:
- Colónia de les Illes de la Baïa: entregades a Hondures en 1859 pel Tractat de Comayagua
- Protectorat del Regne Mosquit en Costa dels Mosquits: una part entregada a Hondures en 1859 pel Tractat de Comayagua i l'atra part a Nicaragua en 1860 pel Tractat de Managua
Història
[editar | editar còdic]Illes de Sotavent
[editar | editar còdic]Sir William Stapleton va establir la primera federació de les British West Indies en 1674. Va establir una Assamblea General de les Illes de Sotavent en Sant Cristóbal (St. Kitts). La Federació de Stapleton va estar activa entre 1674 i 1685, durant el seu mandat com a governador, i l'Assamblea General es va reunir regularment fins a 1711.
En el XVIII, cada illa havia mantingut la seua pròpia Assamblea i fet les seues pròpies lleis. Les illes varen continuar compartint un governador i un fiscal general. Encara que impopular, Federació de Stapleton mai va ser dissolt sino simplement reemplaçada per atres acorts.
Entre 1816 i 1833, les illes de Sotavent es varen dividir en dos grups: Sant Cristóbal-Nieves-Anguilla i Antiga-Barbuda, Montserrat, cada u en el seu propi governador. En 1833 totes les illes de Sotavent varen ser reunits i Dominica es va afegir, permaneixent com a part del grup fins a 1940.
En 1869, el governador Rebuig Pi va ser assignat per a organisar una federació d'Antiga-Barbuda, Dominica, Montserrat, Nevis, St. Kitts, Anguilla i les illes Vérgens Britàniques. St. Kitts i Nevis varen opondre compartir els seus fondos del govern en Antiga i Montserrat, que estaven en bancarrota. Governador Pi va dir l'Oficina Colonial que el pla havia fracassat per "prejuïns locals i l'interés propi". El seu únic guany va ser donar les Leewards un sol governador. Totes les lleis i ordenances, no obstant, varen tindre que ser aprovat per cada consell insular.
En 1871 el govern britànic va aprovar la Llei de les illes de Sotavent, en la que totes les illes estaven baix un Governador i un conjunt de lleis. La Colónia Federal es compon de totes les illes organisades baix intent anterior del governador de pi. Cada illa es dia "Presidència" baixe el seu propi administrador o comissari. De la mateixa manera que les agrupacions anteriors, esta federació va ser impopular pero va continuar fins a 1956. Eixe any la Federació de les Índies Occidentals es va organisar.
Illes de Barlovent
[editar | editar còdic]En 1833 les illes de Barlovent es va convertir en una unió formal va cridar la Colónia illes de Barlovent. En 1838, Trinitat (adquirida en 1802) i Santa Lucía (adquirida en 1814) varen ser duts a la Colónia de les illes de Barlovent, pero no se'ls va donar les seues pròpies assamblees (havent segut prèviament Colónies de la Corona). En 1840 Trinitat va abandonar la Colónia. La Colónia de les illes de Barlovent era impopular: Barbados desijaven mantindre la seua identitat separada i antigues institucions, i les atres colónies no volia associar-se en ell. (Necessitaven l'associació fins a 1815 per a la defensa contra l'amenaça d'invasions franceses durant les guerres napoleòniques.) Les illes individuals varen resistir els intents britànics en una unió més estreta. Barbados, en particular, va lluitar per a conservar la seua pròpia Assamblea.
De 1885 a 1958, la Colónia de les illes de Barlovent inclós Granada i les Granadines, Sant Vicente i Santa Lucía durant tot el periodo. Tobago va deixar en 1889, formant una unió en Trinitat. Dominica es va unir a la Colónia de les illes de Barlovent en 1940, despuix d'haver segut transferit de les illes de Sotavent, i es va mantindre en la Colónia fins a 1958. Despuix de 1885 la Colónia Illes de Barlovent estava baix un Governador General de Granada, i cada illa tenia el seu propi Tinent Governador i la seua pròpia assamblea (com abans). Els intents de crear una colónia Federal, com en les illes de Sotavent, sempre es va resistir. La Colónia de les Illes de Barlovent es va separar en 1958, quan cada illa va decidir unir-se a la nova Federació de les Índies Occidentals com una unitat separada.
Jamaica i atres dependències
[editar | editar còdic]Les illes Turques i Caicos i les illes Caimà s'agrupen en Jamaica per conveniència i, a voltes, per raons històriques i/o geogràfiques. Hondures britànica (més tart, Belize) estava rodejat de colónies espanyoles hostils i necessitava la protecció oferida per l'Eixèrcit de Jamaica i de la Marina. Ademés, Hondures britànica havia segut fundada pels madereros. Va aumentar la població en part per l'assentament d'anglesos migració des de Jamaica a finals del sigle xvii i principis de el xviii (també inmigraron colon directament des d'Anglaterra. Els demés varen nàixer en la colónia). Des de 1742, Hondures britànica era una dependència directament baixe el governador de Jamaica. En 1749 els governadors de Jamaica varen designar administradors d'Hondures britànica.
En 1862 Hondures britànica es va convertir en una colónia de la corona; es va colocar baix el governador de Jamaica en el seu propi tinent governador. En 1884, finalment, va trencar tots els llaços administratius en Jamaica, de la mateixa manera que les illes Caimà i les illes Turques i Caicos.
Les illes de la Baïa varen ser preses pels anglesos en 1638, després britànics, i en 1852 es varen convertir en una colónia de la Corona britànica; pero en 1861 varen ser cedides a Hondures, a través del tractat Wyke-Cruz.
Federació de les Índies Occidentals
[editar | editar còdic]La Federació de les Índies Occidentals va ser una federació efímera que va existir des del 3 de giner de 1958 al 31 de maig de 1962. Consistia en vàries colónies caribenyes del Regne Unit. El propòsit de la Federació era crear una unitat política que es convertiria en independent de Gran Bretanya com un sol estat, possiblement similar a la Federació Australiana, o confederació canadenca. Pero, la Federació es va derrocar pels conflictes polítics interns ans que poguera desenrollar-se.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Definició (anglés): British West Indies, lloc digital 'Dictionary Reference'.
- ↑ 2,0 2,1 Algemon Edward Aspinall, The British West Indies: Their History, Resources and Progress, editorial I. Pitman: 1913.
- ↑ Huma Wrong, Government of the West Indies, editorial BiblioBazaar: 2009, ISBN 9781113741530.
- ↑ Location and Facilities [1] archivat en Wayback Machine.. Stmatthews.edu (30 May 2013).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Indias Occidentales Británicas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.