Colonisació portuguesa d'Amèrica
Colonisació portuguesa d'Amèrica, va anar el conjunt del territori de les Américas pertanyents del Regne de Portugal.[1] En l'actualitat, l'Amèrica portuguesa consistix sobretot en la seua major part en l'actual República Federal de Brasil, també en les actuals províncies canadenques de Terranova i Labrador - com l'illa de Terranova com la regió del Labrador varen estar baix el domini portugués— i Nova Escòcia, en el país centre americà de Barbados, en Uruguay i el departament francés d'ultramar de la Guayana francesa.[nota 1]
Nomenclatura binomial
[editar | editar còdic]Els térmens «Amèrica portuguesa», «Lusità-Amèrica», «Amèrica Lusitana», o inclús "Amèrica de parla portuguesa», actualment es referixen a parts d'Amèrica colonisades pels portuguesos. L'unió entre l'Amèrica d'orige colonial portugués i l'espanyola — la cridada Hispanoamèrica—, ademés dels territoris colonisats pels francesos, formen el conjunt d'Amèrica Llatina d'estats geopolítics, en contraposició de la part colonisada pels britànics cridada Amèrica Anglosaxona.
El terme «Brasil» deriva de la mítica Illa Brasil i en la seua cicle econòmic de l'explotació del arbre del Brasil; aixina el concepte modern de Brasil no necessàriament correspon al «Brasil» d'atres époques. Deu observar-se que l'expressió «Brasil Colónia» és anacrònica i merament indicativa del periodo històric colonial. Durant este periodo, mai Brasil va tindre el títul o designació oficial de «colónia». Igualment mai varen ser utilisats atres noms que ara s'usen a sovint com a referència del Brasil colonial com Principat de Brasil o Virreinato del Brasil. Durant el periodo colonial, Brasil va tindre únicament dos noms oficials: Estat del Brasil i Regne de Portugal.
L'expressió «Amèrica portuguesa» podria incloure zones que eren en realitat estaven de facto baix el domini portugués, inclús algunes que ya no formen part de Brasil, tals com Colónia del Sacrament (Uruguay). El domini portugués d'iure sobre Barbados —territori que mai ha segut brasiler— és un eixemple de l'àrea de l'Amèrica portuguesa que no és part de Brasil. Les àrees que abans eren espanyoles, com la província del Guaíra, varen ser absorbides pel domini portugués, i, en conseqüència, per Brasil.
Amèrica del Nort
[editar | editar còdic]•Terranova (1501-1570?) •Labrador (1501-1570?) •Nova Escòcia (1519-1570?)
El Regne de Portugal va afirmar, de conformitat en lo dispost en el Tractat de Tordesillas, que tenia drets territorials en les aigües de l'Atlàntic visitades per l'explorador italià Juan Caboto en 1497 i 1498 en nom de la Corona d'Anglaterra[2] En 1499 i 1500, el mariner portugués João Félix Sequeira va visitar la costa noreste de l'Atlàntic i Groenlàndia , lo que explica l'aparició de "Labrador" en els mapes topogràfics de l'época.[3] Posteriorment, en 1501 i 1502, els germans Gaspar i Miguel Talle-Real varen explorar i varen cartografiar Groenlàndia i lo que hui és la província canadenca de Terranova i Labrador, reclamant estes terres com a part de l'Imperi Portugués.[4]
João Álvares Fagundes i Pêro de Barcelos varen establir posats de peixca en Terranova i Nova Escòcia al voltant de 1521. No obstant, més vesprada varen ser abandonats quan els colonizadores portuguesos varen començar a centrar els seus esforços principalment en Sudamérica. No obstant, les ciutats portugueses de Cove-St. Philip's, St. Peter's, St. John's, Conception Bay i les àrees circumdants de l'est de Canadà seguixen sent importants com a regions culturals, inclús hui en dia.[5]
Vore també
[editar | editar còdic]- João Vaz Cort Real
- Missions jesuíticas en Amèrica
- Història del Brasil
- Immigració portuguesa en Mèxic
- Colonisació de Brasil
- Barbados
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ L'estat actual d'Acre pertanyia a l'Amèrica espanyola, en territori desmembrado de Bolívia que es varen incorporar a Brasil en 1903.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Amèrica nacionalitat anglesa na época colonial. Stuart B. Schwartz, James Lockhart. Editora Record. ISBN 9788520005262 (2002)
- ↑ Prowse D. W. (Daniel Woodley) (2009). The Discovery of Newfoundland by John Cabot in 1497, BiblioLife, p. 3. ISBN 978-1-113-54841-2.
- ↑ Bailey Bailey Wallys Diffie (1977). Foundations of the Portuguese Empire: 1415 - 1580, O of Minnesota Press, p. 464. ISBN 978-0-8166-0782-2.
- ↑ «The Portuguese Explorers». Memorial University of Newfoundland (2004). Consultat el 27 de juny de 2010.
- ↑ pcsp. ca (ed.): «Town of Portugal Cove - St. Philip's». Consultat el 9 d'abril de 2018.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Barman, Roderick J. (1988). Brazil: The Forging of a Nation, 1798–1852 (en anglés), Stanford: Stanford University Press. ISBN 978-0-8047-1437-2.
- Carneiro, David (1983). História dona Guerra Cisplatina, Brasília: UnB.
- Maura, Juan Francisco. Espanyols i portuguesos en Canadà en temps de Cristóbal Colón. Valéncia: Universitat de Valéncia, 2021. https://parnaseo.uv.es/Lemir/textos/Juan_Maura_Canada.pdf
- Mendonça, Renato (2013). História dona política exterior do Brasil: do periodo colonial ao reconhecimento do Império (1500-1825)., Brasília: Funag. ISBN 978-85-7631-468-4.
- Vargas (2017). Formação dones fronteiras llatí-americanes, Brasília: Funag. ISBN 978-85-7631-681-7.
- Viana (1994). História do Brasil: periodo colonial, i república, São Paulo: Melhoramentos. ISBN 978-85-06-01999-3.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Colonización portuguesa de América» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.