Província de Darién
Darién és una de les dèu províncies de Panamà.[1] La seua capital és la ciutat de La Palma. Té una extensió d'11 896,5 km², sent per lo tant la més extensa del país. Està ubicada en l'extrem oriental del país i llimita al nort en la província de Panamà i la comarca Guna Yala. Al sur llimita en l'oceà Pacífic i la República de Colòmbia. A l'est llimita en el departament de Va chocar en la República de Colòmbia i a l'oest llimita en l'oceà Pacífic i la província de Panamà. Darién conta en dos enclavaments indígenes, pertanyents a la Comarca Emberá-Wounaan.
És ademés la província menys poblada del país, en 55,346 habitants segons el cens de 2016.
Toponímia
[editar | editar còdic]El significat de Darién s'origina en la llengua parlada pels indígenes cova,[2] una nació indígena que va desaparéixer en el XVI,[3]a partir del nom del riu Tanel o Tanela, que desemboca en la marge esquerra del baix Atrato. El riu Tanela (el Aluka Tiwal dels natius), españolizado i degenerado per la pronunciació, va quedar en el nom de Darién.[4] En este nom es va designar a la regió en a on es varen assentar i a les diferents comunitats indígenes que allí estaven o es varen establir. Posteriorment va ser el nom en que es va conéixer el riu Atrato.[5] cal senyalar que l'establiment espanyol Santa María l'Antiga del Darién, primera ciutat fundada en la Província de Terra Ferma, va prendre el seu nom d'este riu.[5][6] Posteriorment es va designar a tota la regió en este nom, i va definir els llímits en l'Urabá.[7]
Història
[editar | editar còdic]
En 1508 la Corona Espanyola va resoldre colonisar el cridat Regne de Terra Ferma; l'àrea triada comprenia des del veta Gràcies a Deu, a l'oest en América Central (en els actuals llímits entre Nicaragua i Hondures), fins al veta de la Vés-la en Colòmbia, per l'est.
Les províncies en que es va dividir Terra Ferma varen ser: Nova Andalusia, la qual compresa entre el riu Atrato en el golf de Urabá i la veta de la Vela, en Colòmbia; i la Governació de Veragua, que s'estenia des del riu Atrato fins a la veta Gràcies a Deu en América Central. El Governador de Nova Andalusia va ser Alonso de Ojeda i el governador de Veragua va ser Diego de Nicuesa, qui va passar a ser el Primer Governador del Istme de Panamà, ya que el seu vertent nort estava inclós en la província baixe la seua jurisdicció. Per una atra part, Diego de Nicuesa va fundar el poblat de Nom de Deu en 1510.
El bachiller Martín Fernández de Enciso va fundar Santa María l'Antiga del Darién, a l'oest del golf de Urabá en setembre de 1510, per insinuació de Vasc Núñez de Balboa, qui coneixia eixes terres per haver aplegat a elles en Rodrigo de Bastidas. L'1 de setembre de 1513 Vasc Núñez de Balboa, eixercint com a governador interí en la regió, decidix explorar territoris cap al sur, i conseguix trobar-se en el Mar del Sur en 190 espanyols i mil indígenes. Va conseguir observar este oceà el 25 de setembre de 1513 i va prendre possessió del mateix, el 29 de setembre d'eixe any, en el Golf de Sant Miguel.[8]
En 1513 Pedro Arias d'Àvila va ser nomenat general de la nova província de Castella de l'Or (pròxima a la Governació de Veragua) i localisada entre la partix nort de Colòmbia, Panamà i els territoris de la vertent sur recent descoberta per Vasc Núñez de Balboa (Mar del Sur), qui ho va reconéixer com a nou governador. Va assumir el càrrec en 1514, a pesar de contar ya llavors en uns 64 anys d'edat, establint a Santa María l'Antiga del Darién com a capital de la nova província. En giner de1519 acusa de traïció a Vasc Núñez de Balboa i ho eixecuta en el poblat d'Acla; després, en agost de 1519 funda la ciutat de Panamà en el seu primitiu assent (actualment cridada Panamà la Vella), a on va traslladar la capital.
A finals de el XVII va haver un proyecte colonizador escocés en l'istme de Panamà, específicament en la baïa de Caledònia (Darién), a on emergix la figura del visionari William Paterson com l'eix central de l'infructuosa empresa. L'intent colonizador de la «Company of Scotland Trading to Africa and the Indies» s'emmarca dins del conflicte d'interessos entre Espanya i les demés potències europees, a partir de el XVI com a reacció al Tractat de Tordesillas (1494). El 14 de juliol de 1698, Paterson va partir en una expedició d'entorn 1.200 persones a bordo de cinc naus (Saint Andrew, Caledònia, Unicorn, Dolphin i Endeavour) des de Leith, Escòcia. Els expedicionarios varen desembarcar el 30 d'octubre de 1698 en la baïa arenenca de Anachucuna en el nort del Darién i molt prop de l'anomenada Illa d'Or. Varen celebrar un “tractat d'aliança i amistat” en un líder indígena i varen fundar en l'antiga Acla la colónia que varen denominar Nueva Caledonia. Varen resistir una força espanyola que va intentar enfrontar-los. No obstant, el clima malsano i les condicions d'insalubritat, pròpies d'eixa regió, ràpidament varen ser diezmando als membres de l'expedició. En conseqüència, en juny de 1699 els escocesos es varen vore obligats a abandonar Nueva Caledonia, pese a les protestes de Patterson. Es varen replegar a la Jamaica anglesa.[9]
Una segona expedició va partir d'Escòcia el 24 de setembre de 1699 del port del riu Clyde en quatre barcos: el Rising Sun, l'Hamilton, el Hope of Boroughstonness i el Company´s Hope. Tenia una tripulació total era de mil trescents hòmens. El 30 de novembre de 1699 varen arribar fòra de perill al port de Caledònia. No obstant, este nou intent va trobar una resistència molt major per part de les forces espanyoles i es varen vore constantment sitiats i superats numèricament i sense respal exterior fins que, el 28 de març de 1700, varen solicitar al cap militar espanyol s'establiren les condicions per a la rendició.[10]
.svg)
Durant l'época d'anexió a la Gran Colòmbia, per Llei 23 de juliol de 1824, el congrés de Colòmbia va suprimir l'alcaldia major del Darién i va crear el "Cantón del Darién", incorporat a la província de Panamà. Despuix de la dissolució de la Gran Colòmbia, l'istme de Panamà s'incorpora a la República de la Nova Granada cap a 1831. En 1846 va ser creat el Territori nacional del Darién en l'àrea del cantón abans mencionat, pero va ser suprimit en 1850.
En 1855, en establir-se l'Estat Federal de Panamà, es va dividir el territori panameny en departaments i comarques. Es va establir llavors la comarca del Darién, en Yaviza com a capçalera; en 1890, la capçalera es va traslladar a Chepigana. En la separació de Panamà de Colòmbia en 1903, Darién va conservar el seu títul de comarca.
Despuix de la separació de Panamà de Colòmbia, per mig de la Llei N.º 22 del 27 de decembre de 1922 es va crear la província de Darién, dividida en 2 districtes (Chepigana i Pinogana), tenint com a capçalera a la Palma. Posteriorment, la Llei n.º 22 del 8 de novembre de 1983, crea la comarca Emberá de Darién, Gasseta Oficial n.º 19.976, del 17 de giner de 1984 i el Decret Eixecutiu n.º 84 del 9 d'abril de 1999, del Ministeri de Govern i Justícia, dicta la Carta Orgànica Administrativa de la comarca Emberá-Wounaan de Darién, en la Gasseta Oficial n.º 23.776, del 16 d'abril de 1999.
La comarca Kuna de Wargandi, va ser creada per mig de la Llei N°34, del 25 de juliol de 2000, en un àrea geogràfica segregada dels districtes de Chepigana i Pinogana, en la Província de Darién, en una superfície de 77.500 hectàrees.[11]
Geografia
[editar | editar còdic]Aspecte físic
[editar | editar còdic]
.svg)
La província de Darién ocupa una superfície d'11.896 km², un àrea similar a la de l'illa de Jamaica, que està constituïda en la seua part central per una planicie ondulada per la qual es desenrollen les valls dels rius Chucunaque i Tuira, i està emmarcada per les àrees escarpadas de les serranías de Sant Blas, Bagre, Pirre, dels Bots i del Darién. En esta última s'ubica el parc nacional Darién.
Les montanyes més altes de la Província de Darién són: cerro Tacarcuna (1875 m s. n. m.), Pinya (1581 m s. n. m.), Pirre (1569 m s. n. m.), Nique (1550 m s. n. m.), Chucantí (1430 m s. n. m.), Pavarandó, Armila, Tanela (1415 m s. n. m.), Sapo i Alts del Quía (1361 m s. n. m.)
En relació en el país, el Darién té el 8% de les terres aptes per a cultius intensius, el 60% aptes per a pastures, cultius permanents i producció forestal, i el 25% per a protecció i reserves forestals. La vegetació natural dominant en el Darién són els boscs, els quals segons l'altitut topogràfica i el règim pluvial es classifiquen en humit tropical, molt humit tropical i pluvial premontano.
Els llímits de la província de Darién són:
- Al nort: en la Comarca Emberá Wounaan, i la comarca Guna Yala
- Al sur: en l'oceà Pacífic i la República de Colòmbia
- A l'est: en la República de Colòmbia
- A l'oest: en la Província de Panamà i l'Oceà Pacífic
Clima
[editar | editar còdic]Les precipitacions pluvials alcancen de 1700 a 2000 mm anuals en els voltants de la ensenar de Garachiné, en un marcat periodo de sequia entre els mesos de giner a abril (Clima Aw segons Köppen) No obstant, en les zones de piedemonte, montanyes i valls de l'interior al surest de la província, prop de la frontera en Colòmbia, la precipitació pot superar els 8000 mm anuals i pràcticament no hi ha estació seca (Clima Af segons Köppen), per estar emmarcada en la regió considerada més plujosa del planeta. La temperatura varia segons l'altitut entre 17° i 35 °C, Els distints tipos de sols i la seua aptitut d'us estan principalment associats a les seues variacions topogràfiques i als materials geològics generadors.[12]
Hidrografia
[editar | editar còdic]En la regió darienita les conques hidrogràfiques formen cursos d'aigua extensos i sedimentarios, abocant les seues aigües als diferents rius com per eixemple el Riu Chucunaque (231 km) i el Tuira (230 km), que són abdós els més llarcs i caudalosos de Panamà.
El sistema hidrogràfic del Darién registra un marcat mínim en els seus cabals durant el periodo març-abril, i un màxim en el més de novembre.
Actualment, l'us dels recursos d'aigua es llimita fonamentalment a la dotació de servicis d'aigua potable a 15 centres poblats. La falta d'informació detallada sobre topografia, hidrometeorología i fluviometría no permet estimar el potencial hidroelèctric, pero és recomanable efectuar estudis corresponents en els rius Pirre, Antadó, Tuira, Chic i Yape.
Govern i política
[editar | editar còdic]La Constitució Política de Panamà de 1972, reformada pels Actes Reformatoris de 1978 i per l'Acte Constitucional de 1983, presenta un govern unitari, republicà, democràtic i representatiu. Estan representats els tres Òrguens de l'Estat, igual que per a les atres províncies de la República de Panamà.
Divisió administrativa
[editar | editar còdic].svg)
A partir del 14 de febrer de 2018, la província de Darién comprén tres districtes polítics-administratius: Chepigana, Pinogana i Santa Fe,[13][14][15] dividits a la seua volta en 26 corregimientos:
| Districtes | Corregimientos | Capçalera de districte |
|---|---|---|
| Chepigana | Camoganti, Chepigana, Garachiné, Jaqué, La Palma, Port Pinya, Sambú, Setegantí, Taimatí, Tucutí | La Palma |
| Santa Fe | Aigua Freda, Cucunatí, Ric Iglésies, Riu Congo, Riu Congo Dalt, Santa Fe, Zapallal | Santa Fe |
| Pinogana | Boca de Vaig cabre, El Real de Santa María, Metetí, Paya, Pinogana, Púcuro, Yape, Yaviza, Wargandí | El Real de Santa María |
Demografia
[editar | editar còdic]La població de la província es caracterisa per ser escassa, dispersa i heterogénea, i està localisada en numerosos centres poblats menuts vinculats als cursos d'aigua. Es registren permanentment fluix migratoris molt significatius des d'i cap a la província.
En 1970 la població va alcançar un total de 22.685 habitants, la que estava constituïda principalment per mulatos, negres, Colombians chocoanos, indígenes i colon provinents d'atres àrees de Panamà. Aproximadament el 60% d'esta població es troba radicada en 523 centres poblats de menys de 500 habitants cada u.
Per a l'any 2000 el Cens de Població i Vivenda va mostrar que la població darienita en maig d'eixe any era de 40,284 habitants i hi havia unes 11,514 vivendes, distribuïdes en 613 centres poblats.
Senyes preliminars de el XI Cens Nacional de Població i VI de Vivenda, mostren que Darién té una població al 16 de maig de 2010 de 46,951 habitants, dels quals 25,764 són hòmens i 21,187 són dònes. Ademés, es varen contabilisar un total de 15,310 vivendes.[16]
Cultura
[editar | editar còdic]La població darienita està composta majorment per indígenes, afrodescendientes i colon que migraron des d'atres províncies (principalment chiricanos, santeños, herreranos i veragüenses) en busca de bones terres i millors oportunitats.
Els gèneros musicals i de ball que distinguixen al poble darienita són d'ascendència africana com el Bullarengue, la cumbia, el bunde i el tamborito. Cada u dels grups humans que han emigrat a esta província lluiten per conservar les seues raïls i mantindre les seues costums i tradicions, pero la rodalia en Colòmbia i els mijos radials de colombians, tendixen a favorir el gust del darienita per la música popular de Colòmbia, especialment pel Vallenato comercial.
No obstant la mezcolanza de grups, en Darién es pot apreciar una incipient identificació dels pobladors (varons i dònes) en la seua terra i un naixent interés per adoptar els seus regionalisme en parlar, elaborar plats de la regió.
És comú la preparació de menjars com el guacho de mariscs, peix i arròs en coco; també el serendengue entre unes atres. És tradicional una espècie de beguda feta en banana cuita, que ací es diu "choca'o".
És normal l'us de vestits coser completament a mà en la dòna mentres que l'home es vares vore igual l'home de la ciutat.
Podem mencionar que els principals cultius que es produïxen en la província són: dacsa, arròs, banana, banano, yuca, ñame i frijoles.
En el Golf de Sant Miguel els recursos de peixca són abundants en camarones, peixos, i langostas, que són explotats per una flota que opera directament des de la Ciutat de Panamà. En els rius interiors de la província es practica la peixca artesanal destinada principalment al autoconsumo.
Un atre rubro, és la fusta, ya que s'extrauen fustes precioses (Cedre, Balso, Bàlsem, Rabosot, Caoba, Cocobolo, etc.).
Destacats llocs per a activitats turístiques
[editar | editar còdic][17] Esta província és una de les més extenses sobre àrees boscoses i s'està divident en pobles, pero també posseïx llocs per a anar de turisme i els més mencionats són
- Parc nacional Darién.
- Boca de Vaig cabre
- Plaja Mort
- Port Pinya o Baïa Pinya
- Estació Pirre
- Riu Tuira i Chucunaque
- Poble Metetí
- Poble de la Palma
- Poble de Yaviza
Activitats de turisme
[editar | editar còdic][17] Actualment és una de la províncies que es manté a flotació en activitats turístiques com la
- Observació de Anidamientos de Tortuga.
- Peixca Deportiva.
- Peixcar Artesanal.
- Aventura per Mar, Aire i Terra.
- Observació d'Aus.
- Senderisme.
Bucege. Peixca Deportiva de Merlín. Observació de Flora i Fauna.
Dates importants de la província
[editar | editar còdic][18] Algunes de les celebracions importants d'esta província
- 3 al 6 de març, Festival de Diables i Congos Chepigana, Darién.
- 19 de març, Festival Bulla i Bullerengue, Darién.
- 7 d'agost, Fundació de la Província de Darién.
- 27 de decembre, Aniversari de Fundació de la Província de Darién.
Pla de desenroll sostenible
[editar | editar còdic]El 27 de juliol de 2006 en solemne reunió extraordinària del Consell Municipal de Pinogana s'aprova “donar-li seguiment al proyecte Estratègia de desenroll per a la Província del Darién”. Seguidament, el 29 d'agost del mateix any, el Consell Municipal de Chepigana, en reunió ordinària “aprova la viabilitat del Proyecte”, creat i presentats per Moisés Pinzón Martínez, en eixe llavors, Director Regional Panamà-Darién de l'Autoritat de la Micro i Mijana Empresa (AMPYME)
Des de llavors fins a hui, han passat 6 anys, temps en que este tan valiós document, que permet un desenroll d'esta Província és forma sostinguda i afectant molt poc l'ecosistema, no ha tingut la promoció necessària. Sent esta àrea d'especial importància en la conservació de la naturalea de món; les organisacions internacionals que atenen este tan delicat sector, estant molt pendents de la terrible deforestación que hi ha en les poques àrees boscoses de la terra, deurien prestar-li atenció a este estudi que va ser arduamente promogut, en aquell llavors, en tots els estaments del govern, segons consta en el document "Estratègia per al desenroll integral de la Província de Darién."[19]
Váase també
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Alì, Maurizio i Amórtegui, David (2014). “The Darien Gap: Political Discourse and Economic Development in Colòmbia”. ICQI - Tenth Congress of Qualitative Inquiry. University of Illinois. Urbana-Champaign, 21-24 mai.
- Panamà en Sifres: Anys 2000-2004, La Direcció d'Estadística i Cens de la Contraloría General de la República.
- Estratègia per al desenroll integral de la Província de Darién.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Generalitats de Panamà». LaGuia.com. Consultat el 15 de novembre de 2012.
- ↑ Romoli, Kathleen. 1980. Els de la llengua cova. Els grups indígenes de l'istme oriental en l'época de la conquista espanyola. Bogotà: Institut Colombià d'Antropologia.
- ↑ Revista Javeriana.756(145)
- 32-39.Consultat el 18 de giner de 2015.
- ↑ Manuel García Villaba. «Descripció de la província del Darién a nort i sur. Mijos de poblar-la al sur i discurs reflexiu sobre la seua conquista». Consultat el 15 de novembre de 2012.
- ↑ 5,0 5,1 «Els breçols del Atrato, segons les cròniques espanyoles». Biblioteca Luis Ángel Arango. Archivat des d'el original, el 22 d'octubre de 2013. Consultat el 25 de maig de 2012.
- ↑ «Els Emberá, Waunana i els Breçol: Cinc sigles de transformacions territorials en la regió del Va chocar». Biblioteca Luis Ángel Arango. Archivat des d'el original, el 22 d'octubre de 2013. Consultat el 25 de maig de 2012.
- ↑ «Va chocar en la cartografia històrica: de territori incert a departament d'un país cridat Colòmbia». Biblioteca Luis Ángel Arango. Archivat des d'el original, el 1 d'abril de 2012. Consultat el 25 de maig de 2012.
- ↑ «Senyes Generals i Històrics-2007». Contraloría General de la República. Archivat des d'el original, el 13 de novembre de 2009. Consultat el 25 de maig de 2010.
- ↑ Gonzalo Hernández d'Alba. «Nueva Caledonia : una colónia d'escocesos en el Darién, fundada en 1698». Archivat des d'el original, el 23 de giner de 2011. Consultat el 6 de novembre de 2010.
- ↑ María Rosa de Muñoz i Armant Muñoz Pinzón. «La Colónia Escocesa en Darién: Sinopsis Històrica». Consultat el 6 de novembre de 2010.
- ↑ «Creació de la Comarca Kuna Wargandí». FAO. Consultat el 23 d'octubre de 2012.
- ↑ «Clima per regió». Visita Panamà. Archivat des d'el original, el 18 de giner de 2013. Consultat el 15 de novembre de 2012.
- ↑ Pàgina web oficial en que es dona notícia de la Llei 57 de 14 de juliol de 2017 en que es crea el districte de Santa Fe. Consultat l'1 d'abril de 2018
- ↑ «Municipis (Districtes) de Darién». Editorial OX. Consultat el 15 de novembre de 2012.
- ↑ «Que modifica l'entrada en vigència del corregimiento del Zapallal i el districte de Santa Fé de Darién».
- ↑ «Censos nacionals 2010». censos2010.gop.pa. Archivat des d'el original, el 11 de juny de 2010. Consultat el 29 de maig de 2010.
- ↑ 17,0 17,1 «Guia de Viages i Turisme de Panamà». Archivat des d'el original, el 12 de setembre de 2021. Consultat el 11 de novembre de 2020.
- ↑ «Cultura i Festivitats». Archivat des d'el original, el 27 de giner de 2021. Consultat el 11 de novembre de 2020.
- ↑ Estratègia per al desenroll integral de la Província de Darién
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Província de Darién.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Provincia de Darién» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.