Tractat de Madrit (1670)

El Tractat de Madrit de 1670 (també conegut com a Tractat Godolphin en el historiografia anglesa) va ser firmat pel Regne d'Espanya i el Regne d'Anglaterra, i es considera el final de la Guerra anglo-espanyola (1655-1660). Gaspar de Bracamonte en nom de Mariana d'Àustria, regente durant la minoria d'edat de Carlos II d'Espanya, i William Godolphin, enviat per Carlos II d'Anglaterra, varen ajustar el tractat en Madrit el 18 de juliol de 1670.

Acorts

Les principals clàusules establides en el tractat varen ser:

• Ratificació de les condicions pactades en el tractat de Madrit de 1667;

• Compromís de no agressió entre les flotes d'abdós països;

• Lliberació dels presoners presos en conflictes passats (en referència als presos presos d'abdós parts durant la guerra anglo-espanyola de 1655-1660);

• Oblit dels danys i ofenses recíprocs habidos en temps passats;

• Espanya reconeixia les possessions angleses en les Índies Occidentals, pero sense especificar cuales eren exactament: "totes les terres, illes, colónies i dominis situats en les Índies Occidentals...que el rei de la Gran Bretanya té i posseïx al present". En una cèdula espanyola de 1689 s'anotaven com a possessions angleses les illes de Jamaica, Barbados, Nova Anglaterra, Canadà i part de l'illa de Sant Cristóbal i Nieves. Anglaterra prendria el control formal de Jamaica i les Illes Caiman com a conseqüència del tractat;

• Cada u dels països firmants s'abstindria de navegar i eixercir el comerç en les places pertanyents a l'atre en les Índies occidentals, llevat cas de naufragi o necessitat urgent.

El tractat seria ratificat per Mariana d'Àustria el 12 d'agost, i per Carlos II el 8 d'octubre d'eixe mateix any.