Comerç triangular
El comerç triangular va ser una ruta comercial que es va establir en l'oceà Atlàntic des del XVII fins al XIX, per lo que pot considerar-se un fenomen històric de llarga duració. La seua denominació es deu al fet de que, sobre el mapa, traçava una figura similar a un triàngul, en involucrar a Amèrica, Europa i Àfrica[1][2]
Història i característiques
Creat pel Imperi Portugués en apoderar-se del golf de Guinea en el XV.[3] Començava en l'eixida d'Europa Occidental (Portugal, França, Anglaterra, Països Baixos i Espanya –que no solament va comerciar en esclaus sino que també va retindre en la península a decenes de mils d'ells—)[4] en manufactures o suministraments de tot tipo. Es reescalaba en la costa occidental d'Àfrica, entre els rius Senegal i Congo, en centre en la zona genèricament coneguda com Guinea, a on alguns productes (a voltes cridats quincalla: cascabeles, espejitos, contes de colors, teles de baixa calitat) podien servir per a l'intercanvi. El producte que allí es carregava eren esclaus negres, el comerç dels quals i suministrament, a través de contínues guerres, era incentivat per les èlits i els comerciants locals. La següent escala eren les illes de les Antilles o la costa americana, a on els esclaus i la major part de les mercaderies europees eren venuts, i es carregaven productes colonials (sucre, tabac, cacao) i metals preciosos de regrés a Europa[1].
La possibilitat tècnica d'esta ruta es basava en la circulació circular de corrents oceàniques i vents entorn al anticiclón de les Azores (vents alisios, corrent del Golf), cosa que facilitava molt la conducció de barcos. El seu establiment sol va ser possible despuix dels [[Era dels descobriments|descobriments geogràfics de finals del XV]].[5]
El manteniment d'eixa relació comercial va tindre unes conseqüències transcendentals per al desenroll econòmic diferencial de les tres zones afectades, puix és un eixemple clar de comerç colonial, en el que la metròpoli es veu beneficiada pel valor afegit de la seua producció industrial i la colónia, estiga subjecta formalment o no al mecanisme cridat pacte colonial, funciona com un mercat captiu. Especialment perjudicial va ser l'esclavitut per a Àfrica, sumint-la en varis sigles de retart econòmic i desorganisació política que varen continuar en la colonisació formal en el cridat repartiment d'Àfrica del XIX una volta abolida internacionalment la tracta d'esclaus, i no es va remediar ni tan sols despuix de la descolonisació del XX.[6][5][2]
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Cortés López, 2006, p. 19.
- ↑ 2,0 2,1 Continguts. ceibal. edu. uy (ed.): «El comerç triangular esclaviste Sigles XVI a XIX / Oceà Atlàntic, Europa, Àfrica, Amèrica» (en espanyol) (PDF). Archivat des d'el original, el 5 de juny de 2020. Consultat el 15/04/2021.
- ↑ «El Comerç Triangular Amèrica-Europa». historiaybiografias. com. Consultat el 20 d'octubre de 2017.
- ↑ «Espanya, breçol d'esclaus». Consultat el 28 de febrer de 2018.
- ↑ 5,0 5,1 «El comerç triangular i el seu impacte | EAE» (en és). Reptes en Supply Chain | Blog sobre Supply Chain d'EAE Business School. Consultat el 2021-04-14.
- ↑ «Qué va ser el comerç triangular per a la económia mundial» (en és). Economia Finances. Consultat el 2021-04-14.
Bibliografia
- Cortés López (2006). «Introducció», Pobles i cultures d'Àfrica: etnohistoria, mit i societat (en espanyol), Món Negre. OCLC 758992488. ISBN 9788472951709.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Comercio triangular» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.