Anar al contingut

Jan Mayen

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Jan Mayen

Jan Mayen és una chicoteta illa volcànica de 377 km²[1][2]de superfície, situada a mig camí entre l'oceà Àrtic i l'Atlàntic nort, parcialment coberta per glaciarés i dividida en dos parts per un estret istme. Es troba en el mar de Noruega i marca el seu llímit en el mar de Groenlàndia; al nort d'Islàndia entre Groenlàndia i Noruega. Té una zona econòmica exclusiva que s'estén fins a 200 milles nàutiques[3][4] i alcança un total de 29.349 km².

Jan Mayen, administrativament, és part íntegra del Regne de Noruega.[5][6] De la mateixa manera que Svalbard, no està assignada a cap província en particular. Des de 1995 ha segut administrada pel governador de la província de Nordland. No obstant, part de l'autoritat ha segut delegada a un comandant d'estació del Servici Noruec de Comunicació de Defensa.

Esta illa no posseïx recursos naturals explotables. La seua activitat econòmica es llimita a proveir servicis als empleats de les estacions de radi i meteorològiques noruegues ubicades en l'illa. Té una pista aérea sense pavimentar d'aproximadament 1585 m de llarc denominat Aeroport d'Jan Mayen, i les seues 124,1 km de costa carixen de ports o molls, tenint únicament ancladeros fòra de la costa. Ademés, es necessita un permís especial per a poder desembarcar en el territori.[7]

L'illa no té habitants natius o aborigen, sent habitada actualment principalment per personal que opera una base de navegació d'alt alcanç (Loran-C), en un total de 14 empleats, i una estació de servicis climatològics en 4 empleats. Els membres del personal d'abdós bases viuen en el centre d'estage de la base de Loran-C cridat Olonkinbyen.


Encara que no té relació administrativa en Svalbard, és considerada com a part d'un únic territori cridat «Svalbard i Jan Mayen» segons l'ISO 3166-1,[8] principalment per a fins estadístics. Aixina, abdós territoris compartixen un domini d'internet propi (.sj), còdic de senyes (JN) i prefix de ràdio (JX), entre uns atres.

Història

[editar | editar còdic]

Descobriment

[editar | editar còdic]
Gravat de el XVIII mostrant escenes de la caça de ballenes boreales pels holandesos en les proximitats de l'illa d'Jan Mayen i del Beerenberg.

El descobriment d'Jan Mayen encara és motiu de controvèrsia. El monge irlandés Brendan de Clonfert[9]va relatar en el VI que durant el transcurs d'un dels seus viages, es va aproximar a una illa negra que escopinyava fòc i produïa un soroll ensordecedor. Pensant haver aplegat a les portes de l'infern, no va desembarcar. Jan Mayen és una illa volcànica, i és possible que la descobrira durant alguna de les seues erupció, pero no existix prova alguna d'això.

Igualment és possible que els vikingos[10] conegueren l'existència d'Jan Mayen, ya que varen estar presents en Noruega, les illes Feroe, Islàndia i Groenlàndia.

Jan Mayen va ser descoberta en certea a principis de el XVII per balleneros neerlandesos i anglesos en busca de noves zones de peixca. Numerosos navegants varen reivindicar llavors el seu descobriment, com el navegant anglés Henry Hudson,[11] que s'hauria aproximat l'illa sense desembarcar en 1607 i l'hauria batejat com Hudson's Tutches o Touches,[12] o en 1611 o un any despuix balleneros de Hull la varen cridar Illa Trinitat; en 1612 Jean Vrolicq, un ballenero francés, la va cridar Île de Richelieu. El primer descobriment incontestable s'atribuïx a l'explorador holandés Jan Jacobs May van Schellinkhout que va visitar l'illa en 1614. El seu cartógrafo la va batejar Jan Mayen, despuix de cartografiar les seues costes, constituint aixina la prova més antiga del descobriment d'Jan Mayen.

Primeres ocupacions

[editar | editar còdic]

Jan Mayen no va ser reivindicada per cap potència, pero va servir de campament base estacional durant dos periodos distints i de lloc d'estudis científics durant el primer any polar internacional en 1882-1883.

Aixina, durant la primera mitat de el XVII, balleneros varen establir en l'illa vàries fundició d'oli alimentades a

partir del greix de ballena. Fins a mil balleneros vivien llavors en Jan Mayen durant el periodo estival, en el moment àlgit de la [[caça de ballenes]]. l'oli de ballena era molt codiciat en l'época, per lo que es varen construir sistemes de defensa en l'illa en la finalitat de protegir-la dels saquejos. Aixina ho atesten els dos canons trobats recentment. En 1633, va haver un primer intent de passar l'hivern en l'illa, pero va ser suspés; cap dels sèt hòmens que varen quedar en l'illa va sobreviure quan els peixcadors varen retornar a l'any següent.[12] La sobreexplotació de la ballena boreal va fer baixar la seua població en este sector del oceà Atlàntic, va fer que l'illa anara quedant poc a poc deserta entre 1640 i 1650, i durant els següents 230 anys va permanéixer deshabitada.

L'hivern de 1882-1883 va ser declarat primer any polar internacional, un equip científic austro-hongarés va triar Jan Mayen com a lloc d'estudi i es varen establir en Maria Muschbukta (Baïa Maria Musch),[12] inaugurant la vocació científica que constituïx la seua única activitat actual. Del 13 de juliol de 1882 fins al 6 d'agost de 1883, varen efectuar numeroses investigacions (equips de proves i material destinat a futures expedicions polars), medicions de la salinitat i de la temperatura de la mar, magnetisme, recolectes (plantes, animals i roca), i una cartografia de l'illa, que va ser utilisada fins als anys cinquanta, i varen passar el primer hivern sobre l'illa en èxit.[12][13]

A principis de el XX, els noruecs varen començar a anar a l'illa, i a passar els hiverns, en la finalitat de practicar la caça. Els assuts favorits eren el rabosot polar, molt apreciat per la seua pell i també l'orso polar. La caça intensiva va reduir de manera dràstica les poblacions del rabosot polar, lo que va reduir a la seua volta els beneficis generats per esta activitat. Els caçadors, desanimats per l'aspecte estèril d'Jan Mayen i per les dures condicions de vida, varen abandonar l'illa a finals dels anys vint.

Sobirania noruega

[editar | editar còdic]
Mapa de localisació de les estacions meteorològiques i ràdio d'Jan Mayen.

Pren de possessió

[editar | editar còdic]

Les necessitats d'una estació meteorològica ubicada en el pas de les destorbament atmosfèrics provinents de Groenlàndia i el pol nort i dirigides cap a Noruega es varen fer notar en 1914 quan el professor Kristian Birkeland d'Oslo va reclamar la construcció d'esta estació en Jan Mayen.[14] A pesar de la mort de 125 caçadors de foques en dos tormentes produïdes en 1917 i 1920, en estiu de 1921 va ser construïda l'estació meteorològica, situada en la costa sur de l'illa i cridada actualment Eldsmetten.[14][15]


L'any següent, l'Institut meteorològic noruec es anexionó l'illa en favor de Noruega en la finalitat de reforçar la seua presència i un decret real del 8 de maig de 1929[16] va situar l'illa baixe sobirania noruega. Finalment, una llei del 27 de febrer de 1930 va permetre al regne de Noruega comprar l'illa als diferents propietaris i arreglar aixina el litigi sobre la propietat d'Jan Mayen.[12]

Segona Guerra Mundial

[editar | editar còdic]

La sobirania noruega sobre Jan Mayen no ha tingut interrupcions posteriors a 1921, ni durant la Segona Guerra Mundial. Els alemans varen invadir i varen ocupar casi la totalitat de Noruega a partir del 9 d'abril de 1940. La família real es va exiliar i va organisar una resistència. El rei Haakon VII es va preocupar de protegir els territoris exteriors del seu regne que encara eren lliures, com Jan Mayen, a on va enviar en 1941 un contingent militar compost d'alguns soldats i un nou equip científic en la finalitat d'instalar una presència noruega capaç de respondre a les eventuals tentatives d'invasió alemanes. L'equip científic va ser evacuat despuix d'incendiar l'estació meteorològica de Eldstemetten en 1940 en la finalitat de que no caiguera en mans alemanes, sent reconstruïda de nou en les proximitats de la guarnició militar, al peu del Beerenberg.

Esta nova estació va funcionar a lo llarc de la guerra a pesar dels bombardejos aéreus alemans. Durant estos atacs (que no varen causar cap dany), dos avions alemans es varen estrelar en l'illa. Un va ser un cuatrimotor Focke-Wulf Fw 200 en nou membres de tripulació a bordo, que va caure en el Beerenberg prop del campament noruec, en 1942. En 1950, dos geólogos britànics varen trobar els restants de l'atre avió en els restants dels quatre membres de la tripulació. Estos, aixina com els de el cuatrimotor varen ser repatriats al cementeri militar de Narvik en 1959.

En 1943, els nortamericàs varen ser autorisats per a construir una estació de radionavegación en l'illa, que varen instalar en dos campaments, en la costa nort i oest, que varen batejar en el nom de Atlantic City. Esta estació tenia com a principal objectiu localisar les estacions meteorològiques i de ràdio alemanes instalades en Groenlàndia.

Durant algun temps, els científics varen dubtar de que poguera haver alguna activitat en el volcà Beerenberg, pero en 1970 el volcà va entrar en erupció, i va afegir atres 3 quilómetros quadrats de massa terrestre a l'illa durant les tres o quatre semanes que va durar. Va haver més erupció entre 1973 i 1985. Durant una erupció, la temperatura de la mar al voltant de l'illa pot aumentar des de just per damunt del punt de congelació fins a uns 30 °C (86 °F).

Les estacions i cabanyes històriques de l'illa són Hoyberg, Vora, Olsbu, Puppebu (cabanya), Gamlemetten o Gamlestasjonen (l'antiga estació meteorològica), Jan Mayen Radi, Helenehytta, Margarethhytta i Ulla (una cabanya al peu del Beerenberg).

Geografia

[editar | editar còdic]

Situació

[editar | editar còdic]
Situació d'Jan Mayen en l'oceà Atlàntic Nort.
Foto satèlit d'Jan Mayen.

Jan Mayen és una illa europea aïllada en l'oceà Atlàntic nort, en el llímit en l'oceà Àrtic. Més concretament, l'illa delimita el mar de Groenlàndia al noroest del mar de Noruega al surest.[17]


Jan Mayen no forma part de cap archipèlec ni està acompanyada de cap illa secundària o illot. Per tant, la terra més pròxima és la costa oriental de Groenlàndia, a aproximadament 500 quilómetros a l'oest. Islàndia es troba a 600 quilómetros al suroest,[18] i Noruega a 950 quilómetros al surest[18] i les Svalbard al nordest.

Situada per damunt del paralel 66°33′39″ de latitut nort que constituïx el círcul polar àrtic, no està rodejada per cap terra habitada i es troba llunt de totes les rutes marítimes importants.

Geografia física

[editar | editar còdic]

Jan Mayen és una illa de forma allargada en una orientació noreste/suroest i 377 km² de superfície. Té una llongitut de 53,6 km i un esgambi màxim de 15,8 km i està composta de dos conjunts geogràfics units per un istme de 2,5 km d'ample.[19] El punt més al nort de l'illa és el Nordkapp («veta Nort»), format durant l'erupció del Beerenberg en 1985, i el més al sur és el Sørkapp («veta Sur»).

La part de nordest d'Jan Mayen cridada Nord-Jan («Jan Nort»), de forma elíptica, està constituïda pel punt culminant de l'illa —el Haakon VII Toppen, volcà que s'eleva fins als 2277 metros d'altitut— i per la seua base formada per diferents boques eruptivas i colades de lava. La partix suroest de l'illa, cridada Sør-Jan («Jan Sur»), és un massiç montanyós allargat, de poca elevació, que culmina a 769 metros d'altitut en el Rudolftoppen i format per una imbricació de cràters, cons i cúpules volcàniques i de productes eruptivos (lava i tefra).[19] Estos dos conjunts geogràfics contenen 2 baïas, una a cada costat de l'istme: la Engelskbukta («baïa dels anglesos») oberta al noroest en el mar de Groenlàndia i la Rekvedbukta («baïa dels troncs flotants») oberta al surest en el mar de Noruega.

El llitoral, de 124,1 km de llongitut, està format principalment per penya-segats i costes rocoses, i no posseïx cap port o moll. Solament l'istme està constituït en part per depòsits marins que han creat dos cordoneres llitorals delimitant dos estanys: Nordlaguna («estany del nort») en el costat nort i Sørlaguna («estany del sur»), la més gran, en el costat sur. Atres chicotetes baïes com Guinea-bukta («baïa de Guinea») o Kvalrossabukta («baïa de les morses») es troben en les costes de Sør-Jan. Jan Mayen es troba en el llímit de la banquisa d'hivern que rodeja Groenlàndia.[20] No obstant, estos gèls es fan cada volta més rars en el calfament global del planeta.


Encara que Jan Mayen no té cap curs d'aigua, l'aigua dolça està present en l'illa en forma de menuts llacs, pero sobretot pels camps de gèl que cobrixen la major part de Beerenberg sobre 115 km², casi un terç de l'illa.[20] Esta capa de gèl, les parts del qual més baixes es fonen durant els mesos més càlits, formen llengües glaciars, de les quals cinc alcancen l'mar.[19] Els camps de gèl i els glaciars estan en recessió pel calfament global del planeta.[12]

Geologia

[editar | editar còdic]
Archiu:Beerenberg JanMayen. caps block 47
El Beerenberg vist des del sur de l'illa.
Mapa geològic d'Jan Mayen.

Jan Mayen és una illa volcàica en activitat, situada en la placa Euroasiàtica, relativament recent, ya que té menys de 700 000 anys d'antiguetat,[19] i formada per un punt calent situat pràcticament en centre de la dorsal mesoatlántica.[21] Una secció d'esta dorsal, la dorsal Mohns, orientada noreste/surest i que termina en les proximitats de la costa nort de l'illa, és prolongada per la zona de fractura d'Jan Mayen, una falla transformante orientada noroest/surest,[21] que a la seua volta és prolongada 170 km al noroest d'Jan Mayen per la dorsal Kolbeinsey orientada noroest/suroest.[19]

Un centenar de boques eruptivas, sis cúpules de traquitas i una dotzena de fissures eruptivas es repartixen pel conjunt de l'illa,[22] resultat de les erupció habidas des del fi del pleistoceno. Lavas basálticas alcalinas i traquitas componen la majoria de les roques presents en la superfície de l'illa.[23] El restant de les roques de la superfície ho componen materials volcànics erosionats per les corrents marines i formant plajas i cordoneres llitorals en el fondo d'algunes baïes de l'illa o immovilisades pels glaciars.[22]

El Beerenberg, un estratovolcán que culmina a 2277 metros i cobert per 115 km² de gèls,[20] forma el Nord-Jan, la partix nort de l'illa. És el principal volcà d'Jan Mayen i el més al nort de la Terra.[19] En el seu flanc noreste, en 1970 i 1985, les erupció volcàniques varen provocar el agrandamiento de l'illa quan les colades de lava varen alcançar l'mar.[19]

El Sør-Jan, la partix sur de l'illa, conté el major número de boques eruptivas representades per un conjunt de cràters, cons d'escoria, cúpules de traquitas i restants de erupció composts per lava i tefra.[19]

Clima

[editar | editar còdic]
Vista satèlit de l'illa d'Jan Mayen i d'una carrer de vórtices de von Kárman materialisada per núvols modelats pels tribulins que es dirigixen cap al surest.


Jan Mayen està situada en unes latitut elevades i en contacte en dos corrents marines i de les masses d'aire associades: una provinent del nort, la corrent freda de Groenlàndia oriental, que seca l'aire i ho carrega d'icebergs en març, choca en la corrent de l'Atlàntic Nort, provinent del sur, molt més humida.[24] Esta situació fa que l'illa tinga un clima polar suavisat per les influències marítimes que ocasionen freqüents tormentas i boiras persistents.[17]

l'insolación també es veu afectada per la posició septentrional d'illa, situada per damunt del círcul polar àrtic en l'aparició de la nit polar (en obscuritat completa) de mitan de novembre a finals de giner i del sol de mijanit (en disc solar complet) de mitan de maig a finals de juliol.[25]

Les miges mensuals de temperaturas (curva roja del diagrama climàtic) varien des dels +4,9 °C en agost fins als -6,1 °C en febrer i març, en una mija anual de -1,4 °C.[26] Les temperatures extremes registrades en l'illa són de -28,4 °C (en febrer de 1965) i de +18,1 °C (en juny de 1953).[27] Les precipitacions (curva blava de diagrama climàtic) són relativament escasses, en una mija anual de 613 mm. Les precipitacions mensuals varien entre els 36 mm de juny i els 83 mm d'octubre.[26] Estes precipitacions, unit a les baixes temperatures, són propícies per a la formació i manteniment dels Campos de gèl presents en el Beerenberg.


Aïllada en mig de l'oceà, l'illa Jan Mayen no està protegida del vent catabàtic que aplega directament de les zones àrtiques situades al nort de Groenlàndia, situada a l'oest.[27] En freqüència, la temperatura es resent per un fenomen de sensació tèrmica, disminuint la temperatura en 20 °C en un vent de 102,6 km/h.[28] Este vent del nort pot ser l'orige d'una núvol orogràfic que forma núvols lenticulares i sobretot pot provocar una carrer de vórtices de von Kárman en topar-se en el Beerenberg.[29] Les celes arremolinar formades per este fenomen poden alcançar fins a 25 km de diàmetro i persistir sobre centenars de quilómetros, fent llavors perillosa l'aproximació a Jan Mayen per als avions que vénen del sur.[29]


Fauna

[editar | editar còdic]
Charran àrtic en Svalbard, juliol de 2004.

Jan Mayen no alberga cap mamífer terrestre des de 1990.[30] Els rabosots polars varen ser exterminats pels tramperos noruecs a principis de el XX i els orsos polars no s'aventuren tan al sur per la disminució dels gèls polars.[12]

Les aigües costeres d'Jan Mayen són riques en peixos i atrauen a numerosos cetáceos (ballena boreal, ballena jorobada, ballena de Minke, rorcual comuna, ballena blava, rorcual boreal, Hyperoodon àrtic, orca, delfí de hocico blanc) i morses,[12] aixina com numeroses aus marines que, en prop de 500 000 parelles reproductores, són els animals més abundants en l'illa.[31] En total, hi ha 120 espècies d'aus censades.[32]

Les aus més comunes són l'eider comú, el charran àrtic, l'arao aliblanco, el mérgulo atlàntic, el frailecillo comú, el fulmar boreal, la gavina tridáctila i l'arao de Brünnich, estes tres últimes espècies són les principals que nidifican en l'illa.[32]

Flora

[editar | editar còdic]
Sauce nano els Tatras (Polònia).


Pel seu clima polar, l'única formació vegetal d'Jan Mayen és la tundra, formada principalment d'herbas i verdets. Consta de 74 espècies vegetals (4 de falagueres, 53 dicotiledóneas i 17 monocotiledóneas) i 3 espècies de Taraxacum endèmiques (Taraxacum brachyrhynchum, Taraxacum recedens i Taraxacum torvum)[33] i 9 espècies de fongos.[34]

Entre les espècies vegetals presents en Jan Mayen, podem trobar una subespecie boreal de coa de cavall, carex, luzulas, poas, cerastium, potentillas, Ranunculus (que comprenen de Ranunculus glacialis), rumex, Saxifragas, Silenes, taraxacum, verónicas, etc.[33]

Jan Mayen no posseïx boscs pero existix una espècie d'arbre en l'illa.[33] Es tracta d'una espècie de sauce nano, en una altura compresa entre 1 i 6 centímetros i que té fulls que medixen d'1 a 2 centímetros de llarc.[35]

L'illa és una reserva natural des de 2010.

Reserva natural

[editar | editar còdic]

Una llegislació de 2010 va convertir a l'illa en una reserva natural baix jurisdicció noruega.[36] L'objectiu d'esta norma és assegurar la preservació d'una illa àrtica prístina i de la vida marina propenca, inclós el fondo del oceà. Els desembarcs en Jan Mayen poden fer-se en barco. No obstant, açò es permet solament en una chicoteta part de l'illa, cridada Båtvika (Baïa de Barcos). Com no hi ha cap aerollínia comercial operant en l'illa, no es pot aplegar en avió, llevat per mig d'un chàrter.

L'admissió per a l'aterrisage d'un avió chàrter té que ser obtinguda en antelació. L'admissió per a permanéixer en l'illa deu obtindre's prèviament, i generalment es llimita a uns pocs dies (o inclús hores). Està prohibit montar una tenda de campanya o alçar un campament. Hi ha una regulació separada per a l'estància dels estrangers.[37]

Recursos Naturals

[editar | editar còdic]

L'illa d'Jan Mayen conta en un recurs natural explotable, la grava, que s'extrau d'un jaciment situat en Trongskaret. A banda d'açò, l'activitat econòmica es llimita a la prestació de servicis als empleats de les estacions de radiocomunicació i meteorològiques de Noruega situades en l'illa. Jan Mayen té una pista d'aterrisage sense asfaltar, Jan Mayensfield, d'uns 1585 m (5200 peus) de llongitut. Els 124,1 km (77,1 milles) de costa no tenen ports ni molls, solament fondeaderos en alta mar.


Existixen importants recursos peixquers, i l'existència d'Jan Mayen establix una gran zona econòmica exclusiva (ZEE) a la seua entorn. Noruega ha reivindicat una ZEE de 200 milles nàutiques (370 quilómetros) al voltant de l'illa des de 1980, que comprén més d'un quarto de milló de quilómetros quadrats. La Guàrdia Costera noruega és responsable de portar a terme la vigilància i el control de la peixca i atres activitats marítimes en estes aigües.[38]

Noruega ha trobat grans jaciments de minerals a lo llarc de la dorsal mesoatlántica entre Jan Mayen i el sur de Svalbard/Illa de l'Orso,[39] entre els que es troben coure, zinc, cobalt, or i argent. Les expedicions també han descobert altes concentracions de liti i escandio. En total, s'estima que la cantitat de coure podria ascendir a 21,7 millons de tonellades, pero atres estimacions ronden els 7 millons de tonellades. Actualment s'està estudiant la concessió de llicències per a la mineria en aigües profundes.[40]

En 1988 es va resoldre una disputa entre Noruega i Dinamarca sobre la zona d'exclusió peixquera entre Jan Mayen i Groenlàndia, concedint a Dinamarca la major part de l'àrea de sobirania. Els geólogos sospiten que baixe els fondos marins que rodegen Jan Mayen es troben importants jaciments de petròleu i gas natural.[41]

Demografia

[editar | editar còdic]

Els residents de l'illa són de nacionalitat noruega i parlen l'idioma d'este país. Els únics habitants de l'illa són personal de les Forces Armada i de l'Institut Meteorològic,[42] un total de 18 persones. D'estes, 14 persones estan amprades per les Forces Armades, mentres que les quatre restants estan amprades per l'Institut Meteorològic de Noruega. El número d'habitants aumenta durant els mesos d'estiu quan es realisa el manteniment de les instalacions de l'illa. La duració del servici és normalment de sis mesos i els canvis de personal tenen lloc en abril i octubre. L'estació meteorològica es troba aproximadament a tres quilómetros de Olonkinbyen, a on viu tot el personal.

[editar | editar còdic]

Jan Mayen apareix com un easter egg en varis videojocs d'estratègia publicats per Paradox Interactive, com Europa Universalis IV, Hearts of Iron IV o Victoria II. En abdós ocasions la bandera del país, completament fictícia, és un orso polar sobre un fondo blau.


En Europa Universalis IV escriure "bearhaslanded" en la consola de comandos farà aparéixer a Jan Mayen com a país en una província aleatòria, o en una específica si el jugador afig al comando la ID de la província.[43]

En Victoria II en canvi Jan Mayen és representat com una nació liberable de cultura noruega, part de Suècia al començ del joc. El jugador que elegixca jugar com Jan Mayen té accés a una decisió per a canviar la cultura del país a orso polar.[44]

En HOI4 es pot jugar en Jan Mayen despuix d'haver desbloquejat a Wojtek com a rei de Polònia i haver conquistat Noruega. Una volta fet açò, es pot lliberar l'illa, que estarà dirigida per un orso polar.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ PhD, Gilad James. Introduction to Svalbard and Jan Mayen (en en), Gilad James Mystery School. ISBN 978-0-408-12172-9.
  2. ↑ Beckman, Robert C.; Henriksen, Tore; Kraabel, {{{nom3}}}; Molenaar, {{{nom4}}} (2017-08-21). Governance of Arctic Shipping: Balancing Rights and Interests of Arctic States and User States (en en), BRILL. ISBN 978-90-04-33938-5.
  3. ↑ «Jan Mayen Geography Profile 2016». www.indexmundi.com. Archivat des d'el original, el 2017-07-06. Consultat el 2025-07-02.
  4. ↑ «CIA - The World Factbook -- Jan Mayen». user.iiasa.ac.at. Consultat el 2025-07-02.
  5. ↑ El món estudia espanyol. 2014 (en és), Ministeri d'Educació.
  6. ↑ Treaty Series Vol. 1947 , 1996 (en fr), The Stationery Office. ISBN 978-0-11-986740-4.
  7. ↑ «Jan Mayen, una illa casi inaccessible». El Periódico. Consultat el 31 de giner de 2021.
  8. ↑ Beifert, Anatoli; Gerlitz, Laima; Prause, {{{nom3}}} (2014-12-23). Air Càrrec Role for Regional Development and Accessibility in the Baltic Siga Region: Handbook of the EU projects Baltic Bird and Baltic.AirCargo.Net in the framework of the Baltic Siga Region Programme 2007–2013 (en en), BWV Verlag. ISBN 978-3-8305-3451-8.
  9. ↑ Umbreit, Andreas (2009). Spitsbergen (en en), Bradt Travel Guides. ISBN 978-1-84162-240-8.
  10. ↑ Troubetzkoy, Alexis S. (2011-01-01). Arctic obsession (en en), Dundurn. ISBN 978-1-55488-931-0.
  11. ↑ Butts, Edward (2009-12-21). Henry Hudson: New World Voyager (en en), Dundurn. ISBN 978-1-77070-584-5.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 12,5 12,6 12,7 «Presentació d'Jan Mayen» (en alemà). Archivat des d'el original, el 6 de giner de 2009.
  13. ↑ «The first International Polar Year 1882-83» (en anglés). Archivat des d'el original, el 31 d'octubre de 2015. Consultat el 2 d'abril de 2016.
  14. ↑ 14,0 14,1 «Jan Mayen - Coastal Ràdio - LMJ» (en anglés). Consultat el 2 d'abril de 2016.
  15. ↑ «Jan Mayen - Meteorological station - History» (en anglés). Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 2 d'abril de 2016.
  16. ↑ Epstein, M. (2016-12-26). The Statesman's Year-Book: Statistical and Historical Annual of the States of the World for the Year 1938 (en en), Springer. ISBN 978-0-230-27067-1.
  17. ↑ 17,0 17,1 «The World FactBook - Jan Mayen» (en anglés). Archivat des d'el original, el 9 de maig de 2007.
  18. ↑ 18,0 18,1 «Pàgina web oficial d'Jan Mayen» (en anglés). jan.mayen.no. Archivat des d'el original, el 12 de juliol de 2018. Consultat el 2 d'abril de 2016.
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 19,3 19,4 19,5 19,6 19,7 «Jan Mayen Seismic station» (en anglés). jan-mayen.no. Archivat des d'el original, el 25 de febrer de 2019. Consultat el 18 de giner de 2009.
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 «Glaciers and climate change in the Arctic» (en anglés). Archivat des d'el original, el 17 de decembre de 2007.
  21. ↑ 21,0 21,1 «Ocean Drilling Program - Geologia de l'Atlàntic Nort» (en anglés). Consultat el 2 d'abril de 2016.
  22. ↑ 22,0 22,1 «Geological map of Jan Mayen» (en anglés). Archivat des d'el original, el 26 de giner de 2007. Consultat el 2 d'abril de 2016.
  23. ↑ «Igneous Rocks and Plate Tectonics» (en anglés). Tulane University. Consultat el 2 d'abril de 2016.
  24. ↑ «Jan Mayen» (en alemà). jan-mayen.net. Archivat des d'el original, el 30 de setembre de 2009. Consultat el 2 d'abril de 2016.
  25. ↑ «Miniguía de Noruega 2007 - Nit polar i sol de mijanit en Noruega» (en francés). Archivat des d'el original, el 4 d'agost de 2009.
  26. ↑ 26,0 26,1 «Klimadiagramme weltweit - Jan Mayen» (en alemà). Consultat el 2 d'abril de 2016.
  27. ↑ 27,0 27,1 «The climate of Jan Mayen» (en anglés). Archivat des d'el original, el 31 d'octubre de 2015. Consultat el 2 d'abril de 2016.
  28. ↑ «FAQ - Frequently asked questions» (en anglés). jan-mayen.no. Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 2 d'abril de 2016.
  29. ↑ 29,0 29,1 «Jan Mayen - Airfield "Jan Mayensfield"» (en anglés). jan-mayen.no. Consultat el 2 d'abril de 2016.
  30. ↑ «Jan Mayen - Meteorological station - The Dogs» (en anglés). jan-mayen.no. Archivat des d'el original, el 13 d'abril de 2016. Consultat el 2 d'abril de 2016.
  31. ↑ «Important Bird and Biodiversity Areas - Jan Mayen» (en anglés). birdlife.org. Consultat el 2 d'abril de 2016.
  32. ↑ 32,0 32,1 «Aus de Svalbards i d'Jan Mayen - Llista d'espècies d'Jan Mayen» (en anglés). Archivat des d'el original, el 20 de novembre de 2008. Consultat el 18 de giner de 2009.
  33. ↑ 33,0 33,1 33,2 «Jan Mayen - Flora» (en anglés). jan-mayen.no. Archivat des d'el original, el 12 de maig de 2008. Consultat el 2 d'abril de 2016.
  34. ↑ «Jan Mayen - Fungus (sopp)» (en anglés). jan-mayen.no. Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 2 d'abril de 2016.
  35. ↑ «Memorial University - Salicaceae of the Canadian Arctic Archipelago» (en anglés). Archivat des d'el original, el 5 de juny de 2011.
  36. ↑ «FOR 2010-11-19 nr 1456: Forskrift om fredning av Jan Mayen naturreser…». archive.vn. Archivat des d'el original, el 4 d'agost de 2012. Consultat el 11 d'agost de 2020.
  37. ↑ «FOR 1962-06-01 nr 01: Forskrifter om utlendingers adgang til Jan Mayen». archive.vn. Archivat des d'el original, el 4 d'agost de 2012. Consultat el 11 d'agost de 2020.
  38. ↑ «"KYSTVAKTEN – NORWEGIAN COAST GUARD". Research Gate.».
  39. ↑ «General news» (en en). www.sodir.no. Consultat el 2025-07-02.
  40. ↑ «[1]». Consultat el 2025-07-02 (en en-US).
  41. ↑ «[2]». Consultat el 2025-07-02 (en en).
  42. ↑ «Meteorologisk institutts side om Jan Mayen». Archivat des d'el original, el 29 de setembre de 2007. Consultat el 11 d'agost de 2020.
  43. ↑ «Jan Mayen Easter Egg: How & Why You Ca Make a Country of Polar Bears in Europa Universalis IV» (en en-us). GameSkinny. Consultat el 2023-05-19.
  44. ↑ «Jan Mayen - Victoria 2 Wiki». vic2.paradoxwikis.com. Consultat el 2023-05-19.

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Jan_Mayen&oldid=825244»