Vent catabàtic

Vent catabàtic

Vent catabàtic.

Vent catabàtic en la Antàrtida.

Vent catabàtic en les costes del mar de Bellingshausen.

Un vent catabàtic (del grec κατὰ, «avall», i βαίνω, «anar») és un vent que cau en picada des d'una zona elevada de la atmòsfera cap a una zona més baixa, duent aire en una major densitat que el que reemplaça. Estos vents, particularment quan afecten a grans regions, es diuen vents d'autumne. Poden bufar a més de 100 km/h.

Existixen vents catabàtics calents (Foehn, Chinook, vents de Santa Ana, vent Berg o vent del Diable, Zonda, Terral, Puelche, Raco) i vents catabàtics fredor (Mistral en el mar Mediterrànea, el vent Bora (o Bura) en el mar Adriático i Oroshi en Japó).

El vent catabàtic fredor s'origina per refredat radiativo o per moviments verticals en el punt més alt d'una montanya o glaciar. Com la densitat de l'aire s'incrementa en el descens de la temperatura, l'aire fluïx cap a avall, produint-se un calfament per compressió en el descens (procés adiabàtic), encara que seguix permaneixent relativament fret.

Els vents catabàtics fredor es produïxen a primeres hores de la nit, quan la radiació solar cessa i el sol es gela per emissió de radiació infrarroja. L'aire fret d'una borrasca pot contribuir a l'efecte.

Sobre la Antàrtida i en Groenlàndia, immensos vents catabàtics fredor bufen casi tot l'any. Es tracta dels vents d'indlandsis, com senyala Pierre George en el seu Diccionari de geografia.

Els vents catabàtics calents s'originen en travessar una massa d'aire un obstàcul geogràfic, com una cordillera. Es produïx, en eixe cas, una série de processos dinàmics i adiabàtics que provoquen auments en la velocitat, la temperatura i la sequetat de l'aire a sotavent de l'obstàcul. Estos processos tenen la seua culminació en el denominat efecte foehn, que es produïx quan part del vapor d'aigua que conté l'aire es condensa a barlovent de l'obstàcul.

El vent que, al contrari que el catabàtic, ascendix es denomina vent anabático.