Paubrasilia echinata

Paubrasilia (Paubrasilia echinata)

Paubrasilia és un gènero monotípico d'arbre pertanyent a la família de les Leguminosas. La seua única espècie és Paubrasilia echinata, coneguda comunament com a pal brasil o pernambuco, nativa de Brasil. No deu confondre's en el Haematoxylum brasiletto, originari de Mèxic i també conegut com a pal brasil.

La seua fusta és molt resistent, i té un color taronja groguenc, a voltes un marró rojós més obscur. És l'arbre nacional de Brasil des de 1978. El nom de Brasil té el seu orige en la manera en que els portuguesos cridaven a este arbre: pau brasil, que significa ‘pal brasil’, una alusió a la tenyida roja lluenta com una brasa que es pot extraure de la seua fusta. Brasil és una forma abreviada de Terra de Brasil, o «terra de pal brasil». El nom de l'arbre en llengua tupí és ibira pitanga ("fusta roja").

La fusta dona una tintura roja cridada brazilina, que oxida a brazileína. En el mig de la ebanisteria, s'obté gran calitat de matèria primera d'este arbre, comercialment cridada fusta de Pernambuco. La seua fusta és considerada la millor per a la fabricació d'arcs d'instruments de cordes; en este context particular, el pal brasil és conegut com «pernambuco».

Descripció

És un arbre de creiximent llent i de talla mijana, ya que alcança de 10 a 15 m d'altura. El tronc és recte (apropiat per al tall) cobert d'aguijones, especialment en les branques jóvens (de fet, l'epítet echinata aludix a esta característica, ya que significa ‘en espines’), de color cendra obscur. La fusta és de color anaranjado-rojós, lluent, més densa que l'aigua, per lo que no pot surar i perjudica el seu transport fluvial. Les fulls són compostes, bipinnadas, de color vert intermig i lluents. Les florés es disponen en arracadas erectos, pròxims als àpiços de les branques. Estan formades per 4 pétals grocs i un menor roig, i són molt aromàtiques. El androceo està format per 10 esta.mbres i el gineceo és d'ovari súpero. El frut és una llegum, coberta per espines llargues i esmolades, i conté d'1 a 5 llavors discoides, de color marró.

Botánicamente, estan involucrades vàries espècies d'arbres, totes de la família Fabaceae (la família dels llegums). El terme «pal de Brasil» s'utilisa en major freqüència per a referir-se a l'espècie Paubrasilia echinata, pero també s'aplica a atres espècies, com Caesalpinia sappan, Haematoxylum brasiletto, el ipê (Handroanthus impetiginosus) i la massaranduba (Manilkara bidentata).

Etimologia

Era conegut pels indígenes com ibirapitanga («pal roig» en tupí) o arabutã. En efecte, quan els exploradors portuguesos varen trobar esta espècie d'una tonalitat tan rojosa ho varen cridar pal brasil, puix brasil ve de brasa per la seua tenyida roja lluenta.^{cita requerida} Aixina, eixe nom diferenciava esta espècie suramericana d'una atra diferent oriunda d'Àsia. Pero de les espècies descobertes en Sudamérica s'obtenia un millor producte de tintura. Els arbres suramericans pronte varen dominar el comerç com una millor font de tenyida. Un comerç tan vigoroso va resultar d'estes fustes que els primers mariners i comerciants varen començar a referir-se a la terra mateixa com Terra do Brasil, o simplement, la «Terra de Brasil», i d'este us es va derivar el nom actual de Brasil. L'arbre també és conegut per atres noms, com ibirapitanga, tupí per a ‘fusta roja’, i pernambuco, per l'estat de Pernambuco, en la regió nordest de Brasil.

Importància històrica

Vore també: Explotació del pal brasil

Entre els sigles

Sigles:	[[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades:	[[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

i

Sigles:	[[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades:	[[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

, esta espècie va ser molt valiosa en Europa i prou difícil d'obtindre. A voltes provenia d'Àsia, comercialisada en la forma de pols i usada com a tenyida roja en la manufactura de luxosos textils, tals com vellut, altament demandat durant el Renaixença.

Quan els navegants portuguesos descobrixen Brasil, el 22 d'abril de 1500, immediatament veuen la tal «fusta de Brasil», que era extremadament abundant. En pocs anys, una feroç tala i exportació de rollizos es va convertir en una pròspera indústria, donant a la Corona portuguesa la seua monopoli. El ric comerç va estimular el contrabando i fins a atacs corsarios contra bucs portuguesos per a furtar-los el carregament de fusta. Per eixemple, l'intent infructuós d'una expedició francesa (al mando de Nicolas Durand de Villegagnon, vicealmirante de Bretanya i corsario del Rei en 1555) per a establir una colónia en lo que actualment és Riu de Janeiro (la frustrada colónia anomenada França Antàrtica), va anar en part motivada per la riquea generada per l'explotació de la «fusta de Brasil».^{cita requerida}

Esta espècie se cita en Flora Brasiliensis per Carl Friedrich Philipp von Martius.

Explotació

La seua excessiva tala va provocar un descens greu en el seu número en el

Sigles:	[[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades:	[[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

, causant el colapse de la seua explotació com maderera. Actualment, l'espècie s'acosta perillosament a la seua extinció en moltes subpoblaciones originals. Està llistada en les espècies amenaçades per la IUCN i citada en la llista oficial d'espècies amenaçades de Brasil. El mercat d'esta fusta encara no està prohibit. La «Iniciativa Internacional per a la Conservació del Pernambuco» (IPCI, per les seues sigles en anglés), els membres del qual són els majoristes d'esta fusta, treballen per a reforestar i utilisar atres fustes per a la fabricació de violins. La falta crítica de la seua fusta ha ajudat a l'indústria de la fibra de carbono a reemplaçar-la.

Arbre de Música és un filme documental sobre el drama d'esta espècie (en producció).^{cita requerida}

Utilisació

El pernambuco és la matèria primera per a la arquetería: els lutierés fan arcs per a instruments de corda de la família del violí. Va ser dut a Europa per les seues propietats colorants aproximadament fins a 1850, data en que li'l va començar a utilisar per a fabricar arcs de violins. Els germans Tourte es troben entre els primers arqueteros que varen demostrar les qualitats excepcionals d'esta fusta. En un principi, els constructors d'arcs ampraven atres espècies de les denominades «fustes tropicals». Totes elles tenien una densitat i una durea notables, per lo que comunament varen ser denominades com a «pals de ferro».

No obstant, gràcies a les seues qualitats sonores, que li varen valdre el favor dels músics, i a les seues característiques físiques i mecàniques que fan d'ell un material ideal per a la construcció de vares curvades, en poc temps el pernambuco va substituir a totes les atres espècies. Doscents cinquanta anys despuix de la seua introducció, quan es tracta de construir arcs de calitat, els arqueteros i músics del món sancer no han trobat res que puga substituir-ho: rigidea, flexibilitat, densitat, bellea, capacitat de conservar la curvatura. La reunió de totes estes propietats fan del pernambuco un material sense igual.

Taxonomia

El gènero va ser descrit per Edeline Gagnon, Haroldo Cavalcante de Lima i Gwilym Peter Lewis i publicat en PhytoKeys 71: 36–40, f. 8–9, en 2016.

L'única espècie va ser descrita inicialment com Caesalpinia echinata per Jean-Baptiste Lamarck i publicada en Encyclopédie Méthodique, Botanique 1(2): 461, en 1785, actualment és tant un sinònim com el basónimo d'esta; i ulteriormente, seria transferida al gènero Paubrasilia per Edeline Gagnon, Haroldo Cavalcante de Lima i Gwilym Peter Lewis en PhytoKeys 71: 39, en 2016, sent el nom científic més recent i acceptat, basat en estudis taxonómicos que han demostrat que és un gènero separat.

Etimologia

Paubrasilia: nom genèric latinizado del vocablo portugués pau-brasil; "pal de Brasil", dau a l'arbre pels exploradors portuguesos, referint-se també al seu lloc d'orige.

echinata: epítet llatí que significa "espinosa".

Noms comuns

• Brasil de les Antilles, brasilete de les Antilles, pal Brasil, pal de Pernambuco, roçat del Brasil.

Bibliografia

1. USDA, ARS, National Genetic Resources Program. GRIN. National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland. (21 de giner de 2008).
2. Barroso, G. M. 1965. Leguminosas dona Guanabara. Arch. Jard. Bot. Riu de Janeiro 18: 109-177.
3. Ducke, A. 1953. As Leguminosas de Pernambuco i Paraiba. Mem. Inst. Oswaldo Cruz 51: 417-461.
4. Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil Jardim Botânico do Rio de Janeiro. Riu de Janeiro.
5. Lewis, G. P. 1987. Legumes of Bahia. 1-369. Royal Botanic Gardens, Kew.

Enllaços externs

• Sobre el pal pernambuco
• USDA Plants Profile: Caesalpinia echinata
• Flora Brasiliensis: Caesalpinia echinata
• Institut de Perquisicions i Estudis de Floresta: Caesalpinia echinata