Anar al contingut

Brazilina

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La brazilina és un pigment roig obtingut de la fusta del pal de Brasil (gèneros Caesalpinia i Paubrasilia), i també es coneix com a Rojo Natural 24. La brazilina s'ha utilisat a lo manco des de l'Edat Mija com tenyida para textils, i s'ha utilisat també per a fabricar pintures i tinta. El color específic produït pel pigment depén del seu modo de preparació: en una solució àcida la brazilina tindrà un color groc, pero en una preparació alcalina adquirix color roig. La brazilina està estretament relacionada en el colorant blau-negre hematoxilina, que té un grup hidròxil menys. La brazileína és el nom per al pigment oxidado.[1]

Farmacognosia

[editar | editar còdic]

La brazilina és coneguda per inhibir la telomerasa. A una concentració menor de 100 micromoles i elimina a les cèlules canceroses in vitro. Ya que els efectes secundaris potencials poden ser baixos en comparació a l'activitat sobre cèlules canceroses, els anàlecs de la brazilina són estudiats com a alternatives en quimioteràpia.

Biosíntesis

[editar | editar còdic]

S'ha propost que la brazilina pot provindre del homoisoflavonoide sapanona A (A), la qual és produïda per una condensació de la cromanona formada i el arilaldehído. L'hidratació de la sapanona A dona la sapanona B. Posteriorment es propon una oxidació i una reducció en una ciclisació electrofílica subsecuente per a formar el cicle.

Erro al crear miniatura:


Referències

[editar | editar còdic]
  1. D'Oliveira Luiz F.C.; Edwards Howell G.M.; Velozo Eudes S.; Nesbitt M. Vibrational spectroscopic study of brazilin and brazilein, the main constituents of brazilwood from Brazil (2002) Vibrational Spectroscopy v.28(2): 243