Manilkara bidentata

Manilkara bidentata

La balatá, ácana , ausubo, massaranduba, maçaranduba o quinilla (Manilkara bidentata) és una espècie botànica del gènero Manilkara pertanyent a les sapotàcees.

Distribució geogràfica

És nativa d'una gran àrea del nort de Sudamérica, América Central, Carib. Produïx làtex del seu llacor. La seua fusta és coneguda en la regió de Guyana com a cor púrpura.

Descripció

És un arbre gran, que alcança 30-45 m d'altura. Les fulles són alternes, elíptiques, sanceres, d'1-2 dm de llongitut. Les flors són blanques, i es troben en començar l'estació de les pluges. El frut és una drupa groga, de 3-5 cm de diàmetro, comestible; que conté una (ocasionalment dos) llavor(s).

Usos

El seu làtex s'extrau de la mateixa manera com es fa en la llacor del Hevea brasiliensis (Willd. ex A.Juss.) Müll.Arg. "arbre de la goma". Després se seca formant una inelástica goma. És molt semblada a la gutapercha (produïda per un arbre asiàtic molt emparentat, a voltes cridat guta-balatá).

S'utilisa en lutería, per a fabricar arcs per a instruments musicals de corda fregada (violí, viola, violonchelo, contrabajo). També es destina a produir la cobertura de pilotes de gòlf. La fusta és útil per a mobleriga i com a material de la construcció. És tan densa que no sura en l'aigua.

El seu frut, semblat al del seu parent sapodilla (Manilkara zapota), és comestible.

• 
  Fusta de balatá
• 
  Tala de balatá en Guyana
• 
  mànec d'una tralla balatá, fet previ a 1939

Bibliografia

1. AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees dones Plantes a Fleurs D'Afrique.
2. Anonymous. 1986. List-Based Rec., Soil Conserv. Serv., U.S.D.A. Database of the U.S.D.A., Beltsville.
3. Correja A., M. D., C. Galdames & M. N. S. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamà 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panama.
4. Davidse, G., M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera. (eds.) 2009. Cucurbitaceae a Polemoniaceae. Fl. Mesoamer. 4(1): 1–855.
5. Forzza, R. C. & et al. 2010. 2010 Llista de espécies Flora do Brasil. https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/.
6. Funk, V. A., P. E. Berry, S. Alexander, T. H. Hollowell & C. L. Kelloff. 2007. Checklist of the Plants of the Guiana Shield (Veneçola: Amazones, Bolívar, Delta Amacuro; Guyana, Surinam, French Guiana). Contr. U.S. Natl. Herb. 55: 1–584.
7. Goldblatt, P. 1991. In M. Johnson, Cytology. Pp. 15--22 in T. D. Pennington, The Genera of Sapotaceae. Kew, Royal Botanic Gardens.
8. Hokche, O., P. E. Berry & O. Huber. 2008. Nuev. Cat. Fl. Vas. Veneçola 1–860. Fundació Institut Botànic de Veneçola, Caracas, Veneçola.
9. Jørgensen, P. M. & S. León-Yánez. (eds.) 1999. Catalogue of the vascular plants of Equador. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181.
10. Killeen, T. J., E. García Estigarribia & S. G. Beck. (eds.) 1993. Guia Arb. Bolívia 1–958. Herbario Nacional de Bolívia & Missouri Botanical Garden, La Pau.
11. Pennington, T. D. 1990. Sapotaceae. Fl. Neotrop. 52: 1–771.
12. Pilz, G. E. 1981. Sapotaceae of Panama. Ann. Missouri Bot. Gard. 68(1): 172–203.

1. Renner, S. S., H. Balslev & L. B. Holm-Nielsen. 1990. Flowering plants of Amazonian Equador---A checklist. AAU Rep. 24: 1–241.
2. Steyermark, J. 1995. Flora of the Venezuelan Guayana Project.