Anar al contingut

Esclavitut en el Carib britànic i francés

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Oficina del protector d'esclaus (1838) de colónia de Trinitat (actual Trinitat i Tobago) Colecció Paul Mellon, Universitat de Yale.

La esclavitut en el Carib britànic i francés es referix a l'esclavitut en els territoris del Carib dominats pel Imperi francés o l'Imperi britànic.

Història

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Cabanyes d'esclaus en Bonaire en l'estanque d'evaporament de sal

L'ocupació anglesa i francesa en el Carib, en detriment de l'imperi espanyol, es va iniciar a principis d'el XVII. Les pretensions expansionista angleses en Amèrica del Designi Occidental varen dur a l'ocupació d'Anglaterra de les illes de St. Kitts (1623), Barbados (1627) i, posteriorment Jamaica (1655). La presència francesa formal en el caribe data de l'ocupació de San Cristóbal (1625), seguida d'Haití (1697), donant lloc als territoris de les Antilles franceses.

Fins a 1640 l'imperi Portugués havia tingut el monopoli del passage del mig, el comerç d'esclaus entre Àfrica i Amèrica. Des de mediats d'el XVII, Anglaterra, Portugal i França varen dominar la ruta triangular del comercie atlàntic d'esclaus africans.[1][2][3]La duració en el temps i la dimensió en sifres d'este comerç d'esclaus es va deure a aliances entre les èlits africanes, els agents comercials o negreros, i comerciants europeus.[4]

Els dominis francesos i anglesos en el Carib varen ser amprats per a l'explotació agrícola en destí al comerç monopolístico en la metròpoli, en l'us de mà d'obra esclava.[5]Esta política comercial de monopoli del comerç, tant per a la venda dels productes agrícoles com la compra de manufactura i productes elaborats, es coneixia en França com el Exclusif.[6] El comerç triangular va supondre l'exportació al continent africà d'influència francesa, portuguesa o anglesa, be de productes americans com a sucre, rom, tabac, café o añil, o be de manufactura barates conegudes com pacotilla.[7]

Les dures condicions de treball en el camp aixina com una deficient alimentació, i mals condicions sanitàries i d'higiene, inclús per a l'época, suponien una altes taxes de mortalitat i el fluix continu de nous esclaus africans per a mantindre el número de treballadors dels cultius. Les penalidades de les persones esclaves incloïen l'absència de drets i tractes vexatoris.

Despuix de l'ocupació anglesa, en el XVII Jamaica es va convertir en el centre del comercie d'esclaus en l'Atlàntic.[8]L'introducció del cultiu de la canya de sucre en els territoris anglesos data de 1640, en ajuda holandesa. Un atre territori caribenys a on els anglesos varen amprar obra de mà esclava varen ser Surinam, fins a 1667

De 1684 data l'obra Una nova divisió de la Terra segons les diferents espècies o races dels hòmens que l'habiten de Francois Bernier, considerada la primera classificació moderna de les distintes races humanes.[9]També de 1684 data la Slave Act de Jamaica, basat en el còdic d'esclaus d'illes Barbados de 1661 An Act for the better ordering and governing of Negroes. Este còdic jamaicà va ser copiat en 1691 per la colónia de Carolina del Sur.[10][11]

La firma del Tractat d'Utrecht (1713) que va posar fi a la guerra de Successió espanyola i l'ascens al tro espanyol de rei Borbón Felipe V va supondre l'establiment del monopoli anglés, en respal francés, del assent de negres durant trenta anys.[12] Este monopoli va ser cedit a la Companyia de la Mar del Sur anglesa, i en els seus beneficis varen participar tant la reina Ana d'Anglaterra com el rei Felipe V d'Espanya.[13][14][15]

Erro al crear miniatura:
Regirada d'esclaus de Saint-Domingue en 1791 durant la revolució haitiana

A mitan d'el XVIII, la Jamaica britànica i el Saint-Domingue francés (ara Haití) s'havien convertit en les societats esclavistes més grans de la regió, rivalizando en Brasil com a destí per als africans esclavizados. El principal cultiu va ser la canya de sucre, sent la colónia francesa de Saint-Domingue la principal productora, superant a totes les colónies caribenyes britàniques juntes.[13]

A finals del XVIII, les senyes de comerç d'esclaus en les Antilles franceses o Índies Occidentals franceses s'estimen en 13.000 esclaus a l'any (1778).[16]Voltaire, per eixemple, va escriure sobre l'albirament d'un esclau mutilat en Cándido (1759) escrivint: C'est à ce prix que vous mangez du sucre en Europe (açò és lo que et costa menjar sucre en Europa).[17]Les principals ciutats i ports de França relacionades en el comerç d'esclaus varen ser Nantes, La Rochelle, Bordeus i Li Havre durant els anys 1763 a 1792. A finals de sigle es va substituir el concepte llegal d'esclavitut pel de treballs forçosos, lo que va supondre la ferma oposició dels negreros i amos de les explotacions agrícoles franceses, inclós el rebuig a la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà (1789).[18]

Erro al crear miniatura:
Un mercat de lli en africans esclavizados. Índies Occidentals Britàniques, al voltant de 1780

Sobre les Antilles angleses o Índies Occidentals Britàniques, estes varen adoptar l'institució de l'esclavitut a finals d'el XVII. Els principals cultius baix este sistema varen ser el tabac i el sucre, impulsats pel desenroll del mercantilisme econòmic i polític. En el seu punt màxim de producció, entre 1740 i 1807, Jamaica va rebre el 33% del total d'esclaus que varen ser traficats per a mantindre la producció de sucre, principal cultiu. Jamaica, Barbados, Nieves i Antiga, varen anar també importants colónies productores de sucre en mà d'obra esclava.[19] El testimoni del propietari de negres jamaicà Thomas Thistlewood dona conte de les condicions de vida dels esclaus. Les principals poblacions i ports relacionats en el comerç d'esclaus i en el caribe anglés varen ser Londres, Liverpool i Bristol.[20]

A principis d'el XIX, en 1802, Napoleón va repondre l'esclavitut.

Erro al crear miniatura:
Esta escena mostra a Cándido i Cacambo de Voltaire trobant-se en un esclau mutilat prop de Surinam . El peu de foto diu: "A este preu es menja sucre en Europa". A l'esclau que pronuncia este comentari li han tallat la mà per haver-se quedat atrapat en un dit en una pedra de molí, i li han tallat la cama per intentar fugir.

En Jamaica, de 1829 a 1832, la taxa de mortalitat promig dels esclaus en les plantacions de sucre va ser de 35,1 morts per cada 1.000 esclaus.[21]

Abolició en l'imperi Francés

[editar | editar còdic]

L'institució de l'esclavitut negra va ser abolida per primera volta per la República Francesa en 1794, pero Napoleón va revocar eixe decret en 1802.[22] El 29 de març de 1815, Napoleón va abolir la tracta d'esclaus, pero el decret no va entrar en vigor fins a 1826.[23][24]

França va tornar a abolir l'institució de l'esclavitut en les seues colónies en 1848 en una emancipació general i incondicional en les seues colónies de Guadalupe, Martinica, Guayana Francesa i Reunió.[25][26]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Miller (2008). The French Atlantic Triangle: Literature and Culture of the Slave Trade, Duke University Press, pp. 12. ISBN 978-0-8223-4151-2.
  2. ↑ Miller, C. L. 2008. “Introduction.” Pg 4 in The French Atlantic triangle: literature and culture of the slave trade. Duke University Press.
  3. ↑ Miller, C. L. 2008. “Introduction.” Pg 5 in The French Atlantic triangle: literature and culture of the slave trade. Duke University Press.
  4. ↑ «[1]». Consultat el 2024-01-07 (en en-US).
  5. ↑ «British Involvement in the Transatlantic Slave Trade». The Abolition Project. I2BN – East of England Broadband Network and MLA East of England. Consultat el 28 de juny 2014.
  6. ↑ «Haiti: The Revolution of 1791-1803». faculty. webster. edu. Consultat el 2020-12-08.
  7. ↑ Yee, Jennifer. 2016. “The Real Cost of Sugar: Ethics, the Slave Trade, and the Colonies.” Pg 60 in The Colonial Comedy: Imperialism in the French Realist Novell. Oxford University Press.
  8. ↑ Hilary Beckles and Verene Shepherd, eds. Caribbean slavery in the Atlantic world (2000).
  9. ↑ Pierre (2003). The color of liberty : histories of race in France, Durham: Duke University Press, pp. 20. OCLC 51519592. ISBN 0-8223-3130-6.
  10. ↑ «Jamaica Slave Code: Governing Slaves (1664)» (en en-us). Consultat el 2025-03-05.
  11. ↑ The William and Mary Quarterly.70(3)
    429–458.ISSN 0043-5597.doi:10.5309/willmaryquar.70.3.0429.Consultat el 2025-03-05.
  12. ↑ David A. G. Waddel, "Queen Anne's Government and the Slave Trade." Caribbean Quarterly 6.1 (1960): 7–10.
  13. ↑ 13,0 13,1 Yee, Jennifer. 2016. “The Real Cost of Sugar: Ethics, the Slave Trade, and the Colonies.” Pg 62 in The Colonial Comedy: Imperialism in the French Realist Novell. Oxford University Press
  14. ↑ Herbert S. Klein and Ben Vinson III, eds., African slavery in Latin America and the Caribbean (2007).
  15. ↑ Vinita Moch Ricks (Agost de 2013). Through the Lens of the Transatlantic Slave Trade, p. 77. ISBN 978-1-4835-1364-5.
  16. ↑ Kitchin, Thomas (1778). The Present State of the West-Indies: Containing an Accurate Description of What Parts Llaure Possessed by the Several Powers in Europe, London: R. Baldwin, p. 21.
  17. ↑ Mander, Jenny. 2019. “Colonialism and Slavery.” Pg 272 in The Cambridge History of French Thought, edited by M. Moriarty and J. Jennings. Cambridge: Cambridge University Press.
  18. ↑ Perry Vils, "The Slaving Interest in the Atlantic Ports, 1763–1792," French Historical Studies (1972) 7#4 pp-529-43.
  19. ↑ Kenneth Morgan, Slavery, Atlantic trade and the British economy, 1660–1800 (2000).
  20. ↑ «British Slave Ports | Schoolshistory. org. uk» (en en-gb). Consultat el 2024-01-07.
  21. ↑ Kiple, The Caribbean Slave: A Biological History (1985).
  22. ↑ «French Revolutionary Wars Timeline: 1794». Emerson Kent. Emerson Kent. Consultat el 2 de febrer de 2017. «the first abolition ... revoked in 1802. The second, and final, abolition will be passed in 1848.»
  23. ↑ «CHRONOLOGY-Who banned slavery when?». Reuters. Thomson Reuters. Consultat el 2 de febrer de 2017.
  24. ↑ «Napoleon's Decree Abolishing the Slave Trade, 1815». Napoleon Séries from Waterloo Association. Consultat el 30 de novembre de 2021.
  25. ↑ Oldfield. «British Anti-slavery». BBC History. BBC. Consultat el 2 de giner de 2017.
  26. ↑ Dusenbury. «SLAVERY AND THE REVOLUTIONARY HISTORIES OF 1848». Age of Revolutions. Age of Revolutions. Consultat el 2 de febrer de 2017. «Enter Victor Schoelcher. After returning from Senegal in early March of 1848, the prominent abolitionist persuaded Arago to plau him in charge of a commission to end the institution of slavery. On April 27, the commission drafted a decree of general and unconditional emancipation in the colonies.»


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Esclavitut_en_el_Carib_britànic_i_francés&oldid=1096082»