Brattahlíð
Brattahlíð (transliterado: Brattahlíd, en nòrdic antic significa «ala empinada d'una roca»)[1] és el nom de la granja particular d'Erik el Rojo,[2] situada en l'Assentament Oriental (Eystribygð) que els colon vikingos varen establir en la costa sudoccidental de Groenlàndia a finals del X. Es trobava situada al fondo del Eiríksfjörð (l'actual fiort de Tunulliarfik), a 96 km de mar oberta (l'oceà Atlàntic), a on en l'actualitat se situa el poblat de Qassiarsuk.
Història
Va ser fundada per Erik el Rojo en l'any 985, sent el seu lloc de residència i de la seua família, des de la qual eixercia el control dels assentaments nòrdics de l'illa a través del primer Þing groenlandés (a semblança del A elþingi islandés), l'ubicació exacta del qual es desconeix. L'ocupació de Brattahlíð va durar fins a mediats del XV, quan les últimes colónies vikingas que encara subsistien varen ser abandonades per vàries causes, entre les que s'ha senyalat l'empijorament del clima causat per la Menuda Edat de Gèl com la principal, unida a atres factors com el desgast del sol de llabor, el paulatí abandó de les colónies per part de Noruega i l'expansió dels esquimals de la cultura Thule cap al sur, per lo que els seus últims habitants varen acabar emigrant provablement cap a Islàndia.
En Brattahlíð es va construir la que seria la primera iglésia del Nou Món: Þjóðhildarkirkja, aixina cridada en honor a Þjóðhildur, l'esposa d'Erik, que va impulsar la seua construcció despuix de la seua conversió al cristianisme. Es tractava en realitat d'una chicoteta capella, de la qual s'ha construït una rèplica en l'actualitat prop d'a on s'emplaçava, junt en una langhus. El propi Erik mai va abandonar el paganisme, encara que segons la llegenda s'hauria convertit al cristianisme en el seu llit de mort induït per la seua esposa.
En el lloc que va deure ocupar l'iglésia principal, un edifici distint al de Þjóðhildur i construïda despuix de la conversió general de la colónia al cristianisme, els investigadors han trobat fragments fosos de metal de campana i els fonaments de pedra, aixina com els d'atres edificacions que han perdurat fins a l'actualitat, i restants d'una possible forja. L'iglésia en sí media 12,5 per 4,5 m i posseïa dos entrades, en un llar en el centre, sent un incendi la causa aparent de la seua destrucció. Este edifici podria datar-se en el XIV, i hauria segut edificat sobre les ruïnes d'una atra iglésia anterior. En el terreny adjacent es poden apreciar algunes làpidas, una d'elles en una creu gravada, i una atra que mostra una inscripció rúnica que senyala la "tomba d'Ingibjørg". Les tombes encara marquen el contorn de l'iglésia, a pesar de que és provable que existixquen nous enterrament recents; pròxim a l'iglésia es troba també el modest cementeri.
L'edifici d'una granja propenca media 53 per 14 m, en murs de pedra de fins a 1,5 m de gruixa, recoberts a l'exterior per una capa de terra i herba que actuava com aïllant tèrmic. El sol interior era de lloses de pedra, en bancs fets en pedres planes o, en un cas, en el omóplato d'una ballena. Alguns d'estos edificis encara permaneixien en peu en 1953, contemporàneus a l'aeròdrom Bluie West One de Narsarsuaq, pero hui dia solament queden de la majoria mers clots en el sol que atestigüen la seua existència.
En l'actualitat, el paisage de Brattahlíð oferix encara la millor terra arable de Groenlàndia per la seua ubicació al final del fiort Tunulliarfik, que protegix el parage del clima fret i brumoso, les aigües gelades de la mar oberta i les tormentes oceàniques. En el lloc existix un servici d'alberc jovenil i una chicoteta tenda; atres instalacions poden trobar-se en Narsarsuaq, situada a 5 km en la ribera oposta del fiort.
Vore també
Referències
- ↑ Sir Clements Robert Markham, The Geographical Magazine, Vol. 5, Trübner & Company, 1878, p. 251.
- ↑ The Greenland Norse, Museum Tusculanum Press, ISBN 8763512459 p. 11.
Bibliografia
- Jones (1992). La saga de l'Atlàntic nort: establiment dels vikingos en Islàndia, Groenlàndia i Amèrica, Montserrat (Barcelona): Oikos-Tau, S. A. Edicions.
- Lynnerup, Niels (1998). The Greenland Norse: a biological-anthropological study, Copenhague: Commission for Scientific Research in Greenland.
- Diamond, Jared, Collapse: How Societies Choose to Fail or Succeed (Nova York: Viking, 2005) ISBN 0670033375
- Ingstad, Helge (tr. Naomi Walford), Land under the Pole Star (Nova York: St. Martin's, 1966)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Brattahlíð» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.