Metal de campana

Archiu:Cloche Saint-Antoine Murat.JPG

Metal de campana

Archiu:Malik E Maidan.jpg

El canó Malik-i-Maidan, fet en metal de campana.

Es denomina metal de campana a un tipo d'aleació metàlica molt resistent, utilisada tradicionalment per a la fundició de campanes. Esta aleació és un tipo de bronze que utilisa coure en estany en una proporció de 3:1 (78 % front a un 22 % en valors precisos), que es fonen conjunta i fàcilment i després es colen, produint l'aleació més sonora de tots els bronzes, sent el to més greu i profunt quanta major cantitat de coure posseïxca la campana. La mena principal és l'estannita, un sulfur de coure, estany i ferro.

Història

Durant l'Edat Moderna en Espanya es considerava esta aleació com la més idònea per a fondre peces d'artilleria, de manera que la construcció dels canons estava en mans dels mestres campaners. A això es deu que l'Arma d'Artilleria posseïra el denominat "privilegi de campanes", que consistia en el confisc de totes les campanes i demés utensilis de coure o bronze que existiren en tota ciutat conquistada, en reconeiximent al seu eixercite.

En els estats indis de Bengala Occidental i Orissa l'aleació es coneix en el terme local kansa, i s'ampra per a la manufactura d'atres utensilis. Balakati, situada a 12 km de Bhubaneshwar, és una localitat reconeguda pels seus dissenys elaborats per mig d'esta aleació, com a motius florals i de pardals, figures fantàstiques, fonts i llànties, objectes molt populars en tota l'Índia.

En Rússia les campanes de les iglésies són manufacturadas en una mescla distinta de bronze i estany, a la que a voltes s'afig argent, per a produir un sò i resonància molt particulars.

És reseñable aixina mateix l'us d'esta aleació en varis objectes destacats, com els Xorai d'Assam, un morter pertanyent al boticario Charles Angibaud, el gran canó Malik-i-Maidan (de 4,5 per 1,5 metros) de Bijapur, o els espills del primer telescopi reflector d'Isaac Newton.