Estannita
La estannita és un mineral de la classe dels minerals sulfur, i dins d'esta pertany al cridat “grup de la estannita”. Va ser descoberta en 1797 en una mina de Cornualles, en Anglaterra (Regne Unit),[1] sent nomenada aixina del llatí stannum, pel seu contingut en estany. Sinònims poc usats són: kassiterolamprita, volfsonita, pirita-estañosa o bolivianita.
Característiques químiques
[editar | editar còdic]És un sulfur de coure, ferro i estany. El grup de la estannita en que s'enquadra són tots sulfur o seleniuros de varis metals en sistema cristalí tetragonal.
Forma una série de solució sòlida en la kesterita (Cu2ZnSnS4), en la que la substitució gradual del ferro per cinc va donant els distints minerals de la série. És dimorfo de la ferrokesterita (Cu2(Fe,Zn)SnS4).
Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurees: argent, cinc, cadmi, indi i germani.
Formació i jaciments
[editar | editar còdic]Apareix en vetes hidrotermales en jaciments de minerals de l'estany, a on es forma en una fase posterior i més freda que la cassiterita. També apareix, més rara volta, en roques pegmatitas.
Sol trobar-se associat a atres minerals com: calcopirita, esfalerita, tetraedrita, arsenopirita, pirita, cassiterita o wolframita.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Klaproth, M.H., 1797. "Untersuchung dones Zinnkieses, Beiträge zur chemischen Kenntniss der Mineralkörper", Zweiter Band, Rottmann Berlin, 257-264.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Estannita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.