Assentaments vikingos en GroenlàndiaEls assentaments vikingos en l'oest segons les sagues de Vinlandia.
Els Assentaments vikingos en Groenlàndia va ser un intent dels exploradors vikingos per colonisar Groenlàndia a finals del X (cap a 985), un event protagonisat principalment per colon de la Mancomunidad Islandesa segons les sagues nòrdiques: saga dels groenlandeses i saga d'Erik el Rojo, abdós escrites en el XIII. Els primers albiraments es registren en el testimoni de Gunnbjörn Ulfsson en el seu accidentat viage de Noruega a Islàndia cap a finals del IX o principis del X i Snaebjörn Galti en 978.[1] Posteriorment Erik el Rojo en 982, condenat pel thing de Thorness a un desterro de tres anys per assessinat, va aprofitar eixos anys per a explorar unes terres que havia batejat com Groenlàndia (terra verda) perque pensava que més gent s'animaria a participar en una futura exploració si el nom era atractiu. Cap a 985, Erik i 25 naus varen partir des d'Islàndia cap a Groenlàndia, pero solament varen aplegar al seu destí 14 d'elles sense incidències.[2]
Pese a lo remot del territori i les dificultats, varen aplegar a florir tres colónies:
Reconstrucció d'una vivenda vikinga en Brattahlíð (actual Qassiarsuk), en l'assentament oriental de Groenlàndia.l'Assentament Oriental (nòrdic antic: Eystribyggð), el més gran, en sigles posteriors va aplegar a tindre fins a 500 granges, un monasteri agustino, un convent benedictino i dotze parròquies per a uns 4000 o 5000 habitants.[3] Actualment s'identifica en l'actual Kujalleq. Ací es va establir Erik el Rojo que va ocupar les millors terres en Eiríksfjord (Eiríksfjörð, hui Tunugdliarfik),[4] per a la seua facenda i li va donar el nom de Brattahlíð (hui Qassiarsuk).
l'Assentament Mig, identificat en l'actual Ivittuut, vinculat a voltes com a part de l'assentament oriental i en unes 20 granges descobertes en jaciments arqueològics; possiblement l'última en establir-se i la primera en desaparéixer cap a el XIV.
Situació de les ruïnes de granges en la zona de l'assentament mig.
En Groenlàndia els primers colon ràpidament es varen organisar i varen crear el seu propi thing i lleis basades en el modele islandés.[5] En el seu màxim apogeu, les colónies varen poder albergar fins a 10.000 habitants. Durant quinze anys, els nous colon varen estar més ocupats per consolidar els seus establiments que en satisfer la seua ànsia exploradora; despuix d'eixe paréntesis Leif Eriksson, fill d'Erik el Rojo, protagonisaria l'inici d'un atre dels capítuls de l'exploració cap a l'oest, aplegant fins a Vinland (hui Illa de Terranova).
En Landnámabók apareixen els noms dels primers colon que varen acompanyar a Erik el roig i varen conseguir el seu objectiu en l'assentament oriental, varen anar:
Els vikingos ya varen protagonisar la deforestació d'Islàndia per a construir les seues estructures i la crema de pastures que varen accelerar l'erosió del sol i tot fa supondre que varen seguir en les mateixes pràctiques en Groenlàndia, un territori encara més inhòspit. A partir de mediats del XIV, els esquimal varen començar a realisar atacs cada volta més freqüents contra la colónia groenlandesa, duent destrucció i mort especialment a lo llarc de les costes de l'illa.[12] Ademés, les dificultats cada volta majors de comunicació en el continent varen aïllar cada volta més a la colónia, que caria de mijos de subsistència. Cap a mediats del XV, els cristians de Groenlàndia varen dirigir una carta al papa Nicolás V (1447-1455), denunciant el deplorable estat en el que es trobava la diòcesis, per la destrucció provocada pels esquimal. En 1448, el papa va ordenar als bisbes de Skálholt i Hólar que ajudaren als cristians de Groenlàndia, pero sembla que estes disposicions no varen surtir.[13]
Cap a finals de sigle es va dirigir una atra carta d'ajuda al papa Inocencio VIII (1484-1492): en ella els cristians de Groenlàndia exponien la seua trista situació, sense sacerdots ni bisbe des de feya varis anys; molts havien abandonat la fe cristiana, i l'única celebració a la que podien assistir era la que implicava l'exhibició i adoració d'un vell corporal, l'última en la que s'havia celebrat missa décades abans.[14] De la carta es desprén que, encara que nomenats, els bisbes no varen residir en Groenlàndia, a lo manco durant bona part del XV.[15]
Despuix de casi 500 anys els assentaments nòrdics varen desaparéixer entre el XIV i XV, les raons que varen dur a l'extinció de la colónia groenlandesa i al fi dels 3 assentaments són incertes. Certament l'alluntament de la pàtria, la falta d'ajuda, la desnutrición i els atacs dels esquimal varen provocar la desaparició de la colónia. Segons algunes hipòtesis per una Menuda Edat de Gèl que va fer impossible la supervivència de les colónies,[16] que depenien dels suministraments noruecs procedents d'Islàndia, pero els témpanos a la deriva varen impedir una comunicació decorreguda; a això es varen sumar hambruna i hi ha indicis de plaga que provablement varen acabar per eliminar els últims vestigis de la colonisació.
L'últim registre parroquial dels nòrdics data del 16 de setembre de 1408, quan encara permaneixia activa l'iglésia d'Hvalsey i es detalla el matrimoni entre els islandesos Thorsteinn Olafsson i Sigridr Bjornsdóttir; a partir d'eixe moment ya no hi ha més notícies, llevat les cartes enviades a Europa, fins que en 1723 Hans Egede va explorar els assentaments al sur i solament va trobar ruïnes tal i com apareixen hui.[17]
↑ 6,06,16,26,3The Vindland Sagues, Penguin Classics, 2008, ISBN 0140447768 p. 109.
↑The Vindland Sagues, Penguin Classics, 2008, ISBN 0140447768 p. 110.
↑ 8,08,1The Vindland Sagues, Penguin Classics, 2008, ISBN 0140447768 p. 111.
↑The Vindland Sagues, Penguin Classics, 2008, ISBN 0140447768 p. 107.
↑The Vindland Sagues, Penguin Classics, 2008, ISBN 0140447768 p. 106.
↑Eiríks saga rauða, ed. Einar Ól. Sveinsson / Matthias Þórðarson, Íslenzk fornrit IV, Reykjavik, 1935, pp. 413-16.
↑ Dolan, Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques, vol. XIX, col. 1224.
↑Jelic, L'évangélisation de l'Amérique avant Christophe Colomb, pp. 178-179. Il teste della lettera del papa ai vescovi islandesi a p. 182, n. III.
↑Jelic, L'évangélisation de l'Amérique avant Christophe Colomb, p. 179. Dolan, Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques, vol. XIX, col. 1225-1226. Esta informació està presa de la carta en la que el papa Alejandro VI va nomenar a Mathias Canuto com a nou bisbe de Garðar, Groenlàndia (Jelic, p. 183, n. IV)
↑Jelic, L'évangélisation de l'Amérique avant Christophe Colomb, p. 392.
↑William W. Fitzhugh and Elisabeth I. Ward, ed. (2000). Vikings: the North Atlantic saga. Washington: Smithsonian Institution Press in association with the National Museum of Natural History. p. 330.
↑Mirsky, Jeannette (1970), To the Arctic!: The Story of Northern Exploration from Earliest Claves.University of Chicago Press, ISBN 0226531791
Jones (1992). La saga de l'Atlàntic nort: establiment dels vikingos en Islàndia, Groenlàndia i Amèrica, Montserrat (Barcelona): Oikos-Tau, S. A. Edicions.
Lynnerup, Niels (1998). The Greenland Norse: a biological-anthropological study, Copenhague: Commission for Scientific Research in Greenland.
Jette Arneborg (2006), Saga trails, Danmarks Nationalmuseum, ISBN 87-988378-3-4
Hans Christian Gulløv (2005), Grønlands forhistorie, Gyldendal, ISBN 87-02-01724-5
Guðmundur J. Guðmundsson (2005), Á hjara veraldar, Sögufélagið, ISBN 9979-9636-8-9
Knud J. Krogh, Viking Greenland, National Museum, 1967
.jpg)
