Colonisació d'Àfrica

Mapa de l'Àfrica colonial en vespres de la Primera Guerra Mundial (1914). Despuix de la Conferència de Berlín (1884-1885), Europa es va repartir tota Àfrica, en l'excepció d'Abissínia (actual Etiopia) i Llibèria. Va haver contínues tensions entre països durant la colonisació del continent, vist com molt desfavorable per a Itàlia i Alemània i molt beneficiós per a França i Regne Unit.

En el XIX el capitalisme i la revolució industrial es varen assentar en Europa i es varen expandir en busca de regions que proporcionaren matèries primeres i mercats.

Tot gran país pretenia tindre un imperi colonial, tal i com ho conceben els anglesos. Els imperis de l'Edat Moderna no solament explotaven el territori, sino que pretenien establir-se en ell de manera definitiva, passant a formar part de la corona. En contrapartida, els imperis de la revolució industrial pretenen solament explotar el territori. Es tracta d'obtindre matèries primeres de les regions "no desenrollades" i exportar els productes elaborats a estes mateixes regions,^{cita requerida} en un valor afegit molt superior en regions en pocs ingressos per a comprar-els. Es varen buscar principalment productes agraris i miners. Entre els països europeus va començar una carrera pel domini d'Àfrica, i del món. Esta carrera tindrà la seua expressió en la Conferència de Berlín de 1884-1885, en la que els països europeus configurarien el repartiment d'Àfrica. Si ben no era esta la primera colonisació duradora del continent o de parts del mateix (vejau Àfrica romana i conquista musulmana del nort d'Àfrica).

França tenia la major cantitat de colónies en Àfrica en 35 colónies, seguida de Gran Bretanya en 32. Com a resultat de la descolonización, 32 països varen obtindre l'independència de França i 28 de la Regne Unit.^[1]

Fins a finals de l'Edat Mija, l'Àfrica subsahariana va ser un territori pràcticament desconegut per als europeus, l'exploració dels quals, iniciada pels portuguesos, va ser una aventura geogràfica de descobriment. El riu, per excelència, que va comunicar a Europa en l'interior del continent va ser el riu Congo, a on hi havia una forta competència entre Bèlgica i França pel domini del pas a l'interior del continent africà. Livingstone, Stanley i Savorgnan de Brazza seran els exploradors que donen a conéixer este riu al món Pacífic.. Anglaterra pretenia part del territori del sur. Portugal va fer valdre els seus drets en el continent, ya que tenia factories, des de l'antiguetat , en les costes Congolenyes (hui dia, conegudes com Angola). Inclús Espanya va intentar la penetració a l'interior del continent, des de la costa de Guinea. Alemània es va assegurar la part occidental del territori en la Conferència de Berlín de 1884, en la que es va establir la llibertat de navegació pels rius d'Àfrica. El Congo no depenia de l'estat belga, sino del rei Leopoldo II de Bèlgica, ya que es considera patrimoni del rei i no de l'Estat.

Colónies europees

Erro al crear miniatura:

Mapa d'Àfrica en 1880, en els anys vespra de la Conferència de Berlín, mostrant colónies, estats natius i atres grups de població no-estatals o tribals.

Erro al crear miniatura:

Mapa a on es mostra el repartiment d'Àfrica per les potències europees en 1913.

Alemània

Bèlgica

Espanya

França

Itàlia

Portugal

Regne Unit

Estats independents

Erro al crear miniatura:

Colonisació de l'Àfrica Occidental.