Anex:Patrimoni de la Humanitat en Amèrica Llatina i el Carib
- Segons la classificació regional donada per la Unesco, esta exclou a Mèxic d'Amèrica del Nort.
l'Organisació de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (Unesco), ha propost un pla de protecció dels bens culturals del món, a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat en 1972. Presenta una llista de bens que pertanyen al Patrimoni Mundial (World Heritage), més conegut com Patrimoni de la Humanitat. Equador conta en els dos primers bens declarats Patrimoni Mundial: la ciutat de Quito, primer patrimoni cultural, i les Illes Galápagos, primer patrimoni natural, varen ser declarats en 1978. En total, la regió d'Amèrica Llatina i el Carib té actualment 96 bens culturals, 37 naturals i 5 mixts, sumant un total de 136 bens declarats com a Patrimoni Mundial; 8 d'ells estan en perill. Mèxic és el país d'Amèrica en més bens culturals i naturals de la humanitat, en 35 d'ells.
Patrimoni de la Humanitat en Amèrica del Nort
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en Mèxic.
- 1987 - Cultural - Centre històric d'Oaxaca i zona arqueològica de Mont Albán.
- 1987 - Cultural - Ciutat prehispánica de Teotihuacán.
- 1987 - Cultural - Centre històric de la Ciutat de Mèxic i Xochimilco.
- 1987 - Cultural - Ciutat prehispánica i Parc nacional Palenque.
- 1987 - Natural - Sian Ka'an.
- 1987 - Cultural - Centre històric de Pobla.
- 1988 - Cultural - Ciutat històrica de Guanajuato i les seues mines adjacents.
- 1988 - Cultural - Ciutat prehispánica de Chichén-Itzá.
- 1991 - Cultural - Centre històric de Morelia.
- 1992 - Cultural - El Tajín, ciutat prehispánica.
- 1993 - Cultural - Pintures rupestres de la serra de Sant Francisco.
- 1993 - Cultural - Centre històric de Zacatecas.
- 1993 - Natural - Santuari de ballenes de el Vizcaíno.
- 1994, 2021 - Cultural - [[Monasteris del Popocatépetl|Primers monasteris de el XVI sobre les ales del Popocatépetl]] i Conjunt franciscano del monasteri i la catedral de La nostra Senyora de l'Asunción de Tlaxcala.
- 1996 - Cultural - Ciutat prehispánica de Uxmal.
- 1996 - Cultural - Zona de monuments històrics de Querétaro.
- 1997 - Cultural - Hospici Cabanyes, Guadalajara.
- 1998 - Cultural - Zona arqueològica de Paquimé, Cases Grans.
- 1999 - Cultural - Zona de monuments històrics de Tlacotalpan.
- 1999 - Cultural - Zona de monuments arqueològics de Xochicalco.
- 1999 - Cultural - Ciutat històrica fortificada Campeche.
- 2002, 2014 - Mixto - Antiga ciutat maya i boscs tropicals protegits de Calakmul, Campeche.
- 2003 - Cultural - Missions franciscanas de la Serra Grossa de Querétaro.
- 2004 - Cultural - Casa i estudi de Luis Barragán.
- 2005 - Natural - Illes i àrees protegides del Golf de Califòrnia, en perill des de 2019.
- 2006 - Cultural - Paisage agavero i antigues instalacions industrials de Tequila.
- 2007 - Cultural - Campus Central de la Ciutat Universitària de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM).
- 2008 - Natural - Reserva de la biosfera de la Palometa Monarca.
- 2008 - Cultural - Ciutat fortificada de Sant Miguel i santuari de Jesús Nazareno de Atotonilco.
- 2010 - Cultural - El Camí Real de Terra Adins.
- 2010 - Cultural - Cuevas prehistòriques de Yagul i Mitla en els Valls Centrals d'Oaxaca.
- 2013 - Natural - Reserva de la Biosfera El Pinacate i Gran Desert d'Altar.
- 2015 - Cultural - Aqüeducte del Pare Tembleque.
- 2016 - Natural - Archipèlec de Revillagigedo.
- 2018 - Mixto - Valle de Tehuacán-Cuicatlán: hàbitat originari de Mesoamérica.
- 2025 - Cultural - Ruta Wixárika (Ruta Huichol) pels llocs sagrats fins a Wiricuta (Tatehuarí Huajuyé)
.jpg)
Patrimoni de la Humanitat en Centroamérica
[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en Belize.
- 1996 - Natural - Sistema de Reserves de la Barrera del Sec de Belize (en perill des de 2009)
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en Costa Rica.
- 1983 - Natural - Reserva de la cordillera de Talamanca-L'Amistat / Parc Internacional L'Amistat. (Lloc compartit en
Panamà) - 1997, 2002 - Natural - Parc nacional Illa del Coco.
- 1999, 2004 - Natural - Àrea de Conservació de Guanacaste.
- 2014 - Cultural - Assentaments de cacicazgos precolombinos en esferes de pedra del Diquís.
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en El Salvador.
- 1992 - Cultural - Lloc arqueològic de Joya de Cerén.
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en Guatemala.
- 1979 - Cultural - Antiga Guatemala.
- 1979 - Mixto - Parc nacional Tikal.
- 1981 - Cultural - Parc arqueològic i ruïnes de Quiriguá.
- 2023 - Cultural - Parc arqueològic nacional Tak'alik Ab'aj
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en Hondures.
- 1980 - Cultural - Siti maya de Copán.
- 1982 - Natural - Reserva de la Biosfera de Riu Banana (en perill des de 2011).
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en Nicaragua.
- 2000 - Cultural - Ruïnes de León Vell.
- 2011 - Cultural - Catedral de León.
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en Panamà.
- 1980 - Cultural - Fortificacions de la costa Carib de Panamà: Portobelo i Sant Lorenzo (en perill des de 2012).
- 1981 - Natural - Parc nacional Darién.
- 1983 - Natural - Reserva de la cordillera de Talamanca-L'Amistat / Parc Internacional L'Amistat. (Lloc compartit en
Costa Rica) - 2005 - Natural - El parc nacional Coiba i la seua zona especial de protecció marina.
- 2025 - Cultural - Ruta colonial transístmica de Panamà
Patrimoni de la Humanitat en les Antilles
[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en Antigua y Barbuda.
- 2016 - Cultural - Drassana d'Antiga i llocs arqueològics conexos
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en Barbados.
- 2011 - Cultural - Bridgetown Històric i la seua Guarnició Militar
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en Cuba.
- 1982 - Cultural - Ciutat vella de La Habana i el seu sistema de fortificacions.
- 1988 - Cultural - Trinitat i el Valle dels Ingenis.
- 1997 - Cultural - Castell de Sant Pedro de la Roca, Santiago de Cuba.
- 1999 - Natural - Parc nacional Desembarc del Granma.
- 1999 - Cultural - Valle de Viñales.
- 2000 - Cultural - Paisage arqueològic de les primeres plantacions de café del surest de Cuba.
- 2001 - Natural - Parc nacional Alejandro de Humboldt.
- 2005 - Cultural - Caixco històric urbà de Cienfuegos.
- 2008 - Cultural - Centre històric de Camagüey.
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en Dominica.
- 1997 - Natural - Parc nacional de Morne Trois Pitons.
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en Haití.
- 1982 - Cultural - Parc Històric Nacional: Ciutadella, Sans Souci, Ramiers.
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en Jamaica.
- 2015 - Mixto - Montanyes Blaves i John Crow
- 2025 - Cultural - [[Port Royal (ciutat)|Conjunt arqueològic de el XVII Port Royal]]
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en la República Dominicana.
- 1990 - Cultural - Ciutat Colonial de Sant Dumenge.
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en Sant Cristóbal i Nieves.
- 1999 - Cultural - Parc nacional de la Fortalea de Brimstone Hill.
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en Santa Lluïa.
- 2004 - Natural - Zona de Gestió Ambiental de les Pitons.
Patrimoni de la Humanitat en Sudamérica
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la humanitat en Argentina.
- 1981 - Natural - Parc nacional els Glaciars.
- 1983, 1984 - Cultural - Missions jesuítiques guaraníes: Sant Ignacio Miní, Santa Ana, Nostra Senyora de Loreto i Santa María la Major (Argentina), ruïnes de São Miguel dones Missõés (Brasil) (Lloc compartit en Brasil)
- 1984 - Natural - Parc nacional Iguazú.
- 1999 - Natural - Península Valdés.
- 1999 - Cultural - Cova de les Mans, Riu Pintures.
- 2000 - Cultural - Poma Jesuítica i Estàncies Jesuítiques de Còrdova.
- 2000 - Natural - Parcs naturals de Ischigualasto / Talampaya.
- 2003 - Cultural - Quebrada de Humahuaca.
- 2014 - Cultural - Qhapaq Ñan, sistema viari andino. (Lloc compartit en
Bolivia, 
CHL, Anex:Patrimoni de la Humanitat en Amèrica Llatina i el Carib en Catalogue of Life., 
Equador i 
Perú) - 2016 - Cultural - Obra arquitectònica de li Corbusier – Contribució excepcional al Moviment Modern. (Lloc compartit en
Bélgica, 
FRA, 
GER, 
, 
Japó i 
CHE) - 2017 - Natural - Parc nacional Els Làrixs
- 2023 - Cultural - Museu i Lloc de la Memòria ESMA - Ex Centre Clandestí de Detenció, Tortura i Extermini
Glaciar Pèrit Moreno, Argentina. Un dels glaciars més visitats i una de les majors reserves d'aigua dolça del planeta.
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en Bolívia.
- 1987 - Cultural - Ciutat de Potosí.
- 1990 - Cultural - Missions jesuítiques de Chiquitos.
- 1991 - Cultural - Ciutat històrica de Sucre.
- 1998 - Cultural - Fort de Samaipata.
- 2000 - Natural - Parc nacional Noel Kempff Mercat.
- 2000 - Cultural - Tiwanaku: centre espiritual i polític de la cultura tiwanaku.
- 2014 - Cultural - Qhapaq Ñan, sistema viari andino. (Lloc compartit en [[Image:Flag_of_Argentina
.png|20px]], 
CHL, Anex:Patrimoni de la Humanitat en Amèrica Llatina i el Carib en Catalogue of Life., 
Equador i Perú)
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en Brasil.
- 1980 - Cultural - Ciutat històrica de Ouro Preto.
- 1982 - Cultural - Centre històric de la ciutat de Olinda.
- 1983, 1984 - Cultural - Missions jesuítiques guaraníes: Sant Ignacio Miní, Santa Ana, Nostra Senyora de Loreto i Santa María la Major (Argentina), ruïnes de São Miguel dones Missõés (Brasil). (Lloc compartit en [[Image:Flag_of_Argentina
.png|20px]])
- 1985 - Cultural - Centre històric de Salvador de Baïa.
- 1985 - Cultural - Santuari del Bon Jesús de Congonhas.
- 1986 - Natural - Parc nacional do Iguaçu.
- 1987 - Cultural - Brasília.
- 1991 - Cultural - Parc nacional de la Serra de Capivara.
- 1997 - Cultural - Centre històric de São Luís.
- 1999 - Cultural - Centre històric de Diamantina.
- 1999 - Natural - Reserva de Mata Atlàntica del Surest.
- 1999 - Natural - Reserva de Mata Atlàntica de la Costa del Descobriment.
- 2000 - Natural - Zona de conservació del Pantanal.
- 2000 - Natural - Complex de conservació de la Amazonía Central.
- 2001 - Natural - Illes atlàntiques brasileres: Reserves de Fernando de Noronha i Atolón de les Roques.
- 2001 - Natural - Zones protegides del Tancat: Parcs nacionals de Chapada dos Veadeiros i les Emas.
- 2001 - Cultural - Centre històric de la ciutat de Goiás.
- 2010 - Cultural - Plaça de Sant Francisco de São Cristóvão (Sergipe).
- 2012 - Cultural - Riu de Janeiro, paisages cariocas entre la montanya i la mar.
- 2016 - Cultural - Conjunt Arquitectònic Modern de Pampulha.
- 2017 - Cultural - Lloc arqueològic del moll de Valongo.
- 2019 - Mixto - Paraty i Ilha Gran – Cultura i biodiversitat.
- 2021 - Cultural - Sítio Roberto Burle Marx
- 2024 - Natural - Parc nacional dels Lençóis Maranhenses
- 2025 - Natural - Canó del riu Peruaçu
- 2026 - Cultural - Teatres de l'Amazònia
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en Chile.
- 1995 - Cultural - Parc nacional de Rapa Nui.
- 2000 - Cultural - Iglésies de Chiloé.
- 2003 - Cultural - Barri històric de la ciutat portuària de Valparaíso.
- 2005 - Cultural - Oficines salitreras de Humberstone i Santa Laura.
- 2006 - Cultural - Ciutat minera de Sewell.
- 2014 - Cultural - Qhapaq Ñan, sistema viari andino. (Lloc compartit en [[Image:Flag_of_Argentina
.png|20px]], Bolivia, Anex:Patrimoni de la Humanitat en Amèrica Llatina i el Carib en Catalogue of Life., Equador i Perú)
- 2021 - Cultural - Llocs arqueològics de la Cultura Chinchorro.
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en Colòmbia.
- 1984 - Cultural - Port, fortalees i conjunt monumental de Cartagena.
- 1994 - Natural - Parc nacional natural dels Katíos.
- 1995 - Cultural - Parc arqueològic de Sant Agustín.
- 1995 - Cultural - Parc Arqueològic Nacional de Tierradentro.
- 1995 - Cultural - Centre històric de Santa Creu de Mompox.
- 2006 - Natural - Santuari de flora i fauna de Malpelo.
- 2011 - Cultural - Paisage Cultural Cafetero de Colòmbia.
- 2014 - Cultural - Qhapaq Ñan, sistema viari andino. (Lloc compartit en [[Image:Flag_of_Argentina
.png|20px]], Bolivia, CHL, Equador i Perú)
- 2018 - Mixto - Parc nacional natural Serra de Chiribiquete.
El conjunt històric i monumental de Cartagena d'Índies, posseïx un atractiu turístic pirata i colonial per als seus visitants
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en Equador.
- 1978 - Cultural - Ciutat de Quito.
- 1978, 2001 - Natural - Illes Galápagos.
- 1983 - Natural - Parc nacional Sangay.
- 1999 - Cultural - Centre històric de Santa Ana dels quatre Rius de Conca.
- 2014 - Cultural - Qhapaq Ñan, sistema viari andino. (Lloc compartit en [[Image:Flag_of_Argentina
.png|20px]], Bolivia, CHL, Anex:Patrimoni de la Humanitat en Amèrica Llatina i el Carib en Catalogue of Life. i Perú)
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en Paraguay.
- 1993 - Cultural - Missions jesuítiques de Santíssima Trinitat del Paraná i Jesús de Tavarangué.
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en el Perú.
- 1983 - Cultural - Ciutat de Cuzco.
- 1983 - Mixto - Santuari històric de Machu Picchu.
- 1985 - Natural - Parc nacional Huascarán.
- 1985 - Cultural - Lloc arqueològic de Chavín.
- 1986 - Cultural - Zona arqueològica de Chan Chan (en perill des de 1986).
- 1987 - Natural - Parc nacional del Manú.
- 1988 - Cultural - Centre històric de Lima.
- 1990 - Mixto - Parc nacional del Riu Abiseo.
- 1994 - Cultural - Llínees i geoglifos de Naixca i de Pampes de Jumana.
- 2000 - Cultural - Centre històric de la ciutat de Arequipa.
- 2009 - Cultural - Ciutat sagrada de Caral-Vaig saber.
- 2014 - Cultural - Qhapaq Ñan, sistema viari andino. (Lloc compartit en [[Image:Flag_of_Argentina
.png|20px]], Bolivia, CHL, Anex:Patrimoni de la Humanitat en Amèrica Llatina i el Carib en Catalogue of Life. i Equador)
- 2021 - Cultural - Complex arqueoastronómico Chankillo.
Machu Picchu, Perú. Màxim icon de la Cultura Inca, reconeguda com una de les Noves sèt maravelles del món modern.
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en Surinam.
- 2000 - Natural - Reserva Natural de Surinam Central.
- 2002 - Cultural - Centre històric de Paramaribo.
- 2023 - Cultural - Lloc arqueològic de Jodensavanne: Assentament de Jodensavanne i cementeri de Cassipora Creek
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en Uruguay.
- 1995 - Cultural - Barri històric de la ciutat de Colónia del Sacrament.
- 2015 - Cultural - Paisage cultural industrial de Fra Bentos.
- 2021 - Cultural - Obra de l'ingenier Eladio Dieste: iglésia de Atlántida.
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en Veneçola.
- 1993 - Cultural - La Ciutat de Cor i el seu port.
- 1994 - Natural - Parc nacional Canaima.
- 2000 - Cultural - Ciutat Universitària de Caracas.
Països sense bens materials declarats pero en llistes indicatives o patrimoni immaterial
[editar | editar còdic]
Bahames- Erro al crear miniatura: Granada
Guyana- Erro al crear miniatura: Sant Vicente i les Granadines
- Erro al crear miniatura: Trinitat i Tobago
Vore també
[editar | editar còdic]- Nacions Unides
- Patrimoni de la Humanitat
- Unesco
- Patrimoni cultural immaterial de la humanitat en Amèrica Llatina i el Carib
- Patrimoni de la Humanitat en Àfrica
- Patrimoni de la Humanitat en Estats Àraps
- Patrimoni de la Humanitat en Àsia i Oceania
- Patrimoni de la Humanitat en Europa i Norteamérica
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Pàgina oficial de l'Unesco (en anglés i francés)
- Notícies de temes de Patrimoni de la Humanitat (en anglés)
- Text de la Convenció (en castellà)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Anexo:Patrimonio de la Humanidad en América Latina y el Caribe» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.