Paisage agavero i antigues instalacions industrials de Tequila
El paisage agavero i antigues instalacions industrials de Tequila, en Mèxic va ser declarat com Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO en l'any 2006.[1]
El lloc d'una extensió de 38.658 hectàrees entre el volcà Tequila i la profunda vall del riu Gran de Santiago, forma part d'un extens paisage d'agaves blaves, molejat per l'us de la planta des de el XVI. El paisage conté també instalacions industrials que reflectixen el creiximent del consum de tequila en els sigles XIX a el XX. Actualment, la cultura del agave està vista com a part de l'identitat nacional mexicana.
El lloc inclou també el paisage viu i treballat per la cultura del agave i els llocs urbans de Tequila, magdalena, Arenal i Amatitán en grans fàbriques a on la "pinya" del agave és fermentada i destilada. El lloc és també un testic de les cultures Teuchitlán que varen transformar l'àrea de Tequila dels anys 200 a 900 despuix de Crist, a través de la creació de terrats per a l'agricultura, la vivenda, els temples, els monts ceremoniales i els camps per a jugar a la pilota.
Dit patrimoni es dividix en 2 zones núcleu, en diferent distinció:
- Zona núcleu 01: Valle de Tequila i Amatitán
- Zona núcleu 02: Zona arqueològica Els Guachimontones de Teuchitlán
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Unesco. «Agave Landscape and Ancient Industrial Facilities of Tequila». Consultat el 1 de setembre de 2009.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Paisaje agavero y antiguas instalaciones industriales de Tequila» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.