Tequila (Jalisco)

Tequila (Jalisco)

Tequila és una ciutat mexicana ubicada en l'estat de Jalisco, capçalera del municipi homònim. S'ubica a uns 60 km de la ciutat de Guadalajara. El nom de Tequila prové de la paraula náhuatl Tecuilan («lloc de tributs»). És reconeguda internacionalment per ser el lloc d'orige de la beguda alcohòlica coneguda com tequila.

La ciutat forma part del programa de SECTUR conegut com Pobles Màgics des de l'any 2003.

Els seus primitius pobladors varen ser chichimecas, otomíés, toltecas i nahuatlacas. El poblat va estar en un principi assentat en un lloc que es va cridar Teochichán o Techinchán: lloc del deu totpoderós o a on abunden els llaços i trampes.

Història

Els pobladors originals del territori que ara es coneix com Tequila, eren de les ètnia chichimeca i otomí.

La regió va ser anexada a la Nova Galícia per Cristóbal de Oñate en 1530. Els habitants locals varen alçar defenses al voltant del cerro de Teochtinchán, pero el sege va ser de curta duració puix finalment varen decidir rendir-se pacíficament.

El poblat de Santiago de Tequila va ser fundat el 15 d'abril de 1530 per franciscanos baixe les órdens de fra Juan Calero, duent per a això a indígenes del cerro del Chiquihuitillo.

Pese als inicis pacífics del poblat, en 1541 en un tumult de varis poblats incloent a Tequila, varis dels flares varen ser eixecutats incloent a fra Juan Calero (fundador del municipi).

En octubre de 1600, Pedro Sánchez de Tagle crea la primera destilería de beguda d'agave, el qual ya es consumia anteriorment pero sense destilar, creant en això la primera fàbrica de tequila pròpiament dita.

A principis de el XIX, els governadors de la Nova Galícia, José Fernando d'Abascal i Sousa i Rogelio Rea d'Aragó, varen sofocar un tumult en Tequila, i varen ser promoguts a virrey del Perú.

Poc despuix de l'obtenció de l'independència, el 27 de març de 1824 Tequila va ser nomenat capçalera d'un dels 26 departaments en que es va dividir originalment l'estat de Jalisco, donant-se-li també el títul de vila.

Tradicions i costums

Alguna cosa molt sorprenent per a les persones que no són d'esta ciutat i que ho observen per primera volta és la “bendició” a les nou de la nit, tots els dies en que ix el sacerdot del temple i oferix una bendició sonant tres campanadas, en eixe moment totes les persones es posen de peu, volteando al temple, aun cuando van caminant pels carrers o en qualsevol lloc, inclús les parelles de nóvios que platican en les banca de la plaça principal. En les cases suspenen la música, apaguen el televisor o deixen de realisar la seua activitat per a rebre de peu la bendició, ya que les persones d'este lloc són molt creents de la seua religió catòlica. Tal volta per això les seues activitats del camp les encomanen a Deu i els sants colocant imàgens religioses. Ans que escomencen les pluges s'acostuma traure per les vores de la població a el “Senyor dels Rajos” en muscles i formen un pelegrinage, demanant que ploga sense tempestats per a que les seues collites siguen abundants i profitoses. En arreplegar les seues collites van al temple els llauradors en una milpa del millor elote del seu sembra a donar gràcies en una missa que oferixen.

Una atra costum molt pròpia són els dies de Sant Joan i Sant Pedro, els dies 24 i 29 de juny cridant-li el dia de “els cantaritos” ya que acostumen eixir al camp en ambient familiar a jugar en cantaritos en forma de pilotetes de fanc, huecas, en piedritas adins com sonajas que es trenquen en jugar en ells. Alguna cosa que inclou esta costum és que les chicones (no totes hui en dia) visten de color roig, imitant les garrapatitas del camp que són uns animalitos rojos que creixen entre la yerba.

Els llocs preferits per a esta passejada són la Loma de la Verge, la Loma de la Santa Creu de la Vila, la riera dels Jarritos, el cerro de Tequila i les vores de la carretera internacional.

Una volta que passen els dies de festa i torna la tranquilitat al lloc, les persones acostumen per les vesprades assentar-se fòra de les seues cases en la seua banqueta a conviure en els seus veïns, en un tracte familiar. En alguns barris acostumen els adults i chiquets, a jugar a “La Loteria” com una forma de divertir-se. En eixos temps de convivència entre veïns varen nàixer les anècdotes i llegendes que són conegudes en la població.

Fongos

Catàlec de foncs volcà de tequila.

Fungi	Hypocreaceae	Amanitaceae	Lentinula boryana	Pulveroboletus ravenelii
Ascomycota	Hypomyces chrysospermus	A bisporigera	Physalacriaceae	Xerocomellus chrysenteron
Leotiomycetes	H. hyalinus	A citrina	Pleurotaceae	Boletinellaceae
Helotiales	H. lactifluorum	fulva	P. smithii	Boletinellus merulioides
Leotiaeae	Ophiocordycipitaceae	A gemmata	Pluteaceae	Diplocystidiaceae
Pezizomycetes	Tolypocladium ophioglossoides	A. magnivelaris	V. lepiotospora	Gomphidiaceae
Pezizales	Xylariales	A. onust	Psathyrellaceae	Chroogomphus rutilus
Helvellaceae	Xylariaceae	A. virosa	Coprinopsis lagopus	Hygrophoropsidaceae
H. pezizoides Afzel	Annulohypoxylon thouarsianum	Cortinariaceae	Lacrymaria hypertropicalis	Hygrophoropsis aurantiaca
Morchellaceae	Daldinia cf. eschscholtzii	Cortinarius sanguineus	P. semiovatus	Sclerodermataceae
Morchella esculenta	Poronia oedipus	C. semisanguineus	P. delineata	Pisolithus arhizus
Pachyella celtica	Xylaria hypoxylon	Cyphellaceae	Schizophyllaceae	S. floridanum
Peziza arvernensis	Basidiomycota	Entolomataceae	Strophariaceae	S. laeve
Pachyella celtica	Agaricomycetes	Hydnangiaceae	D. cf. montana	Suillaceae
Peziza arvernensis	Agaricales	Hygrophoraceae	Stropharia rugosoannulata	S. luteus
P. badia Pers	Agaricaceae	Gliophorus psittacinus	Tricholomataceae	Cantharellales
P. howsei	Agaricus campestris	Hygrocybe conica	Clitocybe costata	Cantharellaceae
Pyronemataceae	xanthodermus	H. cf. miniata	C. gibba	Clavulinaceae
Aleuria auranti	Bovista cf. aestivalis	Hymenogastraceae	L. nuda	Clavulina cinerea
Humaria hemisphaerica	Calvatia cyathiformis	Inocybaceae	Tricholomopsis rutilans	Geastrales
Humaria hemisphaerica	Chlorophyllum molybdites	I. geophylla	Auriculariales	Geastraceae
Otidea alutacea	Coprinus comatus	I. geophylla var. alba	Auriculariaceae	Geastrum saccatum
O. onatica	Cyathus gorc	Lyophyllaceae	Auricularia auricula-judae	Gloeophyllales
Scutellinia scutellata	C. stercoreus	Marasmiaceae	A. nigricans	Gloeophyllaceae
Tarzetta catinus	Lepiota alopchroa	Marasmius oreades	Boletales	Gloeophyllum sepiarium
Sarcoscyphaceae	Leucoagaricus rubrotinctus	Mycena acicula	Boletaceae	Gomphales
Sarcoscypha coccinea	Leucocoprinus birnbaumii	Mycenaceae	B. russellii	Clavariadelphaceae
Sordariomycetes	Lycoperdon candidum pers	Xeromphalina tenuipes	B. ferrugineus	Gomphaceae
Hypocreales	L. fuscum Hunds	Omphalotaceae	B. reticulatus	R. stricta
Cordycipitaceae	L. molle Pers	Gymnopus alkalivirens	Buchwaldoboletus hemichrysus	Turbinellus floccosus
Cordyceps militaris	L. umbrinum	G. dryophilus	Heimioporus betula	Hymenochaetales

Flora

La flora representativa de tequila està composta per:

Pi	Pinus L
Roure	Quercus
Madroño	Arbutus unedo
Mezcal	Agave Angustifolia
Encino	Quercus
Mezquite	Prosopis
Guamúchil	Pithecellobium dolç
Nopal	Opuntia ficus-indica
Pitahaya	Selenicereus undatus
Banana	Musa × paradisiaca
Mànec	Mangifera indica
Huizache	Vachellia farnesiana
Llima	Citrus × limon
Ciruelo	Prunus domestica
Albocat	Persea americana

Fauna

Venado	Cervidae
Coyote	Canis latrans
Teixó	Meles meles
Lagartijo	Lacertilia
Rabosot	Vulpes vulpes
Zorrillo	Mephitidae
Farda	Sciurus vulgaris
Armadillo	Dasypodidae
Conill	Oryctolagus cuniculus
Mapache	Procyon

Geologia

Els terrenys del municipi pertanyen al periodo terciario, i estan composts per calcàrea, roques ígneas extrusivas, riolita, andesita, basalt, toba i brecha volcànica.

Topografia

El municipi de Tequila està situat en diferents relleus, té poques terres planes, a excepció d'algunes chicotetes valls, la seua orografia és molt irregular. A les vores del riu Santiago i Chic hi ha 700 metros sobre el nivell de la mar; al sur del municipi es registren fins a 2,900 metros; en la partix nort les altures són d'1,700 i 1,800  metros, pero a l'est en la Serra de Balcons hi ha altures de 2,300 metros.

Clima

El clima del municipi és semiseco en hivern i primavera secs, i semicálidos sense estació hivernal definida. La temperatura mija anual és de 23.2 °C i té una precipitació mija anual d'1,073.1 milímetros de règim de pluja en els mesos de juny a octubre. Els vents dominants són en direcció noreste i surest. El promig de dies en gelades a l'any és de 0.4.

No obstant, el nort del municipi és més càlit i més fret pero en una precipitació inferior al sur i al centre.

Sols

Els sols dominants pertanyen al tipo luvisol cròmic i órtico, i regosol eútrico; i com a sol associat es troba el feozem lúvico i litosol.

Festivitats

La Fira Nacional del Tequila se celebra del 30 de novembre al 12 de decembre, en els següents events: coronació de la reina; exposició dels principals fabricants de tequila, a on es mostra el procés d'elaboració de la beguda. Ací es practica la charrería i el dia de l'inauguració carros alegóricos, baralles de galls, serenates en mariachis, jocs pirotècnics i mecànics.

Les festes patronals coincidixen en les dates de la mencionada fira, ya que el dia 8 de decembre es festeja a La nostra Senyora de la Puríssima Concepció; i el dia 12 de decembre s'honra, en especial fervor, a la Verge de Guadalupe.

Llegendes

• La que narra el tràgic final que va tindre Fra Juan Calero o de l'Esperit Sant; es diu que este evangelizador va ser al cerro de Tequila a pacificar als indígenes que s'havien sublevat pero a les seues pregàries per a que baixaren els rebels, va rebre per resposta fleches i pedres; despuix, els natius ho varen despullar dels seus hàbits i ho varen penjar en un ídol que adoraven.
• Una atra llegenda molt coneguda és la que narra que en córrer l'any de 1876, en els carrers de la població de Tequila, es va aparéixer un ser misteriós sobre el seu cabalgadura en la que va recórrer tot el poble cridant “ ¡Eixecució! ¡Eixecució!”; per a despuix eixir de la ciutat la que a l'instant es va cobrir en una espessa boira terrera. Al sendemà es va presentar entre els habitants una mortal malaltia coneguda com a “coloma blava”, la qual va cobrar moltes víctimes.

• La llegenda de don Cenobio Sauza. Es diu que don Cenobio Sauza li va vendre la seua ànima al diable per a fer fortuna, en la condició de que permaneixquera nugat en cadenes en la cova del diable. Dò Cenobio quan ocupava diners manava a un treballador en tres o quatre mules al cerro donant-li indicacions de que en aplegar a la cova, entrara sense voltear a cap costat i que carregara les mules que duya i retornara immediatament a la fàbrica. Açò en el temps no va resultar ya que un home no va acatar la seua orde i volteó la vista duent-se la sorpresa de vore don Cenobio Sauza nugat en cadenes, de peus i mans, en una transformació diabòlica, en banyes i coa. En retornar l'home ho va comentar pel poble. La gent en enterar-se va comprendre que els diners de Sauza estava malaït per lo que no podia aportar diners a l'iglésia.
• Llegenda de Mayahuel. Entre les llegendes que conten alguns llocs i acontenyiments de Tequila, es diu que Huexicar protegia a una dòna que en mezcal curava malalties, per lo que es considera que ella va ser qui va descobrir la beguda de mezcal coneguda com tequila. Esta dòna de qui no es coneix el seu nom li varen cridar Mayahuel.

Gastronomia

Un dels platillo típics de la gastronomia de la població, consistix en les torrades. Aliment que es consumix generalment com a platillo fort o com a sopar i es poden trobar en la majoria de les cenadurías, les quals són establiments tradicionals de la regió en a on se servixen platillo típics com a paraulotes, pozole, etc. Per lo general estos establiments oferixen els seus servici en horari nocturn. L'platillo consistix en una torrada especial denominada torrada raspada, feta en dacsa, que adquirix una textura resistent i asprosa pel procés de la seua elaboració.

La torrada és coberta per una capa de frijoles prèviament mòlts i sazonados en herbes de la regió, sobre esta es coloca algun tipo de proteïna animal, destacant principalment la carn mòlta, llom o cama de porc adobats; sobre la carn es coloca una capa de lletuga, ceba blanca curtida per llima i són banyades en salsa de jitomate. Pot acompanyar-se en crema, salsa picante i formage raspat.

Activitat industrial

La principal activitat econòmica d'esta ciutat és la producció de la popular beguda alcohòlica homònima. Des dels seus inicis, la producció de tequila en la regió ha segut reconegut internacionalment. Els principals productors de tequila que es troben dins de la ciutat són:

• Tequila José Cuervo.
• Tequila Destiladora Rubio.
• Tequila Orendáin.
• Tequila Sauza.
• Tequila Tequileño.
• Tequila Ópal Blau.
• Terra de Agaves.
• Tequilas Fins.
• Tequila Viuda de Martínez.
• Tequilera Santa Teresa

La ciutat també conta en participació de mercat en el cultiu de banana, mànec i pruna.

• Mobles elaborats en quiote de agave.
• Tallat de pedra obsidiana arcoíris.
• Tallat de pedra laboreña.
• Paper de fibra de agave.
• Mobles elaborats en barricas.

Elaboració de castanyes o barrilitos fets de roure, cridat pal colorat, decorat en figures alusivas al agave; també s'elaboren ánforas forrades en pell de porc, en inscripcions de frases típiques; abdós productes s'omplin en la tradicional beguda del tequila. També es produïxen artículs de fanc (gerros, cazuelas, comales, cànters, etc.), i existixen alguns tallers a on s'elaboren huaraches.

Recentment s'ha organisat un taller en a on es treballa la talabartería brodada en “pita” (hilaza extreta de la planta de candelilla); s'elaboren cinturons piteados, diademes, prendedores i adorns brodats en la fibra. També existix un atre taller per al tallat de la pedra d'obsidiana en a on es fan figures decoratives, esta roca s'extrau de les faldes del cerro de Tequila.

Turisme

Cascada els blaus s'ubica dins del municipi de Tequila Jalisco. És un lloc espectacular i bell a on corre el riu provinent dels veneros i manantiales.  

Pots visitar el Poble realisant un Tour a Tequila eixint des de Guadalajara ya que es troba a sol 60 km de distància de la capital de l'estat.

Vore també

• Museu Nacional del Tequila

Personages

• Cenobio Sauza - Empresari tequilero, fundador de Tequila Sauza i primer exportador de la beguda a Estats Units.

• Manuel Rojas - Patriota que ofrendó a la causa insurgent la vida dels seus fills.
• Leopoldo Leal Oliva - Revolucionari.
• Cleofas Mota - Revolucionari.
• José Antonio Gómez Cuervo - Governador de l'Estat en els periodos de 1867-1868 i 1870-1871.
• José Manuel Martínez Aguirre - Diputat federal de la LIV Llegislatura per el XIV Districte Electoral Federal de Jalisco (1988-1991).
• David Gutiérrez Dellà - Governador de l'Estat en 1911.
• Sebastián Dellà Rodríguez - Escritor.
• Manuel Álvarez Rentería «Maciste» - Guitarriste, cantant i compositor de cançons.
• Víctor Prieto Crides - Governador interí de l'Estat en 1943.
• Eyra Resa - Directora de la Banda de l'Estat.
• Miranda Duarte - Advocada, escritora i catedràtica.
• Matilde Sánchez Elías «La Torcacita» - Cantant de Música Ranchera.
• Sebastián Dellà Rojas - Governador de l'Estat en el periodo 1932-1935.
• Nicolás Sanzana - Va trencar el récort Guinness de consum de tequila en el bar 777.

Cronologia

• 1530 El 15 d'abril, és fundada la Vila de Santiago de Tequila pels flares franciscanos encapçalats per Fra Juan Calero.
• 1541 El virrey Antonio de Mendoza va permanéixer en Tequila d'octubre a decembre, per a sofocar l'insurrecció dels indis caxcanes, lo que va conseguir en la pren del cerro del Miztón (en la serra de Morones, al noroest de Juchipila, Zacatecas), en decembre.
• 1600 Dò Pedro Sánchez de Tagle, marqués de Altamira, instala la primera fàbrica de Tequila.
• 1655 L'autoritat política de la vila va organisar una correguda de bous en honor de la Verge María, patrona de Tequila, en lloc de l'Apòstol Santiago, que va deixar de ser-ho el 8 de decembre.
• 1663 El Govern de Nova Galícia va ordenar que se celebraren honra fúnebres en motiu de la mort del rei d'Espanya, Felipe IV.
• 1703 Despuix d'una epidèmia que va provocar la mort de molta gent, s'establix una associació per a colectas destinades a la construcció d'un hospital.
• 1724 Les tropes espanyoles varen passar a Nayarit en la finalitat de pacificar l'insurrecció dels indis coras.
• 1770 El govern va establir vàries escoles a on s'ensenyaria l'idioma espanyol, en la finalitat de desaparéixer el dialecte.
• 1772 El 6 de febrer, va ser presa la plaça principal de Tequila per bandolers que varen fugir rumbo a Zacatecas.
• 1786 El Dr. León Gama era l'únic profesionista en la població. Eixe any va haver una epidèmia mortal per la mala alimentació que hi havia en l'entitat.
• 1792 El 20 d'abril, aplega a Tequila el comissionat del Governador, José Valdez Méndez, en la missió de distribuir el territori de la Nova Galícia.
• 1810 El 29 de novembre, el bachiller insurgent Rafael Pérez va aplegar procedent de Etzatlán al front de 200 hòmens, apoderant-se de la plaça. Convertint a Tequila en Quarter General de la regió.
• 1824 El 27 de març, Tequila va adquirir categoria de vila i es va convertir en capçalera de departament.
• 1863 Un numerós grup de veïns es va posar a les órdens de Ramón Corona per a batre als francesos en «La Coronilla».
• 1873 El 24 de giner, el cap polític Sixto Gorjón al mando d'alguns lugareño i 50 policies són vençuts i morts heroicamente per les huestes del «Tigre de Alica», Manuel Lozada.
• 1874 El 9 de giner, es va publicar el decret número 384, per mig del qual la vila de Tequila va ser elevada a ranc de ciutat en reconeiximent a la patriòtica conducta dels seus ciutadans en els fets del 24 de giner de 1873.
• 1910 Cleofás Mota i Leopoldo Leal es varen alçar en armes recolzant a Francisco I. Madero.
• 2001 És fundat l'Institut Tecnològic Superior de Tequila, pel governador Francisco Ramírez Falca i el president municipal José Guadalupe Núñez Rodríguez.^{cita requerida}

Patrimoni Mundial de la Humanitat

Archiu:PlaqueTequilaWHList. caps block 45

Patrimonilización de la ciutat.

• El 12 de juliol de 2006, la regió mexicana en la que es produïx el tequila va ser declarada Patrimoni Mundial de la Humanitat per l'Unesco, baixe la denominació de Paisage agavero i antigues instalacions industrials de Tequila.

• La zona, 34 mil 658 hectàrees entre el peu del Volcà Tequila (Incloent Guachimontones) i el profunt canó del Riu Gran, va entrar a formar part de la Llista del Patrimoni Mundial junt a atres parages del món per decisió del Comité del Patrimoni Mundial de la UNESCO, que va celebrar en Vilna (Lituània) en la seua reunió anual.
• La UNESCO va incloure concretament en la llista el «paisage de agaves», les plantes amprades en la producció del tequila, i «les antigues instalacions industrials de Tequila». També va destacar els «vasts paisages de agaves blaus, modelats per la cultura d'esta planta, utilisada des del sigle XVI per a produir tequila i des de fa a lo manco dos mil anys per a fabricar begudes fermentades i textils».

Agermanament

La ciutat de Tequila està hermanada en les següents ciutats al voltant del món:

• MEX Mascota, Mèxic (2014).
• ESP Jerez de la Frontera, Espanya (1982).
• [[Image:Plantilla:Bandera/USA|border|20px|USA]] Cathedral City, Estats Units (1998).
• FRA Martel, França (2002).
• Jelenia Góra, Polònia (2003).
• PER Pisco, Perú (2005).
• ESP Bollullos de la Mitación, Espanya (2006)
• MEX Jalpan de Serra, Mèxic (2009).

• MEX Cancún, Mèxic (2012).
• CHI Chimbarongo, Chile (2013).
• MEX Ciutat Juárez, Mèxic (2013).
• MEX Lagos de Moreno, Mèxic (2014).
• MEX Mazamitla, Mèxic (2014).
• MEX Tapalpa, Mèxic (2014).
• MEX Sant Sebastià de l'Oest, Mèxic (2014).
• [[Image:|border|20px|Chile]] Plantilla:CHL Pare Les Cases (2014)

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Tequila (Jalisco).
• Sitie web del govern municipal de Tequila.