Palau de Sans Souci
El Palau Sans-Souci (en francés: Palais Sans-Souci; i en criollo haitiano: Palè San-Sousi) va ser la residència real del rei Enrique I (més conegut com Henri Christophe) d'Haití, la reina María Luisa i els seus fills. El palau va ser el més important dels nou palaus construïts pel rei, junt en els quinze castells, numerosos forts, i enormes cases d'estiu en les seues vint plantacions.[1] La construcció del palau es va iniciar en 1810 i va finalisar en 1813. Està ubicat en el poble de Milot / Milo, Departament Nort. El seu nom traduït del francés significa «sense preocupacions». Va ser declarat com Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO en l'any 1982 en la denominació de Parc Nacional Històric: Ciutadella, Sans Souci, Ramiers.[2]
Abans de la construcció de Sans-Souci, Milot era una plantació francesa que Christophe va dirigir durant el periodo de la revolució haitiana.[3] Molts dels contemporàneus de Henri Christophe varen registrar la seua crueltat i no se sap quànts dels treballadors varen morir durant la construcció del palau. Baixe el seu mandat, el palau era lloc de festivitats i balls luxosos. Tenia jardins immensos, luxosa ornamentació i un sistema de rec. Encara que Sans-Souci és ara una ruïna buida, en el seu temps el seu esplendor era notat per molts visitants externs. Un doctor americà va mencionar que tenia “la reputació d'haver segut un dels més magnífics edificis de les Índies Occidentals.” [4]
L'espectacularitat de Sans-Souci era part del programa de Henri Christophe per a demostrar als estrangers, particularment a europeus i americans, el poder i capacitat de la raça negra. L'orgull africà en la construcció del palau del rei va ser reconegut per l'observació del seu assessor, Pompée Valentin Vastey (Baró Valentin de Vastey), qui va dir que el palau i l'iglésia propenca, “erigits pels negres africans, va mostrar que no hem perdut l'habilitat arquitectònica i ingeni dels nostres ancestros que varen cobrir Etiopia, Egipte, Cartago i l'Espanya antiga en els seus extraordinaris monuments.”[5] No obstant, el regne de Christophe va fer us dels signes de prestigi i modos de la monarquia europea. Va establir una noblea hereditària, acompanyada d'escuts d'armes i vestimentes ceremoniales preestablides.
Prop del palau, seguint una sendera darrere del palau, es troba la coneguda fortalea damunt de la montanya, la Citadelle Laferrière, construïda baix decret d'Henri Christophe per a repelir una possible invasió francesa que mai va ocórrer. França, l'antiga potència colonial en Haití, va reconéixer l'independència d'Haití en 1825, quan el país caribeny va acordar pagar una indemnisació ruïnosa de 150 millons de francs a canvi de relacions diplomàtiques i econòmiques.
Paralisat per un derrame cerebral, el rei Enrique I es va suïcidar en els jardins de palau el 8 d'octubre de 1820. D'acort a la llegenda haitiana, es va disparar una bala d'or. Va ser enterrat posteriorment en la ciutadella.
El seu fill i hereu al tro, Jacques-Victor Henry, Príncip Real d'Haití va ser colpejat fins a la mort pels revolucionaris en el palau el 18 d'octubre de 1820.
Per una atra part, el palau compartix el seu nom en un atre líder revolucionari haitiano, el coronel Jean-Baptiste Sans Souci. Era un esclau africà que va poder haver pres el seu nom del barri, propenc a la parròquia de Gran Rivière, a on va ser almirant en la guerra contra els francesos en 1791. Quan Henri Christophe i atres líders militars es varen separar dels francesos, li varen demanar a Sans Souci unir-se a les seues files, pero este es va negar, i va vore a Christophe com un traïdor. Uns dèu anys abans de la construcció del palau, el futur rei d'Haití li va enviar un mensage conciliador en el que ho invitava al seu quarter general en Grand Pré. Quan Sans Souci va aplegar a la plantació, els guàrdies de Christophe varen atacar a Sans Souci i el seu chicotet grup de guàrdies fins a la mort.[6]
Alguns erudits del tema plantegen que Christophe s'hauria inspirat en el palau de Sanssouci del rei prusiano Federico II el Gran que es troba en Potsdam, i és considerat un símbol de l'Ilustració europea.
Un fort terremot en l'any 1842 va destruir la major part del palau i va devastar la ciutat propenca de Cap-Haïtien / Kap Ayisyen, i el palau ya no seria reconstruït des de llavors, havent segut descrit per alguns com l'equivalent caribeny del Palau de Versalles en França.
Vore també
editarReferències
editar- ↑ Cheesman, Clive (2007). The Armorial of Haiti: Symbols of Nobility in the Reign of Henri Christophe, Londres: The College of Arms.
- ↑ Unesco. «National History Park – Citadel, Sans Souci, Ramiers». Consultat el 27 d'agost de 2009.
- ↑ Trouillot, Michel-Rolph (1995). Silencing the Past, Boston: Beacon Press.
- ↑ Brown (1837). The History and Present Condition of St. Dumenge, Philadelphia: W. Marshall.
- ↑ Pompée Valentin Baron de Vastey (1819). An Essay on the Causes of the Revolution and Civil Wars of Hayti, printed at the Western Luminary Office.
- ↑ (1967) haver Christophe: King of Haiti, Londres: Eyre & Spottiswoode.
Enllaços externs
editar- Plantilla:Commonscat-inline
- UNESCO World Heritage listing for the National History Park – Citadel, Sans Souci, Ramiers
- Explore Sans-Souci Palace with Google Earth on Global Heritage Network
Referències
editar
- Este artícul conté una traducció derivada de «Palacio de Sans Souci» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.