Reserva de la biosfera Tehuacán-Cuicatlán
La Reserva de la Biosfera Tehuacán-Cuicatlán (a voltes abreviada RBTC) és un àrea natural protegida de Mèxic a l'oest del is[1]tmo de Tehuantepec . El seu nom deriva dels seus dos principals localitats: Cuicatlán i Tehuacán, en esta última es troben les seues oficines administratives. Comprén 490,186 hectàrees de 51 municipis, a on 21 municipis són de Pobla i 30 de l'estat d'Oaxaca.[1] El 2 de juliol de 2018, en la XLII sessió del Comité del Patrimoni de la Humanitat de l'UNESCO, el lloc va ser reconegut com patrimoni de la humanitat mixt —natural i cultural.
Mexico, Pobla i Oaxaca són el cor a on s'alberga esta maravella de la Biodiversitat Mexicana. L'importància de Tehuacán-Cuicatlán radica en la gran diversitat florística de la zona, en contra de lo que es creu popularment ya que les regions del tròpic sec,són riques en Biodiversitat. Estudis realisats en 1973 i 1978, han dut a la conceptuación de la zona com una Província Florística específica, denominada "Província del Valle de Tehuacán-Cuicatlán",[2] pertanyent a la Regió Fitogeográfica Xerofítica Mexicana. En 1965, Smith havia apuntat que la tercera part de les espècies vegetals que poblen la superfície de Tehuacán-Cuicatlán eren endemismes.[3] La flora predominant en esta Reserva de la Biosfera és la xerófita, que comprén més de la tercera part de les espècies detectades en el lloc, seguida per la selva caducifolia que correspon a la quarta part, i després el bosc templat, a lo que també és important la presència d'una de les poques zones de bosc mesófilo de montanya que es localisen en Mèxic.
Història
[editar | editar còdic]La Reserva de Tehuacán-Cuicatlán va ser un dels escenaris a on es va desenrollar per primera volta l'agricultura en Mesoamérica. Es calcula que l'ocupació humana en este lloc i atres llocs de les Valls Centrals d'Oaxaca, pugues haver-se donat de forma contínua des de fa 12.000 anys. En el municipi de Coxcatlán Pobla, s'han localisat restants de dacsa fòssil específicament en la Cova de Coxcatlán que daten d'al voltant de l'any 5000 a. C. Les troballes, realisats per MacNeish, es troben associats a certs artefactes líticos i varen ser trobats en diversos abrics montañeses de la zona. Cal senyalar que un dels factors que varen contribuir a la conservació dels restants vegetals en la vall de Tehuacán va ser precisament l'extrema aridez del seu clima. Durant el desenroll precolombino de la civilisació mesoamericana, la zona va estar ocupada per pobles de filiació otomangueraana. Els milenis d'ocupació humana en este lloc, ha permés el desenroll de comunitats d'a lo manco 8 grups indígenes: mixtecos, cuicatecos, ixcatecos, nahuas, chocholtecos, popolocas, chinantecos i mazatecos.
La zona va ser declarada Reserva de la Biosfera l'11 de setembre de 1998 pel president de Mèxic, Ernesto Zedillo Ponce de León. No obstant, els governs de Pobla i Oaxaca havien declarat Zones Subjectes a Conservació Ecològica al Valle de Cuicatlán (1996), la Vall de Tehuacán i la Vall de Zapotitlán (1997)[4] que varen constituir el núcleu de la nova Reserva de la Biosfera. D'acort a lo senyalat en la declaratoria oficial, els habitants de la reserva poden realisar les activitats econòmiques que havien realisat, sempre i quan no impliquen una deterioració per a la zona. Uns anys abans, en 1995, havia segut construïda en la zona una supercarretera que va permetre una millor comunicació terrestre entre Oaxaca de Juárez i la Ciutat de Mèxic (570 km).
Ubicació
[editar | editar còdic]La zona pertany i es troba en la Serra Mare del Sur. Es caracterisa pel seu relleu accidentat, a on serres que no regloten els tres mil metros sobre el nivell de la mar rodegen les extenses valls de Tehuacán i Zapotitlán, aixina com la Cañada de Cuicatlán.[5] Casi la totalitat de la reserva forma part de la conca alta del riu Papaloapan, un dels més caudalosos de Mèxic, aun cuando en esta zona la humitat de l'ambient no alcança a formar grans corrents d'aigua. El Papaloapan rep les aigües de numeroses rieres que naixen en les montanyes de la Serra de Tehuacán i la Serra Mixteca, entre ells caldria citar el riu Tehuacán, el Calapa i el Zapotitlán.
Els 50 municipis que integren esta reserva són: Ajalpan, Altepexi, Asunción Cuyotepeji, Asunción Nochixtlán, Atexcal, Caltepec, Cañada Morelos, Chapulco, Chila, Ciutat d'Huajuapam de León, Concepció Buenavista, Concepció Papa-ho, Coxcatlán, Cuyamecalco Vila de Saragossa, Mazatlán Vila de Flores, Palmar de Bravo, San Andrés Dinicuiti, Sant Antonio Nanahuatipam, Sant Francisco Teopan, Sant Gabriel Chilac, Sant Jerónimo Silacayoapilla, Sant Josep Miahuatlán, Sant Joan Batiste Atatlahuca, Sant Joan Batiste Coixtlahuaca, Sant Joan Batiste Cuicatlán, Sant Joan Batiste Suchitepec, Sant Joan dels Cues, Sant Joan Quiotepec, Sant Joan Tepeuxila, San Lucas Zoquiápam, Sant Martín Toxpalan, Sant Miguel Chicahua, Sant Miguel Huautla, San Miguel Ixitlán, Sant Miguel Tequixtepec, Sant Pedro Jaltepetongo, Sant Pedro Jocotipac, Sant Pedro i Sant Pablo Tequixtepec, Santa Catarina Zapoquila, Santa Magdalena Jicotlán, Santa María Apazco, Santa María Camotlán, Santa María Ixcatlán, Santa María Nativitas, Santa María Papa-ho, Santa María Tecomavaca, Santa María Texcatitlán, Santiago Apoala, Santiago Chazumba, Santiago Huajolotitlán, Santiago Huauclilla, Santiago Ihuitlán Plomes, Santiago Miahuatlán, Santiago Miltepec, Santiago Nacaltepec, Sants Reis Papa-ho, Tecamachalco, Tehuacán, Teotitlán de Flores Magón, Tepanco de López, Tepelmeme Vila de Morelos, Tlacotepec de Benito Juárez, Totoltepec de Guerrero, Valerio Trujano, Yehualtepec, Zapotitlán, Zapotitlán Palmes, Zinacatepec.[6]
Geografia
[editar | editar còdic]Les àmplies valls de Tehuacán i Cuicatlán s'estenen en direcció noroest-surest, entre la Serra Mare d'Oaxaca a l'est i la Serra Mixteca a l'oest. La major part de la reserva es troba dins de la conca del riu Salat, que recorre les valls de Tehuacán i Cuicatlán en direcció surest.
La vall de Cuicatlán s'ubica parcialment en la conca del riu Gran, que fluïx cap al noroest i posteriorment s'unix al riu Salat per a formar el riu Sant Dumenge. Este últim travessa la Serra Mare d'Oaxaca en direcció este fins a desembocar en el riu Papaloapan, un dels sistemes fluvials més importants de Mèxic. Tant el riu Salat com el riu Gran reben l'aporte de numeroses rieres que naixen en les serres circumdants.[7]
La Serra Mare d'Oaxaca està integrada per vàries subsierras, entre les que destaquen la Serra de Zongolica al nort, la Serra Mazateca en la porció central i la Serra Juárez al sur. Entre elles, les serres de Zongolica i Mazateca constituïxen alguns dels sistemes montanyosos més sobreixents de la regió. La Serra Mazateca es distinguix particularment pel seu relleu càrstic, caracterisat per la presència de profundes cañadas i canons formats per l'erosió de les roques calcàrees.[8]
Clima
[editar | editar còdic]El clima de la regió és càlit semiseco i càlit semi-tropical en la regió de la Cañada cuicateca, en pluges moderades a escasses en l'estiu. En les parts altes de la serra és freqüent vore que les montanyes estan coronades d'una espessa boira terrera que en escasses ocasions aplega a condensarse per a formar un modest purneig.
Biodiversitat
[editar | editar còdic]D'acort al Sistema Nacional d'Informació sobre Biodiversitat de la Comissió Nacional per al Coneiximent i Us de la Biodiversitat (CONABIO) en la Reserva de la Biosfera Tehuacán-Cuicatlán habiten més de 4,275 espècies de plantes i animals de les quals 159 es troba dins d'alguna categoria de risc de la Norma Oficial Mexicana NOM-059 i 141 són exòtiques,[9][10]
Flora
[editar | editar còdic]
Per la seua evolució biològica presenta gran varietat d'ecosistemes que van des dels àrits i semiáridos (la zona desértica més meridional del país) als templats i humits, comprenent múltiples tipos de vegetació. La flora està formada per 2700 espècies identificades fins al moment, lo que representa aproximadament el 10 % de totes les espècies documentades en Mèxic (30,000 espècies), de les quals fins a l'11 a 12 % són espècies endèmiques.
A lo llarc dels 10,000 anys d'ocupació humana en este lloc, les comunitats indígenes trobades a lo llarc de tota la Reserva tenen un profunt i històric coneiximent dels usos i utilitats de les plantes, en fins ornamentals, alimenticis, medicinals i per a la producció d'habitacions i utensilis.
La complexitat per a enlistar les espècies representatives d'esta Reserva de la Biosfera, radica en la gran variabilitat d'hàbitats en flora distinta i que contrasta de lloc a lloc en l'àrea natural, representada per un complex mosaic fisiográfico de valls internes, separats per numeroses cordilleres.
L'agricultura en la vall de Tehuacán és de dos tipos: una es realisa en les zones altes de encino-pi que rodegen les montanyes sobre els 1.800 m i l'atra es realisa com a agricultura intensiva de la vall en les àrees aluvials dels canons i rius. Els cultius que es cullen són el de dacsa, fava, carabassa, tomata, chícharo, pebre, canya de sucre, alfalfa, pinya, llima, meló, all i sorgo.[11]
Entre els tipos de vegetació més representatius es troben: xara xerófilo, bosc tropical caducifolio, bosc espinós, bosc tropical subcaducifolio,
bosc de Quercus, bosc de coníferes, bosc de pins-encinos, bosc de Juniperus (bosc de ginebreres, o bosc de escuamifolios),
bosc mesófilo de montanya, palmar, pasturage i vegetació aquàtica-subaquàtica, entre uns atres.
Entre les espècies representatives es conta una gran varietat de pins (Pinus devoniana, P. patula, P. lawsonii, P. ayacahuite, P. chiapensis, P. montezumae, P. oaxacana, P. hartwegii, P. leiophylla, P. oocarpa, P. pseudostrobus, P. rudis), ginebreres o tascates (Juniperus deppeana, J. flaccida), espècies endèmiques de cícada o palma real en perill d'extinció (Dioon caputoi, D. califanoi, D. rzedowskii, D. purpusii, D. spinulosum), una gran gama de pastura o zacatón (Muhlenbergia spp.), les bromeliáceas lechuguilla (Hechtia bracteata, H. confusa, H. conzattiana, H. fragilis, H. galeottii, H. glomerata, H. lyman-smithii, H. podantha, H. roseana, H. sphaeroblasta, H. tehuacana), més de 20 espècies de maguey (Agave spp.),
- yucas (Yucca mixtecana, Y. periculosa),
pata d'elefant o sotolín (Beaucarnea gracilis, B. purpusii, B. stricta), nolina o borracho (Nolina longifolia), dos espècies d'cucharilla (Dasylirion acrotrichum, D. serratifolium), un gran número d'orquídees (Barkeria spp., Catasetum spp., Cypripedium spp., Deiregyne spp., Domingoa kienastii., Encyclia vitellina, Epidendrum spp., Govenia spp., Habenaria subauriculata, Laelia spp., Lemboglossum spp., Malaxis fastigiata, Maxillaria tonsoniae, Mesadenus tenuissimus, Microepidendrum subulatifolium, Oncidium spp., Prosthechea spp., Galeoglossum thysanochila, Rhynchostele spp., Schiedeella romeroana, Spiranthes spp., Stanhopea oculata),
- 17 espècies de acacias (Acacia spp.),
mimoses (Mimosa spp.),
- chimalacate o chamiso (Viguiera dentata, V. excelsa, V. pinnatilobata),
- verbesinas (Verbesina spp.),
falagueres (Notholaena spp., Adiantum spp., Selaginella spp., Pleopodium tricholepis), a lo manco 57 espècies de verdets (destacant Funaria orizabensis, Bryum apiculatum, Lindbergia mexicana, Cryphaea polycarpa, Macrocoma orthotichoides, Didymodon incrassatolimbatus, Erpodium pringlei i Gyroweisia obtusifolia) i casi un centenar d'espècies de cactáceas (10 % de les espècies registrades en Mèxic), entre les que destaca el nopal (Opuntia spp.), cactus columnars en forma de candelabro que apleguen a medir 16 metros (Pachycereus weberi, Polaskia spp.), els tetechos o viejitos (Neobuxbaumia tetetzo, Cephalocereus columna-trajani), les biznagas (Mammillaria spp., Coryphantha spp.), i espècies microendémicas de rosetes com la conchita de Tehuacán (Echeveria laui).
- Flora de la Reserva de la Biosfera Tehuacán-Cuicatlán
-
Pilosocereus quadricentralis
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
Fauna
[editar | editar còdic]-8.jpg){kind=link}
De la mateixa manera que la flora, els animals de la Reserva de la Biosfera Tehuacán-Cuicatlán varien en gran mida d'acort als ecosistemes distints. Existix un gran número d'insectes documentats, 24 espècies de chinches, una alta diversitat de formigues i termites, aixina com atres artròpodes com escorpiones i aranyes.
Entre els vertebrats, es calcula 14 espècies de peixos, 83 espècies de reptils (10 % del total de Mèxic), 28 espècies d'amfibis i fins al moment es té un registre de 102 espècies de mamífers, de les quals un terç són rat penat (casi el 30 % dels rat penat del país).
_(17210856942).jpg){kind=link}
Entre les espècies representatives es conta en el puma (Puma concolor), tigrillo (Leopardus pardalis), jaguarundi (Herpailurus yagouaroundi), venado coa blanca (Odocoileus virginianus), zorrillo llistat (Mephitis macroura macroura), rabosot grisa (Urocyon cinereoargenteus orinomus), coyot (Canis latrans), mapache boreal (Procyon lotor), teixó o coatí (Nasua narica narica), llúdria de riu (Lontra longicaudis), 37 espècies de rat penat (Leptonycteris curasoae, Leptonycteris nivalis, Balantiopteryx plicata, Nyctinomops aurispinosus, Tadarida brasiliensis, Choeronycteris mexicana, entre uns atres), guacamaya verda (Llaura militaris), muçol colicorto o tecolote nano (Micrathene whitneyi), ànet canella o colorat (Anas cyanoptera), guala cotuí (Colinus virginianus), guajolote (Meleagris gallopavo), chorlo tildío (Charadrius vociferus), coloma ala blanca (Zenaida asiatica), tórtola coquita o tórtola colacorta (Columbina passerina), lechuza comuna (Tyto alba), chotacabras o presta'm el teu gavinet (Antrostomus ridgwayi), i cuervo comú (Corvus corax).
Ademés hi ha la salamandra pigmea troglodita (Thorius troglodytes), salamanquesa de l'alt Basses, de Guerrero o besadora (Phyllodactylus bordai), tortuga de pantà mexicana (Kinosternon integrum), iguana vert (Iguana iguana), iguana negra (Ctenosaura pectinata), lagartija ameiva arcoíris (Holcosus undulatus), lagartija cuicateca (Lepidophyma cuicateca), lagartijas xenosaurus (Xenosaurus spp.), la carpita o sardinita de Tepelmeme, que es troba en perill crític d'extinció (Notropis moralesi), el bagre o juil descolorido (Rhamdia guatemalensis), el juil de Jamapa (Rhamdia laticauda), huico pigmeo de Tehuacán (Aspidoscelis parvisocia), lagartija cornuda o camalleó bou (Phrynosoma taurus), culebra perico gargantilla (Leptophis diplotropis), serp coralillo del Basses (Micrurus laticollaris), nauyaca o escurçó de cuernitos mexicana (Ophryacus undulatus), boa mazacuata (Boa constrictor), culebra listonada cap dorat (Thamnophis chrysocephalus) i diferents espècies d'escurçó de cascabel (Crotalus intermedius, C. ravus, C. molossus, C. scutulatus).
Ecoturismo
[editar | editar còdic]Entre els proyectes que trobem en esta zona es troba la creació d'àrees ecoturísticas com el Canó del Sabino en la comunitat de Santa María Tecomavaca en la Regió Cañada al nort d'Oaxaca, refugi de la guacamaya verda (Llaura militaris). En este lloc trobem la població més gran d'esta espècie en perill d'extinció l'àrea de la qual de distribució natural va des del nort de Mèxic fins a Argentina, trobant poc més de 100 individus. Els habitants de la població han creat un sistema ecoturístico basat en guies locals, recorreguts al Canó i chicotetes cabanyes hotels.
Un atre lloc ecoturístico important és la població de Sant Joan Raer al sur de Pobla, en el municipi de Zapotitlán. Els pobladors han desenrollat un programa de ecoturismo paleontológico baix el nom d'Àguila del Cretácico, S.C. de R.L. Els visitants gogen recorreguts a peu, bicicleta o a cavall, hostage i alimentació. Existix en esta població el Museu Paleontológico Sant Joan Raer, a on s'exhibixen fòssils d'invertebrats i senderes ecològiques interpretatives.
Dins del municipi de Zapotitlán, també existix el Jardí Botànic Helia Bravo Hollis, sobre la carretera Tehuacán-Huajapan, en guies comunitaris que han creat senderes ecològiques. El parc sintetisa de forma didàctica l'importància de la flora de tota la reserva de la biosfera en émfasis en les cactáceas i espècies columnars, i conta en un chicotet museu regional.
Problemàtica
[editar | editar còdic]La ganaderia d'caprino és un dels problemes existents. El fem generat en Tehuacán i Zapotitlán es deposita en esta zona en femers clandestins. Els grans proyectes d'irrigación eliminen l'accés d'aigua per a la fauna. Adicionalment, el desenroll de la carretera Acoupalan-Oaxaca ha dut problemes a la regió.
Comercialisació ilícita d'espècies de cactáceas i de fauna, saqueig de zones arqueològiques i paleontológicas.[12]
Els ecosistemes presents en la Reserva de la Biosfera de la Tehuacán Cuicatlán (RBTC) són de vital importància, no solament per la seua riquea ecològica, sino també pel seu valor econòmic i recreatiu. La diversitat de paisages i la presència d'espècies de rellevància ecològica i econòmica es traduïxen en un significatiu valor de mercat que deu ser preservat i enfortit per mig del desenroll d'activitats econòmiques que siguen compatibles en els objectius de conservació i sostenibilitat.
L'extracció illegal de flora i fauna aixina com la cacera furtiva són els principals problemes que afecten la vida selvada en la RBTC, per lo que l'impuls de distints 107 Comissió Nacional d'Àrees Naturals Protegides instruments que permeten disminuir la pressió sobre ella deu incloure invariablement la participació de les autoritats i comunitats locals.
Impacte del Canvi d'Us del Sol
[editar | editar còdic]El canvi en l'us del sol, particularment la conversió d'àrees forestals a terres agrícoles, eixercix una pressió considerable sobre els ecosistemes de xara xeròfit i bosc tropical sec. Açò es deu a que els sols en estes regions solen ser pobres en matèria orgànica, lo que resulta en rendiments agrícoles baixos. Ademés, l'escassea de precipitacions en estos ecosistemes, combinada en pràctiques agrícoles nómades, afecta greument a extenses àrees de vegetació. Este fenomen no solament contribuïx a la deterioració de l'hàbitat natural, sino que també desencadena processos erosivos que favorixen l'establiment de vegetació arbustiva, alterant aixina la composició i estructura de l'ecosistema.
Vore també
[editar | editar còdic]Arqueologia
[editar | editar còdic]La vall de Tehuacán-Cuicatlán constituïx una de les regions arqueològiques més rellevants de Mesoamérica, en evidències d'ocupació humana que es remonten a aproximadament 12 000 anys.
En la zona s'han identificat alguns dels registres més antics relacionats en la domesticació de plantes, aixina com vestigis primerencs de sistemes de maneig i aprofitament de l'aigua.[13]
Entre estos es troben terrats agrícoles, canals, pous, aqüeductes i preses, que reflectixen el desenroll de complexes estratègies d'adaptació a l'entorn a lo llarc del temps. En reconeiximent a la seua importància cultural i natural, l'UNESCO va inscriure el lloc baix la denominació: Valle de Tehuacán-Cuicatlán: hàbitat originari de Mesoamérica.
Esta designació destaca tant la riquea biològica de la regió com la seua rellevància per a l'estudi dels processos històrics associats al sorgiment de l'agricultura i al desenroll de les societats mesoamericanes.[8]
Referències
[editar | editar còdic]https://www.conanp.gob.mx/que_hacemos/pdf/programas_manejo/tehuacan_2013.pdf[14][15]
- ↑ 1,0 1,1 Comissió nacional d'àrees naturals protegides. «Reserva de la biósfera Tehuacán-Cuicatlán». SEMARNAT. Archivat des d'el original, el 5 d'octubre de 2015. Consultat el 26 d'agost de 2015.
- ↑ Gbierno de Mèxic (ed.): «Províncies florísticas de Mèxic».
- ↑ Reserva de la Biosfera Tehuacán-Cuicatlán, en la pàgina internet de la Conanp (Mèxic). Consultada el 6 de giner de 2006.
- ↑ Zedillo Ponce de León, Ernesto: Decret pel que es declara àrea natural protegida, en el caràcter de reserva de la biosfera, la regió denominada Tehuacan-Cuicatlán ubicada en els estats d'Oaxaca i Pobla. Expedit en la Ciutat de Mèxic, l'11 de setembre de 1998.
- ↑ INEGI (2005): Pobla. Anuari estadístic 2005. Aguascalientes.
- ↑ Comissió Nacional per al Coneiximent i Us de la Biodiversitat. «Regions Terrestres Prioritàries de Mèxic: VALLE DE TEHUACÁN-CUICATLÁN».
- ↑ «Valle de Tehuacán-Cuicatlán Ben Mixt de Patrimoni Mundial» (en és). gob.mx. Consultat el 2026-06-12.
- ↑ 8,0 8,1 «Tehuacán-Cuicatlán - UNESCO - MAB Biosphere Reserves Directory».«Licensing page».
- ↑ Comissió Nacional per al Coneiximent i Us de la Biodiversitat. «Enciclovida (2022). Reserva de la Biosfera Tehuacán-Cuicatlán.». Consultat el 25 d'agost de 2022.
- ↑ Comissió Nacional per al Coneiximent i Us de la Biodiversitat. «Naturaliste (2022). RB Tehuacán-Cuicatlán, Pobla-Oaxaca.». Consultat el 25 d'agost de 2022.
- ↑ «Mexico: Tehuacán-Cuicatlán Biosphere Reserve».
- ↑ Comissió nacional d'àrees naturals protegides.. «Reserva de la biósfera Tehuacán-Cuicatlán. Ubicació». SEMARNAT. Archivat des d'el original, el 5 d'octubre de 2015. Consultat el 26 d'agost de 2015.
- ↑ «Direcció de Patrimoni Mundial». patrimoniomundialmexico.inah.gob.mx. Consultat el 2026-06-12.
- ↑ https://www.conanp.gob.mx/que_hacemos/pdf/programas_manejo/tehuacan_2013.pdf
- ↑ «[1 tehucan 2013]».
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Reserva de la biosfera Tehuacán-Cuicatlán.- Sitie web de la reserva de la biósfera Tehuacán-Cuicatlán.
- Sitie web de la comissió nacional d'àrees naturals protegides.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Reserva de la biosfera Tehuacán-Cuicatlán» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.