Pinus montezumae

pi moctezuma (Pinus montezumae)

El pi moctezuma o pi chamaite, també conegut com ocote (Pinus montezumae) és un arbre de la família de les pinaceaes de més de 20 metros d'alt. Es troba des de Tamaulipas fins a Chiapas, Mèxic i aplega fins a Guatemala. Habita en boscs templats en les ales i cims de les montanyes de Mèxic. Està molt relacionat en el pi escobetón (Pinus devoniana), el pi apache (Pinus engelmannii) i el ocote pardo (Pinus hartwegii). Té gran variació en la forma de cons i fulls i també forma híbrits en atres pins.

Descripció

Esta conífera desprén una resina aromàtica que ardix en facilitat quan entra en contacte en el fòc. En alguns llocs el seu fusta s'utilisa per a la construcció i també com a combustible. És un arbre en una altura d'entre 20 i 35 m i tronc fins a 80 cm de diàmetro; els seus fulls formen generalment grups de cinc, de color vert obscur, la corfa d'este arbre és d'una tonalitat café rojós. La seua fusta és blanca i resinosa. Les seues fulles són llarcs i medixen de 15 a 40 cm i els seus cons semilleros són molt grans. Este pi té un creiximent molt particular com una estratègia per al seu desenroll que s'ha denominat "grass stage". Durant molt temps el fullage no creix pero la raïl es desenrolla molt, posteriorment, en un moment donat comença el creiximent de talle i copa.

Distribució

Creix en boscs de pi i encino en llocs entre els 1400 i 3200 m sobre el nivell de la mar, en pluges entre 900 i 1600 mm i en una temperatura mija anual d'11 a 18 °C, per lo que es pot trobar en les zones boscoses de les montanyes de Mèxic, Guatemala i zones nort d'El Salvador. Les ciutats d'Ocotlán en Jalisco, Ocotlan de Morelos en Oaxaca, Ocotal en Nicaragua i El Ocotal en Costa Rica deriven els seus noms d'esta paraula. L'antic nom de Ciutat Cuauhtémoc era Ocotal.

Taxonomia

Pinus montezumae va ser descrit per Aylmer Bourke Lambert i publicat en A Description of the Genus Pinus, ed. 3 1: 39, t. 22. 1832.

Etimologia

Pinus: nom genèric dau en llatí al pi.

montezumae: epítet

Sinonímia

Pinus antoineana Roezl Pinus aztecaensis Roezl Pinus backhousiana Roezl ex Gordon Pinus boothiana Roezl Pinus boucheiana Roezl Pinus bullata Roezl Pinus carrierei Roezl Pinus chalmaensis Roezl ex Gordon Pinus coarctata Roezl Pinus cornea Roezl ex Gordon Pinus decaisneana Roezl Pinus depauperata Roezl ex Gordon Pinus doelleriana Roezl Pinus elegans Roezl Pinus exserta Roezl Pinus grandis Roezl Pinus haageana Roezl Pinus hendersonii Roezl Pinus horizontalis Roezl Pinus inflexa Roezl Pinus jostii Roezl Pinus keteleeri Roezl Pinus leroyi Roezl ex Gordon Pinus monstrosa Roezl Pinus ne-plus-ultra Roezl ex Gordon Pinus nesselrodiana Roezl Pinus nitida Roezl Pinus occidentalis Kunth Pinus ocote Roezl ex Gordon Pinus ortgiesiana Roezl Pinus paxtonii Roezl Pinus pescatarei Roezl Pinus pescatorei Roezl ex Carrière Pinus planchonii Roezl Pinus pseudostrobus Gordon Pinus retracta Roezl ex Gordon Pinus richardiana Roezl Pinus rinzii Roezl Pinus rohanii Roezl Pinus rubescens Roezl Pinus rumeliana Roezl Pinus russelliana Lindl. Pinus sant-rafaeliana Roezl Pinus soulangeana Roezl Pinus spinosa Roezl Pinus tenangaensis Roezl Pinus thelemannii Roezl Pinus thibaudiana Roezl Pinus tomacocaensis Roezl ex Gordon Pinus troubezkoiana Roezl Pinus valida Roezl Pinus van-geertii Roezl Pinus van-houttei Roezl Pinus zacatlanae Roezl Pinus zitacuarii Roezl

Bibliografia

• Eguiluz T. 1982. Clima i Distribució del gènero Pinus en Mèxic. Districte Federal. Mèxic
• Rzedowski J. 1983. Vegetació de Mèxic. Districte Federal, Mèxic
• Dvorak, W. S., G. R. Hodge, I. A. Gutiérrez, L. F. Osorio, F. S. Malan, T. K. Stanger. 2000. Conservation and Testing of Tropical and Subtropical Forest Species by the CAMCORE Cooperative. College of Natural Resources, NCSU. Raleigh, NC. USA
• Richardson D.M. (ed.) 2005. Ecology and biogeography of Pinus. Department of Conservation. South Island Wilding Conifer Strategy. Nova Zelanda
• Chandler, N.G. Pulpwood plantations in South Africa. Proc. Aust. Paper Indus. Tech. Ass.