Pinus pseudostrobus

Archiu:Pinus pseudostrobus Cerro Pelon.jpg

pi lacio (Pinus pseudostrobus)

El pi lacio (Pinus pseudostrobus) és un pi també cridat pacingo i chamite, pinabete en Hondures. És natiu de Mèxic, Guatemala, El Salvador i Hondures a on viu en el bosc templat, a 1300-3250 m s. n. m. des de 26° a 15°N. Pinus pseudostrobus va ser descrita per John Lindley i publicat en Edwards's Botanical Register 25: Misc. 63. 1839. Pinus: nom genèric dau en llatí al pi. pseudostrobus: epítet. El pi lacio és altament variable, els seus cons que por lo regular medixen 7.6 a 11 cm, apleguen a variar des de 3.2 a 16 cm depenent de la regió i de les característiques del lloc a on vixca. És utilisat per a plantacions comercials ya que s'aprecia pel seu fullage semicolgante i aroma agradable a resina.

Classificació i descripció

Arbre en altura promig de 20 a 40 metros, (inclús es parla d'eixemplars de fins a 50 metros) i un diàmetro de 40 a 80 cm. El tronc és recte, lliure de branques entre els primers 4 i 6 m d'altura. Les branques generalment tenen ubicació horisontal, ulls oblongas-còniques de color anaranjado. La seua corfa en arbres jóvens és plana, es torna asprosa i de color grisáceo en arbres adults, prop de la copa la corfa es fa suau i és de color rojosa. El fullage és vert obscur, les acículas en grups de 5, el tamany dels quals varia de 16 a 35 cm de llarc i de 0.75 a 1.25 cm d'ample, es troben esteses o en forma de péndola, en baïnes persistents de 15 a 25 mm de llarc. Proveït de canals resiníferos de 2 a 4. La fusta és de color groc clar i textura fina, és llaugera suau i poc resinosa. Frut. Cons d'ovoides a cilíndrics de color café clar, de 10 a 15 cm de llarc i curveados, estos s'agrupen entre dos i tres en les puntes de la branca. Llavors, són menudes, de 6 mm de llarc, de color café obscur, en un ala articulada de 20 a 23 mm de llarc.

Va ser introduït exitosamente en Nova Zelanda.

Distribució

Es distribuïx en Mèxic, Guatemala, El Salvador i Hondures. En Mèxic, es localisa en els estats de Sinaloa, Jalisco, Chihuahua, Coahuila, Nou #León, Durango, Zacatecas, Sant Luis Potosí, Aguascalientes, Guanajuato, Querétaro, Hidalgo, Mèxic, Tlaxcala, Pobla, Jalisco, Michoacán, Veracruz i el Districte Federal, aixina com en l'estat de Chiapas.

Ambient

Esta espècie forma part dels boscs templats, a 1300-3250 m s. n. m. des de. En boscs de pi encino el seu ranc altitudinal és de 1000 a 3250 m s. n. m. També és freqüent en boscs d'atres coníferes, particularment oyamel. És comú en llocs en sols profunts i humits en influència tropical. En Michoacán i Jalisco ocupa gran part dels llocs entre els 2000 i 2800 m s. n. m.

Estat de conservació

Ecològicament, esta espècie i les coníferes en general, tenen un paper important en els ecosistemes, puix algunes de les seues espècies, particularment els pins, són elements dominants dels boscs templats. Per lo tant es consideren importants prestadores de servicis ambientals com a captació d'humitat atmosfèrica, fixació de carbono i retenció de sol. Ademés, són de gran importància econòmica, principalment per la seua fusta, resina i els diferents usos medicinals que té. A pesar del seu aprofitament existent en els estats a on es troba esta espècie, existixen plantacions en fins d'explotació i reforestació. Actualment no es troba en cap categoria de la norma 059-ECOL-2010 de la SEMARNAT en Mèxic.

Propietats

En Pobla, li donen més importància a la seua aplicació en malalties respiratòries com resfrío o fredor i ronquera. Mentres que en Michoacán l'utilisen per a netejar i desinfectar la vista. Con este fin, molen els fulls per a extraure el seu suc i ho posen com a coliri.

Bibliografia

1. Breedlove, D.I. 1986. Flora de Chiapas. Llistats Floríst. Mèxic 4: i–v, 1–246.
2. CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
3. Farjon, A. K. 1995. Typification of Pinus apulcensis Lindley (Pinaceae), a misinterpreted name for a Latin American pine. Novon 5(3): 252–256.
4. Farjon, A. K. & B. T. Styles. 1997. Pinus (Pinaceae). Fl. Neotrop. 75: 1–291.
5. Farjon, A. K., J. A. Pérez de la Rosa & B. T. Styles. 1997. Field Guide Pines Mexico Central America 1–147. Royal Botanic Gardens, Kew.
6. Killeen, T. J., I. García Estigarribia & S. G. Beck. (eds.) 1993. Guia Árb. Bolívia 1–958. Herbario Nacional de Bolívia & Missouri Botanical Garden, La Pau.
7. Molina Rosito, A. 1975. Enumeració de les plantes d'Hondures. Ceiba 19(1): 1–118.
8. Perry, J. P. 1991. Pines Mex. Centr. Amer. 1–231. Timber Press, Portland, Oregon.
9. Standley, P. C. & J. A. Steyermark. 1958. Pinaceae. In Standley, P.C. & Steyermark, J.A. (Eds), Flora of Guatemala - Part I. Fieldiana, Bot. 24(1): 36–56.
10. Styles, B. T. & C. I. Hughes. 1983. Studies of variation in Central American Pines III. Notes on the taxonomy and nomenclature of the pines and related gymnosperms in Hondures and adjacent Latin American Republics. Brenesia 21: 269–291.

Enllaços externs

• Enciclovida té un artícul sobre Pinus pseudostrobus
• Naturaliste.

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Pinus pseudostrobus.
• Wikispecies té un artícul sobre Pinus pseudostrobus.