Pinus ayacahuite
El pi ayacahuite (Pinus ayacahuite; sense.: Pinus ayacahuite var. veitchi (Roezl) Shaw) és conegut en els noms comuns de pi cahuite,[1][2] ayacahuite, acalocahuite (nahuatlismos de ayacuáhuitl), cahuite, ocote, pinabete, tuusha, wiyo i wiyoko. És originari de Mèxic, de terres altes, des del centre del país cap al sur. Des de Jalisco, Querétaro i Hidalgo, cap al sur fins a Chiapas i Hondures. Habita en altituts entre els 1500 i 3600 metros, en sols ben drenados i llocs relativament frets i humits. És un dels pins més importants i sonats de fusta suau de Mèxic. Els boscs d'este pi proveïen de fusta per a tot tipo d'usos i eren utilisats per a fabricar Tejamanil (péntols de fusta per a fer els sostres de les cases).
Descripció
[editar | editar còdic]És un membre del gènero Pinus, subgénero Strobus, arbre de fins a 40 m d'altura (inclusivament 50 m) per 1 m de diàmetro, de branques esteses i verticiladas; corfa grisácea i plana en els arbres jóvens, asprosa i de color moreno rojós en els vells, dividida en plaques irregulars.
Ramillas grisàcees a rojoses, en verticilos dobles; base de les bràctees caduques. Fulls de cinc, de 8 a 15 cm; en fascículos alguna cosa espayats. Són primes, triangulars, esteses, en l'extremitat de les branques; verdosas, alguna cosa obscuras, glauques en les seues cares internes; vores serrades, en dents separades i curts, a voltes a penes visibles. Baïnes groguenques, apergaminadas, escamosas i lluentes de 10 a 15 mm, caedizas. Ulls oblongas, pardas rojoses de 15 mm. Conillos subterminales, casi cilíndrics, d'àpiç redó, en pedúnculs de 15 a 23 mm, en escates amples. Cons llaugers, subcilíndricos, gradualment atenuats i prou encorvados, de 2 a 4 dm de llarc, i 5 cm d'ample, i 1 dm quan oberta. Es troben en parells o en grups de tres, poques voltes solitaris; colgantes i caedizos, de color café groguenc, opacs o molt lleument lustrosos, resinosos, sobretot en la base del con i en la punta de les escates. Pedúnculs de 15 mm. Llavors obscures de 8 mm de llarc, en taques clares; ales de 30 a 35 mm per 8 d'ample, enterament adherides a les llavors.
Usos
[editar | editar còdic]- Combustible: el tronc i les branques servixen com a llenya.
- Decoratiu: la planta completa s'usa com a arbre de Nadal.
- Industrial: la resina s'usa per a produir trementina i alquitrà.
- Medicinal: la resina s'usa per a tractar trastorns respiratoris, per a la tós i com a ungüent per a infeccions de l'oït.
- Veterinari: en casos d'enverinament i padecimientos de la pell
Hàbitat
[editar | editar còdic]És nativa de les montanyes del surest de Mèxic i orient d'América Central, Serra Mare del Sur i l'est del Eix Volcànic Travesser, entre 14° and 21° Lat. N en els estats mexicans de Guerrero, Oaxaca, Pobla, Veracruz i Chiapas, i en Guatemala, El Salvador i Hondures. Està confinada a altes altituts, de 2000 a 3500 m s. n. m.
Espècie arbòrea d'hàbit terrestre; d'altituts entre 1000 a 2500 m s. n. m., associats en atres espècies. En boscs de pi-encino aplega de 2000 a 3000 m s. n. m. S'ubica en exposicions nort i noreste, en llocs humits. Preferix a on ploga entre 1200 a 3100 mm/any i temperatures promig anual entre 13 i 17 °C. És comú en sols areno-limosos, profunts, de pH àcits.
A pesar del seu orige tropical (l'àrea és al sur del tròpic de Càncer), és sorprenentment tolerant a fret, havent sobrevixcut a temperatures propenques a -30 °C en Escòcia i en Pennsilvània, EE. UU. És provablement un supervivent els periodos glaciars que va quedar "atrapat" en les zones altes i fresques del tròpic en elevar-se les temperatures globals.
Dasonomía
[editar | editar còdic]El maneig d'esta espècie és per a maderamen. Produïx entre 3 i 8 m³/ha/any. Per a les plantacions, la llavor es colecta entre setembre i octubre. La llavor usualment se sembra de maig a juny i es transplanta quinze dies despuix.
L'aprofitament no maderable es realisa només per a llenya combustible. És un tipo d'aprofitament regulat en Mèxic per la NOM-012-RECNAT-1996, establint mides pràctiques per a l'aprofitament de llenya.
És moderadament susceptible al fonc Cronartium ribicola, pero en cultiu ho és menys que atres pins blancs.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Pinus ayacahuite va ser descrita per Ehrenb. ex Schltdl. i publicat en Linnaea 12: 492–493. 1838.[3]
Etimologia
[editar | editar còdic]- Pinus: nom genèric dau en llatí al pi.[4]
- ayacahuite: del náhuatl āyauhcuahuitl (de āyahuitl - «boira», i cuahuitl - «arbre»; "arbre de la boira")[5]
Subespècies
[editar | editar còdic]- Pinus ayacahuite var. ayacahuite Ehrenb.
- P. ayacahuite var. veitchii (Roezl) Shaw
- P. ayacahuite var. brachyptera Shaw (reclasificado com Pinus strobiformis Engelm.)
Sinonímia
[editar | editar còdic]- Pinus buonapartea Roezl ex Gordon
- P. colorat Parl.
- P. dò-pedrii Roezl
- P. durangensis Roezl ex Gordon
- P. hamata Roezl
- P. loudoniana var. dò-pedrii (Roezl) Carrière[6][7]
- P. loudoniana Gordon
- P. popocatepetlii Roezl
- P. veitchii Roezl
- P. veitchii var. zempoalensis Gaussen
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Nom vulgar preferit en castellà, en Arbres: guia de camp; Johnson, Owen i More, David; traductor: Pijoan Rotger, Manuel, ed. Omega, 2006. ISBN 978-84-282-1400-1 Versió en espanyol de la Collins Tree Guide.
- ↑ «Pinus ayacahuite». Consultat el 8 d'abril de 2020,.
- ↑ «Pinus ayacahuite». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 7 d'abril de 2013.
- ↑ En Noms Botànics
- ↑ Wimmer, Alexis. «Dictionnaire de la langue nahuatl classique». Consultat el 6 de giner de 2017.
- ↑ «Pinus ayacahuite». World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 7 d'abril de 2013.
- ↑ Pinus ayacahuite en PlantList
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Pinus ayacahuite» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.