Anar al contingut

Pinus oocarpa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Pinus oocarpa (Pinus oocarpa)

Pinus oocarpa , conegut com a pi groc o pi avellaner, és una espècie de pi natiu de Centroamérica. Representa l'arbre nacional d'Hondures.[1]



Descripció

És un arbre que alcança un tamany de 15 a 25 m d'altura, en el tronc gros i la corfa grisa o café-rojosa. Les fulles són de color vert olivera o verda pastura, i medixen de 12 a 30 cm de llarc. Té cons solitaris o en dos que s'òbrin en madurar com a roses i són café groguenc en lluentor o café rojós.Les seues fulles creixen en grups de 3 a 5, medixen d'11 a 30 cm, són rectes, rígides o a voltes laxas, la base del full envolt en una baïna de fins a 2.5 cm de llarc. Els cons semilleros són ovoides o subglobosos en la base plana, medixen 3 a 10 cm de llarc per 3 a 12 cm d'ample. Estan coberts per 70 a 130 escates, simètriques, oblongas rectes o llaugerament curves.

Distribució i hàbitat

Des de l'estat de Chihuahua, Mèxic, i Guatemala a les més altes elevació d'Hondures, El Salvador i Noroest de Nicaragua. En Mèxic habita entre els 150m i 2400 m sobre el nivell de el mar. En El Salvador, Hondures i Nicaragua creix dalt dels 1100 metros. La seua distribució natural està entre els 29° i els 14° latitut Nort. Necessita de 15 a 24 °C per a un bon desenroll. Les necessitats de pluja oscilen entre els 1000-1900 mm a l'any. La varietat P. oocarpa var. trifoliata creix entre els 2000 i 2400 m sobre el nivell de el mar.

Introduït per a la producció comercial de fusta i l'indústria paperera en Equador, Kènia, Zàmbia, Colòmbia, Bolívia, Queensland (Austràlia), Brasil i Suràfrica.

Propietats

Al pi se li ampra medicinalmente en els estats meridionals de la costa occidental de Mèxic com Estat de Guerrero, Oaxaca i Chiapas.

Contra la disenteria (roja o blanca) es recomana una infusió en els fulls com a aigua de temps. Per a les ànsies (asma bronquial), es prepara la corfa en cocció i s'administra per via oral.

En casos de pulmonía, padecimiento que ho descriuen com a tós freqüent, molt seca, 'hervir el pit', hi ha 'gargajo en sanc', chiulit en el pit quan respiren i temperatura molt alta'; es prescriu un remei que consistix en prendre diàriament una píndola feta en la resina (trementina) de l'ocote, fins a completar 24 píndoles en total, el malalt deu curar-se en dos o tres dies, de lo contrari, no hi ha bon pronòstic.

Contra la tós s'aconsella hervir en aigua la resina del pi junt en els fulls de eucalipto (Eucalyptus globulus), es tapa al malalt en una tovalla al voltant del gorc per a que respire el vapor que emana de la cocció.

Per una atra part, per a cauterizar el cordonera umbilical dels recent naixcuts, el muñón es crema en un ocote i se li aplica una mescla d'oli d'oliva i parafina o cera d'abella.[2]

Taxonomia

Pinus oocarpa va ser descrita per Schiede ex Schltdl. i publicat en Linnaea 12: 491–492. 1838.[3]

Etimologia

Pinus: nom genèric dau en llatí al pi.[4]

oocarpa: epítet latino que significa "en frut com un ou".[5]

Sinonímia
  • Pinus oocarpa var. manzanoi Martínez
  • Pinus oocarpa var. oocarpoides (Lindl. ex Loudon) Endl.
  • Pinus oocarpoides Lindl. ex Loudon
  • Pinus tecunumani F. Schwerdtf.[6][7]

Referències

  1. ↑ «Pinus oocarpa». Consultat el 8 d'abril de 2020,.
  2. ↑ «En Medicina tradicional mexicana». Archivat des de l'original, el 7 de març de 2016. Consultat el 10 d'abril de 2013.
  3. ↑ «Pinus oocarpa». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 10 d'abril de 2013.
  4. ↑ En Noms Botànics
  5. ↑ En Noms Botànics
  6. ↑ «Pinus oocarpa». World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 10 d'abril de 2013.
  7. ↑ Pinus oocarpa en PlantList

Bibliografia

  • Eguiluz T. 1982.Clima i Distribució del gènero pinus en Mèxic. Districte Federal. Mexico.
  • Rzedowski J. 1983. Vegetació de Mèxic. Districte Federal, Mexico.
  • Dvorak, W. S., G. R. Hodge, I. A. Gutiérrez, L. F. Osorio, F. S. Malan and T. K. Stanger. *2000. Conservation and Testing of Tropical and Subtropical Forest Species by the CAMCORE Cooperative. College of Natural Resources, NCSU. Raleigh, NC. USA.
  • Martínez, Maximinio. 1978. Catàlec de noms vulgars i científics de plantes mexicanes.

Enllaços externs