Crotalus intermedius
La cascabel nana, també coneguda com a escurçó sort,[1] o cascabel de cap menut (Crotalus intermedius) és una espècie venenosa nativa de Mèxic, de la família Viperidae, subfamília escurçons de foseta.
Es reconeixen tres subespecies, incloent la subespecie nominal que es descriu ací.[2]
Descripció
[editar | editar còdic]Esta espècie alcança una llongitut de 50 a 60 cm. Els mascles són alguna cosa més grans que les femelles. Klauber (1972) menciona una llongitut màxima de 57 cm, encara que els espècimen en captivitat poden créixer encara més.[3] Els botons del cascabel van de 8 a 10.[1] Esquena color gris, café grisáceo, café parduzco o café. Cos en 36-61 taques color negre o café obscur en centre pàlit. Barres creuades en la coa de 4-9, generalment 6-7. Barbeta comunament blanca o crema en punts café. Base del cascabel café. La seua llínea post-ocular s'estén des del marge posterior inferior de l'ull, a l'àngul de la mandíbula. Supra-labials baix de la llínea post-ocular comunament color crema o blanc. Infra-labials usualment blanques o en punts color crema.
Distribució geogràfica
[editar | editar còdic]Esta serp es distribuïx en el centre i sur de Mèxic, més específicament en el surest d'Hidalgo, el sur de Tlaxcala, noreste i centrosur de Pobla, el centre-oest de Veracruz, Oaxaca (en la Serra Juárez, Cerro Sant Felipe i les montanyes propenques, Serra de Quatre Venados, Serra Mare del Sur, i la Serra de Mihuatlán), i en Guerrero (en la Serra Mare del Sur, a l'oest de Chilpancingo). La descripció original no menciona una localitat tipo, pero infiere a "Mèxic" a partir del títul. Smith & Taylor (1950) ho varen llimitar a "La Llima, Totalco, Veracruz, Mexico".[3]
Hàbitat
[editar | editar còdic]Gran part de l'àrea de distribució d'esta espècie es compon de bosc de pi-encino estacionalmente sec, pero també s'ha trobat en el bosc núvol prop de Omilteme en Guerrero, aixina com en el desert prop Cacaloapan en Pobla i Pachuca en Hidalgo.[3] Viu a una altura entre 2000 i 3200 m s. n. m. Les poblacions de la localitat de Jalapa, Veracruz preferixen clima templat, de la mateixa manera que les de Guerrero; les d'Oaxaca, templat humit; les de la Serra Mare del Sur i Serra de Miahuatlán d'Oaxaca, clima càlit subhúmedo. L'espècie ocorre en #elevació de 2,000 a 3,000 m s. n. m. La NOM-059-SEMARNAT-2010 considera a l'espècie amenaçada; la UICN2019-1 de preocupació menor. Entre els principals riscs que poden amenaçar a l'espècie es troben la degradació del seu hàbitat per urbanisació i desenrolls turístics, el canvi d'us de sol per a cultiu de café, desenroll ganader i forestal, l'establiment de vies de comunicació, i el temor dels lugareño en considerar-la com a serp ponzoñosa.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Enciclovida - Crotalus intermedius (consultat el 7 de març del 2020).».
- ↑ Crotalus intermedius en l'ITIS.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Campbell JA, Lamar WW. 2004. The Venomous Reptils of the Western Hemisphere. Comstock Publishing Associates, Ithaca and London. 870 pp. 1500 plates. ISBN 0-8014-4141-2.
Llectura adicional
[editar | editar còdic]- Troschel, F.H. (1865). en Müller, Johann Wilhelm. 1865. Reisen in donen Vereinigten Staaten, Canada und Mexiko. III. Beiträge zur Geschichte, Statistik und Zoologie von Mexiko. Dritte Abtheilung. Die Wirbelthiere Mexikos. III. Amphibia. Brockhaus. Leipzig. xiv + 643 pp. (en alemà)
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Plantilla:NRDB species
- Naturaliste. Crotalus intermedius
- Este artícul conté una traducció derivada de «Crotalus intermedius» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Crotalus intermedius» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.