Juniperus deppeana
Juniperus deppeana és una planta de la família de les cupresáceas. És originària de Norteamérica, des del sur d'Estats Units (Arizona, Nou Mèxic, Texas) fins a l'oest de Guatemala. Es coneix comunament com sabino o táscate.
Descripció
[editar | editar còdic]Este arbre pot calificar-se com un arbust arborescente fins a arbre curt. És corpulento, perennifolio, monopódico. Pot medir de 3 a 10 m (en un màxim de 20 m) en un diàmetro a l'altura del pit de 20 a 50 cm. És de copa àmpliament cònica o densa i globular o esparcidamente ramificada en boscs densos i en arbres vells. Fulls per lo general opostes, escuamiformes. Té un sol tronc principal, a voltes ramificándose 1 fins a 2 m per damunt de la base, tronc tortuoso, té branques rígides, ascendents, que es dividixen en tres dimensions. La seua corfa externa és una estructura laminar dividida en plaques quadrangulars, o be en estructura fibrosa.
El seu con masculí és oval-elipsoide, subtetrágono, medix de 3 a 6 mm de llarc, té un color café-groguenc, format per 14 escamas ovadas. El con femení és format per 6 escamas ovalades, subgloboso a anchamente elipsoide, medix de 8 a 20 mm de diàmetro, en un color moreno rojós a café. Té un frut megaestróbilo madur subgloboso fins a àmpliament elipsoide, el qual medix de 8 a 15 mm de diàmetro, és de color rojós-canella fins a rojós-moreno, pruinoso per damunt, la polpa seca fibrosa. El frut madur permaneix en l'arbre. Les llavors són color chocolate morenes a color canella clar, àmpliament ovadas fins a angulars, medix de 6 a 7 mm de llarc per 4 a 6 mm d'ample, fil de fins a tres quartos de llongitut de la llavor. És de sexualitat monoica.
És una espècie de llent creiximent. Els arbres jóvens incrementen el seu diàmetro 15 mm cada 10 anys; els arbres vells (170 anys) solament 0,1 cm per década. La màxima longevitat reportada és de 500 anys.
És resistent a la sequia, al fòc i al dany per termites. També resistix sols compactar i pedregosos, sols pobres (de baixa fertilitat) i sols alcalinos (sols arcillosos, en pH elevat). Per un atre costat, és susceptible a insectes, aranyes roges, dany per nemátodos que ataquen la seua raïl, al dany per foncs que ataquen a la llavor. Són sensibles al tizón del cedre (Phomopsis junipervora). Una volta introduït en el semillero és difícil erradicar-ho.
Hàbitat
[editar | editar còdic]Prolifera en ales mijanes i inferiors de cerros, lomeríos, vora de rieres, potreros i individualment en camps de cultiu. Creix en una àmplia varietat de sols incloent els alcalinos, els de contingut moderat en sals solubles i en drenage deficient. Precisa un sol somero en matèria orgànica, arenenc profunt, rojós arcilloso pedregoso, arenenc rocós o sol profunt de planures.
Usos
[editar | editar còdic]- Aromatisant (frut, full, tronc): S'extrauen olis essencials aromàtics.
- Combustible (fusta): Llenya, carbó. Excelent combustible d'alt valor calorífic, ardix llent i produïx poc fum i suja.
- Construcció (fusta): Construcció rural.
- Forrajero (full): Espècie forrajera. Els fulls d'este Juniperus són més apetecibles que les d'atres espècies.
- Maderable (fusta): Gran durabilitat. Mobles, postes, durmientes i fabricació de llàpissos. Destaquen els cofres, finestres, armaris, portes i lambrines i els mobles de tipo colonial. Escassa disponibilitat de productes d'escuadría de llargues dimensions. Presència de defectes naturals com a nucs, inclusió.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Juniperus deppeana va ser descrita en 1840 per Ernst Gottlieb von Steudel en Nomenclator Botanicus. Editio secunda 1: 835.[1]
- deppeana: epítet donat en honor a Ferdinand Deppe (1794-1861), pintor, naturaliste, explorador i botànic alemà
Sinonímia
[editar | editar còdic]- Juniperus mexicana Schltdl. & Cham.
- Juniperus mexicana Spreng.
- Juniperus tetragona Schltdl.
- Juniperus thurifera Spach
- Sabina gigantea (Roezl) Antoine
- Sabina mexicana (Schltdl. & Cham.) Antoine[3][4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Juniperus deppeana». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 30 de novembre de 2014.
- ↑ Juniperus en Flora de Canàries
- ↑ «Juniperus deppeana». The Plant List. Consultat el 30 de novembre de 2014.
- ↑ «Juniperus deppeana». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 30 de novembre de 2014.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- "Nomenclator Botanicus". Editio secunda 1: 835. 1840.
- Estrada Martínez i J.R. Aguirre Rivera. 1995.
- Logan, T.J. 1992.
- Luke, A.G.R., H.J. Harvey and R.N. Humphries. 1982.
- Martínez, Maximino. 1979.
- Styles, B.T. and C.G. Hughes. 1988.
- Zamudio, Sergio i Eleazar Carranza. 1994.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Juniperus deppeana.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Juniperus deppeana.- Este artícul conté una traducció derivada de «Juniperus deppeana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.