Ruïnes de León Vell, també cridat León Vell és el lloc a on originalment es va fundar la ciutat de León ubicat en la comarca de Port Momotombo (port llacustre en el llac de Managua), municipi de La Pau Centre, departament de León, localisat en Nicaragua, Centroamérica. Pels constants sismes causats pel volcà Momotombo i dificultats socioeconòmiques, els seus pobladors despuix d'un cabildo, varen decidir abandonar-la per a assentar-la en un atre lloc propenc al poble indígena de Sutiaba, hui Santiago dels Cavallers de León.[1]

León Vell

Les ruïnes de León Vell varen ser descobertes el 22 d'abril de 1931 per dò Luis Quadra Cea.

Fundació

Va ser fundada el 15 de juny de 1524 (Dumenge de la Santíssima Trinitat) pel conquistador espanyol, Francisco Hernández de Còrdova, qui va morir decapitat en la seua plaça Major en 1526 per órdens de Pedrarias Dávila, de qui era tinent.

Este poblat, en una atra época habitat pels primers colon despuix del descobriment, a l'inici tenia en els seus arravals uns 15 000 veïns naturals del país. Està ubicat a la vora del llac Xolotlán o llac de Managua, front al volcà Momotombo.

La zona a on es va assentar León és molt calorosa i tenia molta activitat telúrica ocasionada per la contínua activitat del volcà Momotombo (en eixe temps este tenia 5 cràters), que significava llançament pels aires d'arena, cendra i lava en estat ígneo, ademés de tremolacións violents i persitentes que varen culminar en els terremots de 1594 i de 1610, este últim de major intensitat. Es diu que va caure una maldicció sobre la ciutat per l'assessinat del bisbe fra Antonio de Valdivieso, a mans dels fills de Rodrigo de Contreras i nets de Pedrarias Dávila, el 26 de febrer de 1550.

La ciutat no va ser destruïda com comunament es creu. Despuix del violent terremot de 1610 que la va danyar i donades les característiques sísmiques del lloc, els seus pobladors reunits en cabildo decidixen traslladar-se a l'actual assentament que hui ocupa, sent que la ciutat va ser paulatinament sepultada per les contínues expulsions de cendra i pedra volcànica i per sediment llacustres.

Descobriment

La relació del descobriment, va ser narrada per don Luis Quadra Cea en "Els Fets", "El Croniste" i "Diari d'Occident" de 24 i 25 d'abril de 1931.

"Vaig descobrir les ruïnes de la Catedral de La nostra Senyora de l'Asunción de León Vell, el 22 d'abril de 1931, destruint la llegenda popular que les considerava sumergides en les aigües del Llac Xolotlán –el Xolotlán dels indígenes– lo mateix que el restant de la ciutat, que no va poder ser cobert pel Llac per la seua distància d'este, situats com estan els seus vestigis al voltant de huitcents metros a l'occident de la costa, i ocupant terreny un tant elevat. Lo provable és que a conseqüència del terremot de 31 de decembre de 1609, que va destruir a la ciutat, les part inundades hagen segut el desembarcadero, la fortalea erigida a les vores del Llac, i els chinamos o barraques dels barris orientals."

Redescobriment

 
Ruïnes de l'Iglésia La Mercé, en la que en l'any 2000 es varen descobrir els restants de Francisco Hernández de Còrdova i Pedrarias Dávila.


Les Ruïnes de León Vell varen ser redescubiertas en 1967 en manifest interés públic i a l'any següent es varen iniciar les excavacions en busca de vestigis històrics. Com a resultat de les excavacions, se sap que la ciutat tenia un traçat similar a casi totes les ciutats d'Hispanoamèrica d'eixa época, en forma de quadrícula, que és un quadrat exacte i la plaça s'ubicava en el seu centre. El centre de León Vell ocupa un àrea aproximada de 800 m de llarc per 500 m d'ample i en ell s'empinen, entorn a la seua Plaça Major i a la vora dels seus carrers, 16 ruïnes rehabilitades fins ara.

La ciutat contava en tres monasteris: "La Mercé", "Sant Pablo" i "Sant Francisco" ubicats en els carrers principals de la ciutat i que varen estar en funció fins a aproximadament 1560. D'eixos monasteris, el de la Mercé ya ha segut trobat en l'extrem sur de les ruïnes, no aixina els atres monasteris.

Llamentablement, les ruïnes no han escapat als últims i més recents desastres naturals. En maig de 1982 la tormenta "Alleta" va destruir els murs de la ciutat, en octubre de 1988 l'huracà "Joan" (Juana) va ocasionar nous danys a les ruïnes i el més greu, en octubre de 1998 l'huracà Mitch va causar danys estimats en un 40 %, afectant vàries cases, el convent de la Mercé i la Fortalea. Es va tindre que restaurar les ruïnes.

León Vell és l'única ciutat colonial del XVI assentada en Amèrica, que mai va sofrir alteracions urbanístiques per mig de l'història, sent est l'argument principal per a solicitar a l'Unesco que anara declarat Patrimoni Cultural de l'Humanitat, lo que va succeir en l'any 2000. En dit any es varen descobrir els restants del seu fundador Francisco Hernández de Còrdova i de Pedrarias Dávila, en l'iglésia La Mercé, sent sepultats els dos en el Memorial dels Fundadors; l'estàtua d'Hernández –feta per l'escultor granadí Jorge Navas Cordonero– que estava en un de les casetes exteriors de l'Antiga Catedral de Managua, la capital del país, va ser duta a León Vell i colocada damunt de dit monument.

Actualitat

En l'actualitat, León Vell és administrat per l'Institut Nicaragüenc de Cultura (INC) i es brinda el servici de guies especialisats per a turistes. Les ruïnes també varen sofrir danys considerables pel terremot de Nicaragua del 10 d'abril de 2014, de 6.2 graus en l'escala Richter, a les 5:27 p. m. hora local en epicentre en el llac Xolotlán, i el següent eixam sísmic prop del Momotombo.[2]

Declaració d'interés nacional de León Vell

Pocs mesos despuix del seu descobriment el 26 d'abril de 1967, el 5 d'agost del mateix any, sent President de la República el dictador General Anastasio Somoza Debayle, va ser publicat en La Gasseta, Diari Oficial, n.º 176 el Decret Llegislatiu n.º 1348 "Declare's d'Interés Nacional Exploració Arqueològica i Crega's Comissió per a Trobar Lloc de León Vell", el qual es va promulgar el 14 de juliol del mateix any. Est va establir una comissió presidida pel llavors rector de l'Universitat Nacional Autònoma de Nicaragua (UNAN), doctor Carlos Tünnermann Bernheim, futur Ministre d'Educació del govern del Front Sandinista de Lliberació Nacional (FSLN) de 1979-1985. Evidentment el govern de Somoza pretenia restar importància i certea al descobriment de les ruïnes de León Vell perque la UNAN era una universitat calificada d'opositora al somocisme;[3] est és el text del citat Decret Llegislatiu:[4]


León Vell Patrimoni Històric Cultural de la Nació

El 31 de maig de 1994, sent Presidenta de la República donya Violeta Barris de Chamorro, es va publicar en La Gasseta n.º 100 la següent Llei n.º 167 “Llei que declara el Lloc Històric Ruïnes de León Vell Patrimoni Històric Cultural de la Nació”, la qual es va promulgar el 17 de decembre de l'any anterior de 1993:[5]


Esta llei va ser reformada per la Llei n.º 385 “Llei de reforma a la llei que declara el Lloc Històric Ruïnes de León Vell Patrimoni Històric Cultural de la nació”, publicada en La Gasseta, Diari Oficial, n.º 71 del 17 d'abril de 2001, sent President de la República el Doctor Arnoldo Alemà Lacayo. Est és el seu text:[6]


Enllaços externs i referències

  1. ↑ «León Vell, la troballa d'una ciutat». La Prensa (2 d'abril de 2017).
  2. ↑ «Ruïnes de León Vell afectades per terremot del 10 d'abril». El 19 Digital. Consultat el 19 d'abril de 2014.
  3. ↑ Patrimoni cultural per a jóvens. Clemente Guido Martínez, pàgina 32
  4. ↑ La Gasseta No. 176 del 5 d'agost de 1967
  5. ↑ La Gasseta No. 100 del 31 de maig de 1994
  6. ↑ La Gasseta No. 71 del 17 d'abril de 2001


Referències