Comunitat Indígena Sutiaba

Comunitat Indígena Sutiaba també cridada Comunitat Indígena Sutiava és una comunitat indígena localisada en el departament de León pertanyent als pobles indígenes de Nicaragua.

Els sutiabas actuals són descendents dels antics Maribios, en l'honor dels quals es va batejar la major cordillera volcànica de Nicaragua.

Sutiaba és la més gran i millor organisada de les comunitats indígenes de la Costa del Pacífic de Nicaragua, que reclama una identificació indígena a pesar de que se li va ser arrebatada molts dels atributs externs d'identitat ètnica com a idioma tradicional, rituals religiosos i vestimenta ètnica.

En 1925 Edward Sapir va escriure sobre l'idioma sutiaba un artícul basat en l'anàlisis de l'evidència disponible. En el text, Sapir incloïa esta llengua en l'hipotètica família hokana. Quan Sapir va escriure el seu artícul de 1925, el subtiava estava a punt d'extinguir-se.

Oltrogge [1977] va propondre una relació del subtiava en el jicaque-tol i el tequistlateco, encara que l'evidència de la relació jicaque-tol-tequistlateco és sòlida, l'evidència en favor del parentesc en el subtiava és dèbil. No obstant, els treballs comparatius que varen presentar millor evidència del parentesc són els de Rensch [1976, 1977] i Suárez [1977] que independentment varen trobar evidència en favor de la relació del subtiava en el tlapaneco i atres llengües otomangueanas.

Etimologia

L'etimologia de la paraula Sutiaba, segons alguns estudiosos nicaragüencs com Alfonso Valle Candia, Fernando Silva Espinoza i Jorge Eduardo Arellano, deu escriure's en la grafia "Sutiava" en ("v") perque originalment es va escriure "Sutiaua" en (o). Arrellano citant a Valle Candia, assegura que el vocablo deriva de "Sutiapan", descomponent-ho en: "suchtli" que significa "chote negre" o "caracolito negre", "atl" que significa "aigua" i "pa" adverbi de lloc; és dir, "Riu de chotes negres" o "Riu de caracolitos negres".

Els estudis fets per Sever Sini, Mario Rulle i Rosalpina Vásquez confirmen l'us de l'escritura moderna consignada en "Sutiaba" per semblar-els que esta va ser usada en els Títuls Reals que són custodiats pel poble indígena. Estos títuls reals són escrits llegals fets en l'época Colonial que demostren la titulació de les terres dels pobles indígenes reconeixent els seus drets de possessió a perpetuidad. Rull citat per Vásquez referix lo següent:

"en el Títul Real -per a l'any 1727- la grafia apareix majoritàriament en la forma Sutiaba."

Llímits

Els sutiabas es varen assentar a l'oest de la cordillera volcànica dels Maribios. Els llímits del seu territori eren els següents:

• al Nort, la cordillera dels Maribios des del volcà Telica (1.601 m s. n. m.) al nor-oest, fins a l'estany d'Asososca o estany del Tigre (Teguazinavie) al surest.
• al Sur, l'Oceà Pacífic.
• a l'Est, del cerro d'Asososca (803 m s. n. m.) fins al riu Tamarindo.
• a l'Oest, des del volcà Telica passant per Quezalguaque fins al riu Telica.

Possiblement els llímits es varen estendre cap a l'oest incloent Posolteguilla, Posoltega, Chiquimulapa i Chichigalpa, que cap a el XVIII pertanyien al partit de Sutiaba que en 1681 es va destacar durant la sublevació més coneguda de l'época colonial seguida per la sublevació de Sébaco en 1693. En 1725 ocorre una nova sublevació del poble de Sutiaba en respal de Laborío.

El poblat indígena de Sutiaba s'assentava en la confluència de dos rius: riu Pochote al nort i riu Chiquito al sur.

Vore també

• Idioma sutiaba