Idioma sutiaba

El idioma sutiaba —subtiava, segons Sapir— o maribio (marrabio) és una llengua extinta pertanyent a la família otomangueana. Va ser parlat per un poble assentat en el noroest de Nicaragua, més particularment entorn a Sutiaba, poble indígena propenc a lo que hui és la ciutat de León. Segons l'evidència disponible, el sutiaba va ser una llengua molt propenca al idioma tlapaneco, que actualment es parla en l'estat de Guerrero, en Mèxic. Per això, forma part del grup sutiaba-tlapaneco de la dita família otomangueana.

Parentesc

En 1925 Edward Sapir va escriure sobre el subtiava un artícul basat en l'anàlisis de l'evidència disponible. En el text, Sapir incloïa esta llengua en l'hipotètica família hokana. Quan Sapir va escriure el seu artícul de 1925, el subtiava estava a punt d'extinguir-se.

Oltrogge [1977] va propondre una relació del subtiava en el jicaque-tol i el tequistlateco, encara que l'evidència de la relació jicaque-tol-tequistlateco és sòlida, l'evidència en favor del parentesc en el subtiava és dèbil. No obstant, els treballs comparatius que varen presentar millor evidència del parentesc són els de Rensch [1976, 1977] i Suárez [1977] que independentment varen trobar evidència en favor de la relació del subtiava en el tlapaneco i atres llengües otomangueanas.

Comparació lèxica

GLOSSA	Sutiaba	Tlapaneco
Un	i·mba	mba1
Dos	a·pu·	a3hma3
Tres	a·el seu	a2cu1
Quatre	axku	a2kho3
Home	ra·bu	ša3bo3
Dòna	ra·bagu·	a'3go3
Gos	ru·wa	šo3wã1
Sol	ahka	a3kha'3
Lluna	uku	gő'3
Aigua	i·lu	i2ya2

Vore també

• Comunitat Indígena Sutiaba

Bibliografia

• Sapir, Edward(1925).27(3,4)

pp.402–435, 491–527.doi:10.1525/aa.1925.27.3.02a00040.

• Suárez, Jorge A. (1977). El tlapaneco com a llengua Otomangue (MSMS), Mèxic, D. F.: Universitat Nacional Autònoma de Mèxic.
• Lyle Campbell (1979): «Middle American Languages» en The languages of native America: Historical and comparative assessment, Campbell, Lyle; & Mithun, Marianne (Eds.), Austin: University of Texas Press, pp. 902-999.