El Parc nacional Alejandro de Humboldt és un àrea protegida de Cuba, ubicada entre les províncies d'Holguín i Guantánamo. Va ser nomenat en honor al naturaliste alemà Alexander von Humboldt, qui va visitar l'illa a inicis del xix.[1]

Parc nacional Alejandro de Humboldt

Este parc és reconegut pel seu excepcional biodiversitat, alts nivells d'endemisme i el seu estat relativament ben conservat dels ecosistemes montanyosos de l'orient cubà. En 2001 va ser inscrit com a Lloc de Patrimoni Mundial per l'UNESCO, i és ademés, monument nacional de Cuba.[2]

Ubicació

El parc s'ubica en la zona oriental de Cuba, dins del massiç montanyós conegut com Nipe-Sagua-Baracoa, i ocupa territori en els municipis de Sagua de Tánamo i Moa (província de Holguín) i els municipis de Yateras i Baracoa (província de Guantánamo).[3]

La seua àrea terrestre forma part del núcleu de la Reserva de la Biosfera Cuchilles del Toa. Els llímits geogràfics aproximats del parc són: al nort la costa oceànica, a l'est el riu Nibujón, al sur el riu Jiguaní, i a l'oest el riu Cupey i zones adjacents.[4][5]

Història i establiment

El territori que hui constituïx el parc va ser format per mig de la fusió de vàries àrees protegides oficials en 1996. En 2001 se li va otorgar la condició de Lloc de Patrimoni Mundial per la UNESCO, en virtut del seu ranc altitudinal, varietat litològica, diversitat de formes del relleu i riquea de flora i fauna endèmiques.[6]

Dins del parc s'han documentat vestigis arqueològics i llocs de comunitats cimarronas històriques (assentaments d'esclaus fugitius), en més de cinquanta localisacions identificades.[7]

Característiques físiques i ecosistemes

El parc comprén una superfície terrestre d'aproximadament 66 700 hectàrees i un àrea marina adjacent d'unes 2641 hectàrees, per a un total propenc a 69 341 ha (prop de 707 km²).[8] El ranc altitudinal va des del nivell de la mar fins a al voltant de 1168 metros sobre el nivell de la mar, en el pic La Vela.

El relleu del parc és molt variat: montanyes abruptes, valls profundes, canons, rius i quebrades. Es reconeix una diversitat litològica considerable, en roques de naturalea ultrabásica que resulten tòxiques per a moltes plantes, lo que ha impulsat adaptacions evolutives i alts nivells d'endemisme vegetal. S'ha senyalat que partix del parc va funcionar com a refugi climàtic durant el Pleistocé, lo que va favorir la persistència d'espècies a lo llarc de periodos climàtics canviants.

Sobre ecosistemes, el parc inclou boscs semicaducifolios, boscs tropicals humits, pinades en zones més seques, formacions xeromórficas en àrees menys humides, manglars en la costa i zones marines en secs de coral en la porció marítima protegida.

La regió és una de les més plujoses i fresques de Cuba, per l'influència dels vents alisios i la topografia montanyosa que genera elevades precipitacions orogràfiques. El parc actua com a conca font d'importants rius, entre ells el riu Toa, el major riu de Cuba sobre volum d'aigua, que naix en estes montanyes.[1]

Biodiversitat i endemisme

Este és considerat un dels llocs més importants del Carib insular sobre biodiversitat i endemisme.

Flora

S'han registrat més de 1300 espècies de plantes en llavor i al voltant de 145 espècies de falagueres dins del parc. D'elles, més de 900 espècies són endèmiques de Cuba i més de 340 tenen distribució local llimitada (endemisme pròpiament regional).[9]

En el parc es troben gèneros botànics rellevants i espècies primitives com Dracaena cubensis i Podocarpus ekmanii, aixina com Pinguicula lignicola, l'única planta carnívora epífita coneguda en Cuba. Es calcula que el parc alberga unes 16 de les 28 formes de vegetació orogénica endèmica definides en l'illa.

Fauna

La fauna també és notable: el parc sustenta alts percentages d'endemisme entre vertebrats i invertebrats. En mamífers, per eixemple, habiten espècies de jutías i atres rosegadors natius. Entre les aus, alberga numeroses espècies endèmiques cubanes i és refugi d'aus migratòries.

També té la major diversitat de reptils i amfibis registrada en Cuba per a una sola àrea protegida, lo que ho convertix en un foc clau per a la seua conservació. S'han documentat més de vint espècies de anolis (fardachos arborícoles), cada una en estratègies d'ús d'hàbitats verticals distintes. Algunes espècies animals del parc estan amenaçades o en estat crític, lo que requerix mides de maneig especialisat.[10]

Sectors i accessos

 
Accés al centre de visitants del parc.

Per a facilitar el seu maneig i us turístic, el parc es dividix en quatre sectors de conservació: Cupeyal del Nort, Ojito d'Aigua, La Melba i Baracoa. El sector Baracoa és el més accessible per a visitants, en infraestructura bàsica per a senderes, rutes guiades i rutes naturals.[11][12]

Els principals accessos al parc s'efectuen des de tres ciutats:

  • Des de Guantánamo, per mig de la carretera Guantánamo-Yateras cap als sectors Ojito d'Aigua i Cupeyal del Nort.
  • Des de Baracoa, cap als sectors Baracoa i La Melba.
  • Des de Moa, en accés cap als sectors La Melba i Baracoa.

Dins del parc existixen rutes de senderisme reconegudes, entre elles les senderes Balcó d'Iberia, el Copal, El Recree, Riberes del Jiguaní, entre uns atres.[9]

Conservació i amenaces

El Parc Alejandro de Humboldt posseïx un elevat nivell d'integritat ecològica, lo que li permet mantindre processos ecològics essencials a llarc determini. Segons evaluacions de l'UICN, el seu estat de conservació és considerat “bo, en algunes preocupacions”.

No obstant, el parc enfronta diverses amenaces, entre elles la contaminació de l'aigua, en especial per activitats mineres en zones veïnes, aixina com la sedimentació, l'ús agrícola propenc, l'impacte del canvi climàtic i la pressió turística mal planificada. Per a espècies sensibles com els amfibis, la contaminació hídrica representa un risc important.

Ademés, la pressió per accessos informals, tala o recolecció illegal d'espècies, i la fragmentació d'hàbitats perifèrics, constituïxen reptes constants per a la gestió del parc.

La protecció del parc s'organisa per mig del Sistema d'Àrees Protegides del Ministeri de Ciència, Tecnologia i Mig ambient de Cuba.

Importància i reconeiximent

El parc té un paper clau en la conservació de la biodiversitat de Cuba i del Carib, en albergar una combinació excepcional de diversitat florística, faunística, gradient altitudinals i geologia variada. La seua declaració com a Patrimoni Mundial respon precisament al seu valor universal excepcional en l'àmbit natural.[13]

També funciona com a lloc d'investigació científica, educació ambiental i ecoturisme controlat. En el seu territori s'han realisat descobriments de noves espècies i es continua explorant zones poc freqüentades.[9]

Aixina mateix, el parc forma part de la Reserva de la Biosfera Cuchilles del Toa, una de les més grans de Cuba, i és núcleu central en eixa reserva.[1]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Centre, UNESCO World Heritage. «Alejandro de Humboldt National Park» (en en). UNESCO World Heritage Centre. Consultat el 2025-11-06.
  2. ↑ «Parc Nacional Alejandro de Humbolt» (en es-es). Sitie Web Patrimoni Holguín (2022-03-26). Consultat el 2025-11-06.
  3. ↑ «Patrimoni | Parc Nacional Alejandro de Humboldt». sitiospatrimonialescuba.cult.cu. Consultat el 2025-11-06.
  4. ↑ Zacatecas, Institut Regional del Patrimoni Mundial en. «Parc Nacional Alejandro Humboldt - Patrimoni Natural» (en es). Institut Regional del Patrimoni Mundial en Zacatecas. Consultat el 2025-11-06.
  5. ↑ Cabrera, José Luis Perelló (2024-07-18). «Parc Nacional Alejandro de Humboldt, “ruta de la naturalea i l'home”» (en es). Correu Canadenc. Consultat el 2025-11-06.
  6. ↑ Níquel, Camilo Velazco Petittón, emissora La Veu de el (2025-04-18). «Parc Nacional Alejandro de Humboldt demana que ho caminen» (en es-és). Telecristal. Consultat el 2025-11-06.
  7. ↑ «Alejandro de Humboldt National Park | Slavery and Remembrance». slaveryandremembrance.org. Consultat el 2025-11-06.
  8. ↑ «Alejandro de Humboldt National Park» (en en-gb). Natural World Heritage Sites. Consultat el 2025-11-06.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 «Parc Nacional Alejandro de Humboldt - EcuRed» (en es). www.ecured.cu. Consultat el 2025-11-06.
  10. ↑ «Alejandro de Humboldt National Park» (en en). Cuba Unbound (2016-09-03). Consultat el 2025-11-06.
  11. ↑ «Parc Nacional Alejandro de Humboldt, Cuba». www.visitarcuba.org. Consultat el 2025-11-06.
  12. ↑ «Parc Nacional Alejandro de Humboldt» (en es-es). MundoUnique. Consultat el 2025-11-06.
  13. ↑ «Parc nacional Alejandro de Humboldt: Joya de la conservació i l'harmonia», Cubadebate, 2018-09-16. Consultat el 2025-11-06 (en es-es).

Enllaços externs

Fonts

Parc Nacional Alejandro de Humboldt[1]