Reserva de la biosfera de Riu Banana

La reserva de la biosfera de Riu Banana està localisada en les afores de ric Banana en Departament de Gràcies a Deu, la regió en la costa caribenya d'Hondures. Té una extensió de 9,871 km² i comprén tant montanyes com a terres baixes de selva tropical en una gran biodiversitat,[1][2][3] La reserva ha segut declarada Patrimoni de la Humanitat i Reserva de la Biosfera per l'Unesco, en l'any 1981.[4] Quan s'inclou junt a la Reserva de la Biosfera de tawahka, parc nacional patuca i reserva de la biosfera Bosawás en Nicaragua vindria tenint una aproximat de més de 38,000 km² de zona selvática supondria ser la segona selva més gran de l'hemisferi occidental despuix de la selva amazónica en Brasil. Inclús va participar com una de les sèt Maravelles naturals del planeta, ademés de representar el 7% de la superfície d'Hondures,[5] les recents investigacions varen confirmar que hi ha 3 voltes més animals per hectàrea quadrada més que en la amazonia, convertint-se en la selva més densament poblada del continent.[6]
Biodiversitat
[editar | editar còdic]

Consta en més de la mitat dels mamífers coneguts en Hondures, algunes espècies mamífers com lo són:[7] mones capuchinos, pecaríes, venados, tapir o danto, pereosos, gose formiguer jagant, tigrillo o gat de montés, jaguar, pantera negra, entre uns atres. Es varen reportar 511 espècies d'aus com: tucán i guacamayo roig i vert, Àguila harpía, Hocco major, i àguila crestada. Mamífers aquàtics com manatí. Hi ha prop de 110 espècies de reptils i amfibis com a tortugues marines com a terrestres, pitó, anacondas entre uns atres.[8][9]
Posseïx arbres de més de 50 metros d'alt i 69 llocs arqueològics els quals varen ajudar a descobrir la Ciutat Blanca. en 2018 es documentat unes 586 espècies de plantes vasculars en les terres baixes de la reserva. Les condicions climàtiques i la falta de referències fa que l'investigació de la reserva siga complicat, per lo que es desconeix del número d'espècies en l'àrea, aixina com dels llocs arqueològics de les civilisacions que habitaven allí
Ciutat Blanca
[editar | editar còdic]També dona lloc a la «Ciutat Blanca» una ciutat d'una civilisació molt antiga encara desconeguda, pese als esforços la ciutat tardara un temps aproximat de 50 anys per al seu descobriment. Lo que intriga a molts és que la ciutat va passar desapercebuda per tants anys. S'estima el seu tamany de 50 km quadrats. Solament s'havien registrat llegendes d'un grup ètnic cridat. Esta ciutat va ser descoberta l'any 2012 per les equips d'investigació de National Geographic i The Explorers en cooperació en els centres de conservació d'Hondures.[10]
Població
[editar | editar còdic]La reserva de la biosfera de Riu Banana és habitada per a lo manco 2000 indígenes que seguixen vivint del seu modo tradicional.[11] Estos grups ètnics del país manté l'agricultura i la ganaderia en la zona, sent la seua principal font de sosteniment ambiental.
Problemes
[editar | editar còdic]En l'any 1980 contava en una extensió de 18,836 km², pero va ser diezmado pels Taladores i llauradors illegals, per lo que en l'any 1996 havent perdut més de la mitat de les seues zones selváticas, la reserva va passar a la categoria d'en perill, que li va ser retirada en l'any 2007.
No obstant, els seus valors ambientals i culturals són amenaçats per, una pobra gestió ambiental, la colonisació per a roturar nous terrenys agrícoles, la ganaderia illegal i descontrolada[12] i les tales illegals.[13][14][15][16]
Estes causes, varen fer que el Govern d'Hondures demanara la seua inclusió per segona volta a la llista de Patrimoni de la Humanitat en perill en l'any 2011.
Existix, aixina mateix, un proyecte de central hidroelèctrica.
Conservació
[editar | editar còdic]

La Cooperació Financera Alemana (KfW Entwicklungsbank) recolza a l'Institut Nacional de Conservació i Desenroll Forestal, Àrees Protegides i Vida Selvada (ICF) en els seus esforços pel rescat de la Reserva de la Biosfera de Riu Banana a través del «Proyecte d'Ordenament Territorial i Protecció del Mig ambient en Riu Banana» (PROTEP).
El turisme a nivell internacional de dita reserva és baix ya que el seu país no es preocupa per això, molts natius estan evitant que moltes empreses agrícoles acaben en la reserva. Molts d'ells s'oferixen per certs diners, a recorreguts pel riu en canoas fetes de fusta. D'estos natius destaquen els Misquitos, lo que li dona el nom de «mosquitia hondurenya».
Des de l'any 2011 la Reserva de la Biosfera de Riu Banana ha sofrit tales exageradamente desapiadades per part de ganaders del Departament de Olancho.[17]
Vore també
[editar | editar còdic]- Ecologia d'Hondures
- Ric Banana
- Parc nacional La Tigra
- Jardí botànic Lancetilla
- Anex:Parcs nacionals d'Hondures
- Flora i fauna d'Hondures
- Hondures
- Geografia d'Hondures
- Clima d'Hondures
- Grups ètnics d'Hondures
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «areas protegides». areasprotegida.blogspot.com.
- ↑ Carlos Moya Poses. «Rius i estanys de la Mosquitia». Diari La Prensa.
- ↑ redhonduras. «Reserva de la Biosfera de Riu Banana». Geografia d'Hondures. Archivat des d'el original, el 6 d'octubre de 2014. Consultat el 6 d'octubre de 2014.
- ↑ UNESCO World Heritage Centre. «Centre del Patrimoni Mundial -». unesco.org.
- ↑ «RedHonduras.com» (en és-us). RedHonduras.com - El referent d'Internet. Consultat el 2021-05-02.
- ↑ «Reserva de la biosfera del Ric Banana - EcuRed». www.ecured.cu. Consultat el 2021-05-06.
- ↑ «[:itRiserva della biosfera del Ric Banana: popolazione i specie a rischio ...[:]]» (en és). Un Mondo Ecosostenibile. Consultat el 2021-04-01.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 1 de febrer de 2021. Consultat el 25 de giner de 2021.
- ↑ «Incomparable fauna s'amaga en la Biosfera de Riu Banana – Hondudiario» (en és). Archivat des d'el original, el 1 de febrer de 2021. Consultat el 2021-04-01.
- ↑ [].
- ↑ «Wcmc - WCMC». WCMC's official website - Wcmc. Archivat des d'el original, el 29 de giner de 2008. Consultat el 30 de setembre de 2007.
- ↑ Mongabay - La ganaderia illegal ataca la biosfera del Ric Banana en Hondures
- ↑ Xiomara Orellana. «La foto del caos en la Biosfera del Ric Banana». Diari La Prensa. Archivat des d'el original, el 30 de juliol de 2015. Consultat el 6 d'octubre de 2014.
- ↑ Redacció. «Depredadors no reben castic per falta de juges i fiscals». Diari La Prensa. Archivat des d'el original, el 26 de juny de 2015. Consultat el 6 d'octubre de 2014.
- ↑ Germán Briceno. «Persones de terra adins es muden a la Biosfera». Diari La Prensa. Archivat des d'el original, el 26 de juny de 2015. Consultat el 6 d'octubre de 2014.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 6 d'octubre de 2014. Consultat el 6 d'octubre de 2014.
- ↑ «Ambientalista hondureny denuncia “desapiadada” tala del bosc en Biósfera Ric Banana, i reserves Patuca i Tawahka | Biodiversitat en Amèrica Llatina» (en és-es). www.biodiversidadla.org. Consultat el 2021-02-27.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Reserva de la Biosfera en el Programa MaB de la UNESCO, (en anglés).
- Reserva de la Biosfera en el Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO, (en anglés).
- Proyecte PROTEP finançat per la Cooperació Financera Alemana (KfW Entwicklungsbank) (en anglés).
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Reserva de la biosfera de Río Plátano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.