Anar al contingut

Clima d'Hondures

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
En la costa Nort d'Hondures predomina la vegetació Selvática, per això el seu clima és humit en fortes temporades de pluja.

El clima d'Hondures es deu a la seua posició geogràfica tropical, per lo que en els 365 dies de l'any, la cantitat de sol rebuda és pràcticament la mateixa en trobar-se ubicada més prop de l'equador, encara tenint un clima tropical, este clima varia en els diversos punts del país i és influenciat per la seua rodalia al Carib i el Pacífic, per la seua altitut i per la seua flora.

En Hondures, en rares excepcions, hi ha dos estacions clarament seques, que són l'hivern i la primavera, que coincidixen en la mitat de novembre fins a alcançar els primers cinc mesos de l'any següent. Açò significa que l'hivern tropical és sec i a voltes molt fret. I lo mateixa ocorre, fins a cert punt, en la primavera, que sol ser floreada pero de temperatura càlida. Lo comú és que de novembre fins a finals d'abril casi mai ploga. Per això els torrencials comencen, per regla general, en l'estiu dels “juliol”, fins a alcançar la bella época de l'autumne, en el més d'octubre, en que se sembren les milpas i frijolares de primera i de postrera.[1]

Estacions de l'any

[editar | editar còdic]

En Hondures, degut a que es troba prop del equador, conta en dos estacions o periodos principals, l'estació plujosa i l'estació seca. Per la seua posició geogràfica, el país no percep les quatre estacions en forma tan marcada com en els països del hemisferi nort.

Temporada plujosa

[editar | editar còdic]

La temporada o estació plujosa inicia en maig i conclou en novembre, és el periodo a on s'experimenten les temperatures més altes i en els mesos a on es registren la major cantitat de pluges. Ademés Hondures s'ubica en la posició 33 dels països que més plou a nivell mundial.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit; les referencies sense nom deuen de tindre contingut

Sol iniciar a finals d'abril o principis de maig en pluges prolongades o en alguns casos breus i en l'arribada de zompopos de maig i palomillas a les ciutats. Este periodo plujós és vital per a l'economia del país, per a l'agricultura i para la captura d'aigua potable per al seu us i conversió en energia elèctrica per a les plantes hidroelèctriques. Este periodo se sol cridar el periodo d'hivern o la temporada plujosa.

La canícula o veranillo és la temporada en la que s'experimenten les temperatures més calentes de l'any, és un periodo de poques pluges que es dona en la temporada plujosa, d'ahí el seu nom veranillo, que sol durar entre quatre i sèt semanes. Regularment es dona entre el 15 de juliol i el 15 d'agost de cada any.[2]

La temporada plujosa sol cridar-se hivern, encara que este terme sol dur a confusió ya que l'hivern es caracterisa per contar en els dies més frets i en la temporada és a on es registren les temperatures elevades.

Temporada seca

[editar | editar còdic]

Esta temporada comença a finals de giner, quan han cessat les pluges i la temporada d'huracans, també és cridada com la "temporada freda". Durant este periodo se celebren les dos vacacions principals en el país. En l'inici de la temporada seca les masses d'aire polar procedents del nort en l'àrtic apleguen al territori hondureny i és quan es comencen a experimentar els fronts frets que solen aplegar durant tota la temporada fins als mesos de març o abril, per a després passar en maig a la temporada plujosa o càlida.

Vacacions en Hondures

[editar | editar còdic]

En les escoles i coleges solen terminar el periodo de classes a inicis de novembre al mateix temps que termina la temporada plujosa, per lo que la major part de la temporada seca no s'impartixen classes en els coleges i els estudiants poden gojar la temporada freda i seca entre els mesos de novembre a inicis de febrer. En les universitats sol donar-se també una recessió entre els mesos de decembre a febrer.


Les classes en les escoles i universitats solen iniciar en febrer i a finals de març o a principis d'abril. Quan el clima torna a posar-se càlit i deixen d'aplegar els fronts frets al país se celebra una semana de vacacions immediatament despuix de la primera Lluna plena despuix del equinoccio de primavera (les dates poden variar entre el 22 de març i el 25 d'abril), esta semana de vacacions és cridada erròneament vacacions d'estiu, ya que l'estiu és el periodo en les temperatures més càlides i en esta semana de vacacions solen presentar-se encara alguns fronts frets en el país. Esta semana sol coincidir en el feriado cridat les vacacions de primavera o vacacions de Semana Santa celebrades en Norteamérica, China, Europa, Japó i atres països més que celebren el fi de l'hivern i el començ de la primavera.

És d'esta manera que les dos principals vacacions en Hondures se celebren en la temporada seca o freda, la primera entre novembre i giner i la segona d'una semana a finals de març o a principis del més d'abril.

Fenomens del Chiquet i La Chiqueta

[editar | editar còdic]
Vore també: [[:Anex:Events del Chiquet i La Chiqueta en el XXI|Anex:Events del Chiquet i La Chiqueta en el XXI]] i [[:Anexe:Events del Chiquet i La Chiqueta en el XX|Anexe:Events del Chiquet i La Chiqueta en el XX]]

En Hondures com en gran part América Central i Sudamérica, es presenta el fenomen climàtic conegut com El Chiquet-Oscilació del Sur, un cicle natural global del clima, este cicle global té dos extrems: una fase càlida coneguda com El Chiquet i una fase freda, precisament coneguda com La Chiqueta. El pas d'un extrem a l'un atre es veu influït per una estreta relació entre la temperatura de la superfície de la mar i els vents.

El Chiquet

[editar | editar còdic]

El Chiquet és un fenomen meteorològic, erráticamente cíclico (Strahler parla de cicles entre tres i huit anys), és també cridat fase càlida o El chiquet. Este es presenta quan l'intensitat dels alisios disminuïx i les temperatures superficials de la mar aumenten, és quan comença la fase càlida o El Chiquet.

El fenomen d'El Chiquet consistix en un canvi en els patrons de moviment de les corrents marines en la zona intertropical, provocant, en conseqüència, una superposició d'aigües càlides procedents de la zona de l'hemisferi nort immediatament al nort de l'equador sobre les aigües de emersión molt fredes. Esta situació provoca estralls a escala zonal (en la zona intertropical) per les intenses pluges, afectant principalment a Amèrica del Sur, tant en les costes atlàntiques com en les del Pacífic, especialment, en estes últimes. Açò es deu a una irrupció ocasional d'aigües superficials càlides en el Pacífic junt a les costes de Perú i Equador deguda a inestabilitat de pressió atmosfèrica entre el Pacífic oriental i occidental propenc a l'equador, supost causant d'anomalies climàtiques.

El nom científic del fenomen és Oscilació del Sur El Chiquet (El Chiquet-Southern Oscillation, ENSO, per les seues sigles en anglés). És un fenomen explicat pel moviment de rotació terrestre i, en conseqüència, pel desplaçament de les marees de l'hemisferi nort a l'hemisferi sur, sempre dins de la zona intertropical. Durant este periodo es presenten menys pluges i sol beneficiar a banda del sector agrícola, al sector de construcció i el de turisme.

La Chiqueta

[editar | editar còdic]

La Chiqueta o la fase freda del fenomen, comença quan es presenta un règim de vents alisios forts des de l'est i les temperatures equatorials es gelen.

Qualsevol d'abdós condicions s'expandixen i persistixen sobre les regions tropicals per varis mesos i causen canvis notables en les temperatures globals i especialment en els règims de pluges a nivell global. Dits canvis se succeïxen alternativament en periodos que varien promedialmente dels cinc als sèt anys i es tenen registres de la seua existència des d'époques prehispánicas. Este periodo sol beneficiar al sector ganader i a gran part del sector agrícola, ajudant aixina també a la recolecció d'aigua de pluja per a la seua conversió en aigua potable.


Referències

[editar | editar còdic]