Centre històric de São Luís

El Centre històric de São Luís, es troba en la ciutat de São Luís, capital de l'estat brasileño de Maranhão, i va ser declarat per l'Unesco com Patrimoni de la Humanitat en 1997, per la conservació del seu centre històric de el XVII en gran número d'edificis, clar eixemple de l'arquitectura colonial portuguesa adaptada al clima local

Història

La ciutat va ser fundada pel francés Daniel de la Touche, el dia 8 de setembre de 1612, en el nom de São Luís en honor del rei de França Luís XIII. Despuix de tres anys va retornar al domini portugués, la ciutat entre els anys 1641 i 1644 va estar baix el mando neerlandés. Té una arquitectura colonial de prop de 3.500 edificis, distribuïts per més de 280 hectàrees de centre històric, sent gran part de les cases en balcons, molts revestides en preciosos rajoletas portuguesos.

La principal característica arquitectònica del centre històric és una preocupació en el clima, calorós i humit. Entre les solucions està l'utilisació de la rajoleta en l'impermeabilisació de les fronteres de tapial. Les plantes estan realisades en forma de "L" o "O", en grans sostres i persianes.

Els edificis arquitectònics són cases d'una sola planta. Tenen un màxim de quatre pisos, sent la planta baixa destinada per a us comercial i les atres plantes dedicades a residències. Els solars de suntuosas mansions, tenen molts detalls refinats, i les cases d'una sola planta. Per últim, en subjecció a vàries classificacions (per eixemple, casa completa: porta en dos finestres a cada costat, casa mija: porta lateral i dos finestres).

Entre els edificis històrics podem destacar el Palau dels Lleons (São Luís) (sèu del govern estatal), el Palau de la Ravardière (sèu de la prefectura), la Catedral i el Palau Episcopal, el Convent del Carmen i el de la Mercé, la Casa Graner, les iglésies del Rosario i del Desterro, la Casa de les Mines, de les Fonts i de les Pedres, el Teatre Arthur Azevedo, entre molts uns atres.