Anar al contingut

Catedral de León (Nicaragua)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Catedral de León (Nicaragua)



Erro al crear miniatura:
La catedral de l'Asunción, en la ciutat de León.
Erro al crear miniatura:
La catedral de l'Asunción baix la vespradeta.

La Insigne i Real Basílica Catedral de l'Asunción de la Bienaventurada Verge María, és una catedral de l'Iglésia catòlica de construcció barroca colonial ubicada en la ciutat de León, Nicaragua. En León Vell va tindre els noms de "La nostra Senyora de la Pietat" i "La nostra Senyora de la Gràcia".

Construcció

[editar | editar còdic]

La seua construcció va durar entre 1747 i 1860; va ser consagrada pel Bisbe Bernardo Piñol i Aycinena en 1860 i elevada a Basílica menor pel Papa Pío IX el 20 de novembre del mateix any,[1] des de llavors la ciutat de León té el privilegi de tindre la segona catedral més gran de Centroamérica darrere de la més gran que és la Catedral de la arquidiócesis de Santiago de Guatemala i una de les més belles d'Amèrica.[2]

Arquitectura

[editar | editar còdic]

El disseny arquitectònic va ser realisat per l'arquitecte guatemaltec Diego José de Porres i Esquivel fill de l'arquitecte major de Santiago de Guatemala Diego de Porres i Net Jose de Porres els mestres majors d'arquitectura de la Capitania General de Guatemala.[2][3]

La catedral es distinguix per tindre una planta rectangular, d'un tipo generalisat en aquells sigles i semblant als de les catedrals de Llima i el Cuzco, Perú. Les seues dos torres de 40 metros d'altura i la frontera són d'estil neoclàssic.[4]

Té cinc naus, nou trams abovedados, dos torres en la seua frontera i una parròquia. El sagrario està ubicat casi paralel a l'altar major, que el seu eixint trenca la simetria rectangular.[4]

El seu interior és espacioso i en molt allumenament natural posseïx columnes cruciformes molt grosses i en alguns casos s'eleven 30 metros, la seua nau central es estaca per sobre les naus laterals i està arrematada en la travessia per una gran cúpula altament decorada de 35 metros d'altura.

En el terrat guarda el major espectàcul barroc que es combina en l'estil neoclàssic.

Les finestres són abovedadas i els dos campanars tenen una cúpula chinesca.

Per la robustea dels seus murs ha soportat terremots , erupció volcàniques del volcà Cerro Negre i guerres.[2]

En 1824 varen ser colocats varis canons en el seu terrat durant el lloc de la ciutat per forces conservadores i en l'insurrecció de juny i juliol de 1979, contra el dictador Anastasio Somoza Debayle, els guerrillers del Front Sandinista de Lliberació Nacional (FSLN) també la varen utilisar en fins bèlics.[5]

Erro al crear miniatura:
Altar en la catedral de Leon
Erro al crear miniatura:
Catedral de León (Nicaragua), titanes en el frontón de la catedral

Valor històric

[editar | editar còdic]

Té valor històric per ser, des de 1531, la sèu episcopal de la primera diòcesis de l'Iglésia Catòlica en Nicaragua, per lo que és una de les diòcesis més antigues d'Amèrica. És la sèu de la Diòcesis de León.

Baixe les seues arcades, en les seues criptes dissenyades per a soportar els sismes, reposen els restants mortals de 27 persones, entre elles 10 bisbes, 5 sacerdots, un prócer de l'independència, tres poetes, un músic, sis notables i una esclava.[6]


Alguns personages ilustres de la nació nicaragüenca, enterrats en ella són: el prócer Miguel Larreynaga; els poetes Rubén Darío, Salomón de la Selva i Alfonso Cortés; el músic José de la Creu Mena; el sapient doctor Luis H. Debayle; el professor Edgardo Buitrago; el primer bisbe de León i últim de Nicaragua monsenyor Simeón Pereira i Castelló, el sacerdot Marcelino Areas i el bisbe Cesár Bosco Vives Robelo.[7][6]

La tomba de Darío, pare del modernisme i considerat Príncip de les lletres castellanes, està al peu de l'estàtua de Sant Pablo.[8]

A principis de el XX monsenyor Simeón Pereira i Castelló (el mateix que va presidir els funerals de Darío el 13 de febrer de 1916) li va encarregar al escultor granadí Jorge Navas Cordonero fer l'estàtua de la Verge María damunt del frontis de la frontera, els atlantes que estan entre el frontis i els campanars. Navas també esculpió les estàtues dels Dotze Apòstols, junt a les columnes de la nau central, de la mateixa manera que el lleó de la tomba de dit poeta, molt semblat al León de Lucerna, Suïssa (fet per l'escultor danés Bertel Thorvaldsen, 1770-1844), el Crist de la tomba de monsenyor Pereira i vàries decoració dins del temple i el seu Capella del Sagrario.[2][8]

Durant una visita pastoral per l'orient del país, monsenyor Pereira i Castelló va contemplar el mural de la "VI Estació" o "Pas de la Verónica" en la parròquia de Nostra Senyora de l'Asunción de Masaya, obra del pintor i escultor en fusta José Antonio Sarria Mejía[9] (1880-1950) a qui va invitar a treballar en la Catedral. Sarria, entre 1904 i 1908, va pintar els murals de les 14 estacions de la monumental Via Sacra, perpetuant aixina el seu nom.[10] cal destacar que va contar en la colaboració d'un chicotet grup de pintors lleonesos, com Saturnino Zapata, José López i José Vargas els qui varen firmar per lo manco tres de les estacions.[11]

Personages ilustres sepultats en Catedral[12]

[editar | editar còdic]

Bisbes: Diego Alvaréz de Osorio, Francisco de Mendavia i Antonio de Valdivieso, els tres primers bisbes de Nicaragua, els restants dels quals varen ser traslladats de León Vell el 26 de febrer de 2008. Juan Benito Garret i Arlovi, Dumenge Antonio Zattarain, José Antonio Flores de Ribero, Juan Carlos Vílchez i Cabrera, Nicolás García i Jerez, Simeón Pereira i Castelló, Agustín Nicolás Tigerino i Loáisiga i Cesár Bosco Vives Robelo.[8]

Sacerdots: José Desiderio de la Quadra, Remigio Caixco, Rafael Jerez (germà del prócer Màxim Jerez i del pintor Toribio Jerez), Félix Pereira i Castelló i Marcelino Areas.

El prócer de l'independència Miguel Larreynaga (1700-1847), més be, la seua descendència, les cendres de la qual varen ser dutes de Guatemala en la década dels setanta.


Els poetes: Rubén Darío (1867-1916), Salomón de la Selva (1893-1959) i Alfonso Cortés (1893-1969).

El músic José de la Creu Mena, les cendres de la qual varen ser traslladades del Cementeri de Guadalupe el 3 de maig de 1998.

Notables: Alfonso Ayón, Pedro Argüello, alcalde de León. Leocadia del Prat Argüello; el sapient doctor Luis H. Debayle i la seua esposa Casimira Sacasa; el professor Edgardo Buitrago.

Una esclava Santa, segons recolecció de fets d'Ernesto Moradura.

Patrimoni de la humanitat

[editar | editar còdic]

Pel seu gran valor artístic, cultural i històric, el 28 de juny de 2011, va ser elevada per Organisació de Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) a la categoria de Patrimoni de la Humanitat,[13] sent el segon en l'història d'este país[14]

En el seu comunicat l'Unesco va descriure el monument arquitectònic nicaragüense aixina:

"La catedral de León en Nicaragua va ser construïda entre 1747 i principis de el XIX en dissenys de l'arquitecte guatemaltec Diego José de Porres Esquivel. Expressa la transició de l'arquitectura barroca a la neoclàssica i el seu estil pot considerar-se eclèctic. La catedral es caracterisa per la sobrietat de la seua decoració interior i l'abundància de llum natural. La volta del santuari presenta una ornamentació molt rica. La catedral té en la seua interior obres d'art importants, inclós un altar flamenc i pintures de les 14 estacions del Via Crucis obra de l'artiste nicaragüenc Antonio Sarria a finals de el XIX i principis de el XX."

Un reconeiximent a la fe

[editar | editar còdic]

El llavors bisbe de la diòcesis de León, monsenyor Bosco Vives Robelo, va dir:

"és un reconeiximent que se li fa a la fe de tot un poble, és el poble qui va fer possible esta construcció que ara és declarada patrimoni de la humanitat.
"és un moment d'alegria i d'acció de gràcies a Deu, i faig un cridat a la feligresía de la diòcesis de León per a que cuiden a la seua catedral."

Un compromís preservar-la

[editar | editar còdic]

El rector de l'Universitat Nacional Autònoma de Nicaragua (UNAN-León), doctor Roger Gurdián, actual alcalde de la ciutat, va afirmar:

"açò significa major responsabilitat i reptes per a conservar-la, per a preservar-la i sobretot fer-la resplandecer en un entorn que és caixco històric de la ciutat de León."
"per a l'universitat i els lleonesos, significa un compromís que tenim que assumir tots els lleonesos i nicaragüencs."

Restauració i Rebosamiento

[editar | editar còdic]

A principis de l'any 2016 va començar la colossal restauració del temple, açò incloïa pintar-la de color blanc original en l'exterior i crema en l'interior, restaurar els escuts i gravats en l'interior i l'exterior de la catedral; pintar les 5 naus tipo travessia, reconstruir la capella del jardí del príncip, aixina com netejar les aceres exteriors, colocar farols entorn. Anys abans i actuals l'Alcaldia de León havia bloquejat els carrers al voltant de la catedral per a fer-les carrers peatonals, aixina com numerosos carrers que tenen valor històric en la ciutat de casi 500 anys d'antiguetat.

Esclavó en el recorregut de l'història

[editar | editar còdic]

Per al doctor Juan Bautista Arríen, secretari permanent de la Comissió Nacional d'Unesco en Nicaragua:

"el títul que otorga l'Unesco servix per a donar a conéixer l'història i la cultura d'un país a través dels seus monuments i obres, que són considerats per a la humanitat esclavons per a anar construint una idea del recorregut de la seua història."

Referències

[editar | editar còdic]
  1. León, l'ombra de Pedrarias. Nicolás Buitrago Matus. 1998. Tom 1, pàgines 317-314
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Enciclopèdia de Nicaragua. 2002. Tom 2, pàgina 363
  3. León, l'ombra de Pedrarias. Nicolás Buitrago Matus. 1998. Tom 1, pàgines 320
  4. 4,0 4,1 Història de Nicaragua. Germán Romero Vargas. 1991. Tom 1, pàgina 91
  5. León, l'ombra de Pedrarias. Nicolás Buitrago Matus. 1998. Tom 1, pàgines 325
  6. 6,0 6,1 León, l'ombra de Pedrarias. Nicolás Buitrago Matus. 1998. Tom 1, pàgines 331-332
  7. «Mor Bosco Vives, Bisbe emèrit de la diòcesis de León».
  8. 8,0 8,1 8,2 León, l'ombra de Pedrarias. Nicolás Buitrago Matus. 1998. Tom 1, pàgines 328
  9. Antonio Sarria. Artícul en EcuRed. https://www.ecured.cu/antonio_sarr%C3%ADas
  10. Steiner, Rolando. Pintura i Escultura en Nicaragua 1860-1968. pàgina 160.
  11. Valle-Castell, Juliol. Obres que varen coadjuvar al reconeiximent mundial de la Catedral de León. El Nou Diari. Managua, Nicaragua. Edició del 25 de juliol de 2011, secció Especials. https://www.elnuevodiario.com.ni/especiales/108732-obres-que-varen coadjuvar-reconeiximent-mundial-cated/ [1] archivat en Wayback Machine.
  12. «Personages ilustres sepultats en la Catedral de León, Nicaragua» (en és). VISIT LEÓN. Consultat el 2022-01-12.
  13. La catedral de León. Centre del Patrimoni Mundial. Accés 09 de març de 2020. https://whc.unesco.org/és/list/1236
  14. Quatre nous llocs inscrits en la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO, sitie web oficial de la UNESCO (28-6-2011)

Vore també

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]