Monument del León (Lucerna)

El Monument del León (en alemà: Löwendenkmal), també conegut com el León de Lucerna, és una escultura dissenyada per l'escultor danés Bertel Thorvaldsen i llaurada per Lukas Ahorn entre 1819 i 1821 sobre una paret de roca de la ciutat de Lucerna, en Suïssa. Commemora l'assessinat de 760 mercenaris de la Guàrdia Suïssa durant la Revolució francesa en 1792 quan es defenien de l'assalt dels revolucionaris al Palau de les Tullerías en París, França.

Monument del León (Lucerna)

És un dels monuments més visitats de Suïssa en 1,4 millons de visitants anuals.En 2006 va ser protegit com a monument nacional suís.L'escritor nortamericà Mark Twain (1835-1910) va elogiar l'escultura del lleó com "el tros de pedra més trista, commovedor i contundent del món".

Context històric

Massacre dels guàrdies suïssos. Jacques Bertaux, 1793.

Des de el XVII un regiment de mercenaris de la Guàrdia Suïssa servien com a defensors de la Casa Real francesa. La Revolució francesa va esclatar en 1789 i el 6 d'octubre de 1789 el rei Luis XVI, la seua esposa María Antonieta i els seus fills varen ser obligats a ser traslladats del Palau de Versalles al Palau de les Tullerías en París. En juny de 1791 Luis XVI va tractar de fugir a l'estranger i va ser condenat a arrest domiciliari. En l'insurrecció del 10 d'agost de 1792, els revolucionaris varen prendre el palau. La lluita va començar quan cinc membres de la Guàrdia Suïssa varen ser assessinats davant el seu capità, pero la Guàrdia Suïssa va conseguir contindre l'assalt. Mentrestant el rei es va refugiar en l'Assamblea Llegislativa, a on va ser obligat a demanar a la Guàrdia Suïssa que es retirara i tornara als seus quarters. El capità Dürler, que hi havia vist com assessinaven els seus cinc guàrdies, li va demanar al rei una orde per escrit que ha aplegat fins als nostres dies. Quan el rei li la va facilitar, va acatar l'orde, i en eixir del palau, indefensos, varen ser massacrats sense pietat pels revolucionaris i els seus caps varen ser posats en piques en els carrers de la ciutat.

Dels 1.110 membres de la Guàrdia Suïssa que defenien al rei, només varen sobreviure uns 350, encara que segons alguns estudis de finals de el XX sembla que el número va poder haver segut inferior. Doscents més varen morir en la presó de les ferides o varen ser assessinats durant les posteriors Massacres de setembre. Aparte dels cent suïssos que varen escapar de les Tullerías, els únics supervivents del regiment va ser un destacament de 300 soldats que havien segut enviats pel rei a Normandia per a escoltar combois de gra uns dies abans del 10 d'agost. La majoria dels oficials suïssos varen ser assessinats en la massacre, encara que el mercenari suís Karl Josef von Bachmann va ser ajusticiado i guillotinat en setembre, mentres que dos oficials suïssos supervivents varen ser commemorats més vesprada per Napoleón.

Entre els guàrdies suïssos en França que varen sobreviure a l'insurrecció i els soldats d'onze regiments dispersos, entorn a 350 es varen unir més vesprada a l'Eixèrcit revolucionari francés de la República francesa, mentres que uns atres es varen unir a les forces contrarrevolucionarias en la Guerra de la Vendée. En 1817, la Dieta Federal Suïssa va entregar la medalla commemorativa Treue und Ehre (Llealtat i honor) i als 389 supervivents del regiment.

Escultura

Vista de l'àrea de l'escultura.

L'iniciativa de crear el monument va ser presa per Karl von Pfyffer Altishofen, un oficial de la Guàrdia que havia estat de vacacions en Lucerna, en el moment de la lluita. Va començar a reunir diners en 1818, sobretot entre les cases reals europees, per a la creació d'un monument en honor de la Guàrdia Suïssa, ya que esta massacre va causar una gran consternació en Suïssa. Encara que l'obra va ser dissenyada pel danés Bertel Thorvaldsen, va ser eixecutada per Lukas Ahorn (1789-1856) un albañil de Constanza, ciutat alemana fronteriça en Suïssa, en una pedra arenisca de la mateixa ciutat de Lucerna, que durant anys va ser explotada com a pedrera per a construir la ciutat.El monument del León va ser inaugurat el 10 d'agost de 1821, despuix de dos anys de treball. Originalment, l'emplaçament era de propietat privada. En 1882 la ciutat de Lucerna la va comprar. El lloc és accessible sense una quota d'entrada. El monument pronte es va convertir en una de les principals atraccions turístiques de Lucerna.

Descripció

No es tracta d'una obra de tamany natural, ya que està realisada al doble del tamany d'un lleó real. Medix 6 metros d'altura i 10 metros de llarc. L'obra representa a un lleó caigut, ferit de mort i el dolor manifestat en el rostre, sobre un escut en la flor de lis de la monarquia francesa i junt a ell hi ha un escut en l'emblema de Suïssa.

En la part superior del monument consta l'inscripció llatina Helvetiorum Fidei ac Virtuti que significa "a la llealtat i la valentia dels suïssos". Ademés, estan gravats els noms dels morts i dels oficials de la Guàrdia Suïssa, aixina com el número de morts entre els soldats suïssos (DCCLX = 760) i el número de soldats supervivents (CCCL = 350).