Anar al contingut

Basílica menor

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Basílica menor
Ornaments heràldics d'una basílica menor.

Basílica menor (del llatí Basilica minor, Basilicae minores en plural) és un títul papal donat a algunes iglésies catòliques.

Història

Despuix de l'adopció del cristianisme com a religió oficial del Imperi romà, es va fer necessari un model d'edifici capaç d'acollir a grups importants de fidels per al cult. D'esta manera, les primeres iglésies de Roma varen ser alçades a semblança de les basíliques seculars, llocs a on s'administrava justícia davant del poble. El seu creiximent en tamany i importància va marcar la transferència gradual del poder civil a mans de l'episcopado durant el V. Basíliques són, en primer lloc, les iglésies de Roma. Entre elles es diferencien les majors i les menors. En la primera categoria es troben solament les quatre basíliques patriarcals o papals, mentres que en la segona categorisació es troben el restant d'iglésies importants de Roma, i més de 1500 basíliques menors en tot lo món que han segut assimilades a elles per breu o rescripte pontifici. Totes les catedrals solen ser considerades basíliques menors. La llista completa es pot trobar en l'anex basíliques catòliques.

Privilegis

Temple Expiatori de la Sagrada Família, eixemple de basílica menor.
Basílica de La nostra Senyora de la Candelaria (Tenerife). Este temple va ser elevat a la categoria de basílica menor en l'any 2011 pel papa Benedicto XVI.

Els privilegis lligats a la situació de la basílica, que es conferix per un Breu Apostólico, inclouen una determinada precedència respecte d'atres iglésies, el dret a utilisar el conopeo (un dosel semblat a un paraigües, també cridat umbráculo, ombrellino, papilio, siniquio, etc.) i una campana anomenada tintinábulo, que són utilisades juntes en processó al cap del clero en actes oficials, i l'us de capa magna per al rector o els membres del capítul si ho tinguera.[1] Hui en dia, no obstant, la normativa vigent sobre les basíliques no es pronuncia en cap moment sobre el dret a utilisar el conopeo i el tintinábulo, ya que actualment no existixen litúrgicamente.[2]

Estes basíliques són populars santuaris, a sovint, són receptores d'importants pelegrinages, sobretot aquelles que es varen construir damunt d'un confessio o lloc de sepultura d'un màrtir. Per a que un temple puga alcançar el títul basilical, deu complir tres requisits:

  • Deu ser un temple de regio esplendor, alçat en un perfil destacat.
  • Dit temple deu ser foc espiritual d'una comunitat que és santuari per a la multitut de devots que acodixen a ell.
  • Que dit temple, baix les seues voltes, posseïxca un tesor espiritual i sagrat, donant cult ininterromput al Senyor, a la Verge i al Sant venerat en ell. També s'associen al temple certs deures, entre ells:
  • Que l'ofici celebrat en ella siga un eixemple per als demés temples de la Diòcesis a la que pertany,
  • Promoure la formació bíblica i religiosa dels fidels, com l'estudi i divulgació dels documents en els que es propon el magisteri del sum pontífex.
  • Obligació de celebrar les festes de la Càtedra de l'Apòstol Sant Pedro (22 de febrer), de Sant Pedro i Sant Pablo (29 de juny), i l'aniversari de l'exaltació del sum pontífex.

Referències