Sian Ka'an
La Reserva de la Biósfera de Sian Ka'an (del maya Sian Ka'an) és un espai natural protegit que es localisa en la costa caribenya de l'estat de Quintana Roo, Mèxic. Va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en l'any 1987 i lloc Ramsar (número 1329) en 2003.[1]
El terme Sian Kaʼan, de la llengua maya yuateca, "significa 'porta del cel' o 'lloc a on comença el cel'."[2]
En la participació de científics, tècnics, estudiants, peixcadors, llauradors, promotors rurals, i administradors, junt en socis regionals i internacionals, s'han realisat exitosamente més de 200 proyectes de conservació basant totes les accions de conservació en informació científica i tècnica per al planeamineto i implementació de polítiques ambientals i la proposta de solucions viables per a l'aprofitament sustentable dels recursos naturals i enfocant els seus esforços establits dins de huit àrees naturals protegides que inclouen els secs de Banc Chinchorro i Xcalak al sur de Quintana Roo, la Reserva de la Biosfera de Sian Kaʼan, Cancún, l'illa de Cozumel que es troba front a Xcaret i Illa Contoy al nort, cobrint 780000 ha. Estes àrees es troben en parts dels sèt Mar Carib municipis costers de l'estat, en la major part en l'est de Felipe Carrillo Port, a on es troba la gran majoria de la Reserva de la Biosfera de Sian Kaʼan.
Descripció
La Reserva de la Biósfera de Sian Ka'an es localisa a 140 km de Cancún i a 10 km de Tulum. Ocupa una superfície de 528,147 hectàrees, que pertanyen als municipis quintanarroenses de Felipe Carrillo Port i Tulum. Els ejidos que colindar en la biosfera són el de Pi Suárez, Chunyaxché, Felipe Carrillo Port, X-Hazil Sur i Andrés Quintana Roo.[3]
La Reserva de la Biosfera de Sian Ka'an (el nom de la qual en maya significa Porta del Cel) forma part de la província geològica de la península de Yucatán, la principal característica de la qual és la planitud del seu relleu i que la seua superfície està constituïda principalment per pedra calcàrea, mateixa que impedix la formació de corrents superficials d'aigua i favorix l'aflorament d'uns pous coneguts com cenotes en Mèxic. Front a la costa de Sian Ka'an, en la mar Carib , s'ubica un complex de secs coralinos que constituïxen el segon més ampli en el seu tipo, despuix de la Gran Barrera de Secs, a l'orient de la costa d'Austràlia.
En la costa d'esta Reserva de la Biosfera es localisen àmplies plages d'arena blanca, chicotetes baïes i manglars, entre atres sistemes ecològics. Cada u d'estos espais alberga distints tipos de fauna. El clima és càlit subhúmedo, i l'época de pluges es presenta durant l'estiu. Per la seua ubicació front a les costes del Carib, Sian Ka'an està exposta als huracans que tenen lloc en la mar Carib entre els mesos de juny i novembre. Pel deficient drenage natural de la zona, en l'época de pluges bona part de la seua superfície permaneix anegada en l'estiu. Es poden trobar 4 tipos de manglars que són el mangle roig, mangle negre, mangle blanc i mangle gris.
Atractius
Un ecosistema molt peculiar en els chapulls de Sian Ka'an és el dels cridats petenes, unes masses d'arbres que poden medir fins a trenta metros d'altura i que s'alcen entre les herbes dels pantans. Estes formacions vegetals són casi úniques en el món, puix fòra de la península de Yucatán, no existixen més que en l'estat nortamericà de Florida, a on se'ls coneix com hammocks, i en Cuba, a on se'ls crida cayos de mont. En la seua majoria tenen forma oval o circular i el seu tamany varia des d'unes decenes de metros fins a casi dos quilómetros de diàmetro. Es generen per la presència de manantiales d'aigua dolça, que broten en mig dels pantans d'aigua salobre i permeten el creiximent negres de grans arbres.[4]
Hi ha 23 jaciments arqueològics en la reserva, incloent a Muyil i Tampak, entre uns atres.cita requerida
Operació
En 1993 és editat el programa de maneig de la reserva que inclou diversos components a eixecutar, aixina com les seues normes d'us i zonificació. Entre els principals components es poden citar el de conservació que inclou inspecció i vigilància, prevenció i combat d'incendis forestals, aixina com restauració ecològica. El de desenroll social sostenible que inclou el maneig de recursos naturals; el d'us públic dividit en participació local, patrimoni arqueològic i cultural, recreació i educació ambiental i promoció. Aixina com la promoció de l'investigació científica i l'administració.
La Reserva és administrada pel govern federal de Mèxic per conducte de la Comissió Nacional d'Àrees Naturals Protegides que colabora molt estretament en organisacions no governamentals, organisacions de productors, institucions d'investigació i l'iniciativa privada.
Regles i recomanacions per a la seua visita
- Seguir les indicacions del personal de l'ANP i de guies especialisats.
- Usar telescopis o binoculares per a evitar acostar-se als animals selvats.
- Prendre fotografies i mai dur a casa “recorts” com a plantes, animals, corals o qualsevol atra espècie del lloc.
- No colectar o danyar a la flora i a la fauna.
- No introduir animals o plantes aliens a la regió.
- No fer soroll en àrees d'anidación d'aus o atres espècies.
- No utilisar vestimenta de colors massa lluents.
- No alimentar als animals selvats
- No tirar objectes o líquits en rius, estanys o cossos d'aigua.
- Procurar dur-se el fem generat durant la visita, o depositar-la en algun lloc destinat a això.
- Utilisar només bronceadores biodegradables.
- Per cap motiu adquirir plantes o animals en perill d'extinció.
- Utilisar les senderes marcades.
Antecedents històrics
A principis de 1981, el Centre d'Investigacions de Quintana Roo (CIQRO) va mamprendre una série d'estudis conducentes a la creació d'una reserva de la biósfera en Quintana Roo, proyecte que tancava dins de sí tots els objectius de l'institució, ya que permetia integrar el total de les seues accions en un sol esquema. Despuix de realisar estudis preliminars per a definir la millor ubicació de la reserva, comprenent les baïes de l'Ascensió i de l'Esperit Sant, la barrera de secs i les marismas i selves subperennifolias dels actuals municipis de Tulum, Felipe Carrillo Port i Bacalar, es va considerar que l'àrea seleccionada per a la seua creació era altament representativa de la península de Yucatán i incloïa mostres inalteradas de casi tots els seus biomas. La població resident era de baixa densitat i estava composta per peixcadors i llauradors mayas.
El CIQRO va generar estudis sobre la biodiversitat, l'economia i la societat de la regió, que demostraven el seu compliment en els estrictes requisits de MaB/UNESCO. La direcció general del proyecte CIQRO i les llabors de gestió política i administrativa davant l'UNESCO, aixina com davant la Presidència de la República, el govern de Quintana Roo i diverses secretaries federals, relatives a la creació de la Reserva de la Biósfera, varen ser realisades de 1978 a 1986 pel director i fundador del CIQRO, el Dr. Alfredo Careaga.[5]
En una extensió de 528,147 Ha. (aproximadament 408,000 terrestres i 120,000 marines), Sian Ka'an va ser la primera gran àrea tropical protegida de Mèxic i va quedar constituïda per decret presidencial com a Reserva Nacional de la Biosfera el 20 de giner de 1986. Va ser reconeguda i homologada com Reserva de la Biósfera pel programa L'home i la biosfera (MaB) de l'UNESCO a finals de 1986.[6]
Llocs arqueològics
En el parc nacional s'han descobert fins a la data una vintena de jaciments arqueològics.[7][8]Es tracta de jaciments mayas dels sigles XIII al XVI. El més conegut d'ells és Muyil (Chunyaxché).[9] Les ruïnes de Muyil es troben a uns 20 km al suroest de Tulum. L'autopista 307 Cancún-Chetumal travessa este jaciment arqueològic.
Muyil va estar habitat en el Clàssic Maya (250 a 900), pero els edificis daten principalment del Postclàssic (900 a 1500). Periodo (900 a 1500). De la mateixa manera que Tulum, el districte ceremonial estava provablement rodejat per una muralla. La ciutat va estar provablement habitada fins a l'extensa conquista de la costa caribenya pels espanyols cap a 1550.
A uns 5 km al surest es troba el chicotet temple de Xlahpak, no llunt de la desembocadura d'aigua dolça de l'estany de Chunyaxché. Atres jaciments es troben en la península de Boca Paila, una llarga i estreta península que separa la zona protegida de la Mar Carib en el noreste. Està interrompuda a mitat de la seua llongitut per un canal de marea d'uns 20 metros d'ample. Punta Allen es troba en el seu extrem sur. El nom Boca Paila significa boca plana.
Biodiversitat
D'acort al Sistema Nacional d'Informació sobre Biodiversitat de la Comissió Nacional per al Coneiximent i Us de la Biodiversitat (CONABIO) en tota la Reserva de la Biosfera Sian Ka’an habiten més de 2,580 espècies de plantes i animals de les quals 158 es troba dins d'alguna categoria de risc de la Norma Oficial Mexicana NOM-059 i 55 són exòtiques.[10][11] I en la Reserva de la Biosfera dels Secs de Sian Ka’an habiten més de 315 espècies de plantes i animals de les quals 37 es troba dins d'alguna categoria de risc de la Norma Oficial Mexicana NOM-059 i 3 són exòtiques,[12][13]
Espècies endèmiques.
Gràcies a la gran varietat d'ecosistemes que existixen en la reserva, es poden trobar una gran cantitat d'espècies endèmiques de Mesoamérica, com lo són: el jaguar (Phantera onca), la mona aullador negre (Alouatta pigra), la mona arrapa de Geoffroy (Ateles geoffroyi); abdós vitals per a l'ecosistema de la biósfera de Sian Ka'an degut a que són els encarregats de distribuir les llavors que contribuïxen a la recuperació dels boscs, el pecarí de collar (Pecari tajacu) que també té un paper important en l'ecosistema per la seua ajuda a la modificació del sol, tapir centroamericà (Tapirus bairdii), el puma (Puma concolor); mamífers que es troben en risc per la pèrdua del seu hàbitat i la caça furtiva. La reserva també és llar d'aus endèmiques i migratòries com: el pavon (Penelope purpurascens), chachalaca de Yucatán (Ortalis vetula), abdós depenen dels ecosistemes de manglars i selves, la garza blanca (Ardea alba), la garza blava (Egretta caerulea), que tenen un rol important en les àrees de manglar i chapulls controlant les poblacions de peixos i chicotets invertebrats, conseguint un equilibri per a estos ecosistemes. El carpintero yucateco (Melanerpes pygmaeus), la cigonya jabirú (Jabiru mycteria), el flamenc americà (Phoenicopterus ruber), el pavo ocelado (Meleagris ocellata).[14]
Els secs de #coral en Sian ka´an
Es pot considerar als secs de corals com un indicador de la salut dels ecosistemes marins de la biósfera; en esta zona, es presenten dos tipos de corals: Els durs que són el coral de banya de cérvol (Acropora), que té una forma ramificada, i els corals blans com el coral massiu (Porites), que és molt resistent. Abdós tipos de corals són essencials per a la salut de l'ecosistema marí i la biodiversitat en la regió.[15]
La salut de la barrera de secs i els ecosistemes associats en la biósfera de Sian ka´an es troben en perill. Estos s'enfronten séries amenaces, com el canvi climàtic, la contaminació i la sobreexplotació de recursos. L'aument de la temperatura de l'aigua i l'acidificació de l'oceà són factors crítics que afecten la salut dels corals, provocant fenomens com el blanquejament de corals. Els secs de #coral ademés de ser una gran llar per a la biodiversitat i de mantindre poblacions de peixos significatives, proveïxen servicis ecosistémicos que formen la base d'una indústria turística com lo són estos espais naturals.[16]
Actuen com a estructures tridimensionals que proporcionen refugi i àrees de reproducció per a moltes espècies marines, protegint les costes de l'erosió o ones, actuant com a barreres naturals que amortiguan l'impacte de les fortes tormentes o corrents. Per la gran importància d'estes espècies per a la conservació de la zona, es recomana l'implementació de pràctiques de conservació i l'educació sobre l'importància d'estos secs són passos crucials per a assegurar el futur marí de la regió.[15]
Vore també
Espècies d'animals
Entre les diverses espècies d'animals que habiten en Sian Kaʼan es conten:[17]
- Alouatta pigra (saraguato negre )
- Amazona xantholora (loro yucateco)
- Ardea herodias (garzón blavenc)
- Ateles geoffroyi (mona arrapa de Geoffroy)
- Caracara plancus (carancho)
- Crax rubra (pavón norteny)
- cocodril americà (cocodril americà)
- Crocodylus moreletii (cocodril de pantà)
- Ctenosaura similis (iguana negra de coa espinosa)
- Cuniculus paca (paca comuna)
- Dasyprocta punctata (agutí centroamericà)
- Dicotyles tajacu (pecarí de collar )
- Eira barbara (tayra)
- Fregata magnificens (fragata comuna)
- Galictis vittata (grisón major)
- Jabiru mycteria (jabirú)
- Leopardus pardalis (ocelote)
- Leopardus wiedii (margay)
- Meleagris ocellata (pavo ocelado)
- Mycteria americana (tàntal americà)
- Nasua narica (coatí de nas blanc)
- Odocoileus virginianus (venado coa blanca)
- Panthera onca (jaguar)
- Pelecanus occidentalis (pelícano pardo)
- Nannopterum brasilianum (cormorán neotropical)
- Phoenicopterus ruber (flamenc del Carib)
- Platalea ajaja (espátula rosada)
- Potos flavus (kinkajú)
- Puma concolor (puma)
- Puma yagouaroundi (yaguarundí)
- Ramphastos sulfuratus (tucán piquiverde)
- Sarcoramphus papa (jote real)
- Tamandua mexicana (tamandúa mexicà)
- Tapirus bairdii (tapir centroamericà)
- Tayassu pecari (pecarí barbiblanco)
Amenaces
Quintana Roo s'ha convertit en un dels principals destins turístics de Mèxic en les últimes décades. En el territori d'este que és l'estat més oriental del país s'ubiquen importants centres turístics com Cancún, Cozumel i Illa Dònes. Encara que l'afluència de turistes a Sian Ka'an és encara llimitada, la presència d'eixos importants pols d'atracció constituïx un factor que amenaça l'equilibri ecològic en la reserva de la biosfera si no s'imponen algunes restriccions al turisme en la zona.
Per una atra part, els ecosistemas de la regió han segut afectats per l'activitat humana en els últims anys. Algunes zones de la reserva han segut deforestades per a extraure d'elles espècies maderables. La devastación de la flora original ha propiciat l'introducció d'espècies estranyes com la casuarina. Per una atra part, el tràfic marítim ha posat en perill la barrera de secs i els ecosistemes associats.[18]
Referències
- ↑ Governe federal (Mèxic). «Mèxic compromés en la convenció de RAMSAR». Consultat el 30 d'abril de 2020.
- ↑ «Reserva de la Biosfera de Sian Kaʼan». Rutes de Mèxic [mexicanroutes.com] (2023). Consultat el 10 de giner de 2024. «Idea, proyecte i realisació: Maya»
- ↑ Governe federal (Mèxic). «Reserva de la biosfera Sian Ka'an». Consultat el 18 d'agost de 2010.
- ↑ Sian Ka'an General information / Informació general (anglés)
- ↑ Governe federal (Mèxic) (decembre de 2014). «Programa de Maneig Complex Sian Ka´an: Reserva de la Biosfera Sian Ka´an, Àrea de Protecció de Flora i Fauna Uaymil i Reserva de la Biosfera Secs de Sian Ka´an» (PDF). Consultat el 20 d'abril de 2020.
- ↑ (1988) Proceedings of the Symposium on Biosphere Reserves (en anglés), Colorat USA. O.S., pp. 203, 224-233. Consultat el 2 d'abril de 2020.
- ↑ Institut nacional d'antropologia i història INAH: Muyil, jaciment arqueològic maya rodejat d'una naturalea exuberante. Dilluns, 13 d'abril de 2009 (Inglés).
- ↑ [1] archivat en Wayback Machine., recuperat el 5 de setembre de 2009 (en anglés).
- ↑ «Informació sobre la cultura Maya». Archivat des de l'original, el 3 de setembre de 2009. Consultat el 2009-06-05.
- ↑ Comissió Nacional per al Coneiximent i Us de la Biodiversitat. «Enciclovida (2022). Reserva de la Biosfera Sian Ka’an.». Consultat el 24 d'agost de 2022.
- ↑ Comissió Nacional per al Coneiximent i Us de la Biodiversitat. «Naturaliste (2022). Sian Ka’an Biosphere Reserve.». Consultat el 24 d'agost de 2022.
- ↑ Comissió Nacional per al Coneiximent i Us de la Biodiversitat. «Enciclovida (2022). Reserva de la Biosfera Secs de Sian Ka’an.». Consultat el 19 d'agost de 2022.
- ↑ Comissió Nacional per al Coneiximent i Us de la Biodiversitat. «Naturaliste (2022). Reserva de la Biosfera Secs de Sian Ka’an.». Consultat el 19 d'agost de 2022.
- ↑ «La Biósfera Sian Ka´an, un paraís enigmàtic en Mèxic» (en es) (2022-07-18). Consultat el 2024-11-18.
- ↑ 15,0 15,1 «Pla d'emergència per a salvar els secs de #coral de l'extinció, ONU».
- ↑ «Vulnerabilitat de les zones costeres mexicanes davant el canvi climàtic».
- ↑ «Sian Kaʼan». UNESCO. Consultat el 2015-01-01.
- ↑ «a-el-sec-mesamericà/ Amenaça per al sec MESOAMERICANO». Archivat des de l'a-el-sec-mesamericà/ original, el 23 de novembre de 2011. Consultat el 20 de març de 2010.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sian Ka'an» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.