Anar al contingut

Ctenosaura similis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
garrobo negre (Ctenosaura similis)

El garrobo negre (Ctenosaura similis), també conegut com iguana rayada, iguana de plaja, iguana negra de coa espinosa, tilcampo, chiguipile, tolok, gueishpo,[1] o gueshpo,[2] és un fardacho escamoso iguánido endèmic de Centroamérica i Mèxic.[3] Va ser descrit pel naturaliste anglés John Edward Gray en 1831.[4]

Etimologia

El nom del gènero Ctenosaura, deriva de les paraules gregues: ctenos (Κτενός), que significa "pentine" (açò en referència a les espines en forma de pentine que recorren l'esquena i la coa del fardacho), i saura (σαύρα), que significa "fardacho". l'epítet específic C. similis és d'orige llatí i significa "similar a", en referència a la descripció comuna que es troba en la taxonomia linneana quan es referix a un nou tàxon.[3]

Descripció

El garrobo negre junt a C. pectinata, és l'espècie més gran del gènero Ctenosaura i ha segut reconeguda com el fardacho més ràpit de la Terra (fins a 34,6 km/h) per El Llibre Guinness dels récorts mundials.[3] Els mascles poden alcançar 1.3 m de llongitut i les femelles de 80 cm a 1 m.[3] El cap és mijanament distintiva del cos. Posseïx un sac gular fortament desenrollat. Les seues extremitats són robustes i musculosas. La coa presenta anells de escates espinoses molt allargades.[5] Este iguánido té una llongitut morro-cloaca de 27.5 cm a 35 cm. Tenen una cresta de llargues espines que s'estén pel centre de l'esquena.  La coloració varia molt entre els individus de la mateixa població, els adults solen tindre un color gris blanquecino o torrat en una série de 4 a 12 bandes dorsals ben definides de color obscur que s'estenen casi fins a les escates ventrales. Els mascles desenrollen un color naranjado en reflexos de color blau i bresquilla en la mandíbula al voltant del cap i la gola, tot açò durant la temporada de reproducció.[3][6] Són fardachos diürns i de ràpit moviment, amprant la seua velocitat per a escapar de depredadors, pero poden assotar les seues coes i mossegar si són molestats o acorralats.[3] Els garrobos (Ctenosaura) encara que estan relacionades en les iguanas (iguana), es diferencien d'estes per l'absència d'una gran escata al costat del cap.[nota 1]

Alimentació

Són principalment herbívors, alimentant-se de flors, fulls, tallos i frutes, pero en ser una espècie oportunista, també s'alimenta de peixos, ous, aus, rosegadors i inclús críes de tortugues marines.[3][7] Els jovenils tendixen a ser insectívors, tornant-se més herbívors a mida que creixen.[8] Se sap que mengen la fruta i viuen en les branques del manzanillo de plaja, un arbre altament tòxic per a la majoria d'atres animals.

Distribució i hàbitat

Els garrobos negres preferixen un hàbitat calent, humit o templat en altituts des de prop del nivell de la mar fins a moderades, en relleus rocosos en clavills per a amagar-se i prendre el sol, en arbres propencs per a trepar, degut a que són excelents escaladors. És una espècie nativa d'América Central i té el ranc més ampli de totes les espècies de Ctenosaura, des del Istme de Tehuantepec fins al norest de Nicaragua i l'oest de Panamà en les costes del Atlàntic i el Pacífic respectivament. Es troba comunament en tot Costa Rica, Hondures, El Salvador i s'ha informat en algunes illes de Colòmbia del Mar Carib i l'Oceà Pacífic.[3]

En Mèxic, el garrobo negre ha segut registrat en 21 estats: Sonora, Sinaloa, Nayarit, Colima, Michoacán,  Guerrero,Jalisco, Oaxaca, Chiapas, Estat de Mèxic, Ciutat de Mèxic, Pobla, Morelos, Nou #León, Tamaulipas, Zacatecas, Sant Luis Potosí, Veracruz, Tabasco, Campeche, Quintana Roo i Yucatán.[5][nota 2]

Introducció

El garrobo negre s'ha introduït en el sur de Florida, expandint-se en la naturalea en les següents poblacions salvages:

En la costa suroest de Florida, es distribuïx des del comtat de Collier al nort fins a la baïa de Tampa.

En la costa surest de Florida, s'han trobat en Key Biscayne, Hialeah i en el comtat de Broward.

Este iguánido també ha segut introduïda en vàries illes del Carib.[3]

Reproducció

l'emparellament generalment ocorre en la primavera. Els mascles mostren domini i interés movent el cap; eventualment, el mascle perseguirà a la femella fins que puga atrapar-la i sometre-la per al emparellament.[3] Despuix de huit a dèu semanes, la femella cavarà un niu i posarà nidadas de fins a 30 ous.[3] Els ous eclosionan en 90 dies, en on les críes excavaren per a eixir de l'arena.[3] Els jovenils són típicament verts en marques de color marró, encara que també s'han registrat críes totalment marrons.[6][8]

Hibridació

Els herpetòlecs Köhler i Blinnn en l'any de 2000, Gutsche i Köhler en l'any de 2004 i Schulte en l'any de 2007, varen presentar evidència d'hibridació natural entre C. similis. i C. bakeri.[4][9]

Estat de conservació

En Mèxic, la NOM-059-SEMARNAT-2010 considera a esta iguana com Amenaçada; l'UICN 2019-1 com de Preocupació menor. Els principals factors de risc que amenacen a l'espècie són la fragmentació i disminució del seu hàbitat i el consum de la seua carn, pell i ous. Aixina mateix, la presència d'assentaments humans en les àrees costeres és un factor important de desplaçament per a moltes espècies; aixina com la fragmentació de les selves i la devastación de manglars.[5]

Galeria

Notes

  1. ↑ Esta és una diferència entre els dos gèneros de la mateixa família (iguanidae), pero els noms no són fixos, per lo que canvien segons la localitat, per eixemple a la iguana verda (iguana iguana) també se li coneix com garrobo verda, a pesar de no ser membre del gènero Ctenosaura o qualsevol membre d'este gènero se li cridarà iguana a pesar de no pertànyer al gènero Iguana.
  2. ↑ Les observacions per als estats ubicats al nort del Istme de Tehuantepec pertanyen principalment a coleccions, degut a que el garrobo negre no es distribuïx ahí.

Referències

  1. ↑ ASALE (2024-10-29). «gueishpo | Diccionari de #americanisme» (en es). «Diccionari de #americanisme». Consultat el 2024-11-03.
  2. ↑ ASALE (2024-10-29). «gueshpo, gueshpa | Diccionari de #americanisme» (en es). «Diccionari de #americanisme». Consultat el 2024-11-03.
  3. ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 Malfatti, Mark (2007). "Una mirada al gènero Ctenosaura: coneix al fardacho més ràpit del món i als seus parents". Reptils Magazine. 15 (11): 64–73.
  4. ↑ 4,0 4,1 «Ctenosaura similis». The Reptile Database. Consultat el 2022-01-20.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 «Enciclovida (consultat el 13 de giner del 2020).».
  6. ↑ 6,0 6,1 Köhler, Gunther (1996). "Notes on the systematic status of the taxa acanthura, pectinata, and similis of the genus Ctenosaura". Senckenbergiana Biologica. 30 (1): 33–43.
  7. ↑ Krysko, K. L. & King, F. W. & Enge, K. M. & Reppas, A. T. (2003):Sarasota county Distribution of the introduced black spiny-tailed iguana (Ctenosaura similis) on the southwestern coast of Florida.- Florida Scientist, Lawrence, Kansas; 66 (2): 74-79.
  8. ↑ 8,0 8,1 Van Devender, R. W. 1982. Growth and ecology of spiny-tailed and green iguanas in Costa Rica, with comments on the evolution of herbivory and large body size. Pages 162-182 in G. M. Burghardt and A. S. Rand, eds. Iguanas of the world: their behavior, ecology, and conservation. Park Ridge, New Jersey, Noyes Publications.
  9. ↑ Köhler, G. & Blinn, I. 2000. Natürliche Bastardierung zwischen Ctenosaura bakeri und Ctenosaura similis auf UItila, Hondures. Salamandra 36 (1): 77-79

Enllaços externs

Commons