Xcaret
Xcaret (pronunciat [ʃkaˈɾet], /shkarét/), antigament Polé, va ser una important ciutat comercial de la cultura maya abans de l'arribada dels conquistadors espanyols en el XVIII. Actualment és un parc temàtic ecològic situat en la Riviera Maya, a 5 km al sur de Plaja del Carmen i a 75 km al sur de Cancún, en l'estat de Quintana Rosegue, Mèxic. Per a la civilisació maya este lloc va ser un important port i centre mercantil i en el qual encara poden apreciar-se vestigis arqueològics.
Toponímia
[editar | editar còdic]"Xcaret" significa en maya menuda caleta, puix conta en una ensenar d'extraordinària bellea. L'ubicació geogràficament convenient d'esta caleta la va fer atractiva per als mayas, els qui varen construir ahí un port i centre mercantil. El seu antic nom era 'Polé', derivat de la raïl p'ol, que significa mercaderia i tracte de comerciants.
Història
[editar | editar còdic]Les investigacions del Institut Nacional d'Antropologia i Història (INAH) en Xcaret revelen que els primers assentaments daten del clàssic primerenc (200 a 600 d. C.), encara que la majoria de les construccions es varen realisar en el posclàssic tardà (1200 a 1550 d. C.). Estes edificacions s'estenen a lo llarc de la costa per varis quilómetros i es troben lligades per murs de llimitació residencial. De fet, Xcaret va ser un port amurallado, com Tulum, pero a diferència d'este, la muralla tancava l'accés marítim, lo que indica que era susceptible d'atacs per mar.
Els informes de el INAH detallen que en el Chilam Balam i en relació en el mític pelegrinage dels Itzáes, se li menciona com un dels punts del viage, lo que poguera reforçar l'idea del seu funcionament com a port d'embarque. Una atra prova de la seua rellevància econòmica i política és la menció de les lligues matrimonials establides entre els linajes de Polé i Cozumel. Xcaret va anar ademés el punt de partida cap a l'illa de Cozumel, a a on els mayas peregrinaban per a adorar a Ix Chel, deesa de la fertilitat i de la lluna.
El costat oriental de la península de Yucatán va ser l'últim en ser invadit pels espanyols. Durant la tercera etapa o campanya (1540-1547) varen aplegar a Xcaret, que pertanyia al cacicazgo d'Ekab, i era el punt d'embarque cap a l'illa de Cuzamil (Cozumel). Una gran part de la població de Ekab va confirmar l'acceptació del domini espanyol i l'aliança es va cimentar exitosament. No obstant, el rumor de que Francisco de Montejo, el nebot s'havia ofegat durant el trayecte, va provocar una rebelió en Saci, capital dels cupules.[1][2]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ *«Institut Nacional d'Antropologia i Història "Quintana Rosegue, Xcaret"». Archivat des d'el original, el 30 d'agost de 2009. Consultat el 13 de maig de 2008.
- ↑ Conquista i Colonisació del Yucatán, Robert S. Chamberlain, Ed. Purrúa 1974
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Xcaret» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.