Hospici Cabanyes

Hospici Cabanyes

El Hospici Cabanyes, també conegut com a Institut Cultural Cabanyes, és un museu ubicat en barri de Sant Joan de Deu de la ciutat de Guadalajara, Jalisco, Mèxic. En 1810 l'edifici va obrir les seues portes com a “Casa de la Caritat i la Misericòrdia”, com a Institut Cultural Cabanyes el 13 de novembre de 1980.

La seua sèu és un immoble de valor patrimonial per a la ciutat, per la seua bellea arquitectònica i importància cultural i històrica. Va servir com a llar d'òrfens de 1810 a 1980. En ell es troben 57 murals a la fresca —realisats de 1938 a 1939— per l'artiste José Clemente Orozco. Estos es troben dins de la capella major, entre les que destaca L'Home de Fòc, considerada l'obra mestra de l'muralista.

El Dr. Guillermo Schmidhuber de la Mora, llavors Secretari de Cultura del Govern de Jalisco, va preparar l'estudi que va servir de solicitut i personalment ho va presentar davant la UNESCO sèu deParís. Va ser declarat en 1997 Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco.

Història

Hospici Cabanyes ca. 1860

El principal artífex d'este hospici, nomenat en els seus inicis «Casa de la Misericòrdia», va anar el bisbe navarrés Juan Cruz Ruiz de Cabanyes, qui va aplegar d'Espanya a la capital de la Nova Galícia en 1796, en fi d'ocupar el lloc deixat per fra Antonio Alcalde i Ventre despuix del seu decés. Si ben el proyecte original del bisbe va ser crear una casa de expósitos, el rei Carlos IV va ordenar —a través de la cèdula expedida en San Ildefons el 5 de setembre de 1803— l'ampliació de la finalitat de l'organisme i que s'admeteren vells d'abdós sexes, lisiados, malalts habituals, òrfens i caminantes pobres, aixina com que donara educació i correcció a menors.

El disseny de l'edifici es va deure a un dels arquitectes de l'época, el valencià Manuel Tolsá. La construcció es va iniciar en 1805 i varen participar José Gutiérrez, acadèmic de mèrit de l'Acadèmia de Sant Carlos, en la direcció material, i l'alarife Pedro José Ciprer. L'immoble es va alçar en un terreny elevat i alluntat de la ciutat, el núcleu de la qual va ser lo que es coneixia com a «Solar, casa i horta de ‘El Sabino’», pertanyent al convent de Sant Joan de Deu, aixina com sobre els terrenys aledaño que va adquirir Cabanyes a Miguel Navarro i un chicotet lot que va cedir l'ajuntament de forma gratuïta i a perpetuidad. «El perímetro del terreny formava un quadrilàter irregular, que media: 465 1/3 vares en el Nort; 493 2/3 pel Sur; 159 vares per l'Est, i 126 vares per l'Oest».

Les lleis de Reforma i la consegüent nacionalisació dels bens eclesiàstics, en 1859, varen afectar a l'hospici. Va quedar en mans de l'orde de les Germanes de la Caritat, els qui ho varen utilisar com a hospital per als necessitats. Baixe la seua administració l'hospici va viure la seua época d'or, ya que varen conseguir implementar els ideals originals del bisbe Cabanyes en construir una institució per a assistir als més necessitats. Renombraron l'edifici com l'Hospici Cabanyes en honor al seu fundador. La gestió de les monges va terminar en 1874, en el moment de la desamortisació de bens eclesiàstics en Mèxic, al mateix temps que el clero va retirar la donació que anualment feya per al sosteniment del lloc. Va ser llavors quan les autoritats civils varen prendre el mando.

En 1875 va ocórrer un terremot que va danyar l'estructura de l'hospici, la qual va anar posteriorment intervinguda. En 1910 l'hospici va retornar a sus labores humanitàries pero no varen durar ya que el propi immoble es va vore afectat pels canvis polítics de la nació. Des de 1912 l'escola de chiquetes i chiquets va ser administrada pel govern estatal. En els canvis polítics posterior a la Revolució mexicana es va intentar millorar l'oferta educativa i l'infraestructura.

La presentació davant la UNESCO de l'estudi per a que fora declarat Patrimoni de la Humanitat va ser portat a terme per la Secretaria de Cultura del Govern de Jalisco, quan el Dr. Guillermo Schmidhuber de la Mora era Secretari de Cultura i baixe la Coordinació General de Carlos Gutiérrez Arce. En 1997 la UNESCO va otorgar el afamado nomenament de Patrimoni de la Humanitat.

Arquitectura

Archiu:Caps block 7 Guadalajara 0410 005 (17069443638).jpg

Hospici Cabanyes

Frontera

És considerat un dels millors eixemples de l'arquitectura neoclàssica en Mèxic. Guarda grans semblances en el Palau de Mineria de la Ciutat de Mèxic, també proyectat per Manuel Tolsá, en especial en el pòrtic vestibular remetido, el pati d'accés, les portes laterals centrades en els panys laterals de la frontera i l'arremate del pati d'accés en l'element principal de la composició: la capella, en el cas de l'hospici, segons estudi de Víctor Jiménez. El seu frontera té un frontón pla soportat per sis columnes del orde dòric.

Aixina mateix, Jiménez informa que «els dos eixos principals —llongitudinal i transversal— es creuen en el centre de la cúpula, que definix un tercer eix vertical que és el de major importància en altura».

La capella, per la seua banda, té una «estranya planta en doble eix de simetria» que no es correspon en els esquemes habituals dels temples cristians, a saber, de creu grega o llatina. El seu llarc màxim, a la seua volta, ocupa una tercera part de l'ample de tot l'hospici. Ignacio Díaz Morales resalta la solució de la cúpula com alguna cosa mai vist fins a eixe instant en Guadalajara, consistent en «la transició per mig d'una secció esfèrica entre el círcul de les pechinas, i un atre de menor diàmetro, en harmònica proporció en l'edifici, que és el desplante de la columnata de la cúpula». Esta es desplanta sobre dos séries de setze columnes, jòniques les interiors i dòriques les exteriors, abdós de traçat en estil romà.

L'arremate és una semiesfera casi perfecta que termina en una pseudo-linternilla que tenia originalment una escultura de la caritat. Les voltes s'alcen sobre arcs torales i lunetos de mig punt, peraltados. L'edifici conta en abundants corredors en arquerías i crujir, dèu patis per cada terç lateral disposts de forma simètrica, tres patis més grans i pilars quadrats. Els seus 23 patis de distintes proporcions en el seu interior vorejats per passadiços definits per pilars i arcs del orde toscano.

Al fondo del recint es troba una segona capella sòbria, coneguda com la capella Tolsá, que originalment va servir com un refectorio. Jiménez resalta que la planta d'este immoble constituïx una mostra de l'arquitectura plenament moderna, en clara relació en lo que es feya en la Ciutat de Mèxic en eixa época. Açò es traduïx en l'abandó de tot tipo d'ornament, la preferència per l'austeritat i l'aplicació absoluta del llenguage clàssic.

Capella Major

Archiu:Hospicio cabañas. caps block 12

Capella major

Murals en la cúpula

A finals de 1935, el llavors governador de Jalisco, Everardo Topete, va invitar a José Clemente Orozco a realisar murals en diferents immobles rellevants en Guadalajara. Durant la seua estància en Guadalajara de 1935 a 1939, va realisar tres obres murals emblemàtiques: la primera va ser la cúpula i els murs de l'estrado del llavors palau llegislatiu que es transforma en el Museu de les Arts Universitat de Guadalajara, la segona va ser l'escala principal del Palau de Govern de Jalisco i la tercera la de l'Hospici Cabanyes.

El pintor zapotlense pertanyia al grup d'artistes posrevolucionarios que pensaven que l'art gràfic deuria ser para tots, raó per la qual les seues obres eren fetes en llocs públics, pero en el cas de l'hospici, més que per a convertir-ho en «públic», era per a tornar-ho «cultura». A lo llarc de dos anys, Orozco va pintar 57 murals en parets, voltes, lunetos, pechinas i cúpula de la capella major.

En les fresca va buscar modificar l'experiència corporal de l'espectador i reforçar l'impressió de que la capella no existia sino com una estructura transparent a dir de l'especialiste Renato González Mello. Este també afirma que Orozco va usar «la diferència entre l'escala del blanc i negre i la del color [...] per a subrallar els elements estructurals de la construcció: són 'grisos' dos dels murs laterals, i el restant dels taulers sobre els murs es caracterisa per la seua sobrietat. També tenen eixa parquedad cromàtica tots els taulers sobre les pechinas i el tambor de la cúpula. Pel contrari, en les voltes i en la cúpula mateixa abunden els verts, els grocs, els blaus i els rojos. Estos s'organisen d'acort en la llògica exigida per cada composició, pero no hi ha un concorde cromàtic que unifique els taulers.

En els taulers de les parets hi ha paisages, es fa artificio de la major solidea, verticalitat i fins a pes. Pel contrari, en les voltes boten péntols multicolors, les figures es confonen i es trenen, es pert qualsevol noció de direcció».

Orozco va ser conscient de la valia del seu treball, puix en una carta dirigida al governador Silvano Barba González va expressar que l'obra muralística realisada en eixe recint era «la major de totes les eixecutades durant l'época de la pintura mural mexicana, iniciada en 1923».

L'home de fòc

L'home de fòc de José Clemente Orozco en la cúpula de la capella major

L'home de fòc és el segment mural que José Clemente Orozco va realisar sobre la cúpula de la capella major. El mestre va optar per la tècnica de la fresca en la cúpula d'11 metros de diàmetro interior i 27 metros d'altura. En este mural com uns atres d'Orozco expressa varis moments de l'història de Mèxic abordant la conquista, l'época virreinal i els temps moderns.

En les fresca, Orozco va fer referència a la vida prehispánica, al choc cultural durant la conquista, a la fundació de Guadalajara i va tocar escenes de la tràgica realitat contemporànea. El mural l'home de fòc, en el qual s'aprecia una figura humana que «escapa per una volta o cúpula ‘oberta en glòria’, com en la pintura barroca», és la peça clau del conjunt muralístico puix borra qualsevol qualitat merament decorativa i li otorga una nova dimensió a l'espai en convertir-ho en un dedicat a una nova devoció, la de la cultura. Respecte al món prehispánico i fa referència als sacrificis humans en l'Amèrica precolombina. També és una obra crítica de la traïció, la corrupció, el desorde i l'injustícia d'una societat que cau cada volta més en la barbaritat.

Para Justino Fernández, este mural és «la concepció cim i més original de l'artiste» i representa en ser humà «superior [que] veu, discernix i ordena»; en suma, una alegoria de l'existència humana, que «tot existir en consciència és ardorosa consunción».

La crítica popular afirma que les quatre cares que ho rodegen equivalen als quatre elements de la naturalea; per a uns atres podria representar la metàfora mitològica de l'Au Fénix. L'home de fòc se sol interpretar popularment que dins del mural s'identifiquen els següents muralista:

• L'home en la cara blava (símbol de l'aigua): Gerardo Murillo, conegut pel seu seudònim de Dr. Atl.

L'home en el cabell en el vent (símbol del vent): l'muralista David Alfaro Siqueiros. L'home baix del Dr. Atl (símbol de la terra): Diego Rivera. L'Home en flames ubicat en mig (símbol del fòc): José Clemente Orozco.

L'hospici hui

En 1980 es decidix el canvi de vocació de l'edifici. Durant un periodo de dos anys l'hospici és objecte de treballs de restauració i acondicionament per a servir com a centre cultural i museu. En el centenari del naiximent de José Clemente Orozco en 1983 reobri les seues portes com a sèu del Institut Cultural Cabanyes, organisme públic descentralisat del govern de Jalisco i dedicat a la promoció i difusió cultural. Actualment es coneix com a Museu Cabanyes, i l'edifici conta en 23 patis, 106 habitacions, 72 passadiços i dos capelles, en una superfície total de 23 447.90 m². Se li ha dividit en sales museográficas per a exposicions temporals i permanents, conta en una sala de cine; en la part atrassera de l'edifici es troba una escola d'arts que depén de la Secretaria de Cultura de Jalisco. La seua actual directora és Susana Chávez Brandon.

Galeria

• Hospici Cabanyes
  Hospici Cabanyes
• Frontera
  Frontera
• Capella major
  Capella major
• Cúpula
  Cúpula
• Nau central
  Nau central
• L'home en flames, mural d'Orozco
  L'home en flames, mural d'Orozco
• Pati central
  Pati central
• Pati interior
  Pati interior

Enllaços externs

• Commons
• Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Hospici Cabanyes.
• Sitie web sobre l'Institut.

• Secretària de Cultura de Jalisco.
• http://hospiciocabanas.jalisco.gob.mx