Anar al contingut

Ciutat Colonial

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Calle El Conde CCSD RD 11 2017 6587.jpg
Ciutat Colonial
Per a l'organisme administratiu dels virreinatos espanyols en Amèrica vore colonial espanyola.


La Ciutat Colonial de Sant Dumenge (també cridada Zona Colonial) és el núcleu urbà més antic de la ciutat de Sant Dumenge, capital de la República Dominicana. La Ciutat Colonial va ser el primer assentament europeu permanent en Amèrica, fundada en 1502 pels conquistadors espanyols.[1]

Esta àrea de Sant Dumenge conta en edificis colonials i carrers en vetustos adoquinar de gran atractiu turístic, com són l'Alcázar de Colón (que va pertànyer a Diego Colón, fill de Cristóbal Colón), el Museu de les Cases Reals, la Catedral Primada d'Amèrica i la Fortalea Ozama. Per això hi ha hotels nacionals (com l'Hotel Comte de Peñalba) i internacionals (com el Sofitel Nicolás de Ovando en la casa de Nicolás de Ovando). La majoria dels hotels estan en la Carrer El Comte i Carrer Les Dames.

El 8 de decembre de 1990 va ser declarada per l'Organisació de les Nacions Unides per a l'Educació i la Cultura (UNESCO) com Patrimoni de la Humanitat, baix el nom de Ciutat colonial de Sant Dumenge, comprenent un àrea de 93 ha. Hui en dia és un dels llocs turístics més importants de Sant Dumenge i un dels més visitats pels turistes nacionals i estrangers en la República Dominicana.

Extensió

[editar | editar còdic]

S'estén des del nort de l'avinguda George Washington fins a l'est de la calle Pal Estacat fins que la Pal Estacat fa cantó en l'avinguda Mella i del sur de l'avinguda Mella fins a l'oest de l'avinguda Francisco Alberto Caamaño. Els carrers principals són la Carrer Les Mercés, Carrer El Comte i Carrer Les dames.

Història de la ciutat colonial

[editar | editar còdic]
Archiu:SD RD 03 2017 2065.jpg
Passejada peatonal Carrer El Comte.

La Ciutat Colonial, és un dels destins turístics més importants de Sant Dumenge i entre els més visitats de República Dominicana. La Ciutat Colonial és just el lloc a on va escomençar l'història del Nou Món. La seua primera ubicació va ser en costat oriental de la desembocadura del riu Ozama. Va ser fundada per Bartolomé Colón el 5 d'agost de 1496 i traslladada després al costat occidental en 1502 per Nicolás de Ovando. Va ser ademés la primera ciutat a la que la Corona Espanyola va otorgar la Carta Real i sèu central de l'administració del Nou Món.

En els inicis de el XVI, es varen alçar en L'Espanyola les primeres vivendes colonials del Nou Món o del Continent Americà. Estes primeres cases, varen sorgir com a producte d'una necessitat obligatòria d'estage per als conquistadors espanyols i immigrants, per lo que varen ser alçades en la part este del riu Ozama les primeres vivendes, fundades pel gran almirant i pel seu germà Bartolomé Colón, encara que posteriorment va ser traslladada a la partix oest del riu.

Este poblat va ser cridat baix el nom de La Isabela, encara que temps despuix va ser batejada pel seu original nom de Sant Dumenge de Guzmán, el qual havia tingut el seu assent original, en la marge oriental del riu Ozama. Existien, ademés, atres centres històricament vinculats a l'empresa conquistadora, d'índole militar i econòmic, molts dels quals han desaparegut en el pas del temps.

En 1502 aplega a Sant Dumenge com a governador de L'Espanyola el Comendador Major de l'orde d'Alcántara, frey Nicolás de Ovando, que va anar l'encarregat de traslladar la sèu de la ciutat a la ribera occidental del Riu Ozama. Nicolás de Ovando és el fundador de la nova ciutat de Sant Dumenge de Guzmán, en honor al Dumenge de Guzmán. Ya temps despuix d'elegir l'assentament, Ovando s'encarrega de dirigir personalment la disposició i organisació de la vila en un nou nom: Sant Dumenge, i temps despuix va ser nomenat Governador General de Sant Dumenge.


La Plaça Major, hui cridada Parc Colón era el parc central de l'época a on s'unien els poders polítics, religiosos, militars, municipals i econòmics. La ciutat de colp i repent es va expandir en totes les direccions, per lo que va ser necessari construir nous carrers i noves vivendes. La Carrer Les dames, va ser una d'eixos carrers en ser construïdes, sent esta la primera del Nou Món. Este carrer escomença a on es formava una unió entre la Fortalea de Sant Dumenge, (que actualment és cridada Fortalea Ozama), cases residencials, la Torre de l'Homenage, etc. La torre de l'Homenage va ser construïda en la partix sur-este de la ciutat a on convergixen el riu Ozama i el Mar Carib. Més carrers varen ser construïdes perpendicularment al carrer Les Dames.

En 1507, la ciutat va rebre l'estatut real de ser la primera ciutat europea en el Nou Món, per órdens generals de la Corona Espanyola. En este mandat es rep també el privilegi d'un escut d'armes, el qual era representat per dos lleons dorats que tenen en lo alt una corona d'or, la qual representava la Corona Espanyola, i separats per una clau blava.

Llocs històrics de la Ciutat Colonial

[editar | editar còdic]
Archiu:Basílica Menor de Santa María CCSD 07 2017 4675.jpg
Fortalea Ozama és el fort militar més antic construït per europeus en les Américas.
Archiu:CCSD RD 12 2017 7551.jpg
Catedral Primada d'Amèrica és la catedral més antiga construït per europeus en les Américas.
Archiu:12 2017 7551.jpg
Ruïnes del Monasteri de Sant Francisco, el més antic en les Américas.

En la Ciutat Colonial hi ha diversos llocs construïts pels espanyols durant l'época colonial, que en conjunt formen més de 300 llocs històrics de la zona; entre estos es troben diversos monuments de caràcter cultural i històric, aixina com també es troben cases de grans figures de la societat de dita época, pero no es pot deixar de mencionar importants carrers, com lo és el carrer Les Dames. Alguns d'estos són els següents:

  • Aigüera Colonial, construïda per Nicolás de Ovando en 1502. L'entrada a un dels seus túnels es troba en frente de el Museu del Ron i la Canya
  • Alcázar de Colón, residència virreinal més antiga d'Amèrica. Hui un museu de 22 sales
  • Baluart del Comte
  • Altar de la Pàtria
  • Porta del Comte
  • Parc Independència
  • Carrer El Comte
  • Carrer Les dames, carrer més antic d'Amèrica
  • Carrer Les Mercés
  • Carrer de les Casetes o del Arquillo chic, anteriorment Carrer de la Mona en els sigles XVI-XVII i Carrer dels Polancos en el XVIII, hui el carrer peatonal Pellerano Alfau. La Casa de Diego Cavaller i les dels Campuzano Polanco estan localisades en este carrer.
  • Capella del Rosari dins de l'Iglésia del Convent Dominico també cridada la Capella del Zodíac, construïda per la família Campuzano Polanco a mitan de el XVIII. És l'única del seu tipo en Amèrica i una de les quatre voltes en representacions astrológiques que existixen hui en dia en el món.
  • Capella de la Tercera Orde Dominica, al costat de l'Iglésia del Convent Dominico, va ser sèu de l'Escola Normal d'Eugenio Maria de Hostos
  • Capella i Hospital de Sant Andrés, segon hospital més antic d'Amèrica construït en 1512, hui Hospital Pare Billini. Al seu costat es troba la Capella de Sant Andrés construïda per Pedro Duc de Rivera en 1562.
  • Casa de Rodrigo de Bastidas, hui el Museu Infantil
  • Casa de Diego Cavaller
  • Casa dels Campuzano Polanco, més tarde Casa dels Presidents, hui Arzobispado de Sant Dumenge
  • Casa de "El Tapat", construïda pel Dean Pedro Duc de Rivera a mitan de el XVI. Pren el seu nom de la llegenda d'un dels seus residents que solament eixia per les nits. La llegenda diu que era un noble espanyol en una cara desfigurada.
  • Casa d'Hernán Cortés, hui Embaixada de França
  • Casa de Juan de Viloria
  • Casa de Juan Pablo Duarte
  • Casa de Nicolás de Ovando, hui partix del Hodelpa Nicolás de Ovando
  • Casa de Torrat, construïda en 1505 per Francisco Torrat, yayo del primer poeta d'Amèrica, Francisco Torrat de la Penya (m. 1586), qui va morir en l'Invasió de Francis Drake. Hui és el Museu de la Família Dominicana de el XIX de mobles i antiguetats
  • Casa de la Família Dávila, hui partix del Hodelpa Nicolás de Ovando
  • Capella dels Remeis de la Família Dávila
  • Casa de Rodrigo del Riu (hui museu del cacao KahKow Experience)
  • Cases de Gaspar de Astudillo, al front de la porta de Casa de Bastidas (la d'una planta és sèu de la Societat Dominicana de Bibliófilos)
  • Casa de la família Infant (hui Acadèmia Dominicana de les Ciències)
  • Casa de la Moneda, construïda en 1540 en una porta rodejada per cinc medallones esculpidos en estil renaixentiste primerenc, hui alberga un museu de monedes colonials
  • Casa de les Gàrgoles, ubicada al principi del Carrer de les Mercés, va ser sèu de l'Universitat de Santiago de la Pau i de Gorjón fundada pels jesuïtes a mitan de el XVI
  • Casa dels Jesuítas, ubicada en el Carrer les Dames esq. Les Mercés, va ser sèu de l'Universitat de Santiago de la Pau i de Gorjón a mitan de el XVIII
  • Casa de la Cordonera, construït per la família Garay, potser l'edifici de pedra més antic del Nou Món (1502), posseïx un marc de porta bellamente tallat en forma de cinturó de corda d'un flare franciscano. En esta casa varen nàixer dos dels fills de Diego Colón
  • Casa del Sacrament, edificada per la família Garay, hui Arzobispado de Sant Dumenge
  • Casa de Juan Sánchez Ramírez, líder de la Guerra de la Reconquista, hui Colege CODIA en la calle Pare Billini
  • Catedral Primada d'Amèrica, primera Catedral de les Américas
  • Ceiba de Colón

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]